Full Parroquial
Any 23, n. 23: Diumenge Decè durant l'Any
9 de juny de 2002

URL: http://www.parroquiasarria.net · Tel.: 932 030 907 · A/e: santvicenc@terra.es


Consell Pastoral
Grups bíblics
Casal del Dr. Tarrés
Escola de pregària dels joves a la catedral
Fi de curs de Cercles d'Estudi i del Moviment Infantil
Revisió de curs de la Catequesi
Sobre la pastoral dels bisbes bascos: Els punts que han estat falsejats

CONSELL PASTORAL
El proper dimarts, 11 de juny, a les 8 del vespre, a la casa rectoral, tindrà lloc la darrera reunió del curs. Tot sopant fraternalment, començarem a reflexionar sobre els projectes a dur a terme el curs vinent.

GRUPS BÍBLICS
Dissabte vinent, dia 15 de juny, hi haurà l'excursió tradicional de fi de curs. A les 9 del matí: sortida de davant la Parròquia. A les 10.00: visita guiada a la Cripta de la Colònia Güell. A les 12.00: visita al Santuari de Montferri. A les 13.00: Missa presidida per Mn. Manel a l'ermita de Sant Antoni d'Altafulla. A les 14: dinar a Altafulla. A les 17: visita al Poblat Ibèric de Calafell. Preu aproximat: 27 euros per persona. Telèfons de contacte: Montserrat Puig, 934 174 162 i 932 032 800.

CASAL DEL DR. TARRÉS
Ens reunirem el proper dimarts, dia 11 de juny, a les 6 de Ia tarda, al Centre Parroquial. 

ESCOLA DE PREGÀRIA DELS JOVES A LA CATEDRAL
El proper dijous 13 de juny, a les 8 del vespre, a la Catedral i presidits pel Sr. Cardenal, última escola de pregària per a joves. En aquesta escola de pregària tindrà lloc l'acte d'enviament dels 80 joves de la nostra diòcesi que participaran a les XVII Jornades Mundials de la Joventut a Toronto (Canadà). Els joves de la nostra Parròquia que aniran en aquestes jornades participarem amb il·lusió d'aquesta emotiva celebració amb el nostre bisbe. 

FI DE CURS DE "CERCLES D'ESTUDI" I DEL "MOVIMENT INFANTIL"
El proper divendres tindrem la darrera reunió formativa per a joves a Cercles d'Estudi. Dissabte, 15 de juny, acabem les activitats del Moviment Infantil. A l'Eucaristia de les 20.15 donarem gràcies a Déu pel bon funcionament tant de Cercles com de l'Esplai. Tot seguit, acabada la Missa, farem un petit refrigeri per als joves, les famílies i els infants de l'Esplai, a la sala de la casa rectoral. 

REVISlÓ DEL CURS DE CATEQUESI
Ens reunirem dijous 20 de juny, a les 6 de la tarda, a la casa rectoral, per tal de revisar el curs. 
 

Sobre la pastoral dels bisbes bascos
ELS PUNTS QUE HAN ESTAT FALSEJATS 

La pastoral dels bisbes bascos ha suscitat reaccions agres i fins i tot calúmnies. Fem a continuació un resum de l'anàlisi --més extens i detallat-- que ha fet el teòleg Mn. Antoni M. Oriol, en un escrit intitulat: "Al·legat a favor del document pervers". És fals que els bisbes bascos:

1. No expressen cap sentiment de compassió. El text comença precisament a l'inrevés, afirmant que l'Esgtésia comparteix el desig i el sofriment de la societat, que pateix per la manca de pau. Tampoc no es pot dir que són insensibles al drama que viuen les famílies de les víctimes del terrorisme d'ETA. Més encara, els bisbes remarquen la gravetat del fet que ETA apunta darrerament contra els regidors del PP i del PSOE i insisteixen en la defensa dels esmentats edils. Cat defensar-los, acompanyar-los i protegir-los. 

2. Afavorelxen el terrorisme. Es tracta d'una gravíssima calúmnia. Afirmen claríssimament que la pau és incompatible amb el terrorisme i es pronuncien duríssimament contra la violència d'ETA i contra els qui hi col·laboren, l'encobreixen o la defensen. 

3. Trenquen la unitat nacional. Es tracta d'una altra acusació tan immoral com calumniosa, perquè allò que es posa en qüestió és precisament el concepte d'"unitat nacional". Al País Basc es dóna el fet de la coexistència d'identitats nacionals contraposades de manera total o parcial i, a voltes, conflictives: els "només bascos", "només espanyols", "més bascos que espanyols", "més espanyols que bascos", "igualment bascos que espanyots". Doncs bé, davant aquest fet, els bisbes afirmen que tots ells són ciutadans de ple dret en la comunitat basca i que han de ser respectats com a tals. Tots. I que donada aquesta pluralitat conflictiva d'identitats cal que cada grup moderi les seves legítimes aspiracions polítiques amb vista a la pau social; aquesta és més preciosa i més necessària que l'impossible acompliment de totes les aspiracions de tots els grups. En la casa comuna només no hi caben els autoexclosos. 

4. Advoquen per l'escissió. Aquesta és una altra falsedat carregada de mentida. Si bé les diverses fórmules polítiques tenen un gran valor, el valor superior de la pau postula que tots revisem els nostres models. L'Església no pot sancionar-lo ni excloure'ls mentre respectin els drets humans i s'implantin i es mantinguin dins lleres pacífiques i democràtiques. L'Església no pot considerar com a dogmes polítics ni l'aspiració sobiranista, ni l'adhesió a un major o menor autogovern, ni la preferència per una integració més o menys estreta amb l'Estat espanyol. És èticament lliure sostenir o promoure per camins pacífics qualsevulla d'aquestes opcions.

5. Són unilateralment nacionalistes. Davant d'aquesta afirmació, tan ambigua en la dicció com unívoca en la (pretesa) acusació, els bisbes afirmen que ser o no ser nacionalista no és ni moralment obligatori ni moralrnent censurable. Cada una de les sensibilitats existents al País Basc ha de respectar la identitat de les altres, prear els valors que encarnen, procurar un intercanvi mútuament enriquidor i cultivar una viva consciència de pertànyer a un únic poble plurat. Ningú no ha de considerar-se més ciutadà que els altres pel fet de posseir un trets culturals específics ni ha de sospitar dels conciutadans de tradició cultural diferent. Ningú no ha de subestimar les senyes peculiars del País Basc (llengua, cultura) ni alimentar en el seu esperit la sospita que la convivència amb el terrorisme nia (pel cap baix de manera latent) en el cor d'un nacionalista. Heus ací una altra justíssima afirmaci6 ètica que molts nacionalistes espanyols --que paradoxalment s'autoanomenen no-nacionalistes-- refusen d'una manera tan apassionada com contradictòria, en viure fins a l'exageraci6 allò mateix que blasmen en l'adversari. No admeten de cap manera que siguin nombrosos els nacionalistes bascos que, tot avorrint públicament el terrorisme de paraula i de fet, se senten justament ferits quan, de part de polítics o de comentaristes, hom confon sovint nacionalisme i terrorisme.

6. Van a favor de Batasuna i, doncs, d'ETA. Heus ací el súmmum de l'acusació, un Everest que intenta confirmar la Iegitimitat de l'acusació de perversió moral i intel·lectual contra els bisbes bascos. Aquests exposen el propòsit de reforma de Ia "llei de partits" que vol il·legalitzar Batasuna invocant dues raons: la vinculació a l'ETA i l'afebliment del suport d'ETA. Davant d'ell, els bisbes palesen que no els toca d'avaluar els aspectes tècnics del projecte legal; que una valoració moral ponderada del text, encara no del tot fixat, esdevindria precipitada en aquests moments. Però --concreten-- els preocupen com a pastors algunes conseqüències ombrívoles que preveuen com a sòlidament probables i que, siguin quines siguin les relacions existents entre Batasuna i ETA, haurien de ser evitades. Les esmentades conseqüències afecten la convivència del País Basc i la causa de la pau. Són compartides per un percentatge majoritari de ciutadans de diverses tendències polítiques, encomanats al seu servei pastoral. De fet, els bisbes es pregunten: No sobrevindrà una deterioració de la convivència? El judici dels bisbes sobre l'oportunitat de la il·legalització de Batasuna es mou en l'àmbit prudencial, i no en la comdemna moral. 

7. Opten per la guerra. No! de cap de les maneres! Els bisbes bascos opten per la pau! I amb quina clarividència i intensitat: "Cal optar per la pau." Rellegiu, si us plau, el número penúltim --esplèndid-- del document. Qui no s'associarà a pregar amb els bisbes bascos dient: opto per la pau, és a dir, no la manipulo; sotmeto el meu projecte al bé superior de la pau; dono suport als moviments socials que malden per obrir camins que dissipin el malson que pateix el poble basc; ofereixo signes de distensió (per exemple, una altra polftica penitenciària); educo per la pau (especialment els joves) i prego sense parar per ella? 

[<]
 

1
© Parròquia de Sarrià, 2002. All rights reserved