Dijous 22 de
gener, festa de Sant Vicenç
Casal del Dr. Tarrés
Setmana de pregària per
la unitat
Primeres vespres dominicals
El filòsof Norberto Bobbio,
contra l'avortament
DIJOUS 22 DE GENER, FESTA
DE SANT VICENÇ
A les 19.30:
SANTA
MISSA
PRESIDIDA PER MONS. JOAN MARTÍ I ALANIS,
ARQUEBISBE EMÈRIT D'URGELL
AUDICIÓ-CONCERT
DEL ROSARI PASTORIL
Direcció: Jordi Gargallo
CASAL DEL DR. TARRÉS.
Dimarts, 20 de gener, a les 6 de la tarda,
al Centre Parroquial.
SETMANA DE PREGÀRIA
PER LA UNITAT. Del 18 al 25 de gener celebrem
la Setmana de Pregària per la unitat del cristians. El lema d'enguany
és: "Us dono la meva pau" (Jn 14,27). A totes les misses d'aquesta
setmana hi haurà aquesta especial intenció.
PRIMERES VESPRES DOMINICALS.
Cada dissabte a les 19.30, a la Capella del Santíssim. EXPOSICIÓ
EUCARÍSTICA. Els diumenges. a les 19.15, a la Capella de la
Púrissima.
EL FlLÒSOF NORBERTO
BOBBIO, CONTRA L'AVORTAMENT. A continuació
podreu llegir una entrevista que se li va fer el 1981. El pensador "laic"
italià per antonomàsia, agnòstic, de gran rigor crític,
recentment traspassat, hi mostra el seu rotund "no" a l'avortament. Hem
cregut interessant transcriure'n íntegrament l'entrevista.
EL NO A L'AVORTAMENT DEL FILÒSOF NORBERTO
BOBBIO
El 9 de gener moria el filòsof italià
Norberto Bobbio. Tenia 94 anys. La seva mort va ser notícia als
mitjans de comunicació en general. Els elogis sobre el pensador
han estat molt notables, subratllant sobretot que era un filòsof
"laic", caracteritzat pel rigor crític, el dubte metòdic,
etc. Ningú, però, no ha reeordat aquests dies el seu rotund
no a l'avortament. Transcrivim l'entrevista que li féu Giulio Nascimbeni,
a Il Corriere della Sera, la vigília del referèndum
sobre l'avortament el 8 de maig de 1981. Bobbio exposava així les
seves raons a favor de la vida.
Estic amb Norberto Bobbio en el seu estudi de
Ton, entre cambres plenes de llibres i taules cobertes de diaris i revistes.
"Parlo a contracor del problema de l'avortament", em diu. Li pregunto per
què. "És un problema molt difícil; és el classic
problema en el qual hom es troba davant un conflic!e de drets i de deures".
¿Quins drets i quins deures estan en
conflicte?
Abans que tot el dret fonameqtal del concebut.
Aquell dret de néixer sobre el qual jo penso que no es pot transigir.
És el mateix dret en nom del qual sóc contrari a la pena
de mort. Es pot parlar de despenalització de l'avortament, però
no es pot ser moralment indiferent davant l'avortament.
Vostè parlava de drets, no d'un sol
i únic dret.
Hi ha també el dret de la dona a no ser
sacrificada en la cura dels fills que no desitja. I hi ha un tercer dret:
el de la societat. El dret de la societat en general, i també de
les societats particulars, a no estar superpoblades i, per tant, a exercir
el control dels naixements. Però aquests drets són incompatibles
entre si. I quan hom es troba davant uns drets incompatibles, l'elecció
és sempre dolorosa.
Però cal decidir.
He parlat de tres drets: el primer, el del concebut,
és fonamental. Els altres, el de la dona i el de la societat, són
derivats. A més --i aquest és per a mi el punt central--,
tant el dret de la dona com el de la societat, que són els que s'acostumen
a al·legar per justificar l'avortament, poden ser satisfets sense
recórrer a l'avortament, és a dir, evitant la concepció.
Una vegada esdevinguda la concepció, el dret del concebut només
es pot satisfer deixant-lo néixer.
Quines crítiques faria a la Llei 194?
En el primer article es diu que "L'Estat garanteix
el dret a la procreació conscient i responsable". Per a mi aquest
dret té raó de ser només si s'afirma el deure d'una
relació sexual conscient i responsable, és a dir, entre persones
conscients de les conseqüències del seu acte i disposades assumir
les obligacions que se'n derivin. Remetre la solució, una vegada
esdevinguda la concepció, és a dir, quan les conseqüències
que es podien evitar no han estat evitades, em sembla no anar al fons del
problema. Tant més que, al primer article de la Llei 194 després
es diu que la interrupció de l'embaràs no és el mètode
més adequat per al control dels naixements.
I si abrogant la Llei 194, es tornés
a les "culleres d'or" i a les "expertes", als drames i a les injustícies
de l'avortament clandestí? L'avortament és una trista realitat,
que no es pot negar.
El fet que l'avortament s'hagi estès és
un argument molt feble des del punt de vista jurídic i moral. I
em sorprèn que sigui adoptat amb tanta freqüència. Els
homes són com són: però la moral i el dret existeixen
per a això. El robatori de cotxes, per exemple, s'ha estès
molt, quasi amb impunitat, però això el legitima? Com a màxim
es pot sostenir que, com que l'avortament s'ha estès, i d'una manera
incontrolable, l'Estat el tolera i cerca de limitar-ne la perillositat.
Des d'aquest punt de vista, si la Llei 194 fos ben aplicada, podria ser
acollida com una llei que resolt un problema humanament i socialment rellevant.
Existeixen accions moralment il·lícites,
però que no es poden considerar il·legítimes?
Certament. Cito la relació sexual en les
seves diverses formes, la traïció entre els esposos, la mateixa
prostitució. Però permeti'm de recordar l'Assaig sobre
la llibertat de Stuart Mill. Són paraules escrites fa 130 anys,
però que són ben actuals. El dret, segons Stuart Mill, s'ha
de preocupar de les accions que fan mal a la societat. "El bé de
l'individu, sigui físic o moral, no és una justificació
suficient".
Això pot valer també en el cas
de l'avortament?
Diu encara Stuart Mill: "Sobre si mateix, sobre
la seva ment i el seu cos, l'individu és sobirà". Ara les
feministes diuen: "El cos és meu i en faig el que en vull." Semblaria
una perfecta aplicació d'aquest principi. Per contra, jo dic que
és aberrant incloure-hi l'avortament. L'individu és una singularitat.
En el cas de l'avortament hi ha un "altre" en el cos de la dona. El suïcida
disposa de la seva pròpia vida. Amb l'avortament es disposa de la
vida d'altri.
Tota la seva activitat, professor Bobbio, els
seus llibres, el seu ensenyament, són el testimoniatge d'un esperit
fermament laic. Imagina quina sorpresa no hi haurà per aquestes
declaracions seves?
Voldria preguntar quina sorpresa hi pot haver
en el fet que un pensador laic consideri com a vàlid en sentit absolut,
com un imperatiu categòric, el "no matar". I, per la meva banda,
em sorprèn que els "laics" deixin als creients el privilegi i l'honor
d'aftrmar que no s'ha de matar.