Full Parroquial
Any 24, n. 23: Solemnitat de la Pentecosta
8 de juny de 2003

URL: http://www.parroquiasarria.net · Tel.: 932 030 907 · A/e: santvicenc@terra.es


Consell Pastoral
Catequesi bíblica
Catequesi d'infants: fi de curs
Corpus: fem una catifa de flors
Vespres i adoració al Santíssim
Europa, una casa comuna
 

CONSELL PASTORAL. Dimarts, 10 de juny, a les 8 del vespre, al Centre Parroquial, farem la darrera sessió del curs. Compartirem una mica de sopar. Cal tenir present que el dimarts 17 de juny, a la mateixa hora i a la Parròquia de Sant Joan de la Creu de Vallvidrera, tindrà lloc la trobada bianual dels consells pastorals de les parròquies de l'arxiprestat.

CATEQUESI BÍBLICA. Enguany es compleixen els 20 anys dels primers grups, que, impulsats i dirigits per M. Montserrat Puig, ens hem anat reunint cada quinze dies durant el curs per estudiar i reflexionar sobre la Paraula de Déu. L’excursió de fi de curs fa que ens apleguem els tres grups. I també aquelles persones que ens volen acompanyar. El dissabte 14 de juny sortirem a les 8.30 de la plaça de Sarrià. Anirem a la Pobla de Lillet, a visitar els Jardins Artigas, obra de Gaudí. Mn. Manel celebrarà l'Eucaristia al Santuari de la Mare de Déu de Falgars. Dinarem a l'Hostal del Santuari i a la tarda visitarem Sant Julià de Cerdanyola. Preu: 27 euros. El pròxim curs estudiarem la Carta als Romans. 

FI DE CURS DE LA CATEQUESI D'INFANTS. Amb una Eucaristia celebrada per Mn. Robert i que va aplegar infants, catequistes i pares, dijous passat es va cloure el curs. La Missa es va fer a l'aire lliure, al pati del Centre Parroquial. Després hi va haver per a tots un berenar. Els nens que vulguin participar de la catequesi el curs vinent ja poden fer la prescripció. 

UNA CATIFA DE FLORS PER AL CORPUS. Els infants i joves de la Parròquia fem una catifa de floral per a la Processó de Corpus de la catedral i ens cal:

1. Disseny de la catifa, a concurs fins al dia 14 de juny. 
2. Gent per a fer-la, els dies 21 i 22 de juny, i també
3. Recursos florals i econòmics.
PRIMERES VESPRES DEL DIUMENGE. Cada dissabte a les 19.15 h. EXPOSICIÓ I ADORACIÓ AL SANTÍSSIM. Cada diumenge a les 19.15 h. Lloc: Capella de la Puríssima. Unim-nos, si ens és possible, a aquests actes de pregària litúrgica i d'adoració en silenci a Crist-Eucaristia. 
 

EUROPA, UNA CASA COMUNA 

Dissenyada per la geografia, modelada per la història, Europa porta sempre el mateix nom que li fou donat pel grecs de l'antigor. Avui és la seva ànima allò que aquesta cerca d'aprofundir, mentre que el seu cos està creixent, amb l'intent de fer emergir una consciència comuna. No es posarà mai prou de manifest la importància dels debats culturals i religiosos a l'entorn de la Convenció sobre el futur de la Unió. Per construir sobre bases sòlides una "casa europea", cada vegada més espaciosa, no són suficients les simples referències a un patrimoni de valors humanístics, ni tan sols és suficient, de per si mateix, reconèixer les arrels cristianes que constitueixen en gran part la seva identitat i la seva memòria. De què serveix una herència sinó per donar fruit? De què serveix una arrel si la saba no pot reviure per fer verdejar les branques de l'arbre? 

Avui més que mai Europa sent la necessitat d'unificar el més possible el propi espai terrestre. Avui més que mai l'europeu sent la necessitat d'unificar el propi espai interior. Ajudant l'home a ésser plenament home en Jesucrist, l'Església té consciència d'ajudar Europa a fer-se a si mateixa, atès que el cristià és aquell que va més profundament i més enllà en les exigències de construir una Europa capaç d'afrontar els reptes gegantins del tercer mil·lenni. Prendré en consideració només quatre punts d'aplicació, relatius als drets de l'home, a la pau, a la justícia, a la solidaritat. 

1. ELS DRETS DE L'HOME. Després d'haver sofert el handicap d'un retard històricament explicable, actualment l'Església travessa els temps en una societat secular esdevinguda titubejant i desencisada davant la fragilitat dels propis ideals. En la incertesa d’una humanitat que viu confosa i que també dubta cada vegada més de si mateixa, l'Església proclama amb seguretat que en l'home existeix una veritat immutable, transcendent a les circumstàncies de temps i de lloc, la qual exigeix un respecte absolut. La font d'aital respecte ve de Dalt, més enllà de l'home mateix. Creat a imatge i semblança de Déu, l'home no pot deixar-se arrencar tires senceres de la seva humanitat: l'home està decisivament ancorat en un horitzó de transcendència que el fa gens adequat amb qualsevol poder, polític o religiós. No n'hi ha prou a revestir es drets de l'home amb una cuirassa jurídica, per bé que romangui encara molt a fer amb relació als mecanismes de protecció. Perà la prova més segura en defensa de l'home és la seva capacitat d'asssumir la propia llibertat. Amb tot, l'experiència recent dels pobles sorgits de l'ombra per seguir els camins de la democràcia mostra que hom no esdevé lliure d'un dia per l'altre. Si cal molta virtut per viure sota un règim totalitari, en cal molta més per viure en una societat democràtica. 

2. LA PAU. Els recents esdeveniments donen testimoniatge de fins a quin punt tota la terra és sensible al problema de la pau. L'Església no demana als cristians de fer separadament una pau cristiana, sinó que l'Evangeli de la pau infon dinamisme a la pau dels homes i dels pobles. En efecte, la pau del Crist ens revela les arrels més profundes de la pau, recordant la necessitat de lluitar contra tota forma d'injustícia: així, per guanyar la pau, el cristià no erra el tret, no es nodreix de cap il·lusió: ell sap d'on ve la veritable pau i fins a on ha d'arribar. Sabem que Crist no només ens dóna la pau, sinó que Ell mateix és la nostra pau. "Ipse pax nostra", diu sant Pau. És gran la tasca de l'Església com a educadora de les consciències, com a promotora d'una pau que no ha de ser artesanal, reduïda a un bricolatge de bones idees o a un encanteri de bons sentiments: per dir adéu a la guerra, no n'hi ha prou a dir bon dia a la pau.

3. LA JUSTÍCIA. Justicia i pau van en paral·lel, al mateix pas. Més encara, s'abracen, segons la fórmula poètica d'un salm. Però l'Evangeli va més enllà i gosa d'oferir, a més, a l'una i a l'altra, el bes de la misericòrdia i del perdó. Sense el perdó la vida sobre la terra seria invivible. Però l'experiència mostra com el bes de la misericòrdia a la justícia abrusa i asserena al mateix temps. Com n'és, de difícil, una reconciliació que no sigui ni un càlcul interessat ni una còmplice debilitat. Lluny d'oposar-se a la justícia, la misericòrdia la sol·licita i l'exigeix, però també va més enllà. Una terra on la misericordia fos foragitada tremolaria de fred ben aviat.
 
4. LA SOLIDARITAT. Heus ací un terreny en el qual també l'Església pot portar la pròpia contribució a la construcció d'Europa. Si ella mateixa ha adoptat aquesta paraula secular; no és per fer-ne una interpretació moderna de la caritat, que per altra banda cerca de rehabilitar després de les caricatures que n'han descolorit el fulgor diví. Per a l'Església, la solidaritat no és la simple constatació d'una interdependència o una vaga compassió envers els altres. Joan Pan II l'ha definida així: "La ferma i constant determinació de treballar pel bé de tots i de cadascú, perquè tots siguem veritablement responsables de tots" (Sollicitudo rei socialis, n. 38). La solidaritat és l'expressió concreta de la fraternitat entre els homes, fonamentada en la paternitat de Déu. En el Crist descobrim que només Déu és humà: allí on aquest Déu de Jesucrist és desconegut, l'home no pot ser entès ni respectat en la seva integritat. Aquesta és la nostra fe. Tot amb tot, en els debats actuals sobre la Convenció, no hi ha ningú que somniï amb nostàlgia una Europa cristiana, i jo, menys encara, una Europa vaticana.

En el moment crucial en què s'està a punt d'elaborar un Tractat constitucional per a la gran Europa, és fonamental que el lloc de les esglésies i de les comunitats religioses estigui expressament inscrit i reconegut. La solució no és simple, perquè no existeix un model únic de relacions Església-Estat. La història d'Europa enlloc no s'ha ramificat tant com ho ha fet en aquest sector. Lluny de fer-ne un pretext per allunyar la integració de les esglésies, cal esperar que els arquitectes d'Europa sàpiguen trobar per a elles un "status" apte per a garantir el respecte de la seva identitat, específica en cada nació. Allò que importa és que Europa reconegui, amb tota honestedat i sense confusió de competència, el servei original i no exclusiu que li és ofert per una Església a través de la seva concepció i la seva experiència de l'home. Un alt servei de l'Església que no hauria de ser infravalorat relegant-lo a un simple mitjà de moralització de la societat.

Cardenal Roger Etchegaray

[<]
1
© Parròquia de Sarrià, 2003. All rights reserved