Any 23, n. 20: Diumenge de Pentecosta 19 de maig de 2002 URL: http://www.parroquiasarria.net · Tel.: 932 030 907 · A/e: santvicenc@terra.es |
Mes
de Maria
Escola d'Emmaús, catequesi sobre la pregària Pastoral de la salut Escola de pregària Pregària de vespres Milers de joves a la Seu d'Urgell per la Pasqua de l'Esperit MES DE MARIA
ESCOLA D'EMMAÚS, CATEQUESI
SOBRE LA PREGÀRIA
PREGÀRIA DE VESPRES
COLÒNIES D'ESTIU
MILERS DE JOVES A LA SEU D'URGELL PER LA PASQUA DE L'ESPERIT Des de fa 20 anys celebrem periòdicament una trobada festiva d'adolescents i joves de Catalunya, Andorra i les Illes Balears, convocada pels bisbes de forma rotativa, amb el nom de l'Aplec de l'Esperit. Aquest any se celebra a la Seu d'Urgell, el dia 19 de maig. L'Església ha de ser una institució formativa per a les noves generacions i viu, com totes les institucions, la preocupaci6 per la crisi actual de la joventut. Quina crisi? Hi ha una sensació difusa que la joventut està en perill. Els adolescents i els joves preocupen els grans: la delinqüència, la droga, les depressioris, la inestabilitat afectiva. Les autoritats, de vegades, es veuen obligades a fer alguna cosa, com reglamentar poc o molt "el botellón". Els pares, els professors, els policies i els jutges es troben insegurs a l'hora d'obtenir que les noves generacions deixin de ser una preocupaació i esdevinguin una força, l'esperança per al demà. És massa si dic que són una preocupació i que fan por? No es gosa a parlar-ne obertament, però en converses particulars m'ho diuen persones ben angoixades. L'Església també ha perdut força educativa. La crisi de vocacions, el tancament d'alguns centres, el rebuig que es presenta al seu missatge moral. Prou que es fan esforços, però la transmissió de valors educatius entre generacions sovint es trenca. L'individualisme, tan propi de la nostra cultura actual, en aquest sector també influeix, de manera que, davant del problema, els uns es despreocupen dels altres, perquè ens sentim incapaços o perquè unes forces superiors a les nostres ens fan sentir impotents. Pel que fa a la relació amb la joventut m'atreveixo a dir que la nostra societat està malalta, i ho dic citant una prestigiosa psicòloga francesa, Agnès Auschitzka. Ella cita el famós "està prohibit prohibir", la permissivitat dels anys setanta als noranta, que ha portat feblesa a l'hora que es comprometin a treballar, a viure les frustracions i, per part dels adults, a assumir el paper de guies i de sostenir-los. Sense sentir-se ben units a la generació precedent, els joves són abandonats a la solitud, a la inexperiència, a les insuficiències de la seva edat. Prevalen els sentiments de ser exclosos, allò "que se salvi qui pugui". Què significa, si no, l'afany de "consumir a fons el present", que s'endevina en gran part de la seva conducta? Cal que pares i professors tornin a parlar. Que col·laborin els policies amb els educadors i els jutges. La solidaritat amb la joventut la podem expressar tots des del nostre lloc. És curiosa la resposta dominant dels joves en un estudi sociològic a escala nacional francesa l'any 1998. "Deixeu de veure en nosaltres només les notes i els resultats. Parleu-nos dels valors de la vida, d'allò que ens permetrà de donar un sentit al que aprenem". Sota una primera impressió d'una joventut donada a la permissivitat i la disbauxa, apareix la set de valors. Com s'explica, si no, que el Papa, que només els predica valors, de vegades ben exigents, congregui milions de joves en les jornades de joventut, com la que es farà el proper juliol a Toronto? Cal una consciència col·lectiva forta en valors morals i espirituals. Calen punts de referència comuns per a mantenir un diàleg fructífer. Altrament passarà el que ja passa, uns destrueixen els que els altres construeixen. Per això trobem el resultat: no saben distingir entre el bé i el mal, la veritat i la falsedat, coneixen els drets i ignoren els deures. Fins fa unes dècades tothom podia referir-se a un sistema de valors compartits. L'anarquia moral sempre ha existit, però era minoritària. Així, la transmissió de principis de vida constituïa un lligam entre generacions. Ara, s'han publicat, és cert, els valors propis de la democràcia, com la tolerància i els drets de l'home, que contenen valors morals. Però un bon gruix de valors morals s'ha vist relegat a l'esfera de la vida privada i familiar. Per a forjar-se un ideal no resta gran cosa més que la família, i aquesta també comença a estar en crisi. On troben els adolescents i els joves els models de vida? A les sèries de TV, al carrer, a Internet. La societat, sempre amb la idea de llibertat i de veure qui els ofereix més satisfaccions immediates, és més aviat irresponsable. Es limita a fer enquestes d'opinió aixecant acta dels problemes, però sense bones solucions. Els legisladors, a regular amb màniga ampla qüestions d'homosexualitat, de parelles de fet, el permís de paternitat, les petites ajudes econòmiques, el carnet jove... Seria possible algun pacte social que comprometi a recuperar valors morals, acceptables per a tothom, i que asseguri un clima en què puguin créixer bé les noves generacions? No es veu pas fàcil al nostre horitzó cultural. Mentre, l'Església, encara que també afeblida i tocada per tot això en la seva capacitat d'educar, ha de fer el millor possible. En les nostres escoles, en les classes de religió a l'escola pública, en les catequesis parroquials, en els centres d'esplai i de colònies d'estiu, en totes les activitats amb adolescents i joves, ha d'oferir el seu model que dóna sentit a la vida. Jesucrist i el seu evangeli, que són alliberadors, és la nostra carta de navegació, com ho ha estat per als nostres pares. Aquests ideals tenen convocatòria entre els joves, com hem dit abans quan parlàvem de les jornades que convoca el Papa, encara que després, en la vida se'ns fa difícil, per tot el que hem dit, viure'ls realment. L'Església, en la convocatòria feta pels bisbes el proper 19 de maig, en reunirà milers a la nostra Seu d'Urgell per a celebrar l'Aplec de l'Esperit, el dia en què es fa la festa de l'Esperit Sant. Ja sabem que d'una festa així només se'n poden esperar fruits limitats. Però és important que es trobin junts i que vegin que n'hi ha molts que comparteixen els mateixos ideals, la mateixa fe i el mateix sistema de valors morals. La cultura negativa dominant arriba al punt que desanima els bons i desacredita els formadors. Cal animar-los i fer-los costat. Això és construir l'Església i la societat del demà. He restat sorprès pel recolzament que hem trobat en les autoritats de la Seu d'Urgell i d'Andorra. En les entitats financeres i en l'ajut de molts particulars al nostre bisbat. Per tota mena de facilitats i d'ajut econòmic. Una prova més que són conscients de tots els problemes que abans he mencionat, que se'n preocupen i volen col·laborar en els esforços de solució. Aquest en serà un de més, una flor de primavera a les valls prepirinenques, sota el raig de sol i la gràcia de l'Esperit Sant. Joan Martí Alanis
[<]
|
|||||
|