Full Parroquial
Any 25, n. 19: Cinquè Diumenge de Pasqua
9 de maig de 2004

URL: http://www.parroquiasarria.net · Tel.: 932 030 907 · A/e: santvicenc@terra.es


     

    Unció dels malalts
    Primera Comunió d'infants de la Catequesi
    El socialista Jean Jaurès i la classe de religió
     


    UNCIÓ DELS MALALTS

    La malaltia i el sofriment interroguen sempre l’ésser humà. Sorgeixen preguntes sobre l’origen del mal, el seu perquè, la voluntat de Déu, etc. Déu no abandona la seva criatura en aquests moments d'angoixa i descoratjament. El batejat, amb el Sagrament de la Unció dels malalts, rep un signe saludable de la seva tendresa i de la seva proximitat. Aquest sagrament aporta una nova força en el combat de la fe, dóna sentit a la malaltia en unir el malalt a Jesús, el qual "ha sofert per tots nosaltres", i l’omple d’esperança. El Sagrament de la Unció dels malalts és també el signe de la comunió en la fe de tots els membres de l’Església que s’associen al sofriment d'un d'ells en una pregària comuna. 

    Qui pot rebre aquest sagrament? Les famílies han de procurar que els seus membres greument malalts, o en situació crítica, el rebin. Cal, però, precisar algunes coses, atès que no és bo entendre aquest sagrament com a "extrema" unció, la qual cosa fa que molts fidels l’associïn només a l'hora darrera de la vida. Cal fer-ho quan no s'hagi rebut abans, però el més convenient --i formós-- és rebre'l amb plena consciència. Aquest sagrament s'ofereix al batejat de qualsevol edat en perill de mort, sigui per causa d'una greu malaltia o per l'afebliment, degut a la vellesa, de les pròpies forces físiques. Abans d'una operació delicada, per exemple. També el malalt que ha recobrat la salut pot rebre de mou aquest sagrament si es troba en aquestes condicions d'afebliment. 

    Tot amb tot, haig de precisar que no podem identificar el Sagrament de la Unció dels malalts amb la tercera edat, pel sol fet, per exemple, que un s'hagi jubilat o hagi entrat en la vellesa. N'hi ha que, malgrat els anys, gaudeixen d'una salut de ferro. El ritual diu exactament que "pot donar-se la Santa Unció als ancians, les forces dels quals es debiliten seriosament, fins quan no pateixen una malaltia greu"

    No són pas pocs els fidels, en aquesta o d'altres situacions, que m'han demanat de rebre la Unció en una celebració comunitària. Penso que aquest temps pasqual és el més adient. Per tant, els qui desitgin rebre-la, que valorin primer si reuneixen les condicions esmentades, i després s'inscriguin a la sagristia. El dimarts 18 de maig, a les 10.30 h, els reuniré a la sala de la rectoria per fer la catequesi oportuna sobre el sagrament, i dimarts 25 de maig, dins la Missa de les 10 del matí, podran rebre la Santa Unció. Serà una celebració joiosa, curulla d’esperança! 

    Mn. Manel Valls, rector 

     

    PRIMERA COMUNIÓ D'INFANTS DE LA CATEQUESI. Tindrà lloc diumenge vinent, a missa d'una, i presidirà Mn. Robert Baró, vicari parroquial, el qual atén com a consiliari la nostra Catequesi d'Infants. Cal que aquesta celebració no la identifiquem amb una festa "privada" que ateny només les seves famílies. És important que la comunitat parroquial els acompanyem en aquesta seva primera, i ja plena, participació, en la Missa dominical. 
     


    EL SOCIALISTA JEAN JAURÈS I LA CLASSE DE RELIGIÓ 

    Jean Jaurès (1858-1914) tingué una participació decisiva en la fundació del Partit Socialista Francès, fundació que fou possible gràcies al seu treball d'unificació dels diversos grups aleshores existents. A partir de 1902 fou ininterrompudament diputat fins a la seva mort, la qual cosa li permeté de desenvolupar la seva vocació parlamentària. Fundà i dirigí el diari L'Humanité (1904). Jaurès acceptà del marxisme només els seus postulats econòmics i es va adscriure a un corrent idealista que veia en el socialisme una filosofia ètica. La carta que transcrivim la va escriure al seu fill quan aquest li va demanar un certificat per tal de ser eximit de la classe de Religió. Els seus arguments continuen essent d'una gran actualitat.



    Estimat fill, 

    Em demanes que t'eximeixi de cursar Religió, una mica per tenir la glòria de procedir de distinta manera que la major part dels teus companys i temo que, també, una mica per semblar digne fill d'un home sense conviccions religioses. Aquest certificat, estimat fill, no te l'envio ni te l'enviaré mai. No és que desitgi que siguis clerical, malgrat que en això no hi ha cap perill, ni tampoc n'hi ha en el fet que professis les idees que t’exposarà el teu professor. Quan tinguis edat suficient per jutjar seràs completament lliure, però tinc un decidit interès que la teva instrucció i educació siguin completes i no ho serien sense l'estudi de la religió. 

    Et semblarà estrany aquest llenguatge després d'haver-me escoltat tan belles declaracions sobre aquesta qüestió; són, fill meu, declaracions bones perquè arrosseguin els fills dels altres, però que estan en pugna amb el més elemental bon sentit. 

    He dit que volia que la teva instrucció fos completa. Com ho seria sense un coneixement suficient de les qüestions religioses, sobre les quals tothom discuteix? Voldries tu, per ignorància voluntària, no poder dir una paraula sobre aquest assumpte, sense exposar-te a deixar anar un disbarat? 

    Però deixem a un costat la política i les discussions i vegem allò que es refereix als coneixements indispensables per a un home de certa posició. Estudies Mitologia per comprendre la història i la civilització dels grecs i dels romans i, què comprendràs de la història d'Europa i del món sencer després de Jesucrist, sense conèixer-la Religió, que va canviar la faç del món i produí una nova civilització? 

    Pel que fa a l'art, què seran per a tu les obres mestres de l'Edat mitjana i dels temps moderns si no coneixes el motiu que les han inspirades i les idees religioses que contenen? Pel que fa a les lletres, pots deixar de conèixer no només Bossuet, Fenelón, Lacórdaire, De Maistre, Veuillot i tants d'altres, els quals es van ocupar exclusivament de qüestions religioses, sinó també Corneille, Racine, Hugo, en una paraula, tots aquests grans mestres que deuen al cristianisme les seves més belles inspiracions? 

    Si es tracta de dret, .filosofia o de moral, pots ignorar l'expressió més clara del dret natural, la filosofia més estesa, la moral més sàvia i més universal? Aquest és un pensament de Rousseau. Fins en les ciències naturals i matemàtiques hi trobaràs Religió. Pascal i Newton eren cristians fervorosos, Ampere era piadós, Pasteur provava l'existència de Déu i deia d'haver retrobat mitjançant la ciència la fe d'un bretó; Flammarion es lliurava a fantasies teològiques. Voldràs tu condemnar-te a saltar pàgines senceres en totes les teves lectures i en els teus estudis? 

    Haig de confessar-ho, la Religió està íntimament unida a totes les manifestacions de la intel·ligència humana; és la base de la nostra civilització, i és col·locar-se fora del món intel·lectual i condemnar-se a una inferioritat manifesta no voler una ciència que han estudiat i que posseeixen en els nostres dies tantes intel·ligències preclares. 

    I ja que he parlat d'educació, per tal de ser un jove ben educat és necessari conèixer i practicar les lleis de l'Església. No et diré més que el que segueix: no hi ha res a reprotxar als qui les practiquen fidelment, i amb massa freqüència cal plorar pels qui no les tenen en compte. Però no fixant-me més que en la necessitat de conèixer les conviccions i els sentiments de les persones religioses, si no estem obligats a imitar-les, ens cal almenys comprendre-les, a fi d'observar envers elles el respecte, les consideracions i la tolerància que els són deguts. Ningú no serà mai delicat, fi, ni tan sols presentable, sense nocions religioses.

    Aquesta carta et sorprendrà, n'estic segur. És necessari, fill meu, que un pare digui sempre la veritat als seus fills. Cap compromís em podria excusar si permetés que la teva instrucció fos incompleta i la teva educació insuficient."

    Jean Jaurès

     
    [<]
1
© Parròquia de Sarrià, 2004. All rights reserved