Any 25, n. 47: Diumenge XXXIV de Durant l'Any 21 de novembre de 2004 URL: http://www.parroquiasarria.net · Tel.: 932 030 907 · A/e: santvicenc@terra.es |
Comiat de
Mn. Robert Baró i acollida dels seminaristes Joan Obach i Sergi
Notó
[Fotos Ripoll] |
Nota dels bisbes de Catalunya sobre l'adopció per parelles homosexuals Comiat de Mn. Robert Baró La col·lecta de "Germanor" Acció Catòlica NOTA DELS BISBES DE CATALUNYA SOBRE L'ADOPCIÓ PER PARELLES HOMOSEXUALS Adrecem aquesta comunicació als cristians i també a la societat en general, des del context pluralista i democràtic que garanteix a tothom l’opció de manifestar el que considerem que és un bé per a les persones i per a la mateixa societat. A propòsit del debat, al Parlament de Catalunya, de l’avantprojecte de modificació de les disposicions legals que fan referència a l’adopció i tutela de menors per part de parelles homosexuals, els bisbes de Catalunya creiem necessari fer les consideracions següents: 1. En primer lloc, volem reiterar el que hem dit recentment i que constitueix un punt de referència fonamental per al futur de la societat: que el matrimoni, entès essencialment com a unió d’home i dona, és el fonament de la família i l’espai natural de l’educació dels fills. La rellevància de l’únic veritable matrimoni per a la vida dels pobles és tal que difícilment es poden trobar raons socials més poderoses que les que obliguen l’Estat al seu reconeixement, tutela i promoció. Això no significa menystenir les persones, totes mereixedores de respecte i comprensió en les seves diverses situacions. El matrimoni, per tant, és l’àmbit adequat de les possibles adopcions, d’acord amb els drets dels infants. 2. En aquest sentit, considerem que l’adopció per part de dues persones del mateix sexe priva el menor de les referències al pare i a la mare, ambdues necessàries per al desenvolupament integral del menor. És per això que autoritzar aquestes adopcions pot produir danys greus en el desenvolupament dels infants i, per tant, no contribuirà al bé comú de la nostra societat. Els nens privats d’una família pròpia no han de ser sotmesos a una nova prova, totes les conseqüències de la qual desconeixem. Tenen dret a créixer en un ambient que s’aproximi al màxim al de la família natural que no tenen. 3. Atès que –com afirma el mateix avantprojecte de modificació- l’adopció no es pot considerar tècnicament un dret de l’adoptant sinó un dret de l’infant que necessita ser adoptat, cal que els drets dels infants siguin respectats degudament, oferint-los un ambient familiar que contribueixi al seu desenvolupament ple i integral. 4. D’altra banda, l’exposició de motius afirma que aquesta iniciativa legislativa respon a una necessitat social, però creiem que ni els interessos, ni les expectatives, ni la pressió d’algun grup social determinat no es poden adduir per tal de motivar aquesta reforma legislativa. Més aviat caldria enllestir lleis que facilitessin l’adopció d’infants per part de matrimonis que ho demanen. Oferim aquestes consideracions perquè l’Església vol servir la persona humana en totes les seves dimensions i col·laborar en la realització del bé comú de la nostra societat. Demanem als legisladors que, conscients de la seva responsabilitat, vetllin perquè siguin respectats els drets de tots, especialment dels més dèbils i indefensos, com són els infants. Tarragona, 17 de novembre de 2004
Dissabte passat, dia 13 de novembre, es va acomiadar Mn. Robert Baró, fins ara vicari parroquial, dins la missa que ha acostumat a celebrar durant els dos anys que ha estat entre nosaltres. Ens hi vam reunir molta gent que durant aquest temps hem pogut fruir de la seva amistat i aprofitar- nos del seu profund sentit pastoral. Hi eren presents els infants, els preadolescents i els adolescents del Moviment Infantil i Juvenil, amb els seus monitors i molts pares. No hi va faltar una nodrida representació del JAS, del qual Mn, Robert és encara el consiliari, com també dels Cercles d’Estudi, de la Catequesi i del Centre Parroquial, amb els quals ha col·laborat. També hi eren presents gent de totes classes, perquè ell s’ha prodigat per tothom i a tothom ha fet participar del seu bon caràcter i preparació excel·lent. I no oblidem el grup de noies que van portar la part musical i que cada dia afinen més. A l’homilia, que aquest diumenge era sobre els senyals que anunciaran la fi del món, Mn. Robert va fer servir, a manera de paràbola, un calze de plata daurada ofrenat a la Parròquia l’any 1804, és a dir, ara fa dos-cents anys. Aquest preciós calze ha passat per moltes vicissituds; àdhuc va haver de ser colgat sota terra durant la guerra. Pero així com el calze ho ha superat tot, i continua essent el calze de la Salvació en la celebració de la Missa, ara també nosaltres, els creients, passant per moltes diticultats, guanyarem per sempre la nostra vida sense que es perdi ni un dels nostres cabells. Les seves paraules van encoratjar tots a seguir el camí que Jesucrist ens assenyala. La imatge de Mn. Robert durant l’homilia, amb el calze a les seves mans, restaran profundament gravades en la nostra memòria. A l’altar, a més de Mn. Manel, hi participaren com a acòlits en Joan Obach, que succeeix Mn. Robert i que el dia 12 de desembre, a les 7 de la tarda, rebrà l’ordenació diaconal, i el seminarista Sergi Notó, que cursa tercer de teologia i que vindrà a ajudar-nos els caps de setmana. El relleu, doncs, està assegurat. Abans de finalitzar la celebració, Mn. Manel va dir unes paraules d’agraïment, en les quals va subratllar que els sacerdots són un do per a tota l’Església i que surten de les comunitats cristianes vives que són conscients de la vocació i de la missió comuna a tots els batejats i que promouen els itinenaris vocacionals diversos, entre ells la necessitat del ministeri sacerdotal. Després de la Missa molts ens vam quedar al pica-pica , força animat, a la sala de la planta baixa de la rectoria. Ens sap molt de greu la marxa de Mn. Robert, però donem gràcies a Déu pels dos anys passats amb ell i, al mateix temps, estem contents que el seu servei es pugui estendre a tota la Diòcesi al costat del nostre Sr. Arquebisbe Lluís. No estarà amb nosaltres, però no n’estarà lluny. Amb el tren de Sarrià, vint minuts. LA COL·LECTA DE "GERMANOR". Fins avui s’han recollit 8.012,37 euros (1.333.584 pessetes). Si hi ha algú que no ha fet la seva aportació, encara hi és a temps. Gracies a tots! ACCIÓ CATÒLICA.
Dimarts
23 de novembre, tindrem la trobada des de les 6 de la tarda fins a 2/4
de 8 del vespre a la Casa Rectoral. Treballarem el llibret Pere Tarrés
i Claret, el testimoni de l’apòstol, el metge i el sacerdot i
acabarem amb una estona de lectio divina.
[<]
|
||||
|