Reflexió: PROBLEMES ÈTICS RELACIONATS AMB LA CLONACIÓ HUMANA
 

CELEBRACIÓ DE LA PENITÈNCIA. La missa de la tarda se celebrarà a les 19.30 h

Abans de la celebració de Pasqua l'Església ens convida a celebrar el Sagrament de la Penitència o Reconciliació. La penitència s'esdevé a través d'una sèrie d'actes que podem resumir d'aquesta manera, seguint el Ritus de la Penitència rebovat després del Concili Vaticà II (1974):
 

• Examen de la pròpia consciència
• Penediment interior
• Propòsit de no recaure
• Confessió o manifestació dels pecats al sacerdot
• Compromís de portar a terme l'anomenada "satisfacció" i les obres de satisfacció (pregàries o gestos de caritat, és a dir, la "penitència")
• Absolució dels pecats per part del sacerdot, el qual acompleix aquest gest i tot el ritus per manament de Jesucrist i de l'Església, a la qual el Senyor ha confiat la remissió dels pecats. En nom de l'Església i dels germans que han estat ferits pel pecat.

Com podem intuir, no es pot arribar a celebrar aquest importantíssim Sagrament de la vida cristiana sense un mínim de preparació i de reflexió. Interiorment ens cal tenir presents aquestes etapes: 
 

• La confessio laudis: el reconeixement agraït que manifestem a Déu per tot el que ha fet en la nostra persona
• La confessio vitae: el reconeixement que, malgrat tots aquests dons, hem errat i hem seguit un altre camí diferent del que l'amor de Déu ens proposava
• La confessio fidei: l'abandonament confiat en les mans de Déu, per tal de rebre el seu perdó i que ens doni la força necessària per retornar al camí d'una pràctica més fidel del seu Evangeli.

Ens hem d'atansar al Sagrament amb una actitud de veritable conversió. Us suggerim aquesta oració: 
 

Enmig de la idolatria difusa avui emergeix, Senyor, la meva pròpia idolatria.
També jo tinc necessitat de conversió. 
I Tu m'estàs cridant des del meu interior: 
"Converteix-te! Converteix-te a mi amb tot el cor!" 
Tu em dius: "Escull-me, deixa de banda tota altra realitat i vine rere meu."
Seguir-te: no durant un dia o una sola hora. 
Convertir-me amb un girar-me decidit envers Tu. 
Convertir-me tendint envers Tu amb totes les forces, 
amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot l'ésser. 
Sempre. Amb un compromís total de fidelitat i de lliurament. 
I convertir-me millor: avui més que ahir. 

BENEDICCIÓ DELS RAMS. Serà a les 12.45, a la plaça. A continuació, la Missa del Diumenge de Passió. Els horaris dels oficis de Setmana Santa sortiran al pròxim Full. 

REUNIÓ DE LECTORS. El proper dimarts, 30 de març, a les 19.00, a la rectoria, per tal de preparar les celebracions de Setmana Santa. 

COL·LECTA "DIA DEL SEMINARI". En la col·lecta realitzada diumenge passat, i sumant-hi els donatius que han arribat durant la setmana, hem recollit la quantitat de 3.327 euros (l'any passat en vàrem recollir només 2.936). 

UNA CORRECCIÓ "INCORRECTE". En el Full de diumenge passat, en l'apartat referent al moviment econòmic, vàrem afegir a mà "Fons Comú Diocesà: 2.764,82 euros". Doncs bé, perquè la suma de les "sortides" sigui correcta cal multiplicar per dos aquesta quantitat (= 5.5286,64), ates que es tracta de la quota de dos mesos, gener i febrer, al Fons Comú Diocesà. 

TEATRE AL CENTRE PARROQUIAL. El dissabte 27, a les 22.00 h, i el diumenge 28 de març, a les 17.00 h, la Bambolina Negra presenta "El Club de l'Espardenya", al Centre Parroquial. Entrades: 5 euros.

DIVENDRES 2 D'ABRIL: SOPAR DE LA FAM. Un grup de joves del JAS pertanyents a la Crida per la Dignitat organitzen divendres que ve, a les 21.00 h, al Centre Parroquial, un sopar de la fam adreçat preferiblement als joves. La recaptació es destinarà al projecte MaS, per finançar la cosntrucció d'una escola a Sud-Àfrica.
 
 

La clonació humana s’inclou en el projecte de l’eugenèsia i, per tant, està exposada a totes les observacions ètiques i jurídiques que l’han condemnat àmpliament. Com ha escrit Hans Jonas, és «en el mètode la forma més despòtica i, alhora, en el fi, la forma més esclavitzadora de manipulació genètica; el seu objectiu no és una modificació arbitrària de la substància hereditària, sinó precisament la seva fixació arbitrària en oposició a l’estratègia dominant a la natura» (cf. “Cloniamo un uomo: dall’eugenetica all’ingegneria genetica”, a Tecnica, medicina ed etica, Torí: Einaudi, 1997 , pp. 122-154, 136). 

És una manipulació radical de la relació la i complementarietat constitutives, que estan a la base de la procreació humana, tant en el seu aspecte biològic com en el pròpiament personal. En efecte, tendeix a considerar la bisexualitat com un mer residu funcional, atès que es requereix un òvul, privat del seu nucli, per originar l’embrió-clon, i, per ara, és necessari un úter femení perquè el seu desenvolupament pugui arribar fins al final. D’aquesta manera s’apliquen totes les tècniques que s’han experimentat en la zootècnia, reduint el significat específic de la reproducció humana. 

En aquesta perspectiva s’adopta la lògica de la producció industrial: s’haurà d’analitzar i afavorir la cerca de mercats, perfeccionar l’experimentació i produir sempre models nous.
 
Es produeix una instrumentalització radical de la dona, reduïda a algunes de les seves funcions purament biològiques (prestadora d’òvuls i d’úter), alhora que s’obre la perspectiva d’una investigació sobre la possibilitat de crear úters artificials, últim pas per a la producció «en laboratori» de l’ésser humà. 

En el procés de donació es perverteixen les relacions fonamentals de la persona humana: la filiació, la consanguinitat, el parentesc i la paternitat o maternitat. Una dona pot ser germana bessona de la seva mare, no tenir pare biològic i ser filla del seu avi. Ja amb la FIVET es va produir una confusió en el parentesc, però amb la clonació s’arriba a la ruptura total d’aquests vincles. 

Com en tota activitat artificial s’«emula» i s’«imita» el que passa a la natura, però a costa d’oblidar que l’home no es redueix al seu component biològic, sobretot quan aquest es limita a les modalitats reproductives que han caracteritzat només els organismes més simples i menys evolucionats des del punt de vista biològic. 

S’alimenta la idea que alguns homes poden tenir un domini total sobre l’existència dels altres, fins al punt de programar-ne la identitat biològica –seleccionada sobre la base de criteris arbitraris o purament instrumentals–, la qual, si bé no exhaureix la identitat personal de l’home, caracteritzada per l’esperit, n’és una part constitutiva. Aquesta concepció selectiva de l’home tindrà, entre d’altres efectes, un influx negatiu en la cultura, fins i tot fora de la pràctica –numèricament reduïda– de la clonació, ja que afavorirà la convicció que el valor de l’home i de la dona no depèn de la seva identitat personal, sinó tan sols de les qualitats biològiques que s’hi poden apreciar i, per tant, ser seleccionades. 

La clonació humana mereix un judici negatiu també amb relació a la dignitat de la persona clonada, que vindrà al món com una «còpia» (encara que només sigui una còpia biològica) d’un altres ésser. En efecte, aquesta pràctica propicia un malestar íntim en el clonat, la identitat psíquica del qual corre molt perill per la presència real o potser només virtual del seu «altre». Tampoc és imaginable que hi pugui valer un pacte de silenci, el qual –com ja assenyalava Jonas– seria impossible i també immoral, atès que el clonat va ser engendrat perquè s’assemblés a algú que «valia la pena» clonar i, per tant, recauran sobre ell unes atencions i expectatives no menys nefastes, que constituiran un veritable atemptat contra la seva subjectivitat personal.
 
Si el projecte de clonació humana pretén aturar-se «abans » de la implantació a l’úter, procurant evitar almenys algunes de les conseqüències que acabem d’assenyalar, resulta també injust des del punt de vista moral. En efecte, limitar la prohibició de la clonació al fet d’impedir el naixement d’un nen clonat permetria de tota manera la clonació de l’embrió-fetus, cosa que implicaria l’experimentació sobre embrions i fetus, i exigiria suprimir-los abans del naixement, la qual cosa manifesta un procés instrumental i cruel respecte de l’ésser humà.