XIII TROBADA PASQUAL
pel Collsacabra i les Guileries
Visió
des dels cingles de Tavertet
Dinar a Santa
Maria del Far
|
El
testimoni de la Lourdes Cuní
Pacte per la vida i la dignitat
de les persones
L'Escola de Pregària
dels dimecres
En la mort del P. René
Voillaume
EL TESTIMONI DE LA LOURDES
CUNÍ
Dijous passat, a la pregària de joves
de la Catedral, es va llegir el text de la Lourdes que havia de ser presentat
a la vetlla de pregària amb el Papa a Madrid. Aquella tarda, la
Lourdes va poder saludar personalment el Sant Pare, però per problemes
de temps el seu testimioniatge no es va poder fer.
Benvolgut Sant Pare:
Gràcies per estar amb nosaltres i per ajudar-nos
amb la vostra paraula i amb el vostre exemple a seguir Jesucrist. Sóc
la Lourdes, una disminuïda física. La meva discapacitat m'afecta
la parla, és a dir, no puc parlar, i tampoc no puc caminar; per
això he d'utilitzar una cadira de rodes.
Durant un temps, he viscut molt angoixada. Molt
sovint m'he preguntat quin seria el sentit de la meva vida i per què
m'ha passat tot això a mi. Aquesta pregunta ha estat constant i
la prova ha estat dura. A vegades, he sentit que m'havien arravatat l'esperança:
sempre estic en el matelx lloc, asseguda en una cadira de rodes. Aquest
és el meu dolor: em sento com si portés una creu.
Però he de dir que també he descobert
Jesucrist, i ha estat per a mi de gran ajuda. El Senyor m'ajuda a recobrar
l'esperança i a seguir endavant. Ara, quan veig altres persones
malaltes, greus, penso: tu estàs en una cadira de rodes, i em critico
a mi mateixa perquè no tinc motiu per queixar-me, ja que al meu
costat hi ha una persona que pateix més que jo i m'agradaria ensenyar-li
com jo he trobat el Senyor per a viure el dolor des de l'esperança
cristiana.
La fe enforteix la meva vida. Cada dia em poso
en mans de Déu. Ell em dóna la força. Ell m'ajuda
sempre a superar els moments difícils i ha posat al meu costat persones
que m'estimen i m'ajuden a seguir amb alegria el meu camí de fe.
Sempre demano a Déu que m'alleugereixi el dolor i m'enforteixi en
la fe I li demano que em doni l'alegria per poder-la donar a totes les
persones.
Sant Pare: sóc una jove com tots els que
us acompanyen en aquesta tarda. Sé que tinc una minusvalidesa però
això no m'impedeix tenir ganes de viure, sentir-me útil,
sentir goig i alegria. La meva vida pot i fa somriure d'altres persones,
la meva vida ajuda a aprendre a estimar. També jo, com tots, puc
ser sal i llum, perquè el Senyor m'ha donat i em dóna una
missió: donar testimoni del seu amor, donar testimoni de la seva
esperança.
Jo ofereixo el meu sofriment pel bé de
les persones, per la salvació del món. En el meu dolor, em
sento animada pel testimoni de Sa Santedat, que porteu també sobre
les seves espatlles la creu de la malaltia i de les limitacions físiques
i, a més, el dolor i el sofriment de tota la humanitat. Gràcies,
Sant Pare, pel vostre exemple!
PACTE PER LA VIDA I LA
DIGNITAT DE LES PERSONES I LES FAMÍLIES.
Els fulls signats els podeu lliurar a la sagristia
o bé enviar-los a l'adreça següent:
Apartat de correus 936, 08220 Terrassa
El dimarts 17 de juny, a les 20.00 h, al Centre
Cívic Cotxeres de Sants (carretera de Sants 79), tindrà lloc
l'acte de presentació.
L'ESCOLA DE PREGÀRIA
DELS DIMECRES. La darrera sessió d'aquest curs serà el
dimecres 11 de juny. Horari: de 10.30 a 11.15 del matí. Lloc: Capella
del Santíssim. GRUP D'ORAClÓ I AMISTAT. Dimarts 3
de juny, a les 18.00 h, a la sala de la planta baixa de la rectoria.
PRIMERES VESPRES DEl DIUMENGE. Cada dissabte,
a les 19.15 h. EXPOSICIÓ I ADORACIÓ AL SANTÍSSIM.
Cada
diumenge, a les 19.15 h. Lloc: Capella de la Puríssima. Unim-nos,
si ens és possible, a aquests acte de pregària litúrgica
i d'adoració en silenci a Crist-Eucaristia.
EN LA MORT DEL P. RENÉ
VOILLAUME
El 13 de maig moria en la pau del Senyor, als
97 anys, el P. René Voillaume, fundador dels Germanets de Jesús.
El 17 de maig, a la catedral d'Aix-en-Provence, les seves despulles foren
acomiadades per una multitud d'amics. Potser molts no sabeu qui era aquest
sacerdot humil, deixeble del P. Charles de Foucauld, un dels homes que
més influència ha exercit en l'espiritualitat del segle XX.
Doncs bé, en dic algunes coses, des de l'agraïment profund,
perquè el P. René ha estat un do per a l'Esg1ésia
dels nostres temps.
Juntament amb Madelain Hutin, fundadora de les
Germanetes de Jesús, fou ell qui va fer realitat les intuïcions
de Charles de Foucauld, les quals han esdevingut patrimoni de l'espiritualitat
cristiana universal. Com el seu mestre, també Voillaume visqué
al desert. Després d'estudiar a fons l'Islam a Tunis, el 1933 es
va establir al sud d'Algèria i, amb altres joves sacerdots francesos,
formà la primera fundació dels Germanets de Jesús.
El 1936 la seva fundació obtingué l'aprovació canònica.
El 1968, una vegada celebrat el Concili Vaticà II, esdevingué
fundació de dret pontifici.
De viure enmig de les tribus del desert del Sàhara,
la fratemitat s'estengué a França i, especialment, al món
obrer de les ciutats industrials. Vull recordar la seva obra En el cor
de les masses. A molts ens va influir -i molt- en els nostres anys
joves, camí del sacerdoci. Voillaume era conscient del repte de
la descristianització. França fou ja aleshores anomenada
"terra de missió". El seu llibre és un recull de circulars
dirigides a les "fratemitats" i hi proposa un itinerari exigent de testimoniatge
evangèlic tot seguint l'espiritualitat de Natzaret, esperit de silenci
i de pobresa, amb un fort arrelament i sentit eucarístic.
Gràcies a la Núria Montserrat, amiga
i feligresa, tan enamorada de l'espiritualitat del P. Foucauld, m'ha vingut
a les mans aquest text divulgat entre les "fraternitats" amb motiu del
seu traspàs. És un text sobre la Pasqua, extret de Lettres
aux Fratemités, tom 3, pàg. 229-233. El transcric a continuació.
Llegiu-lo atentament perquè hi crema el foc ardent d'un amor gran
per Crist, un ardor i una joia que ens hauria de contagiar tots.
Mn. Manel
LA JOIA DE PASQUA
Heus ací la joia de Pasqua! La joia de
Déu ens és donada en el Crist, però ara per ara només
en podem gaudir imperfectament i discontínuament. Aquesta joia ens
és destinada, és destinada a tota la humanitat. Tots caminem
vers aquesta joia, sovint a les palpentes...
Quan creiem en Crist, creiem en la joia;. qui
s'adreça al Crist crucificat, s'abraça a la joia, mal no
se n'adoni, i la Creu eixampla la nostra capacitat de major gaubança...
Quin goig, mentre transcorren en la grisor els
nostres dies i enmig de qualsevol dissort, d'afermar-se en la certesa de
la felicitat que assolirem...!
La nostra felicitat serà tan gran que ja
no coneixerem el desencís, puix tot, a cada instant, serà
nou, amb la novetat de la nostra capacitat d'admiració, talment
com l'admiració de l'infant a qui tota nova descoberta meravella...
La nostra feticitat ho serà de no envellir...
de sobreabundar de vida sense experimentar fatiga, sense emmalaltir, amb
la joia de ser allò que hem de ser; sense que ni la carn ni els
sentits ens pesin, ni ens siguin causa de cap equívoc, sinó
verb expressiu de lloança... en fi, serem com el mateix Jesús.
La nostra felicitat es multiplicarà en
l'obertura total del nostre cor envers els altres i de la immarcescible
limpidesa dels nostres ulls. Ens satisfarà l'immens goig de ser
perfectamentconeguts, perquè ja no ens caldrà amagar-nos
de res, i aquesta entera transparència esborrarà tot egoisme,
la més mínima rigidesa, qualsevol enveja i l'aflicció
de ser menystinguts o incompresos. Tothom veurà cada persona amb
admiració, digna de lloança i de tendresa fraternal d'aquesta
immensa multitud de cors esperits transfigurats per la participació
en la resurrecció gloriosa de Jesús.
|