Full Parroquial
Any 25, n. 41: Diumenge XXVIII de Durant l'Any
10 d'octubre de 2004

URL: http://www.parroquiasarria.net · Tel.: 932 030 907 · A/e: santvicenc@terra.es


     
    Dimarts 12 d'octubre: la Mare de Déu del Pilar
    Moviment Infantil i Juvenil: Reunió de Pares
    Escola de Pares
    Cercles d'Estudi per a Joves
    Cantaires per al "Rosari Pastoril"
    La Càritas Parroquial necessita donatius
    Estel de Natzaret 2004-2005
    Text de l'homilia de la Festa Major
     


    DIMARTS, 12 D’OCTUBRE: LA MARE DE DÉU DEL PILAR. Tot i no ser una festa de precepte, la festa té més aviat el caràcter civil de la celebració de la hispanitat. Procurem honorar la Mare de Déu en aquesta memòria litúrgica de l’advocació del Pilar. Les misses seran les pròpies d’un dia feiner: 8, 10 i 20.15 h. Hi afegim, però, una missa a les 12 del migdia. 

    MOVIMENT INFANTIL I JUVENIL: REUNIÓ DE PARES. Divendres vinent, 15 d’octubre, a les 21.00 h, al Centre Parroquial, tindrà lloc la reunió de començament de curs amb els pares dels infants i adolescents que hi són inscrits. El consiliari i l’equip de monitors n’explicaran el programa i informaran dels canvis produïts enguany. 

    ESCOLA DE PARES. S’inicia dissabte vinent, 16 d’octubre, a les 18.00, al Centre Parroquial. Els pares interessats poden participar-hi amb tota llibertat. Creiem que paga la pena que aprofitin aquest espai de diàleg sobre els aspectes més bàsics de l’educació dels seus fills. 

    CERCLES D’ESTUDI PER A JOVES. Els Cercles d’estudi són una activitat de formació permanent adreçada als joves entre els 16 i els 35 anys. Lloc: Centre Parroquial (c. Pare Miquel de Sarrià, 8). Dies: tots els divendres de 20.00 a 21.30 h. Aquest primer trimestre el material el constituiran textos i reflexions del beat Pere Tarrés i Claret. 

    CANTAIRES PER AL “ROSARI PASTORIL”. Novament es posen en marxa els assaigs del Concert de Sant Vicenç, el nostre patró, la festa del qual tindrà lloc el dissabte 22 de gener de 2005. Enguany els assaigs començaran el dimecres 13 d’octubre, a les 21.30 h, a la sala de la rectoria (carrer del Rector Voltà, 5). Els dies d’assaig seran sempre els dimecres, de 21.30 a 23.00 h. Tots els qui estimeu el cant, que disposeu d’una bona veu i que estimeu aquesta tradició sarrianenca hi esteu convidats. 

    LA CÀRITAS PARROQUIAL NECESSITA DONATIUS. Les arques de la nostra Càritas Parroquial han arribat a tocar fons. Es necessiten urgentment aportacions. Recordeu que la bústia de la “Càritas”, en la qual dipositar els donatius es troba en la columna que està enfront del sepulcre del beat Pere Tarrés. 

    ESTEL DE NATZARET 2004-2005. Divendres, 15 d’octubre, a les 22.00 h, al Centre Parroquial, tindrà lloc l’acte de presentació de la 98a edició dels nostres Pastorets. Hi són convocades totes les persones que van participar activament en les representacions d’enguany i també aquelles que vulguin incorporar-s’hi de nou. 

    TEXT DE L’HOMILIA DE LA FESTA MAJOR. Mn. Manel ens parlà del Dr. Tarrés i va relacionar la seva vida amb els misteris del Rosari. Cada any, el nostre rector acostuma a oferir-nos el text íntegre de l’homilia de la Missa de les Festes del Roser, la qual aquest any va ser especialment participada. 
     

    HOMILIA DE LA FESTA MAJOR DE SARRIÀ 

    Celebrem les Festes del Roser. La Mare de Déu acompanya, silenciosa, la Festa major de Sarrià. I esguarda amb amor tots els sarrianencs. Els qui som aquí, hi som seguint els passos dels qui ens han precedit. Ens sentim solidaris amb ells. Estimem aquesta estona de recolliment, de silenci, de pregària, de lloança i d’acció de gràcies, en la presència de la Mare. 

    Recordo, amb emoció, el rosari que, camí de Loreto, vàrem resar dins l’autocar. Era divendres, i els misteris que vam contemplar van ser els de dolor. Per la meva ment va passar, com en una pel·lícula, les seqüències d’algunes imatges del sofriment del món, avui ferit per l’odi i la guerra en tants indrets del planeta. Imatges de gent malalta que conec. El sofriment de molts pares. Però em vingué, amb una claredat sobtada, la imatge del Dr. Pere Tarrés al llit, malalt greu, terminal, rebent el viàtic. La fotografia, impressionant, és al Memorial. Així coronava una vida d’entrega i de lliurament heroic als altres, la que ell va viure en totes les etapes de la seva vida, com a metge i com a sacerdot. Procurà de conservar el somriure fins al darrer alè, sabent-se en mans de la Mare de Déu. 

    El silenci i la pregària –Pere Tarrés era un contemplatiu, un místic– fou una constant en la seva vida. En aquest silenci interior i en aquesta pregària confiada, ell trobà la força per servir amb una abnegació total els altres, fossin qui fossin, perquè ell no feia distincions. Les coses del cel no li varen desviar l’esguard del món en què vivia. Us llegeixo, a tall d’exemple, aquesta pàgina del seu Diari de guerra. L’escriu a Espaén (Lleida) el 26 d’agost del 38: “He baixat al fons del barranc, per un altre camí. Si l’un és ben, l’altre ho és més. Per a mi, aquests passeigs són veritables goigs. Frueixo extraordinàriament [...]. Que formós és tot! Mai no havia gaudit tant de la bellesa, de la natura salvatge, silvestre. Cantant el Benedicite he arribat al fons, agafant-me per les branques i fent-me pas entre els arbrissons. Hi ha uns arbres amb uns fruits de mil colors; m’agradaria saber-ne els noms [...]. Que dissortats són els homes que no saben fruir d’aquestes belleses! [...] Continua l’evacuació de malalts, presumptes tifòdics” [...]. 

    No és impressionant aquest esguard? Quina capacitat de fruïció! Quins ulls embadalits davant la natura! Quin cor tan intensament unit al Senyor! És també a Espaén, que aquell dia continua escrivint: “Tranquil·litat bèl·lica al nostre sector. Tots aquests dies, sento no poder estudiar gens de filosofia, perquè la meva habitació és la mateixa estança on hi ha el nostre malalt [...]. A les hores vagaroses em dedico a llegir una altra novel·la de Juli Verne, El Chancellor, que, com totes les seves, és força interessant. Estic content, tranquil i confiadament abandonat als braços de Déu. Em trobo ple de pau i de desig d’amor. Estic consolat. He pensat que cal agrair a l’Amat aquestes delicadeses, així com també que cal aprofitar-les i guardar-les en el més íntim de l’ànima, per quan vinguin les temporades de foscor i de secor de l’ànima. És indubtable que l’ànima que vol ser exclusivament de l’Amat, i vol com Ell sofrir tot el que li plagui, ha d’estar disposada a sofrir una mica dels turments amb els quals Ell ens precedí. I no hi ha dubte que un d’ells fou el de la foscor i abandó espirituals, que van començar a Getsemaní. Per tant, estaré a punt per a aquest sofriment, perquè quan vingui no m’espanti, ans al contrari, en la més fosca de les foscors, m’abraçaré als braços de l’Amat i amagaré el meu rostre sobre el seu cor, i cap força humana no podrà desfer-me d’Ell [...]. I confiaré sempre en la força immensa de la gràcia, i esperaré sempre el moment de la claror i de la llum conhortadores, disposat, però, a sofrir sempre la foscor i la secor de l’ànima, si així plau a l’Amic.” 

    Misteris de dolor, misteris de goig, misteris de llum. Finalment, amb la seva beatificació, hem entrat en els misteris de glòria. La vida i la mort del Dr. Tarrés, i ara la seva glorificació, és com desgranar cada un dels misteris del rosari. No hi manca res. Acabem d’escoltar l’evangeli de la Visitació de la Mare de Déu a la seva cosina Elisabet. És misteri de goig: Maria, “dimora di Dio”: els qui vam pelegrinar a Loreto en portàvem la inscripció impresa a les motxilles. “Dimora di Dio”: “estatge de Déu”, “arca en la qual Déu habita”, “sagrari del Senyor”. Maria és tot això: Aleshores comprenem que, plenament feliç, abraci Elisabet i faci saltar de goig l’infant que es porta a dins de les entranyes. Perquè portar Jesucrist és portar l’alegria. L’alegria a les mares; als fills, quan són petits o quan, joves, ens fan de vegades patir una mica; als ancians, sovint tan abandonats a la seva solitud i fragilitat. “Feliç tu que has cregut.” Maria, educadora i mestre de la fe! Pere Tarrés, enamorat de Maria, apòstol i educador dels joves, en particular de les noies treballadores de Sarrià. Estimem la Verge amb profunda devoció. La que li tingué el beat Pere Tarrés. Acabo, per això mateix, amb aquestes seves paraules, ja malalt, referides a la seva devoció a la Verge Maria: “Sento intensament la seva maternitat espiritual sobre meu i, per tant, la seva protecció, jo no sé pas com ho faria en el meu ministeri sacerdotal, si no confiés totes les meves coses a ella [...]. Cada dia estimo més el meu ministeri sacerdotal, amb l’anhel d’exercir-lo amb tota la intensitat fins a donar la vida [...]. El sacerdot és un Crist real, que ha de viure morint [...]. Avui, en celebrar, m’he sentit oferent i víctima. Que estic content de ser sacerdot! Jo no comprenc el sacerdoci d’altra manera que donant-se enterament [...]. Em preparo per a morir com un bon sacerdot. Quin goig haver pogut ésser sacerdot i morir en un continuat acte d’amor i sofriment!”

    L’Eucaristia de la Festa Major –tota Eucaristia– concentra en la persona de Crist tots els misteris del Rosari, i per això, perquè no censura res, ho abraça tot. Resar, acompanyats de Maria, en aquest lloc on fa més de mil anys que els cristians s’apleguen, és entendre la solidaritat de les solidaritats, la fraternitat més radical entre nosaltres, fraternitat amb els qui són aquí, amb els qui són a fora, amb els qui sofreixen, amb les generacions que ens han precedit, amb les que vindran, amb tothom. Que el beat Pere Tarrés intercedeixi, al costat de la Verge del Roser, per aquesta nostra comunitat i pel nostre estimat Sarrià.” 

    Mn. Manel Valls

    [<]
1
© Parròquia de Sarrià, 2004. All rights reserved