Full Parroquial
Any 23, n. 51: Quart Diumenge d'Advent
22 de desembre de 2002

URL: http://www.parroquiasarria.net · Tel.: 932 030 907 · A/e: santvicenc@terra.es


Celebració del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist
Els tres pessebres
 

CELEBRACIÓ DEL NADAL DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST 

Dimarts, 24 de desembre: 
20 h: Missa de vigília de Nadal (amb especial atenció als més petits) 
24 h: MISSA DEL GALL 
(Se suprimeix la Missa de les 18.00 h.)

Dimecres, 25 de desembre, Solemnitat del Nadal 
Misses: 10 h, 11.30 h, 13 h i 20.15 h

Dijous, 26 de desembre, Sant Esteve 
Misses: 8 h, 10 h, 12 h i 20.15 h

Confessions 
Tots els dies feiners: de 8 a 10 del matí
Dies festius: mitja hora abans de cada Missa
 

ELS TRES PESSEBRES 

Amb quin delit i amb quina alegria jo feia el meu pessebre. Nadal era a prop i hom pressentia el que anuncia Isaïes: "Hi haurà festes i alegria, i fugiran les penes i els gemecs. Allò era una festa! Perquè per fer un pessebre és com dissenyar un poble en petit, amb el riu, les muntanyes, les cases, els camins, els animals i la gent que hi habita i que li dóna vida i alegria. 

Hom va poblant aquell espai, sàviament ordenat, amb les diferents figures tradicionals de casa nostra, que reflecteixen els oficis i treballs de tota una època: el pescador, el llenyataire, el caçador, la dona amb les gallines, els músics... i el caganer! I en el cor de tot aquest conjunt, i expressant una meravellosa i misteriosa centralitat, la cova, on, al costat de l'Infant, hi trobem Maria i Josep. Ah, em deixo el bou i la mula, perquè en el pessebre tot confraternitza: el cel, la terra, els àngels, els homes i les bèsties. 

Construir el pessebre era per a mi una veritable festa! Arribat Nadal, ens hi aplegàvem tota la família i hi cantavem nadales. Jo recordo avui amb agraïment i emoció totes aquestes coses. Després, quan m'he anat fent més gran, m'he adonat que n'era d'important, aquell pessebre que jo feia quan era petit Aquell pessebre, fet de figures de fang, i amb la molsa i el suro, m'ha servit per entendre que ser cristià és esdevenir, tota la vida, un constructor de pessebres. 

Sí, nosaltres tenim, en realitat, tres pessebres per construir. És clar que no els construïm sols. És Déu qui els construeix amb la nostra col·laboració. I nosaltres hem d'estar contents de saber-nos col·laboradors seus en l'obra de la creació i de la redempció. 

El primer és un pessebre interior, que s'ha de construir dins el cor, per tal que Jesús pugui néixer en nosaltres. Déu ens ha creat a imatge i semblanca seva, però només si fem un lloc a Jesús en la nostra ànima, Ell, que és la imatge més perfecta del Pare, farà que nosaltres també ens assemblem més a allò que el Pare ha pensat de nosaltres des de tota l'eternitat. I així Ell ens ajudarà a créixer, a ser més persones, a fer-nos crisstians. Com el paissatge i les figures del pessebre. Tot, dins nostre, esdevindrà més equilibrat i ordenat. I obrirem camins que ens portin cap a Ell, tot servint-nos de les activitats que fem. Tot ens hi ajudarà: el que aprenem a la família, a l'escola, a la catequesi, a l'esplai.

Quin alegria i quina festa quan descobrim Jesús en la intimitat del cor! Estiguem-hi atents, però, perquè aquest pessebre interior només el podem construir amb materials tan delicats com la pregària, el silenci, la fe, l'adoració, la humilitat. Es tracta d'un pessebre la construcció del qual dura tota la vida. I és el més formós als ulls de Déu. Sense ell, els altres dos pessebres sempre ens quedaran a mig fer. O potser els farem malament. 

L'Església és el segon pessebre que ens cal construir. És un pessebre molt bonic, perquè és un pessebre que canta, que resa, que anuncia la vinguda del Fill de Déu. És un veritable pessebre vivent! Un corrent de vida i de joia anima les seves figures! En aquest pesssebre s'esdevenen coses meravelloses, les mateixes que Jesús feia. Els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l'anunci de la Bona Nova. L'Església és portadora d'una vida nova! Per això, que ella en sigui de veritat un pessebre vivent en depèn tant la salvació de la humanitat! A voltes, però, la gent no troben Jesús perquè els personatges --les figures-- d'aquest pessebre estem com muts, tristos, sense esma, sense entusiasme. Fem cara d'avorrits. No se'ns nota l'alegria. I aixo és descoratjador per la gent que busquen, ni que sigui enmig de la foscor o d'una vida fastiguejada o mancada de sentit, el Jesucrist vivent! 

Avui sembla que ens costa una mica construir aquest segon pessebre. O potser el voldríem construir a la nostra mida, no segons el pensament de Déu. Els materials sovint se'ns resisteixen un xic: escoltar l'Evangeli, participar en la Missa, freqüentar els sagraments, anar a la catequesi, renúncies, petits sacrificis... I no tenim paciència. Ens cansem. "Feliç aquell que no quedarà decebut de mi", diu Jesús. Ell ens demana de donar la cara, de ser valents i de viure joiosament la nostra pertinença a l'Església. El món que ens envolta, àdhuc el més allunyat i refractari, hauria de .rebre l'impacte joiós i la incidència persuasiva i convincent de la nostra vocació cristiana. Oh Verge Maria, model de deixeble i figura de l'Església, feu que per la vostra mediació maternal ens sentim sempre fills de l'Església i autèntics deixebles de Jesucrist! 

Ens resta un tercer pessebre que els cristians hem de construir al costat de molta altra gent que no sempre la pensen Com nosaltres. Aquest pessebre és Catalunya i, des de Catalunya, el món sencer. El nostre petit país, però, és un pessebre que al llarg de la història ha sofert moltes vicissituds. En diverses ocasions, l'hem hagut de refer de cap i de nou. Hi tenim una llengua i una cultura que ens cal defensar i promoure. Els seus orígens, les seves arrels, són cristianes. Nosaltres hem de treballar perquè aquestes arrels no esdevinguin forasteres a les noves generacions, sinó que la saba del cristianisme o, millor, de l'Evangeli, corri fresca i abundosa per tota la nostra petita geografia. 

Aquest pesssebre, que és Catalunya, els cristians hem de construir-lo sense complexos d'inferioritat i, a l'ensems, sense la pressumpció de creure'ns els millors. Guiats únicament per l'esperit de servei al nostre poble, convençuts que Jesucrist és una possibilitat humana oberta a tots --la presència de Déu en la nostra carn-- i que sense la nostra aportació, a aquest pessebre li mancaria quelcom essencial en tot pessebre: que hi hagi un lloc per a l'Infant, amb Maria i Josep! Que tothom senti l'anunci de l'Àngel! Que hi hagin camins que portin a Betlem! Que ningú barri el pas als pastors o els impedeixi de posar-s'hi en camí! 

Sí, fem-lo ben bonic aquest pessebre i fem-lo al costat de tota la ciutadania per fer-lo pessebre de convivència, de civisme, de respecte a la natura, de tolerància, de treball per la pau i la justícia i, sobretot, de fe en Jesucrist, on tots ocupem el nostre lloc i on els cristians siguem llavor de cultura nova, oberta a la comunicació amb Déu i desvetlladora de les relacions fraternals entre els homes i dones! 

Són tres, doncs, els nostres pessebres. No els juxtaposem com si fossin estranys entre si. Es necessiten. Es reclamen. Perquè tots tres formen un únic món que Déu estima i als seus ulls només hi ha un sol pessebre que és el de la seva Creació.

Mn. Manel Valls i Serra 
Homilia pronunciada durant la Missa 
celebrada al monestir de Sant L!orenç, a la Mola, 
el 14 de desembre de 1987, 
amb motiu de la II Pujada del Pessebre dels esplais de Sabadell 
[<]
 
1
© Parròquia de Sarrià, 2002. All rights reserved