L'horari de misses d'estiu
Mn. Josep Peguera Poch celebrarà
la seva "Missa Nova"
Noces d'or de Mn. Frederic Ràfols
Gràcies per l'ajut a
una nena romanesa
Col·lecta de Càritas
del Dia de Corpus
Primeres vespres del diumenge
i exposició del Santíssim
Campaments d'estiu del Moviment
Infantil i Juvenil
Vacances de las redacció
"Europa, no et resignis al pessimisme"
L'HORARI DE MISSES D'ESTIU.
En fem novament memòria. Els mesos de juliol i agost se suprimeixen
dues misses: la de les 18.00 h dels dissabtes i la de les 8.30 h dels diumenges.
El dissabte 6 de setembre, però, la missa no serà a
les 18.00 h sinó excepcionalment a les
17.30 h, perquè tindrà lloc una "Missa Nova".
MN. JOSEP PEGUERA POCH CELEBRARÀ
LA SEVA "MISSA NOVA". Fill d'una família
de la nostra Parròquia, com ja vàrem informar, Mn. Josep
fou ordenat sacerdot el 31 de maig a Roma. Doncs bé, el dissabte
6 de setembre, a les 17.30 h, celebrarà una Missa Solemne a la nostra
Parròquia, acompanyat de la seva família, amics i feligresos.
La Parròquia se sent molt joiosa pel fet que el fill d'uns feligresos
hagi estat ordenat prevere. La celebració s'ha avancat a les 17.30
h, atès que aquell dissabte a les 19.00 hi ha prevista la celebració
d'un matrimoni.
NOCES D'OR DE MN. FREDERIC
RÀFOLS. Com ja vam anunciar en
el full anterior, Mn. Frederic Ràfols celebrarà a la nostra
Parròquia les seves noces d'or sacerdotals el diumenge 27 de
juliol, a les 11.30 h, la missa que ell, des de la mort de Mn. Felip,
acostuma a presidir cada festa. És el seu desig que si algú
volgués obsequiar-lo, en tot cas ho faci lliurant un donatiu al
"Centre Assís".
GRÀCIES PER L'AJUT
A UNA NENA ROMANESA. Per mediació
de Nicoleta, una jove romanesa catòlica que freqüenta la Parròquia,
vàrem demanar un ajut econòmic per a una nena del seu poble,
Giorgiana-Maria Frincu, de 4 anys, a la qual el 2 de julliol se li ha fet
aquí a Barcelona un trasplantament de còrnea, i la família
no podia afrontar-ne el cost. Entre el que hem recollit a la Parròquia
i en d'altres comunitats s'ha pogut costejar la intervenció. La
família n'està molt agraïda.
COL·LECTA DE CÀRITAS
DEL DIA DE CORPUS. Es van recollir 3.104
euros, els quals han estat ja lliurats a Càritas Diocesana de Barcelona.
PRIMERES VESPRES DEL DIUMENGE
I EXPOSICIÓ EUCARÍSTICA. Se
suprimeixen durant els mesos de juliol i agast. Reprendrem aquests actes
la segona setmana de setembre.
CAMPAMENTS D'ESTIU DEL MOVIMENT
INFANTIL I JUVENIL. Avui comencen els campaments
a Vinebre (Priorat), fins al 15 de juliol. El responsable i consiliari
és Mn. Robert.
VACANCES DE LA REDACCIÓ.
Fins al setembre no es publicarà
el Full Parroquial. La redacció bé es mereix unes
vacances. Procurem, però, continuar adquirint i llegint el Full
Dominical de la nostra Diòcesi i la Catalunya Cristiana.
"EUROPA, NO ET RESIGNIS AL
PESSIMISME"
Diumenge passat, solemnitat dels apòstols
Sant Pere i Sant Pau, Joan Pau II signava l'exhortació
apostòlica postsinodal "Ecclesia in Europa" .Poc abans de
lliurar-la a una representació de bisbes de tot Europa, el Papa
va dir: "Les arrels de la cultura del continent europeu troben en Crist,
present en la seva Església, la força i el vigor amb vista
a un futur ric de fruits de vida i de saviesa, en la civilització
de la unitat i de l'amor... Europa, no oblidis la teva història.
Els valors cristians formen part del teu futur." En aquest document, el
Sant Pare fa una nova crida als legisladors per tal que en el Tractat Constitucional
"figuri una referència al patrimoni religiós i especialment
cristià d'Europa" i que això es faci "en el ple respecte
de la laicitat de les institucions".
Joan Pau II ens parla que l'Església "no
demana el retorn a formes d'Estat confessional", no demana privilegis,
sinó que només demana que sigui reconeguda la veritat de
la història. El Papa constata que "la pèrdua de la memòria
i de l'heretatge cristians" és acompanyada avui per una mena d'agnosticisme
i d'indiferentisme religiós. Així, "molts europeus
fan la impressió de viure sense una base espiritual i de ser hereus
que han dilapidat el patrimoni que els ha lliurat la història".
Tot amb tot, hi ha també signes de vida nova: el retorn de la llibertat
als països de l'Est, l'obertura entre pobles i la reconciliació
entre nacions, el respecte als drets humans, el martiri dels testimonis,
la santedat de molts, l'ecumenisme com a superació de divisions,
el desvetllament de valors com la pau i la solidaritat, la renovació
de les parròquies, la vitalitat de molts moviments eclesials.
La lectura del conjunt del document sembla obeir
al pensament d'un Papa i d'una , Església que interroguen així:
"Europa, digue'm, què ets?"; "de què tens necessitat?"; "quina
aportació podem donar-te?". L 'Església --ve a dir el Papa--
estima Europa i no té cap temptació de colonitzar-la o de
clericalitzar-la. És el testimoniatge mateix de Joan Pau II, la
seva biografia, la que ens parla d'aquest amor a Europa, ell que l'ha vista
sofrir, que en coneix les ferides, que n'ha sofert en la pròpia
carn les divisions, els murs, i que després l'ha poguda contemplar
alliberada, ressorgida. Ara, al Papa, li preocupa sobretot la qüestió
de la qualitat moral de la civilització europea, i és des
d'aquesta perspectiva que esguarda els problemes de la globalització
i del dret al treball, de la cultura de la vida, de l'acollida d'aquells
que fugen de la misèria i la desesperació.
En el cor del document hi ha una invitació
urgent de l'Església a l'evangelització. Jesucrist n'és
irrenunciablement al centre: "és l'esperança de tota persona
perquè dóna la vida eterna. Ell és la Paraula de vida
que ha vingut al món perquè els homes 'tinguin vida i en
tinguin a desdir'" (Jn 10,10). Jesucrist ens ensenya que el veritable sentit
de la vida de I'home no queda tancat en l'horitzó mundà,
sinó que s'obre a l'eternitat. La missió de cada església
particular és tenir en compte la set de veritat de tota persona
i la necessitat de valors autèntics que animin els pobles del continent.
L'Església ha de proposar amb renovada energia la novetat de l'Evangeli
de la vida. Cal emprendre una articulada acció cultural i missionera,
ensenyant amb obres i arguments que la nova Europa necessita descobrir
les seves pròpies arrels". En fi, llegint l'Exhortació, hom
recorda aquella mena de profecia que pronuncià Delors a l'endemà
de Maastricht (1992): "No es reeixirà a fer Europa únicament
amb l'habilitat jurídica o econòmica. És impossible
dur a terme les potencialitats de Maastricht sense un alè i una
espiritualitat. Si en els anys que vénen no reeixim a donar-li una
ànima, una espiritualitat, un sentit a Europa, haurem perdut la
partida."