Full Parroquial
Any 25, n. 3: Diumenge II de durant l'Any
18 de gener de 2004

URL: http://www.parroquiasarria.net · Tel.: 932 030 907 · A/e: santvicenc@terra.es


 
Dijous 22 de gener, festa de Sant Vicenç
Casal del Dr. Tarrés
Setmana de pregària per la unitat
Primeres vespres dominicals
El filòsof Norberto Bobbio, contra l'avortament
 

DIJOUS 22 DE GENER, FESTA DE SANT VICENÇ

A les 19.30:
SANTA MISSA 
PRESIDIDA PER MONS. JOAN MARTÍ I ALANIS, 
ARQUEBISBE EMÈRIT D'URGELL 
 
AUDICIÓ-CONCERT DEL ROSARI PASTORIL 
Direcció: Jordi Gargallo


CASAL DEL DR. TARRÉS. Dimarts, 20 de gener, a les 6 de la tarda, al Centre Parroquial. 

SETMANA DE PREGÀRIA PER LA UNITAT. Del 18 al 25 de gener celebrem la Setmana de Pregària per la unitat del cristians. El lema d'enguany és: "Us dono la meva pau" (Jn 14,27). A totes les misses d'aquesta setmana hi haurà aquesta especial intenció. 

PRIMERES VESPRES DOMINICALS. Cada dissabte a les 19.30, a la Capella del Santíssim. EXPOSICIÓ EUCARÍSTICA. Els diumenges. a les 19.15, a la Capella de la Púrissima. 

EL FlLÒSOF NORBERTO BOBBIO, CONTRA L'AVORTAMENT. A continuació podreu llegir una entrevista que se li va fer el 1981. El pensador "laic" italià per antonomàsia, agnòstic, de gran rigor crític, recentment traspassat, hi mostra el seu rotund "no" a l'avortament. Hem cregut interessant transcriure'n íntegrament l'entrevista. 
 

EL NO A L'AVORTAMENT DEL FILÒSOF NORBERTO BOBBIO 

El 9 de gener moria el filòsof italià Norberto Bobbio. Tenia 94 anys. La seva mort va ser notícia als mitjans de comunicació en general. Els elogis sobre el pensador han estat molt notables, subratllant sobretot que era un filòsof "laic", caracteritzat pel rigor crític, el dubte metòdic, etc. Ningú, però, no ha reeordat aquests dies el seu rotund no a l'avortament. Transcrivim l'entrevista que li féu Giulio Nascimbeni, a Il Corriere della Sera, la vigília del referèndum sobre l'avortament el 8 de maig de 1981. Bobbio exposava així les seves raons a favor de la vida. 

Estic amb Norberto Bobbio en el seu estudi de Ton, entre cambres plenes de llibres i taules cobertes de diaris i revistes. "Parlo a contracor del problema de l'avortament", em diu. Li pregunto per què. "És un problema molt difícil; és el classic problema en el qual hom es troba davant un conflic!e de drets i de deures". 

¿Quins drets i quins deures estan en conflicte? 
Abans que tot el dret fonameqtal del concebut. Aquell dret de néixer sobre el qual jo penso que no es pot transigir. És el mateix dret en nom del qual sóc contrari a la pena de mort. Es pot parlar de despenalització de l'avortament, però no es pot ser moralment indiferent davant l'avortament.

Vostè parlava de drets, no d'un sol i únic dret. 
Hi ha també el dret de la dona a no ser sacrificada en la cura dels fills que no desitja. I hi ha un tercer dret: el de la societat. El dret de la societat en general, i també de les societats particulars, a no estar superpoblades i, per tant, a exercir el control dels naixements. Però aquests drets són incompatibles entre si. I quan hom es troba davant uns drets incompatibles, l'elecció és sempre dolorosa. 

Però cal decidir. 
He parlat de tres drets: el primer, el del concebut, és fonamental. Els altres, el de la dona i el de la societat, són derivats. A més --i aquest és per a mi el punt central--, tant el dret de la dona com el de la societat, que són els que s'acostumen a al·legar per justificar l'avortament, poden ser satisfets sense recórrer a l'avortament, és a dir, evitant la concepció. Una vegada esdevinguda la concepció, el dret del concebut només es pot satisfer deixant-lo néixer. 

Quines crítiques faria a la Llei 194?
En el primer article es diu que "L'Estat garanteix el dret a la procreació conscient i responsable". Per a mi aquest dret té raó de ser només si s'afirma el deure d'una relació sexual conscient i responsable, és a dir, entre persones conscients de les conseqüències del seu acte i disposades assumir les obligacions que se'n derivin. Remetre la solució, una vegada esdevinguda la concepció, és a dir, quan les conseqüències que es podien evitar no han estat evitades, em sembla no anar al fons del problema. Tant més que, al primer article de la Llei 194 després es diu que la interrupció de l'embaràs no és el mètode més adequat per al control dels naixements. 

I si abrogant la Llei 194, es tornés a les "culleres d'or" i a les "expertes", als drames i a les injustícies de l'avortament clandestí? L'avortament és una trista realitat, que no es pot negar.
El fet que l'avortament s'hagi estès és un argument molt feble des del punt de vista jurídic i moral. I em sorprèn que sigui adoptat amb tanta freqüència. Els homes són com són: però la moral i el dret existeixen per a això. El robatori de cotxes, per exemple, s'ha estès molt, quasi amb impunitat, però això el legitima? Com a màxim es pot sostenir que, com que l'avortament s'ha estès, i d'una manera incontrolable, l'Estat el tolera i cerca de limitar-ne la perillositat. Des d'aquest punt de vista, si la Llei 194 fos ben aplicada, podria ser acollida com una llei que resolt un problema humanament i socialment rellevant.

Existeixen accions moralment il·lícites, però que no es poden considerar il·legítimes? 
Certament. Cito la relació sexual en les seves diverses formes, la traïció entre els esposos, la mateixa prostitució. Però permeti'm de recordar l'Assaig sobre la llibertat de Stuart Mill. Són paraules escrites fa 130 anys, però que són ben actuals. El dret, segons Stuart Mill, s'ha de preocupar de les accions que fan mal a la societat. "El bé de l'individu, sigui físic o moral, no és una justificació suficient".

Això pot valer també en el cas de l'avortament? 
Diu encara Stuart Mill: "Sobre si mateix, sobre la seva ment i el seu cos, l'individu és sobirà". Ara les feministes diuen: "El cos és meu i en faig el que en vull." Semblaria una perfecta aplicació d'aquest principi. Per contra, jo dic que és aberrant incloure-hi l'avortament. L'individu és una singularitat. En el cas de l'avortament hi ha un "altre" en el cos de la dona. El suïcida disposa de la seva pròpia vida. Amb l'avortament es disposa de la vida d'altri. 

Tota la seva activitat, professor Bobbio, els seus llibres, el seu ensenyament, són el testimoniatge d'un esperit fermament laic. Imagina quina sorpresa no hi haurà per aquestes declaracions seves? 
Voldria preguntar quina sorpresa hi pot haver en el fet que un pensador laic consideri com a vàlid en sentit absolut, com un imperatiu categòric, el "no matar". I, per la meva banda, em sorprèn que els "laics" deixin als creients el privilegi i l'honor d'aftrmar que no s'ha de matar.

[<]
1
© Parròquia de Sarrià, 2004. All rights reserved