Full Parroquial
Any 24, n. 26-27: Diumenge XIV de durant l'Any
6 de juliol de 2003

URL: http://www.parroquiasarria.net · Tel.: 932 030 907 · A/e: santvicenc@terra.es


 
L'horari de misses d'estiu
Mn. Josep Peguera Poch celebrarà la seva "Missa Nova"
Noces d'or de Mn. Frederic Ràfols
Gràcies per l'ajut a una nena romanesa
Col·lecta de Càritas del Dia de Corpus
Primeres vespres del diumenge i exposició del Santíssim
Campaments d'estiu del Moviment Infantil i Juvenil
Vacances de las redacció
"Europa, no et resignis al pessimisme"
 


L'HORARI DE MISSES D'ESTIU. En fem novament memòria. Els mesos de juliol i agost se suprimeixen dues misses: la de les 18.00 h dels dissabtes i la de les 8.30 h dels diumenges. El dissabte 6 de setembre, però, la missa no serà a 
les 18.00 h sinó excepcionalment a les 17.30 h, perquè tindrà lloc una "Missa Nova".

MN. JOSEP PEGUERA POCH CELEBRARÀ LA SEVA "MISSA NOVA". Fill d'una família de la nostra Parròquia, com ja vàrem informar, Mn. Josep fou ordenat sacerdot el 31 de maig a Roma. Doncs bé, el dissabte 6 de setembre, a les 17.30 h, celebrarà una Missa Solemne a la nostra Parròquia, acompanyat de la seva família, amics i feligresos. La Parròquia se sent molt joiosa pel fet que el fill d'uns feligresos hagi estat ordenat prevere. La celebració s'ha avancat a les 17.30 h, atès que aquell dissabte a les 19.00 hi ha prevista la celebració d'un matrimoni. 

NOCES D'OR DE MN. FREDERIC RÀFOLS. Com ja vam anunciar en el full anterior, Mn. Frederic Ràfols celebrarà a la nostra Parròquia les seves noces d'or sacerdotals el diumenge 27 de juliol, a les 11.30 h, la missa que ell, des de la mort de Mn. Felip, acostuma a presidir cada festa. És el seu desig que si algú volgués obsequiar-lo, en tot cas ho faci lliurant un donatiu al "Centre Assís". 

GRÀCIES PER L'AJUT A UNA NENA ROMANESA. Per mediació de Nicoleta, una jove romanesa catòlica que freqüenta la Parròquia, vàrem demanar un ajut econòmic per a una nena del seu poble, Giorgiana-Maria Frincu, de 4 anys, a la qual el 2 de julliol se li ha fet aquí a Barcelona un trasplantament de còrnea, i la família no podia afrontar-ne el cost. Entre el que hem recollit a la Parròquia i en d'altres comunitats s'ha pogut costejar la intervenció. La família n'està molt agraïda. 

COL·LECTA DE CÀRITAS DEL DIA DE CORPUS. Es van recollir 3.104 euros, els quals han estat ja lliurats a Càritas Diocesana de Barcelona. 

PRIMERES VESPRES DEL DIUMENGE I EXPOSICIÓ EUCARÍSTICA.  Se suprimeixen durant els mesos de juliol i agast. Reprendrem aquests actes la segona setmana de setembre. 

CAMPAMENTS D'ESTIU DEL MOVIMENT INFANTIL I JUVENIL. Avui comencen els campaments a Vinebre (Priorat), fins al 15 de juliol. El responsable i consiliari és Mn. Robert. 

VACANCES DE LA REDACCIÓ. Fins al setembre no es publicarà el Full Parroquial. La redacció bé es mereix unes vacances. Procurem, però, continuar adquirint i llegint el Full Dominical de la nostra Diòcesi i la Catalunya Cristiana
 

"EUROPA, NO ET RESIGNIS AL PESSIMISME" 

Diumenge passat, solemnitat dels apòstols Sant Pere i Sant Pau, Joan Pau II signava l'exhortació apostòlica postsinodal "Ecclesia in Europa" .Poc abans de lliurar-la a una representació de bisbes de tot Europa, el Papa va dir: "Les arrels de la cultura del continent europeu troben en Crist, present en la seva Església, la força i el vigor amb vista a un futur ric de fruits de vida i de saviesa, en la civilització de la unitat i de l'amor... Europa, no oblidis la teva història. Els valors cristians formen part del teu futur." En aquest document, el Sant Pare fa una nova crida als legisladors per tal que en el Tractat Constitucional "figuri una referència al patrimoni religiós i especialment cristià d'Europa" i que això es faci "en el ple respecte de la laicitat de les institucions". 

Joan Pau II ens parla que l'Església "no demana el retorn a formes d'Estat confessional", no demana privilegis, sinó que només demana que sigui reconeguda la veritat de la història. El Papa constata que "la pèrdua de la memòria i de l'heretatge cristians" és acompanyada avui per una mena d'agnosticisme i  d'indiferentisme religiós. Així, "molts europeus fan la impressió de viure sense una base espiritual i de ser hereus que han dilapidat el patrimoni que els ha lliurat la història". Tot amb tot, hi ha també signes de vida nova: el retorn de la llibertat als països de l'Est, l'obertura entre pobles i la reconciliació entre nacions, el respecte als drets humans, el martiri dels testimonis, la santedat de molts, l'ecumenisme com a superació de divisions, el desvetllament de valors com la pau i la solidaritat, la renovació de les parròquies, la vitalitat de molts moviments eclesials. 

La lectura del conjunt del document sembla obeir al pensament d'un Papa i d'una , Església que interroguen així: "Europa, digue'm, què ets?"; "de què tens necessitat?"; "quina aportació podem donar-te?". L 'Església --ve a dir el Papa-- estima Europa i no té cap temptació de colonitzar-la o de clericalitzar-la. És el testimoniatge mateix de Joan Pau II, la seva biografia, la que ens parla d'aquest amor a Europa, ell que l'ha vista sofrir, que en coneix les ferides, que n'ha sofert en la pròpia carn les divisions, els murs, i que després l'ha poguda contemplar alliberada, ressorgida. Ara, al Papa, li preocupa sobretot la qüestió de la qualitat moral de la civilització europea, i és des d'aquesta perspectiva que esguarda els problemes de la globalització i del dret al treball, de la cultura de la vida, de l'acollida d'aquells que fugen de la misèria i la desesperació. 

En el cor del document hi ha una invitació urgent de l'Església a l'evangelització. Jesucrist n'és irrenunciablement al centre: "és l'esperança de tota persona perquè dóna la vida eterna. Ell és la Paraula de vida que ha vingut al món perquè els homes 'tinguin vida i en tinguin a desdir'" (Jn 10,10). Jesucrist ens ensenya que el veritable sentit de la vida de I'home no queda tancat en l'horitzó mundà, sinó que s'obre a l'eternitat. La missió de cada església particular és tenir en compte la set de veritat de tota persona i la necessitat de valors autèntics que animin els pobles del continent. L'Església ha de proposar amb renovada energia la novetat de l'Evangeli de la vida. Cal emprendre una articulada acció cultural i missionera, ensenyant amb obres i arguments que la nova Europa necessita descobrir les seves pròpies arrels". En fi, llegint l'Exhortació, hom recorda aquella mena de profecia que pronuncià Delors a l'endemà de Maastricht (1992): "No es reeixirà a fer Europa únicament amb l'habilitat jurídica o econòmica. És impossible dur a terme les potencialitats de Maastricht sense un alè i una espiritualitat. Si en els anys que vénen no reeixim a donar-li una ànima, una espiritualitat, un sentit a Europa, haurem perdut la partida."

[<]
1
© Parròquia de Sarrià, 2003. All rights reserved