Full Parroquial
Any 24, n. 22: Solemnitat de l'Ascensió del Senyor
1 de juny de 2003

URL: http://www.parroquiasarria.net · Tel.: 932 030 907 · A/e: santvicenc@terra.es


XIII TROBADA PASQUAL 
pel Collsacabra i les Guileries


Visió des dels cingles de Tavertet
 


Dinar a Santa Maria del Far

El testimoni de la Lourdes Cuní
Pacte per la vida i la dignitat de les persones
L'Escola de Pregària dels dimecres
En la mort del P. René Voillaume
 

EL TESTIMONI DE LA LOURDES CUNÍ 
Dijous passat, a la pregària de joves de la Catedral, es va llegir el text de la Lourdes que havia de ser presentat a la vetlla de pregària amb el Papa a Madrid. Aquella tarda, la Lourdes va poder saludar personalment el Sant Pare, però per problemes de temps el seu testimioniatge no es va poder fer.
 

Benvolgut Sant Pare: 

Gràcies per estar amb nosaltres i per ajudar-nos amb la vostra paraula i amb el vostre exemple a seguir Jesucrist. Sóc la Lourdes, una disminuïda física. La meva discapacitat m'afecta la parla, és a dir, no puc parlar, i tampoc no puc caminar; per això he d'utilitzar una cadira de rodes. 

Durant un temps, he viscut molt angoixada. Molt sovint m'he preguntat quin seria el sentit de la meva vida i per què m'ha passat tot això a mi. Aquesta pregunta ha estat constant i la prova ha estat dura. A vegades, he sentit que m'havien arravatat l'esperança: sempre estic en el matelx lloc, asseguda en una cadira de rodes. Aquest és el meu dolor: em sento com si portés una creu.

Però he de dir que també he descobert Jesucrist, i ha estat per a mi de gran ajuda. El Senyor m'ajuda a recobrar l'esperança i a seguir endavant. Ara, quan veig altres persones malaltes, greus, penso: tu estàs en una cadira de rodes, i em critico a mi mateixa perquè no tinc motiu per queixar-me, ja que al meu costat hi ha una persona que pateix més que jo i m'agradaria ensenyar-li com jo he trobat el Senyor per a viure el dolor des de l'esperança cristiana. 

La fe enforteix la meva vida. Cada dia em poso en mans de Déu. Ell em dóna la força. Ell m'ajuda sempre a superar els moments difícils i ha posat al meu costat persones que m'estimen i m'ajuden a seguir amb alegria el meu camí de fe. Sempre demano a Déu que m'alleugereixi el dolor i m'enforteixi en la fe I li demano que em doni l'alegria per poder-la donar a totes les persones. 

Sant Pare: sóc una jove com tots els que us acompanyen en aquesta tarda. Sé que tinc una minusvalidesa però això no m'impedeix tenir ganes de viure, sentir-me útil, sentir goig i alegria. La meva vida pot i fa somriure d'altres persones, la meva vida ajuda a aprendre a estimar. També jo, com tots, puc ser sal i llum, perquè el Senyor m'ha donat i em dóna una missió: donar testimoni del seu amor, donar testimoni de la seva esperança.

Jo ofereixo el meu sofriment pel bé de les persones, per la salvació del món. En el meu dolor, em sento animada pel testimoni de Sa Santedat, que porteu també sobre les seves espatlles la creu de la malaltia i de les limitacions físiques i, a més, el dolor i el sofriment de tota la humanitat. Gràcies, Sant Pare, pel vostre exemple!


PACTE PER LA VIDA I LA DIGNITAT DE LES PERSONES I LES FAMÍLIES.
Els fulls signats els podeu lliurar a la sagristia o bé enviar-los a l'adreça següent: 
Apartat de correus 936, 08220 Terrassa
El dimarts 17 de juny, a les 20.00 h, al Centre Cívic Cotxeres de Sants (carretera de Sants 79), tindrà lloc l'acte de presentació. 

L'ESCOLA DE PREGÀRIA DELS DIMECRES. La darrera sessió d'aquest curs serà el dimecres 11 de juny. Horari: de 10.30 a 11.15 del matí. Lloc: Capella del Santíssim. GRUP D'ORAClÓ I AMISTAT. Dimarts 3 de juny, a les 18.00 h, a la sala de la planta baixa de la rectoria. 

PRIMERES VESPRES DEl DIUMENGE. Cada dissabte, a les 19.15 h. EXPOSICIÓ I ADORACIÓ AL SANTÍSSIM. Cada diumenge, a les 19.15 h. Lloc: Capella de la Puríssima. Unim-nos, si ens és possible, a aquests acte de pregària litúrgica i d'adoració en silenci a Crist-Eucaristia. 
 


EN LA MORT DEL P. RENÉ VOILLAUME 

El 13 de maig moria en la pau del Senyor, als 97 anys, el P. René Voillaume, fundador dels Germanets de Jesús. El 17 de maig, a la catedral d'Aix-en-Provence, les seves despulles foren acomiadades per una multitud d'amics. Potser molts no sabeu qui era aquest sacerdot humil, deixeble del P. Charles de Foucauld, un dels homes que més influència ha exercit en l'espiritualitat del segle XX. Doncs bé, en dic algunes coses, des de l'agraïment profund, perquè el P. René ha estat un do per a l'Esg1ésia dels nostres temps.

Juntament amb Madelain Hutin, fundadora de les Germanetes de Jesús, fou ell qui va fer realitat les intuïcions de Charles de Foucauld, les quals han esdevingut patrimoni de l'espiritualitat cristiana universal. Com el seu mestre, també Voillaume visqué al desert. Després d'estudiar a fons l'Islam a Tunis, el 1933 es va establir al sud d'Algèria i, amb altres joves sacerdots francesos, formà la primera fundació dels Germanets de Jesús. El 1936 la seva fundació obtingué l'aprovació canònica. El 1968, una vegada celebrat el Concili Vaticà II, esdevingué fundació de dret pontifici. 

De viure enmig de les tribus del desert del Sàhara, la fratemitat s'estengué a França i, especialment, al món obrer de les ciutats industrials. Vull recordar la seva obra En el cor de les masses. A molts ens va influir -i molt- en els nostres anys joves, camí del sacerdoci. Voillaume era conscient del repte de la descristianització. França fou ja aleshores anomenada "terra de missió". El seu llibre és un recull de circulars dirigides a les "fratemitats" i hi proposa un itinerari exigent de testimoniatge evangèlic tot seguint l'espiritualitat de Natzaret, esperit de silenci i de pobresa, amb un fort arrelament i sentit eucarístic. 

Gràcies a la Núria Montserrat, amiga i feligresa, tan enamorada de l'espiritualitat del P. Foucauld, m'ha vingut a les mans aquest text divulgat entre les "fraternitats" amb motiu del seu traspàs. És un text sobre la Pasqua, extret de Lettres aux Fratemités, tom 3, pàg. 229-233. El transcric a continuació. Llegiu-lo atentament perquè hi crema el foc ardent d'un amor gran per Crist, un ardor i una joia que ens hauria de contagiar tots. 

Mn. Manel
LA JOIA DE PASQUA

Heus ací la joia de Pasqua! La joia de Déu ens és donada en el Crist, però ara per ara només en podem gaudir imperfectament i discontínuament. Aquesta joia ens és destinada, és destinada a tota la humanitat. Tots caminem vers aquesta joia, sovint a les palpentes... 

Quan creiem en Crist, creiem en la joia;. qui s'adreça al Crist crucificat, s'abraça a la joia, mal no se n'adoni, i la Creu eixampla la nostra capacitat de major gaubança... 

Quin goig, mentre transcorren en la grisor els nostres dies i enmig de qualsevol dissort, d'afermar-se en la certesa de la felicitat que assolirem...!

La nostra felicitat serà tan gran que ja no coneixerem el desencís, puix tot, a cada instant, serà nou, amb la novetat de la nostra capacitat d'admiració, talment com l'admiració de l'infant a qui tota nova descoberta meravella... 

La nostra feticitat ho serà de no envellir... de sobreabundar de vida sense experimentar fatiga, sense emmalaltir, amb la joia de ser allò que hem de ser; sense que ni la carn ni els sentits ens pesin, ni ens siguin causa de cap equívoc, sinó verb expressiu de lloança... en fi, serem com el mateix Jesús. 

La nostra felicitat es multiplicarà en l'obertura total del nostre cor envers els altres i de la immarcescible limpidesa dels nostres ulls. Ens satisfarà l'immens goig de ser perfectamentconeguts, perquè ja no ens caldrà amagar-nos de res, i aquesta entera transparència esborrarà tot egoisme, la més mínima rigidesa, qualsevol enveja i l'aflicció de ser menystinguts o incompresos. Tothom veurà cada persona amb admiració, digna de lloança i de tendresa fraternal d'aquesta immensa multitud de cors esperits transfigurats per la participació en la resurrecció gloriosa de Jesús.

[<]
1
© Parròquia de Sarrià, 2003. All rights reserved