Full Parroquial
Any 25, n. 44: Diumenge XXXI de Durant l'Any
31 d'octubre de 2004

URL: http://www.parroquiasarria.net · Tel.: 932 030 907 · A/e: santvicenc@terra.es


     
    Dilluns 1 de novembre, solenmitat de Tots Sants 
    Dimarts 2 de novembre, commemoració de tots els Fidels Difunts
    Arriba la substitució de Mn. Robert Baró
    La col·lecta del Domund
    El 13-14 de novembre, col·lecta de Germanor
    Pastoral de la Salut
    Aclariment sobre la festa del Dr. Tarrés
    La web de la Parròquia, la més visitada de la Diòcesi
    El “trànsit” i la nostra condició de pelegrins
     

    DILLUNS, 1 DE NOVEMBRE, SOLEMNITAT DE TOTS SANTS. Aquest any la solemnitat de Tots Sants no té cap missa de vigília, atès que avui és diumenge i la missa de les 20.15 és la pròpia del diumenge XXXI de durant l’Any. La festa de Tots Sants, doncs, és exclusivament el dilluns. Misses: 8.30, 10, 11.30, 13 i 20.15. A les 12 hi haurà una missa al Cementiri de Sarrià.

    DIMARTS, 2 DE NOVEMBRE, COMMEMORACIÓ DE TOTS ELS FIDELS DIFUNTS. Misses a les 8, 10, 12 i 20.15. Com veieu, són les misses pròpies d’un dia feiner, a les quals afegim una Missa a les 12 del migdia. Totes al temple parroquial. 

    ARRIBA LA SUBSTITUCIÓ DE MN. ROBERT BARÓ. El Sr. Arquebisbe ha disposat que els seminaristes Joan Obach i Sergi Notó ajudin en la pastoral parroquial, sobretot en el camp juvenil. En Joan es prepara ja per rebre l’ordenació de diaca, la qual s’esdevindrà al més aviat possible, i quedarà adscrit a la nostra Parròquia. Uns mesos després serà ordenat prevere i quedarà oficialment. com a vicari. En Joan, però, de dilluns a divendres al matí viurà al Seminari, ja que se li ha confiat al mateix temps de ser formador al Seminari Menor. En Sergi Notó cursa tercer de Teologia. Ambdós estaran amb nosaltres des dels divendres a la tarda fins al diumenge. Així mateix, el dissabte 13 de novembre, a les 20.15, farem el comiat de Mn. Robert. Tots els qui vulgueu contribuir a fer-li un obsequi podeu lliurar la vostra aportació dins un sobre als mossens o a l’Alícia. Aquest dia presentarem i acollirem aquests dos nous col·llaboradors. Estem molt contents!
     
    LA COL·LECTA DEL DOMUND. Aquest any hem recollit 7.926,57 euros (1.320.035 ptes.). Moltes gràcies, perquè aquests darrers tres anys han augmentat les aportacions dels feligresos de la Parròquia (l’any passat es van recollir 6.484,47 euros). 

    EL 13-14 DE NOVEMBRE: COL·LECTA DE “GERMANOR”. Si hem estat generosos amb les missions, no podem ser-ne menys amb la nostra “missió” diocesana. La col·lecta de la Campanya de “Germanor” ens recorda cada any la necessitat d’ajudar la nostra Diòcesi. Aquest dia ho fem de manera extraordinària, però ho fem també quan, encara que no passem la safata, us recordeu d’ajudar periòdicament la Parròquia El 37 % del que recollim es destina al “Fons Comú Diocesà”. Com més ajudem la Parròquia, més ajudem també la Diòcesi. 

    PASTORAL DE LA SALUT. Primera reunió del curs, dimarts 2 de novembre, a les 10.30, a la planta baixa de la casa rectoral.

    ACLARIMENT SOBRE LA FESTA DEL DR. TARRÉS. El proper dissabte 6 de novembre aquí a la Parròquia no hi ha haurà cap acte especial. La celebració d’acció de gràcies per la beatificació del Dr. Tarrés tindrà lloc a la Catedral, a les 7 de la tarda, amb una Missa que presidirà el Sr. Arquebisbe i a la qual tots estem convidats. A partir d’ara la gran festa del Dr. Tarrés serà el 30 de maig, data de la festivitat litúrgica del nou beat.

    LA WEB DE LA PARRÒQUIA, LA MÉS VISITADA DE LA DIÒCESI. La web de la Parròquia (www.parroquiasarria.net), que es va fer pública el desembre de l’any 2000, amb motiu de les noces d’argent de Mn. Manel, ha registrat aquest mes d’octubre de 2004 més de 10.000 visites. Això equival a una mitjana d’ 11 visites diàries i més de 300 cada mes. 
     

    EL “TRÀNSIT” I LA NOSTRA CONDICIÓ DE PELEGRINS

    El text que oferim és de Christoph Schönborn, arquebisbe de Viena, un dels teòlegs actuals de més renom. L’hem extret del seu llibre De la muerte a la vida (València: Edicep, 2000, pàg. 143 i seg.).
     
    Avui sofrim una perillosa “amnèsia escatològica”, un oblit de la nostra condició de pelegrins, de la nostra ciutadania al cel (Fl 3,20), una atròfia de l’esperança en el més enllà. Però cal dir també que hem verificat les conseqüències d’aquest oblit. Si Crist és només recordat com el “Jesús històric” i no com el que ha estat elevat “a la dreta del Pare”, Senyor d’aquest món i del futur, aleshores la seva imatge s’esllangueix i es transforma en una esquema eteri d’un home prodigiós del passat. Una església que només és contemplada com quelcom temporal-terrenal, i no, al mateix temps, com quelcom celestial-etern, resta reduïda a la banalitat desvitalitzada d’una mera organització. Per contra, una esperança en el més enllà condiciona més aviat la responsabilitat en aquest món, la qual! és capaç de renunciar a quelcom per afavorir el bé comú, perquè la curta vida en aquesta terra és experimentada com una peregrinació responsable i no com una meta final.

    Una tal existència “en trànsit” només és possible allí on no és reprimida la mort com a “transitus” (...). Des de fa molt de temps, l’Església celebra la mort del cristià com un “trànsit”. Segons el model de la mort de Jesús, la qual! és considerada en l’evangeli de sant Lluc com a “èxode” (9,13), la mort del cristià es realitza igualment com una “sortida” d’aquest món per arribar a la terra promesa mitjançant la mort (...). Perquè amb la sortida d’aquest món no s’acaba tot. El mort no se’l retira de seguida a un costat. A la tècnica ja no li resta res a fer. El camí en la terra s’ha acabat, però no la comunitat de la fe ni l’amor. A l’ànima que retorna a casa seva se l’acompanya amb les pregàries (...). En el “trànsit” ens són companys Maria, els àngels i els sants. “Veniu, àngels de Déu”, resen les exèquies (...) El to principal de la litúrgia exequial esta ple de pau i de consol, malgrat la tristesa i el dolor. Només pot cantar aquell que veu la mort a la llum del matí de Pasqua (...). 

    No hi ha testimoni més eloqüent per al fracàs del materialisme que el seu horror i pànic davant la mort. Si la mort no és res més que la darrera i irreparable avaria de la màquina del cos, no deixa de ser conseqüent que es retiri la mort a l’anonimat d’una clínica. La mort, per contra, es fa més humana en la mesura que és considerada i viscuda com a porta que obre a la Vida eterna. L’aturada d’una màquina no té per què celebrar-se, només es confirma (...). 

    Viure el “trànsit” vol dir, doncs, haver passat de la mort a la Vida. Però la mort com a transformació només és possible si aquest canvi ha començat abans de la mort corporal, si vivim ara “en Crist”. Només un trànsit així obre a l’amor. “Sabem que hem passat de la mort a la vida, perquè estimem els germans. Qui no estima, continua mort” (1Jn 3,14). 
     

    [<]
1
© Parròquia de Sarrià, 2004. All rights reserved