Festa de santa
Eulàlia
La Mare de Déu de Lourdes
Col·lecta de "Mans Unides"
Consell Pastoral
Inici de curs amb els infants
del JAS
La duríssima prova de
la malaltia de l'Alzheimer
FESTA DE SANTA EULÀLIA.
Dijous 12 de febrer, a les 12.00 h: Missa a la Capella del Desert de Sarrià.
A les 19.30 h, a l'església parroquial: Missa solemne amb
la participació del Cor Gregorià de Vilafranca del Penedès.
En acabar la Missa: Audició de cants gregorians.
LA MARE DE DÉU DE LOURDES.
Dimecres 11 de febrer n'és la festa. Aquest dia recordem especialment
els nostres malalts. A tota l'Església se celebra aquest dia la
XII Jornada Mundial del Malalt. A continuació trobareu una reflexió
de Mn. Manel sobre els malalts d'Alzheimer. La malaltia de l'Alzheimer
constitueix una prova molt dura per a les famílies.
COL·LECTA DE "MANS
UNIDES". Avui, a totes les misses. Siguem
ben generosos. Ajudem amb el nostre donatiu a fer possible els programes
concrets que se'ns proposen al nostre arxiprestat.
CONSELL PASTORAL. Dimarts
10 de febrer tindrà lloc a la rectoria la reunió mensual.
Es decidirà el programa de la Quaresma d'enguany i també
la constitució de la Capella de Música de la Parròquia,
la qual contribuirà a dignificar les grans solemnitats litúrgiques.
INICI DEL CURS AMB INFANTS
DEL JAS. Aquest dissabte han iniciat les
activitats amb els infants de l'associació JAS després dels
tres mesos d'aturada per a fer un procés de reflexió del
grup de joves. Engeguen amb moltes ganes i esperit de servei. Encomanem-los
a tots plegats, joves, monitors, infants i famílies, perquè
duguin a bon terme llur tasca educativa i evangelitzadora. Com sabeu, el
consiliari del JAS, nomenat recentment pel Sr. Cardenal, és el vicari
parroquial Mn. Robert Baró.
LA DURÍSSIMA PROVA
DE L'ALZHEIMER
Les cures pal·liatives són una forta
exigència no només per als malalts oncològics sinó
també per als qui pateixen malalties degeneratives neurològiques
de les quals no es poden guarir. Les famílies en les quals hi ha
malalts d'Alzheimer necessiten un ajut especial per poder aprendre a tolerar
els problemes físics, psicològics i emocionals que tan visiblement
els afecten. Més terrible encara és, sobretot, la impotència
que s'experimenta davant el progressiu i inexorable deteriorament de la
consciència. Hom s'adona de com es va erosionant, i perdent, el
bagatge d'històries, experiències, emocions, moments compartits,
els esdeveniments grans o petits de la seva existència. És
molt dolorós. Tot queda com esborrat, talment no hagués existit
mai. I les repeticions incansables de la mateixa paraula, o la mateixa
frase... A poc a poc s'obre camí una separació que esdevé
gairebé més cruel encara que la mateixa mort, amb aquell
cos que roman sempre present, viu, però sempre estrany. És
una experiència que posa a prova les relacions familiars. Tots en
queden somoguts, ferits, tocats.
Pero també cal parlar de l'admirable reacció
de moltes famílies davant aquests malalts. L'únic remei és
la lluita per ells. Comprendre a fons cada moment que viuen: a voltes són
tendres, melangiosos, a voltes violents, però sempre acompanyats
de llambregades de lucidesa. Entrar-hi en contacte amb tendresa, amb afecte,
que és el llenguatge que més comprenen. Una carícia,
un somriure, una veu reconeguda, una cançó... i ells poden
ser capaços de reaccionar a aquests estímuls fins al punt
de poder rebre'n més del que hom imaginaria. El sofriment, fins
el més extrem, pot ser suportat i vençut per l'amor tenaç
que una família pot arribar a posar en joc fins a una generositat
cornmovedora. Tot amb tot, cal cercar el recolzament necessari a l'exterior
i hom agraeix als metges i als auxiliars que disposen no només d'un
coneixement cientificotècnic, sinó de l'adequada sensibilitat
humana. Avui existeixen centres de dia per a aquests malalts, portats amb
aquesta sensibilitat, però també és veritat que no
es compta, que sapiguem, amb una assistència específica a
domicili. Les famílies han de disposar de temps material i de diners.
El problema no és gens fàcil de resoldre.
Pel que fa als malalts d'Alzheimer, hem tingut
experiències d'allò més boniques. Famílies
de la Parròquia que es desviuen literalment per ajudar el familiar
que pateix aquesta malaltia, avui tan estesa, sobretot entre la gent gran.
Són un testimoni que dóna esperança i coratge. També
els qui es preocupen de la seva assistència religiosa. Tenim enregistrades
en la memòria algunes uncions d'aquests malalts, amb tota la família
aplegada, un sagrament celebrat enmig del dolor, però transcendit
per la joia serena que tots volien comunicar al malalt.
El Sant Pare, en el seu missatge de la Jornada
del Malalt del dia 11 de febrer, festa de la Mare de Déu de Lourdes,
escriu: "Des del dia de la seva aparició a Bernardeta Soubirous,
Maria ha "sanat " en aquest lloc dolors i malalties, i ha restituït
a molts dels seus fills la salut del cos. Però prodigis molt més
sorprenents ha obrar en l'íntim dels creients, obrint-los el seu
ànim a l'encontre amb el seu fill Jesús, veritable resposta
a les expectatives més profundes del cor huma. L'Esperit Sant, que
la cobrí amb la seva ombra en el moment de l'Encarnació del
Verb, transforma l'ànim dels innombrables malalts que acudeixen
a Ella. Encara que no obtinguin el do de la salut corporal, poden rebre'n
sempre un altre bé més important: la conversió del
cor, font de pau i de goig interior. Aquest do transforma la seva existència
i els converteix en apòstols de la creu de Crist, senyera d'esperança,
no obstant les proves més dures i difícils."
Potser som també nosaltres els qui podem
ajudar, amb la pregària i la companyia discreta i amable, aquestes
famílies amb malalts d'Alzheimer que els toca de suportar una prova
tan dura i difícil. Tot depèn de si tots ens disposem a una
ventable conversió del cor, "font de pau i de goig interior". No
els deixem sols!