Full Parroquial
Any 25, n. 4: Diumenge III de durant l'Any
25 de gener de 2004

URL: http://www.parroquiasarria.net · Tel.: 932 030 907 · A/e: santvicenc@terra.es


 
Festa patronal de Sant Vicenç
Acció Catòlica d'adults
Pastoral de la salut
Moviment Infantil i Juvenil
Sopar dels participants en l'Estel de Natzaret
Cloenda de l'Any de la Mercè

"També en aquella època hi havia manera de crear una opinió pública"
Homilia de Mons. Joan Martí i Alanis a la Missa de la festa del màrtir sant Vicenç, patró de la Parròquia
 


FESTA PATRONAL DE SANT VICENÇ. La vam celebrar amb gran goig dijous passat, i en la qual l'arquebisbe Joan Martí va pronunciar l'homilia que reproduïm a continuació. Cal agrair des d'aquí l'esforç de tots els qui, com cada any, han ajudat que sigui ben lluïda, tant la celebració, com el cant del Rosari Pastoril i la posterior pos en comú amb el refrigeri.

ACCIÓ CATÒLICA D'ADULTS. Aquest dimarts, 27 de gener, a 2/4 de 7 de la tarda, a la rectoria, tindrà lloc la reunió mensual d' Acció Católica. Guia la trobada Mn. Frederic Ràfols. És oberta a tots els adults que hi desitgin participar. 

PASTORAL DE LA SALUT. Dimarts 27 de gener, a les 10.30 del matí, a la rectoria, tindrà lloc la trobada del mes. 

MOVIMENT INFANTIL I JUVENIL. Passat el Nadal i la festa de Sant Vicenç, el Moviment Infantil i Juvenil de la Parròquia engega amb força el segon trimestre de l'any. De les diferents activitats cal destacar la tradicional calçotada, que farem el dia 14 a Montblanc, amb pares, monitors, nens i amics. La quaresma s'iniciarà amb una excursió-pelegrinatge, organitzada conjuntament amb la catequesi, el dia 28 de febrer a la tomba del màrtir sant Cugat, a Sant Cugat del Vallès, del qual celebrem, com amb sant Vicenç, els 1.700 anys del martiri. 

SOPAR DELS PARTICIPANTS EN L'ESTEL DE NATZARET. Es farà el dissabte 31 de gener, a les 21.30 h, al Centre Parroquial per celebrar tots plegats el bon funcionament d'aquesta 97a temporada de representacions. Abans, a les 17.30 h, se n'haurà fet la darrera representació, amb caràcter benèfic. 

CLOENDA DE L' ANY DE LA MERCÈ. Pregària presidida pel cardenal Carles amb motiu de la cloenda de l'any de la Mercè a la seva basílica, dijous 29, a les 19.30 h. En aquesta es tindra un especial record per la Rosa Deulofeu, delegada de joventut que ens deixà el passat 5 de gener. 
 

"TAMBÉ EN AQUELLA ÈPOCA HI HAVIA MANERA DE CREAR UNA OPINIÓ PÚBLICA HOSTIL"
(Homilia de Mons. Joan Martí i Alanis en la Missa de la festa del màrtir sant Vicenç, patró de la Parròquia)

Els creients sovint retornem a Jerusalem i fem memòria de les primeres dècades del cristianisme, i a l'Imperi Romà, durant els tres primers segles. Què hem celebrat, si no, aquests dies? Les restes de sant Sebastià, dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona, de Santa Agnès. Tots ells màrtirs de les persecucions romanes. Avui, la festa del titular de la vostra Parròquia, Sant Vicenç, justament quan fa mil set-cets anys del martiri. 

Aquell que va néixer a Osca i va esdevenir diaca de sant Valeri a Saragossa, moriria màrtir a València perseguit per Dacià. Any jubilar a València, festes a Lisboa i a moltes comunitats de la Península Ibèrica. 

Quines van ser les circumstàncies de la seva mort, perque hagi tingut tanta força el seu testimoniatge durant 1.700 anys? Què ens pot dir a nosaltres, encara avui? Durant els tres primers segles, el cristianisme fou perseguit de manera intermitent per l'Imperi Romà. La història ens diu que l'Imperi se sentia amenaçat de disgregació per les dissidències internes i per l'empenta dels bàrbars. El culte a la divinitat imperial era prova de lleialtat i, per tant, garantia d'unitat i de força. Eis emperadors, anomenats per l'Apocalipsi l'"Anticrist", i "la bèstia", que era l'Imperi, dictaven edictes i persecutoris. Dioclecià en dictà tres l'any anterior i un altre el 304, quan va morir Vicenç, després que el govemador Dacià se l'emportà cap a València.

També en aquella època hi havia manera de crear una opinió pública hostil. El poble veia els cristians com una minoria rara, i fàcilment va fer córrer rumors que practicaven l'antropofàgia, l'infanticidi, l'incest. Els cristians no tenien una tradició nacional com la dels jueus en la qual recolzar-se i fer-se reconèixer, i el seu monoteisme era vist com una amenaça per la cultura romana politeista. Que fos perseguida la lliure expressió de les seves creences era una 
contradicció ben xocant en la Roma creadora del dret i de la tradició jurídica. Però tot és possible en aquest món, com ho és avui, encara que sigui només en part i de forma sorneguera, fms i tot en països fonamentats en un estat de dret, com ho veiem ara als Estats Units d'Amèrica, que es fa el món a la seva mida.

La paraula màrtir, en el vocabulari judicial de l'època, volia dir "testimoni sota jurament". Per a nosaltres és el testimoni del qui ofereix la seva vida i es conforma a Crist, en la seva mort en creu. Se n'ha dit el "baptisme de sang". És la prova suprema de la fidelitat i el joiell de la corona de l'Església. Però ser perseguit no vol dir solament sofrir la mort. Una persona o bé una comunitat són perseguides si són rebutjades per la seva fe i algú els empeny fora d'un espai social normal. No han passat del tot els primers temps heroics de l'Església. El Papa, en l'Any Jubilar del segon mil·lenni, ens va recordar que durant el segle xx l'Església havia tingut més màrtirs que mai. Encara ara continuen les persecucions violentes. Ahir vaig llegir que durant l'any que fa poc ha acabat, 29 missioners catòlics han estat assassinats en el món. Caldria preguntar-se com es compon amb les professions de llibertat i d'igualtat de la República Francesa la prohibició del vel islàmic i d'altres símbols religiosos a l'escola. O bé el refús a mencionar la tradició cristiana en la carta europea. 

A propòsit d'aquest refús, he llegit aquests dies al periòdic Le Monde Diplomatique, del qual sóc subscriptor, un article del més ranci i dur anticlericalisme. Aquesta paraula, que en un començament va significar l'oposició, de vegades justificada, a la ingerència dels dirigents de l'Església en la política de l'Estat, és el que expressa ara la croada dels qui es revolten contra tota autoritat religiosa i moral i combaten tota mena de creences, pensant que alienen les persones i que cal extirpar-les de les consciències. Solen anar a parar gairebé sempre a ridiculitzar l'Església per les contradiccions, diuen, en què cauen els seus dirigents, que busquen els diners o bé tenen pràctiques sexuals dolentes. La contundència i l'exageració amb què s'ha tractat el tema de la pederàstia a l'opinió pública dels Estats Units n'és una prova ben actual. 

Sóc conscient que una homilia, mentre celebrem l'Eucaristia, no és una conferència per aprofundir en el tema. És, només, una manera, d'actualitzar la commemoració del martiri de Sant Vicenç i el que tan clarament ens diu Jesús a l'Evangeli que hem llegit avui: "Si fóssiu del món us estimaria com a cosa seva, però com que no en sou, perquè jo us he escollit del món, ell us odia. Com m'han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres." Acceptant que la definició de persecució, com hem dit abans, no es limita solament a la que és cruenta, i recordant com, mentre Vicenç donava la vida per la seva fe, bastants altres cristians apostataven, podem trobar una raó paral·lela per explicar ara l'allunyament d'amplis sectors de l'Església, empesos per la força de la cultura laica actual i que no es veuen amb cor de mantenir la coherència en la seva vida. 

No busquem aquesta coherència en les masses i mirem d'acceptar que la fe, de vegades, s'ha d'assumir en solitud. La grandesa de l'Església i dels creients es fonamenta més en l'exemple heroic de persones singulars que han sabut anar contra corrent, mantenint, malgrat tot, les seves conviccions, que no pas en la lluentor de les situacions més agradables de la nostra història. Saber superar sentiments de frustració i de solitud en el que es refereix a les nostres conviccions és la fortalesa d'esperit que ara cal tenir. La que van tenir els màrtirs, testimonis preclars de la fe i fonament veritable de l'Església. 

És un do que es pot demanar per la intercessió de sant Vicenç a Jesús, el Senyor. L'Eucaristia, no celebra justament la Creu del Senyor que, semblant un fracàs a la vista dels homes, va ser la salvació del món? Prenem coratge i fem camí assumint les dificultats com una ocasió sublim de viure l'Evangeli. No en fem matèria de dissensions i afrontaments interns. No pensem que els de fora sempre tenen raó. La nostra història, la situació actual, per bé que pugui semblar de vegades absurda, és ocasió de mostrar la grandesa d'esperit que han tingut els màrtirs. La que va tenir Sant Vicenç.

[<]
1
© Parròquia de Sarrià, 2004. All rights reserved