Full Parroquial
Any 25, n. 26: Diumenge XIII de Durant l'Any
27 de juny de 2004

URL: http://www.parroquiasarria.net · Tel.: 932 030 907 · A/e: santvicenc@terra.es


     
      Sant Pere de les Puel·les, 125 anys de presència de les monges a Sarrià
      Misses de dimarts, solemnitat de sant Pere i sant Pau
      Acció catòlica d'adults
      Inscripcions al pelegrinatge per la beatificació del Dr. Tarrés
      Horaris de misses duramt l'estiu
      Actitud crítica de l'Església davant d'algunes de les anomenades "conquestes socials" propugnades pel Govern
       

      SANT PERE DE LES PUEL·LES, 125 ANYS DE LA PRESÈNCIA DE LES MONGES A SARRIÀ 

      Dimarts, solemnitat dels apòstols sant Pere i sant Pau, a les 8 del vespre, ens unirem a la festa del Monestir de Sant Pere de les Puel·les (carrer d'Anglí, 55). Aquest any compleixen 125 anys del seu trasllat a Sarrià, després de ser al cor de la Barcelona antiga des del segle XI. Molts feligresos de la Parròquia ens unirem a la comunitat benedictina en la Missa Solemne d'aquest dia. La primera pedra fou col·locada el 15 de setembre de 1877, i el 13 d'agost de 1879, acabades les obres, les monges s'hi van traslladar. El poble de Sarrià --ens diuen els cronistes de l'època-- els va preparar una gran rebuda. Des d'alesbores, amb el parèntesi de la guerra civil, hem comptat amb la seva companyia i amb la seva pregària, i hem gaudit de la seva proverbial acollida. Per molts anys!

      MISSES DE DIMARTS, SOLEMNITAT DE SANT PERE I SANT PAU. Misses: 8.00, 10.00 i 20.15 h. Tot i no ser festa de precepte, no podem deixar de celebrar, si ens és possible, aquesta important solemnitat litúrgica. Aquest dia preguem molt especialment pel Sant Pare, anomenat "successor de Pere", com a bisbe de Roma que és i cap visible de l'Església.

      ACCIÓ CATÒLICA D'ADULTS. Dimarts 29 de juny, a les 18.30 h, a la rectoria, tindrà lloc la darrera reunió del curs. El tema de la trobada: la vida de Santa Teresa de l'Infant Jesús. Acabarem amb la pregària de les Vespres de Sant Pere. 

      INSCRIPCIONS AL PELEGRINATGE PER LA BEATIFICACIÓ DEL DR. TARRÉS. Fins al 16 d'agost, cada dia, de dilluns a divendres, al Memorial, entrant per la sagristia. Matins: de 10.30 a 13.00 h. Tardes: de 17.00 a 21.00 h. Dissabtes a la tarda: de 17.00 a 21.00 h. Hem de lamentar que el tríptic sobre el pelegrinatge, preparat per Viatges Solius no hagi estat escrit acuradament en la nostra llengua i que el seu text sigui --es nota de seguida-- una mala traducció de l'original que, pel que es veu, ha estat fet en castellà, atesa la procedència de l'agència, la qual no hem escollit. En declinem, doncs, tota responsabilitat. En trobareu una versió corregida fent clic aquí.

      HORARIS DE MISSSES DURANT L'ESTIU. Com cada estiu, a partir de la setmana vinent, se suprimeixen dues misses: la de les 6 de la tarda dels dissabtes i la de les 8.30 del matí dels diumenges. Dissabte vinent, per tant, no hi haurà missa de 6 de la tarda. I el diumenge, la primera missa serà a les 10 del matí. Aquest any, i pel fet del pelegrinatge a Loreto i a Roma per la beatificació del Dr. Tarrés, l'horari d'estiu s'allargarà fins al 18-19 de setembre, en què tornarem a l'horari habitual. VACANCES DEL "FULL PARROQUIAL". La redacció bé es mereix un descans. El Full, doncs, no es publicarà durant els mesos de juliol i agost. 

      ACTITUD CRITICA DE L 'ESGLESIA DA V ANT D' ALGUNES 
      DE LES ANOMENADES "CONQUESTES SOCIALS" PROPUGNADES PEL GOVERN 

      El 18 de juny, el nou ambaixador espanyol davant la Santa Seu presentava les cartes credencials a Joan Pau II. En el seu discurs, el Papa, després de manifestar que "en l'exercici de la seva propia missió, l'Església cerca el bé integral de cada poble, actuant en l'àmbit de les seves competències i respectant plenament l'autonomia de les autoritats civils, a les quals aprecia i per les quals demana a Déu que exerceixin amb generositat, encert i justícia el seu servei a tots els ciutadans", recordava al Govem espanyol: "

      "Protegir la vida humana és un deure de tots, atès que la qüestió de la vida i de la seva promoció no és només prerrogativa dels cristians, sinó que pertany a tota consciència humana que aspira a la veritat i es preocupa per la sort de la humanitat. Els responsables públics, en tant que garants dels drets de tots, tenen l'obligació de defensar la vida, en particular la dels més febles i indefensos. Les veritables conquestes socials són les que promouen i tutelen la vida de cada u i, al mateix temps, el bé comú de la societat. En aquest camp es donen algunes mal anomenades "conquestes socials", les quals ho són en realitat només per a alguns a costa del sacrifici d'altres, i que els responsables públics, garants i no origen dels drets innats de tots, haurien de considerar més aviat amb preocupació i alarma." 

      Joan Pau II es referí especialment a la protecció de la familia i recordà que "els seus drets són primaris respecte a cossos socials més amplis. Entre aquests drets no s'ha d'oblidar el de néixer i créixer en una llar estable, on les paraules pare i mare puguin dir-se amb goig i sense engany. Així es prepara també als més petits a obrir-se confiadament a la vida i a la societat, la qual es beneficiarà en el seu conjunt si no cedeix a certes veus que semblen confondre el matrimoni amb altres formes d'unió del tot diverses, quan no contràries al mateix, o que semblen considerar els fills com a mers objectes per a la pròpia satisfacció." 

      Quan el 21 de juny el Papa rebia el president José Luis Rodríguez Zapatero, li recordava aquestes consideracions que dies abans havia fet a l'ambaixador espanyol i li feia saber que, pel que fa a la gran causa de la pau i a l'eradicació del terrorisme, trobaria sempre en la Santa Seu un convençut i ferm aliat. 

      La preocupació i alarma també s'estén en l'àmbit català. Preocupa que el Govem celebri al Palau de la Generalitat el "Dia de l'Alliberament Gai", amb tota solemnitat i que, en canvi, no rebi els representants de les associacions que han promogut les prop de 14.000 signatures a favor del Pacte per a la Dignitat i la Vida de les persones. L'alarma es dóna també en temes educatius, particularment pel que fa a l'escola concertada, concretament la religiosa, la qual es troba cada dia amb noves i, cada volta, més greus dificultats, sobretot perquè les instàncies del Govern donen una explicació distorsionada del seu finançament i fan creure a l'opinió pública el que no és. Potser calgui recordar les paraules del cardenal Carles en la seva homilia en la missa oficiada a la Capella de Sant Jordi el 23 d'abril: "En les relacions entre la fe i la cultura, especialrnent avui, la situació de l'Església tampoc no és facil. En aquest inici de segle i de mil·lenni, sovint és qüestionada i de vegades fins i tot menyspreada, com si la fe fos una peça del passat, com una mena de peça de museu, potser destacable però en tot cas caducada. Davant d'això, voldria dir que la religió --i la fe cristiana en particular-- realitza una funció social i una funció personal en el creient que té un gran valor. En aquesta societat laica i pluralista, no tenim cap ànsia de poder. Acollim sincerament i amb totes les exigències concretes la separació entre Església i poder polític. No tenim nostàlgia de privilegis ni de poders que, si en el passat varen tenir una funció social, ara no són necessaris." 

      El problema, doncs, no és la laïcitat, sinó el laïcisme, el qual creu que esborrant les arrels cristianes serveix per a crear "igualtat", com si buidant les persones i els pobles dels seus valors específics es pogués construir un món nou d'iguals, el qual --és el que es creu-- no seria font de conflictes, atesa la seva manca d'identitat. Al cristianisme, col·locat així sota sospita i fins acusació, s'hi contraposa aleshores l'humanitarisme, és a dir, una mena de religió laica de la humanitat, la qual sorgeix amb la Il·lustració i que propugna ingènuament la confiança en un progrés continuat i indefinit, sense cap límit. S'oblida expressament que els drets humans han nascut i, en general, han estat acceptats sobretot pels països occidentals d'arrels cristianes. Tot amb tot, estem en sintonia amb el que també va dir el cardenal Carles a la missa de Sant Jordi: "Jo, en el clima cordial d'aquest dia, i des d'un escmpulós respecte de les respectives autonomies --de les instàncies religioses i de les instàncies civils i polítiques--, m'atreveixo a demanar un esperit de diàleg i de col·laboració. Siguem lúcids i respectuosos en aquest diàleg. Els creients hem de donar raó de la nostra fe i de les nostres actituds. I hem de romandre oberts a les opinions dels no creients. Sempre amb tot respecte i amb tota franquesa i lleialtat, lluny de tot intent de manipulació o d'instrumentalització." Que així sigui!  

     
    [<]
1
© Parròquia de Sarrià, 2004. All rights reserved