Any 25, n. 13: V Diumenge de Quaresma 28 de març de 2004 URL: http://www.parroquiasarria.net · Tel.: 932 030 907 · A/e: santvicenc@terra.es |
Dijous 1 d'abril, a les 20 h, celebració de la Penitència Benedicció de Rams Reunió de lectors Col·lecta "Dia del Seminari" Teatre al Centre Parroquial Divendres 2 d'abril, Sopar de la fam Reflexió: PROBLEMES ÈTICS
RELACIONATS AMB LA CLONACIÓ HUMANA
CELEBRACIÓ DE LA PENITÈNCIA. La missa de la tarda se celebrarà a les 19.30 h Abans de la celebració de Pasqua l'Església
ens convida a celebrar el Sagrament de la Penitència o Reconciliació.
La penitència s'esdevé a través d'una sèrie
d'actes que podem resumir d'aquesta manera, seguint el Ritus de la Penitència
rebovat després del Concili Vaticà II (1974):
Enmig de la idolatria difusa avui emergeix, Senyor, la meva pròpia idolatria.
REUNIÓ DE LECTORS. El proper dimarts, 30 de març, a les 19.00, a la rectoria, per tal de preparar les celebracions de Setmana Santa. COL·LECTA "DIA DEL SEMINARI". En la col·lecta realitzada diumenge passat, i sumant-hi els donatius que han arribat durant la setmana, hem recollit la quantitat de 3.327 euros (l'any passat en vàrem recollir només 2.936). UNA CORRECCIÓ "INCORRECTE". En el Full de diumenge passat, en l'apartat referent al moviment econòmic, vàrem afegir a mà "Fons Comú Diocesà: 2.764,82 euros". Doncs bé, perquè la suma de les "sortides" sigui correcta cal multiplicar per dos aquesta quantitat (= 5.5286,64), ates que es tracta de la quota de dos mesos, gener i febrer, al Fons Comú Diocesà. TEATRE AL CENTRE PARROQUIAL. El dissabte 27, a les 22.00 h, i el diumenge 28 de març, a les 17.00 h, la Bambolina Negra presenta "El Club de l'Espardenya", al Centre Parroquial. Entrades: 5 euros. DIVENDRES 2 D'ABRIL: SOPAR
DE LA FAM. Un grup de joves del JAS pertanyents a la Crida per la Dignitat
organitzen divendres que ve, a les 21.00 h, al Centre Parroquial, un sopar
de la fam adreçat preferiblement als joves. La recaptació
es destinarà al projecte MaS, per finançar la cosntrucció
d'una escola a Sud-Àfrica.
La clonació humana s’inclou en el projecte de l’eugenèsia i, per tant, està exposada a totes les observacions ètiques i jurídiques que l’han condemnat àmpliament. Com ha escrit Hans Jonas, és «en el mètode la forma més despòtica i, alhora, en el fi, la forma més esclavitzadora de manipulació genètica; el seu objectiu no és una modificació arbitrària de la substància hereditària, sinó precisament la seva fixació arbitrària en oposició a l’estratègia dominant a la natura» (cf. “Cloniamo un uomo: dall’eugenetica all’ingegneria genetica”, a Tecnica, medicina ed etica, Torí: Einaudi, 1997 , pp. 122-154, 136). És una manipulació radical de la relació la i complementarietat constitutives, que estan a la base de la procreació humana, tant en el seu aspecte biològic com en el pròpiament personal. En efecte, tendeix a considerar la bisexualitat com un mer residu funcional, atès que es requereix un òvul, privat del seu nucli, per originar l’embrió-clon, i, per ara, és necessari un úter femení perquè el seu desenvolupament pugui arribar fins al final. D’aquesta manera s’apliquen totes les tècniques que s’han experimentat en la zootècnia, reduint el significat específic de la reproducció humana. En aquesta perspectiva s’adopta la lògica
de la producció industrial: s’haurà d’analitzar i afavorir
la cerca de mercats, perfeccionar l’experimentació i produir sempre
models nous.
En el procés de donació es perverteixen les relacions fonamentals de la persona humana: la filiació, la consanguinitat, el parentesc i la paternitat o maternitat. Una dona pot ser germana bessona de la seva mare, no tenir pare biològic i ser filla del seu avi. Ja amb la FIVET es va produir una confusió en el parentesc, però amb la clonació s’arriba a la ruptura total d’aquests vincles. Com en tota activitat artificial s’«emula» i s’«imita» el que passa a la natura, però a costa d’oblidar que l’home no es redueix al seu component biològic, sobretot quan aquest es limita a les modalitats reproductives que han caracteritzat només els organismes més simples i menys evolucionats des del punt de vista biològic. S’alimenta la idea que alguns homes poden tenir un domini total sobre l’existència dels altres, fins al punt de programar-ne la identitat biològica –seleccionada sobre la base de criteris arbitraris o purament instrumentals–, la qual, si bé no exhaureix la identitat personal de l’home, caracteritzada per l’esperit, n’és una part constitutiva. Aquesta concepció selectiva de l’home tindrà, entre d’altres efectes, un influx negatiu en la cultura, fins i tot fora de la pràctica –numèricament reduïda– de la clonació, ja que afavorirà la convicció que el valor de l’home i de la dona no depèn de la seva identitat personal, sinó tan sols de les qualitats biològiques que s’hi poden apreciar i, per tant, ser seleccionades. La clonació humana mereix un judici negatiu
també amb relació a la dignitat de la persona clonada, que
vindrà al món com una «còpia» (encara
que només sigui una còpia biològica) d’un altres ésser.
En efecte, aquesta pràctica propicia un malestar íntim en
el clonat, la identitat psíquica del qual corre molt perill per
la presència real o potser només virtual del seu «altre».
Tampoc és imaginable que hi pugui valer un pacte de silenci, el
qual –com ja assenyalava Jonas– seria impossible i també immoral,
atès que el clonat va ser engendrat perquè s’assemblés
a algú que «valia la pena» clonar i, per tant, recauran
sobre ell unes atencions i expectatives no menys nefastes, que constituiran
un veritable atemptat contra la seva subjectivitat personal.
[<]
|
|||||
|