Full Parroquial
Any 25, n. 7: VI Diumenge de durant l'Any
15 de febrer de 2004

URL: http://www.parroquiasarria.net · Tel.: 932 030 907 · A/e: santvicenc@terra.es


     
    La festa de santa Eulàlia
    Calçotada del Moviment Infantil i Juvenil
    Visita a la tomba del màrtir samt Cugat
    Trobada general del MCJ
    Grup de matrimonis joves
    La col·lecta de Mans Unides
    Pastoral de la Salut
    La calculada i desmesurada irritació mediàtica davnt el Directori de Pastoral Familiar
     

    LA FESTA DE SANTA EULÀLIA. Dijous passat vam celebrar la solemnitat de santa Eulàlia, copatrona de Barcelona i filla de Sarrià. Al matí, la missa al Desert i, al vespre, l'Ofici cantat pel Cor Gregorià de Vilafranca foren els actes principals d'aquesta entranyable diada en la qual recordem una conciutadana que no tingué por a afirmar la seva fe, i va ser prou prudent com per donar la vida pel Crist. Mn. Robert va presidir l'Eucaristia i va pronunciar l'homilia. Tant la Missa celebrada a la capella del Desert com la més solemne celebrada a la Parròquia van ser força participades. En la de la Parròquia ens vam aplegar uns dos-cents fidels. 

    CALÇOTADA DEL MOVIMENT INFANTIL I JUVENIL. Ahir dissabte van trobar-se els nens, joves, monitors i famílies del Moviment Infantil i Juvenil de la Parròquia a l'ermita de Sant Josep de Montblanc per compartir una calçotada i després celebrar plegats l'Eucaristia. 

    VISITA A LA TOMBA DEL MÀRTIR SANT CUGAT. La Catequesi d'Infants i l'Esplai hem organitzat per al dissabte 28 de febrer una sortida a Sant Cugat del Vallès, amb motiu dels 1.700 anys de la persecució de Dioclecià, en la qual moriren sant Vicenç, santa Eulàlia i sant Cugat. Un grup sortirà a peu des de la Parròquia i la resta s'hi afegirà al monestir mateix, en el qual visitarem el lloc del martiri i la tomba del sant africà. Hi són convidades totes les famílies que hi vulguin participar; només cal avisar algun dels monitors o catequistes. 

    TROBADA GENERAL DEL MCJ. Diumenge 29 de febrer hi haurà a la Parròquia de l'Hospitalet la Trobada General del Moviment Cristià de Joves (l'Acció Catòlica General de la nostra Diòcesi) en la qual prendran part els membres de la nostra Parròquia. És una trobada oberta a tots aquells d'entre 15 i 30 anys que vulguin participar d'aquesta forma de vida cristiana a prop del bisbe i enmig del món. 

    GRUP DE MATRIMONIS JOVES. Aquest hivem ha començat a funcionar un grup de matrimonis joves (de fins a 40 anys) de la nostra Parròquia. Durant aquest curs s'està treballant l'Evangeli segons sant Joan i diversos temes de vida cristiana. Els interessats a formar-hi part es poden posar en contacte amb algun dels mossens. 

    LA COL·LECTA DE "MANS UNIDES". En la col·lecta efectuada diumenge passat vàrem recollir la quantitat de 6.018,31 euros (1.001.362 ptes.). Hem superat amb escreix la quantitat recollida l'any passat. Gràcies per la vostra generositat. 

    PASTORAL DE LA SALUT. La reunió d'aquest mes de febrer tindrà lloc dimarts a les 10.30 h del matí a la rectoria. 
     

    LA CALCULADA I DESMESURADA IRRITACIÓ MEDIÀTICA DAVANT EL DIRECTORI DE PASTORAL FAMILIAR

    "Saldos de la revolució sexual"
    Article d'Ignacio Aréchaga 
    publicat a Aceprensa-Panorama l'11 de febrer de 2004  


    El soroll d'esquinçar-se les vestidures davant el Directori de Pastoral Familiar publicat pels bisbes espanyols revela que molts abanderats del pluralisme són adeptes al pensament únic quan es tractade sexe. Seria d'esperar que una societat que admet diversos “models familiars” no s'estranyés pel fet que l'Església proposés el seu model, amb la mateixa legitimitat que qualsevol altre grup. Molt més quan es tracta d'un programa per a l'activitat evangelitzadora de l'Església, que ella decideix en exercici de la seva autonomia. Però fins i tot en això els laïcistes més acèrrims no es conformen amb la indiferència, sinó que aspiren a dictar a l'Església el que ha de dir, amb l'amenaça d'un linxament mediàtic. 

    Aquest tipus de resposta segueix un guió que comença a ser habitual. En comptes d'informar del contingut d'un document perquè el lector el pugui jutjar, se n'aïlla una frase que infringeix algun tabú del que és políticament correcte. Una vegada creada la pedra d'escàndol, es demanen opinions a portaveus de lobbies que hi estan en contra per ofici, i es provoquen “reaccions” de grups socials i polítics sobre un text que gairebé ningú no ha tingut temps ni ganes de llegir. Tot això s'utilitza com a ariet en contra de l'ensenyament de la religió a l'escola: permetrem que s'ensenyi això als nens? Finalment, es pot concloure que, una vegada més, els bisbes han suscitat la indignació del poble sobirà amb un document que “dóna l'esquena a la realitat social”. Però del que podem estar segurs és que els qui n'opinen han donat l'esquena al text. 

    En aquest cas, s'ha buscat un motiu d'alarma social d'efecte segur: la violència domèstica. Qui s'hagi guiat per les informacions publicades aquests dies, haurà pensat que els bisbes han elaborat un document sobre aquest tipus de violència, amb una doctrina escandalosa que propugna la submissió de la dona i que pràcticament justifica el maltratador. En realitat, res d'això es justifica en el document de 250 pàgines. Es tracta d'un text que dóna directrius sobre l'ajuda que poden prestar els organismes de l'Església a les parelles que volen viure el matrimoni i la vida familiar conforme a la doctrina catòlica. 

    L'única referència específica als maltractaments afirma que, quan en la convivència familiar sorgeixin aquestes dificultats, “els Centres d'Orientació Familiar poden oferir consultes i intervencions adequades per restablir l'harmonia. Si s'arriba a situacions greus de maltractaments, s'ha d'acceptar la separació com un mal menor. A més, es pot estudiar si hi ha hagut causa de nul·litat” (del matrimoni). 

    Però el que més ha irritat ha estat la falta de respecte dels bisbes a la sacrosanta “revolució sexual”, de feliç memòria. Cal reconèixer que no s'han tallat un pèl en dir que “el temps ha mostrat com en són, d'infundats, dels pressupòsits d'aquesta revolució i de limitades les seves prediccions”, com també que “els seus efectes són perniciosos”. Entre ells, assenyalen els traumes de les ruptures matrimonials, “un augment alarmant de la violència domèstica”; abusos sexuals de tota mena, també amb menors... Aquest paràgraf és una mera enumeració, sense pretensions d'una anàlisi sociològica de fenòmens complexos. Però ha bastat per crear el clixé: els bisbes atribueixen la violència domèstica a la revolució sexual, quan tots sabem que el problema és el masclisme (i, per què subsisteix el masclisme després de l'alliberadora revolució?). 

    Tret per la culata 

    Es comprèn la irritació mediàtica, perquè la revolució sexual és l'últim saldo que ens queda dels anys en què crèiem fer la revolució. La revolució política va ser un desengany, des de Xina fins a Cuba; la revolució econòmica va donar pas a un capitalisme més envanit; la revolució social no ha vist disminuir les diferències de classe. Però, que no ens toquin la revolució sexual, que està a l'abast de totes les butxaques! Com Fidel amb la seva “Pàtria o mort!”, aquí estem atrinxerats cantant les glòries de la revolució sexual. 

    És veritat que, segons notícies d'aquests dies, Espanya va registrar més de 50.000 denúncies per violència domèstica l'any 2003; que, segons l'ONG Save the Children, Espanya se situa entre els cinc primers països del món en les pràctiques de turisme sexual amb menors; que més del 50% dels anuncis per paraules de diaris nacionals tenen a veure amb la prostitució; que el morb sexual continua essent el reclam de la teleporqueria... De revolució, sens dubte, n'hi ha hagut; el que està menys clar és que hagi aportat més felicitat que les altres revolucions. 

    Aquí s'ha produït allò que Octavio Paz anomenava un dels “trets per la culata de la modernitat”. Com escrivia el poeta mexicà en la seva obra La llama doble: “Se suposava que la llibertat sexual acabaria per suprimir tant el comerç dels cossos com el de les imatges eròtiques. La veritat és que ha succeït exactament el contrari. La societat capitalista democràtica ha aplicat les lleis impersonals del mercat i la tècnica de la producció en massa a la vida eròtica. Així l'ha degradat, encara que el negoci ha estat immens.”

    Hi ha qui s'ha quedat ancorat en una visió de l'alliberament sexual dels anys seixanta, quan implicava un risc i una ruptura enfront dels convencionalismes, quan tenia un aire fresc de novetat i prometia un gaudi gens traumàtic. Però el que llavors era transgressió avui és indústria i costum mostrenc. Avui el més audaç i arriscat és defensar una idea del matrimoni i de la família com la que han proposat els bisbes. 
     

    [<]
1
© Parròquia de Sarrià, 2004. All rights reserved