Full Parroquial
Any 25, n. 6: Diumenge IV de durant l'Any
8 de febrer de 2004

URL: http://www.parroquiasarria.net · Tel.: 932 030 907 · A/e: santvicenc@terra.es


 
Festa de santa Eulàlia
La Mare de Déu de Lourdes
Col·lecta de "Mans Unides"
Consell Pastoral
Inici de curs amb els infants del JAS
La duríssima prova de la malaltia de l'Alzheimer
 

FESTA DE SANTA EULÀLIA. Dijous 12 de febrer, a les 12.00 h: Missa a la Capella del Desert de Sarrià. A les 19.30 h, a l'església parroquial: Missa solemne amb la participació del Cor Gregorià de Vilafranca del Penedès. En acabar la Missa: Audició de cants gregorians.

LA MARE DE DÉU DE LOURDES. Dimecres 11 de febrer n'és la festa. Aquest dia recordem especialment els nostres malalts. A tota l'Església se celebra aquest dia la XII Jornada Mundial del Malalt. A continuació trobareu una reflexió de Mn. Manel sobre els malalts d'Alzheimer. La malaltia de l'Alzheimer constitueix una prova molt dura per a les famílies. 

COL·LECTA DE "MANS UNIDES". Avui, a totes les misses. Siguem ben generosos. Ajudem amb el nostre donatiu a fer possible els programes concrets que se'ns proposen al nostre arxiprestat. 

CONSELL PASTORAL. Dimarts 10 de febrer tindrà lloc a la rectoria la reunió mensual. Es decidirà el programa de la Quaresma d'enguany i també la constitució de la Capella de Música de la Parròquia, la qual contribuirà a dignificar les grans solemnitats litúrgiques. 

INICI DEL CURS AMB INFANTS DEL JAS. Aquest dissabte han iniciat les activitats amb els infants de l'associació JAS després dels tres mesos d'aturada per a fer un procés de reflexió del grup de joves. Engeguen amb moltes ganes i esperit de servei. Encomanem-los a tots plegats, joves, monitors, infants i famílies, perquè duguin a bon terme llur tasca educativa i evangelitzadora. Com sabeu, el consiliari del JAS, nomenat recentment pel Sr. Cardenal, és el vicari parroquial Mn. Robert Baró. 
 

LA DURÍSSIMA PROVA DE L'ALZHEIMER 

Les cures pal·liatives són una forta exigència no només per als malalts oncològics sinó també per als qui pateixen malalties degeneratives neurològiques de les quals no es poden guarir. Les famílies en les quals hi ha malalts d'Alzheimer necessiten un ajut especial per poder aprendre a tolerar els problemes físics, psicològics i emocionals que tan visiblement els afecten. Més terrible encara és, sobretot, la impotència que s'experimenta davant el progressiu i inexorable deteriorament de la consciència. Hom s'adona de com es va erosionant, i perdent, el bagatge d'històries, experiències, emocions, moments compartits, els esdeveniments grans o petits de la seva existència. És molt dolorós. Tot queda com esborrat, talment no hagués existit mai. I les repeticions incansables de la mateixa paraula, o la mateixa frase... A poc a poc s'obre camí una separació que esdevé gairebé més cruel encara que la mateixa mort, amb aquell cos que roman sempre present, viu, però sempre estrany. És una experiència que posa a prova les relacions familiars. Tots en queden somoguts, ferits, tocats. 

Pero també cal parlar de l'admirable reacció de moltes famílies davant aquests malalts. L'únic remei és la lluita per ells. Comprendre a fons cada moment que viuen: a voltes són tendres, melangiosos, a voltes violents, però sempre acompanyats de llambregades de lucidesa. Entrar-hi en contacte amb tendresa, amb afecte, que és el llenguatge que més comprenen. Una carícia, un somriure, una veu reconeguda, una cançó... i ells poden ser capaços de reaccionar a aquests estímuls fins al punt de poder rebre'n més del que hom imaginaria. El sofriment, fins el més extrem, pot ser suportat i vençut per l'amor tenaç que una família pot arribar a posar en joc fins a una generositat cornmovedora. Tot amb tot, cal cercar el recolzament necessari a l'exterior i hom agraeix als metges i als auxiliars que disposen no només d'un coneixement cientificotècnic, sinó de l'adequada sensibilitat humana. Avui existeixen centres de dia per a aquests malalts, portats amb aquesta sensibilitat, però també és veritat que no es compta, que sapiguem, amb una assistència específica a domicili. Les famílies han de disposar de temps material i de diners. El problema no és gens fàcil de resoldre. 

Pel que fa als malalts d'Alzheimer, hem tingut experiències d'allò més boniques. Famílies de la Parròquia que es desviuen literalment per ajudar el familiar que pateix aquesta malaltia, avui tan estesa, sobretot entre la gent gran. Són un testimoni que dóna esperança i coratge. També els qui es preocupen de la seva assistència religiosa. Tenim enregistrades en la memòria algunes uncions d'aquests malalts, amb tota la família aplegada, un sagrament celebrat enmig del dolor, però transcendit per la joia serena que tots volien comunicar al malalt. 

El Sant Pare, en el seu missatge de la Jornada del Malalt del dia 11 de febrer, festa de la Mare de Déu de Lourdes, escriu: "Des del dia de la seva aparició a Bernardeta Soubirous, Maria ha "sanat " en aquest lloc dolors i malalties, i ha restituït a molts dels seus fills la salut del cos. Però prodigis molt més sorprenents ha obrar en l'íntim dels creients, obrint-los el seu ànim a l'encontre amb el seu fill Jesús, veritable resposta a les expectatives més profundes del cor huma. L'Esperit Sant, que la cobrí amb la seva ombra en el moment de l'Encarnació del Verb, transforma l'ànim dels innombrables malalts que acudeixen a Ella. Encara que no obtinguin el do de la salut corporal, poden rebre'n sempre un altre bé més important: la conversió del cor, font de pau i de goig interior. Aquest do transforma la seva existència i els converteix en apòstols de la creu de Crist, senyera d'esperança, no obstant les proves més dures i difícils."

Potser som també nosaltres els qui podem ajudar, amb la pregària i la companyia discreta i amable, aquestes famílies amb malalts d'Alzheimer que els toca de suportar una prova tan dura i difícil. Tot depèn de si tots ens disposem a una ventable conversió del cor, "font de pau i de goig interior". No els deixem sols! 

Mn. Manel Valls


 
[<]
1
© Parròquia de Sarrià, 2004. All rights reserved