URL: http://www.parroquiasarria.net RECTOR
VOLTÀ 5 · 08034 BARCELONA · TEL. 932 030 907
|
Col·lecta de Càritas
Diocesana
La col·lecta, ja tradicional aquest dia,
es destina a continuar ajudant els programes socials de Càritas.
El lema d’enguany és: “Depèn de tu, que ningú no sigui
exclòs”. Que no siguin excloses les persones grans que viuen soles
i sense recursos, els immigrants que busquen una vida digna per a ells
i les seves famílies, els nens i nenes de famílies desestructurades,
els parats de més de cinquanta anys a qui ningú no dóna
feina, les persones sense llar... Siguem generosos!
AVUI, A LES 19.15, A L’ALTAR MAJOR, EXPOSICIÓ SOLEMNE DEL SANTÍSSIM SAGRAMENT
CAMP DE TREBALL PER A JOVES.
Des de fa mesos, el grup de joves de la Parròquia ha estat treballant
en la recerca d’un projecte per aquest estiu per als joves. Enguany, després
d’estudiar les diferents possibilitats, els joves s'han inclinat per realitzar
uns dies de convivència i dur a terme un camp de treball al Solsonès,
més concretament, a Sant Llorenç de Morunys. El projecte
consisteix en la restauració de l’ermita de Santa Eulàlia
de Les Cases, una església romànica dels segles IX-X. Per
poder endegar aquesta iniciativa, s’han fet gestions amb el rector de la
Parròquia, amb el Consell Comarcal. També s’ha connectat
amb l’Ajuntament i l’aparellador encarregat de la restauració per
tal d'obtenir els permisos necessaris. Un cop enllestits els tràmits
pertinents, doncs, i llogada la casa de colònies en la qual ens
allotjarem, us donem ja les primeres informacions: els dies seran amb tota
probabilitat de l’11 al 23 d'agost i el preu aproximat ratllarà
les 30.000 PTA. El nombre de places és de 25. Per a més informació,
dirigiu-vos a Mn. Ferran.
ELS CONSELLS PASTORALS DE
LES PARRÒQUIES DE L’ARXIPRESTAT. Es reuneixen al nostre Centre
Parroquial, aquest dimarts, a les 20.30 h. Del nostre Consell Pastoral,
essent l’amfitrió, hi haurien de procurar participar tots els membres.
Estudiarem junts el Directori de la Parròquia i de l’Arxiprestat,
aprovat pels bisbes de la Tarraconense. En acabar, farem un ressopó.
L’HORARI D’ESTIU. Preneu-ne
nota des d’ara. Els mesos de juliol i agost, se suprimeixen dues misses:
la de les 18.00 h dels dissabtes i la de les 8.30 h dels diumenges.
CENTRE “ASSÍS”.
A la col·lecta que vàrem fer dijous passat en favor del Centre
“Assís” per a persones sense sostre, en la Missa del “Corpus Arxiprestal”,
presidida pel Dr. Pere Tena, Bisbe Auxiliar, es van recollir 180.000 PTA.
Davant la proximitat de la solemnitat del Corpus Christi, dijous passat, a les 8 del vespre, pastors i més de mig miler de fidels de les parròquies i comunitats del nostre Arxiprestat de Sarrià-Les Corts ens vàrem aplegar per a una celebració i manifestació de fe en l’Eucaristia, presidits pel Dr. Pere Tena, Bisbe Auxiliar, encarregat de la demarcació. Avui, festa del Corpus, a les 6.30 de la tarda, al Pla de la Seu, a la nostra Catedral, el Sr. Cardenal Arquebisbe convida tots els fidels a participar a la Missa i a la processó. Pel seu interès, reproduïm a continuació un escrit de Mons. Fernando Sebastián, arquebisbe de Pamplona, sobre el sentit d’aquesta diada. Per a nosaltres ha de ser un gest senzill amb una significació vertadera i entranyable. La presència real de Crist en el Sagramento manté en el món l’actualitat del seu oferiment en la Creu per a nosaltres, pel perdó dels pecats, per la recuperació de la innocència, pel restabliment de la pau i el rebrotar de la millor esperança. En el petit espai del pa consagrat és present i assequible el gran amor de Jesucrist, la seva humanitat oferta com a pa i com a vi per al camí de la nostra pròpia humanitat. D’Ell, en vivim, i en Ell trobem tots la força per a ser persones. Fins i tot els qui pensen d’una altra manera viuen d’Ell sense saber-ho. I darrere de l’amor humà de Jesucrist hi ha l’amor de Déu, Creador i Salvador, immens com un oceà, més misteriós però no menys real, del qual tots naixem i vivim. Treure Crist sagramentat de la penombra del temple i passejar-lo pels carrers és voler que s’esborrin les fronteres entre la religió i la vida, entre el carrer i el temple, entre Déu i els homes, entre la terra i el cel. Aquesta processó senzilla és una manera de dir que volem de veritat que tot el que Crist és i significa per al món es faci veritat en la vida diària i vertadera del carrer, de les relacions humanes, privades i públiques, en la vida de totes les famílies i en la convivència ciutadana. Ho farem discretament, hi invitem a tothom i resarem per a tots, però no volem molestar ningú. En una societat lliure, que vol ser tolerant, els catòlics farem la nostra manifestació religiosa amb tanta llibertat i tant respecte com el qui més. Però sense ofendre ningú. El més important és que els catòlics l’entenguem i ho fem així. Sense excuses i sense mandres. Que des de las parròquies, sobretot les més properes, afavorim i recolzem aquesta celebració. Sacerdots, fidels, religiosos i religioses, famílies i associacions cristianes, hi hem de ser presents. Així expressem de manera viva i real la unitat i la importància social de la fe. Fer que els vostres fills hi participin amb vosaltres és una bona manera d’ensenyar-los a viure com a cristians en el seu propi món. Els temps nous ens demanen fer les manifestacions religioses amb discreció, amb autenticitat, de manera respectuosa i convincent, conservant les tradicions però sabent adaptar-les a les exigències de la veracitat y de l’oportunitat. És necessari posar l’interès en el que és veritablement important, de manera que la gent pugui veure i apreciar amb facilitat allò que nosaltres volem mostrar i dir. Us hi invito a tots amb alegria. És un dia preciós de festa i de renovació espiritual. Un dia en el qual el carrer i el temple s’agermanen i s’unifiquen: el temple s’obre de bat a bat per a la gent i el carrer s’il·lumina amb la mirada del Senyor. D’alguna manera això passa tots els dies. En el dia radiant del Corpus es nota més i es viu més intensament. D’aquesta visió i d’aquest testimoni de fe han de néixer la fraternitat, la sobrietat de vida i l’ajuda generosa als pobres. Pietat i compromís no s’oposen, sinó que van sempre junts. O van junts o no són vertaders. [<]
|
|||||
|