Any 25, n. 50: Tercer Diumenge d'Advent 12 de desembre de 2004 URL: http://www.parroquiasarria.net · Tel.: 932 030 907 · A/e: santvicenc@terra.es |
Diumenge,
12 de desembre de 2004, ordenació diaconal d'en Joan Obach
|
Trobada d'Advent amb el beat Pere Tarrés Col·lecta de Càritas Diocesana La Coral Esclat a la Missa de 20.15 h del diumenge vinent Secció de Futbol del Centre Parroquial Centre Parroquial: V Trobada d'Esbarts Centre Parroquial: Estel de Natzaret L'Amor del Pare ens ha estat dit per mitjà del seu cos TROBADA D'ADVENT AMB EL BEAT PERE TARRÉS. Dimarts, 14 de desembre, a les 8 del vespre, al Centre Parroquial (carrer del Pare Miquel de Sarrià, 8). Reviurem el pelegrinatge de la beatificació. Vídeo realitzat a partir de diverses filmacions dels pelegrins i amb intervencions de Mn. Francesc Raventós i Mn. Manel Valls. TRADICIONAL COL·LECTA DE CÀRITAS DlOCESANA ABANS DEL NADAL. En totes les misses del diumenge vinent, quart diumenge d'Advent. Els diners que es recolliran serviran per finançar cursos de formació ocupacional per als qui es troben en atur. Com, sabeu, els espais d'orientació sociolaboral i la borsa de treball són alguns dels exemples en què es concreta la campanya de Càritas Diocesana. Siguem generosos. LA CORAL ESCLAT EN LA MISSA DE 20.15 DE DIUMENGE VINENT. Aquesta coral del Col·legi Santa Dorotea de les Salesianes de Sarrià participarà en la missa del vespre del diumenge 19 de desembre i, en acabar la missa, oferiran un Concert de Nadal, que durarà una mitja hora. Cantaran fragments del Musical "Nadal, Llum i Misteri", de Francesc Vila. No ens ho perdem. SECCIÓ DE FUTBOL DEL CENTRE PARROQUIAL. Divendres 17 de desembre, a partir de les 19.00 h, al local social (carrer Major de Sarrià 117 i carrer del Pare Miquel de Sarrià 8), tindrà lloc un berenar solidari i un concurs de felicitacions de Nadal. Els socis portaran aliments que no caduquin (arròs, llegums, oli, etc.) i es destinaran a la Càritas Parroquial. CENTRE PARROQUIAL: V TROBADA D'ESBARTS. Avui a les 18.00 h, entrant pel carrer Pare Miquel de Sarrià, núm. 8 (rere el Mercat). CENTRE
PARROQUIAL. L'ESTEL DE NATZARET. Les representacions dels nostres "Pastorets"
són els dies següents: Any 2004, dies: 19 de desembre, a les
17.30 h; 26 de desembre, a les 18.30 h; Any 2005, dies: 2, 8, 9, 16, 23
i 30 de gener, a les 17.30 h. L'entrada al teatre es fa pel carrer del
Pare Miquel de Sarrià, núm.8. Telèfon: 932 031 699.
Per l'Encarnació, Déu, al qual hom defineix generalment com un pur esperit, es manifesta i s'expressa corporalment per mitjà del Verb fet "carn", nascut de Maria. Aquest és el sentit del Nadal que s'acosta. El Verb s'ha fet "cos", és a dir, gest, llenguatge, comunió, comunicació. L'Evangeli de Joan resumeix magnificament aquesta iniciativa de Déu en tres mots: "El Verb s'ha fet carn". La "carn", per tant, significa tot l'home, tot allò que constitueix l'home, tota l'existència humana, en tant que ella s'expressa, es manifesta. La font de la reflexió cristiana sobre el cos té el seu punt de partida en la contemplació del cos de Jesús, des de Nadal fins a Pasqua, des del pessebre fins a la resurrecció, passant per la creu. Al llarg de la vida de Jesús, totes les dimensions de la seva corporalitat esdevenen llenguatge. Són un signe. És Déu enmig de nosaltres, l'Emmanuel. Els evangelistes no s'han acontentat de donar-nos la doctrina de Jesús o les seves paraules, sinó que, amb insistència, han assenyalat el realisme dels seus gestos. L'Evangeli se'ns presenta aixi més corporal, més carnal, més encarnat: Jesús recorre les viles i els pobles, menja amb els marginats i demana de beure a la samaritana. Ell esguarda, escolta, toca i guareix els malalts, abraça i beneeix els infants. Dóna la mà a la sogra de Pere per deslliurar-la de la febre. Estem ben lluny d'una religió cerebral i d'un Déu pur esperit. Aquest "Any Eucarístic" proclamat per Joan Pau II ens remet a un dels gestos més significatius de Jesús, aquell que resumeix tota la seva vida, el que acompleix la vigília de la seva mort en el Sant Sopar, quan ell prengué un tros de pa i oferint-lo als apòstols digué: "Aquest és el meu cos lliurat per vosaltres". En aquest humil gest, Jesús expressa totalment qui és ell, la Vida que es dóna totalment a nosaltres. D'altra banda, en el centre de la fe cristiana trobem l'afirmació de la resurrecció de Jesús.Déu, el Pare, l'ha arrencat de la terra dels morts, i ressuscitant-lo a una vida que ja no mor més, s'ha mostrat vivent als deixebles. D'ell diu sant Pau que és el "primogènit d'entre els morts": rere d'ell els homes no són cridats solament a la immortalitat, a una mena de vaga pervivencia, sinó a la resurrecció, "la resurrecció de la carn", com resem en el Credo. Novament la "carn", el "cos". Heus ací com en la tradició cristiana el cos adquireix una dignitat eminent. El cos no és solament l'instrument precari de la nostra santificació sobre la terra, sinó que és cridat a participar, transfigurat i glorificat, de la vida eterna. En el cristianisme tot parla de l'encarnar-se de l' amor de Déu. Estem ben lluny d'un simple espiritualisme. Hi ha una comprensió cristiana de l'home i del seu cos. El cos no és pas un fragment, una part, de l'home o de la dona. És l'ésser huma mateix --esperit encarnat, creat a imatge i semblança de Déu-- en tant que s'exterioritza, que s'expressa, que es fa veritablement present als altres en el món. Per mitjà de la mirada, del rostre, del llenguatge, però també a través de tota la seva gestualitat, s'estableix la comunicació que fa possible la comunió. Tanmateix, el cos per a subsistir necessita alimentar-se. Som el que mengem. No és aquí on hem de redescobrir la importància de l'aliment de la Paraula de Déu i de l'Eucaristia? Déu no ho vol ser Ell tot sol, sinó "Déu-amb-nosaltres". I la nostra consistència com a éssers humans, és d'Ell que prové. Separar-se d'Ell és morir. En el pobre, en el malalt,
nosaltres toquem realment el cos de Crist. En el pobre, és al Crist
famolenc que nosaltres donem de menjar; en el pobre és el Crist
que vestim; en el pobre, és a Crist a qui acollim. Aquesta acció
solidària, en el cristià, té la seva font en l'Eucaristia,
perquè és la mateixa lògica de l'Encarnació
la que porta el cristià a percebre tot cos humà com
un cos cridat a esdevenir temple de l'Esperit Sant. D'aquí la insistència
del cristianisme en el realisme dels seus sagraments, en especial l'Eucaristia,
en la qual fem realment l'experiència de l'encontre amb el Senyor
i on carreguem les piles per viure una solidaritat que no sigui efímera
o merament "estètica", amb la humanitat ferida i necessitada.
|
||||
|