Full Parroquial
Any 25, n. 52: Solemnitat de Nadal i Diumenge de la Sagrada Família
26 de desembre de 2004

URL: http://www.parroquiasarria.net · Tel.: 932 030 907 · A/e: santvicenc@terra.es


     
    La Missa del vespre del dia de Nadal és a les 20.15
    L'horari de les misses de cap d'any
    Mn. Josep M. Turull, nou vicari episcopal
    Trobada d'Acció Catòlica
    L'arquebisbe Lluís presidirà la Missa de la festa de Sant Vicenç
    Misses de Nadal a les residències d'avis
    La col·lecta de Càritas
    Homilia de la nit de Nadal
     
     
    NADAL A LA PÀRROQUIA DE
    SANT VICENÇ DE SARRIÀ

    Dimarts 21 de desembre, a les 20.00 h:
    Celebració comunitària de la Penitència

    Divendres 24 de desembre, a les 19.00 h:
    Missa de la vigília de Nadal
    (amb especial atenció als petits)

    A les 24.00 h:
    MISSA DEL GALL

    Dissabte 25 de desembre, Festa de Nadal
    Misses: 10.00, 11.30, 13.00 i 20.15 h

    Diumenge 26 de desembre, Festa de la Sagrada Família
    Misses: 8.30, 10.00, 11.30, 13.00 i 20.15 h

    Confessions: Tots els dies feiners, de 8 a 10 i de 19.45 a 20.15 h, i els festius, mitja hora abans de cada missa.

     

    LA MISSA DEL VESPRE DEL DIA DE NADAL ÉS A LES 20.15. En la felicitació de Nadal enviada als feligresos, reproduïda en el Full de la setmana passada, hi havia una errada notable: es deia que la missa vespertina del dia de Nadal era a les 20.45. Ningú dels qui solem corregir els textos se'n va adonar. Òbviament, la missa serà, com sempre, a les 20.15. Procureu comunicar aquesta errada, atès que ens sabria molt greu que la confusió sobre l'hora perjudiqués a algú. No hi ha pròpiament missa de vigília del diurnenge. Durant el dia 25 de desembre només se celebra el Nadal. Demà, 26 de desembre, data en què popularment és Sant Esteve, aquest any celebrem litúrgicament la festa de la Sagrada Família 

    L'HORARI DE LES MISSES DE CAP D'ANY. Divendres, 31 de desembre, hi haurà misses de vigília, com sempre, a les 18.00 i a les 20.15. Dissabte, 1 de gener de 2005, les misses seran com tot diumenge: 8.30, 10.00, 11.30, 13.00 i 20.15. El dissabte, doncs, celebrem només la solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu i, per tant, no permet misses de vigilia del diumenge. La missa de les 20.15 és la Missa pròpia d'aquesta festa mariana amb la qual comencem el nou any. 

    MN. JOSEP MARIA TURULL, NOU VICARI EPISCOPAL. El Sr. Arquebisbe ha nomenat un nou vicari episcopal per a la nostra zona: Mn. Josep M. Turull i Garriga, actual rector de la Parròquia de Sant Ramon de Penyafort. Va néixer el 1966 i des del 2001 és rector d'aquesta parròquia de la Rambla de Catalunya. És professor també a la Facultat de Teologia. Dijous, 23 de desembre, ens va visitar de bon matí, per encomanar-se especialment al beat Pere Tarrés. Va celebrar la missa de les vuit del matí i després va compartir l'esmorzar amb el nostre Sr. Rector. Estem molt contents d'aquesta visita! Fem-li costat amb la nostra pregària. 

    TROBADA D'ACCIÓ CATÒLICA. Dimarts, 28 de desembre, a les 18.00 h, a la sala de la casa rectoral. Comentari de textos del beat Pere Tarrés. Dirigeix Mn. Frederic Ràfols. 

    L'ARQUEBISBE LLUÍS PRESIDIRÀ LA MISSA DE LA FESTA DE SANT VICENÇ. El 22 de gener, solemnitat litúrgica del nostre Sant Patró, l'arquebisbe Lluís presidirà l'Eucaristia de la festa. Després participarà en l'audició del "Rosari Pastoril". Ho anunciem amb temps, atès que aquesta serà la seva primera visita a la nostra comunitat parroquial, i perquè hem de correspondre al seu gest amb la nostra assistència per tal de viure junts amb el nostre Pastor Diocesà un dia tan assenyalat. 

    MISSES DE NADAL A LES RESIDENCIES D'AVIS. Aquests dies Mn. Manel visita les residències d'avis del barri que ho demanen i hi celebra l'Eucanstia. És una fita important en l'assistència pastoral que la Parròquia hi duu a terme cada setmana, portant l'Eucaristia als germans impossibilitats que viuen en aquestes residències. 

    LA COL·LECTA DE CÀRITAS. En la col·lecta de la campanya de Nadal de Càritas Diocesana, efectuada en les misses de diumenge passat, hem recollit 3.845,74 euros (639.769 ptes.). La col·lecta del dia de Nadal serà, com sabeu, en favor de la Càritas Parroquial i del Centre Assís. 
     
     

    HOMILIA DE LA NIT DE NADAL 

    NADAL: EN LA COMUNICACIÓ DE DÉU AMB L'HOME NO HI HA 
    PROBLEMES DE "COBERTURA" 

    Aquests dies, anant pel carrer o el metro, hom s'adona de l'important que són cada vegada més els telèfons mòbils en la vida de les persones. Les possibilitats de connectar-se sembla que no tenen limitació. També m'he adonat de l'allau de missatges i de trucades. Els joves les encaixen tan bé que entren, fascinats, en aquesta roda que no para mai. Els més grans, cansats, apaguen el mòbil, quan volen un poc de tranquil·litat. Però, tant per als joves com per als grans, el problema és quan volen comunicar-se i "no hi ha cobertura" suficient. El malestar és gran. 

    És una imatge, treta de la realitat, que em porta a una senzilla reflexió sobre el Nadal. Potser el Nadal ens sorprèn amb els mòbils funcionant sense aturador, atrapats enmig dels missatges banals, superficials, a voltes frívols, del Nadal secularitzat que va penetrant en el teixit social i comunicatiu. Potser ens sorprèn amb els mòbils apagats perquè, cansats com estem de paraules buides, no volem sentir res ni ningú. Potser el més preocupant, no només avui, sinó al llarg de la història, sigui el problema de la "manca de cobertura". A una banda, Déu que vol arribar a nosaltres i no hi ha cobertura. A l'altra, l'home que cerca comunicar-se amb Ell, i experimenta entristit que manca cobertura. Com podrà comunicar el cor de Déu amb el cor de l'home? 

    En la història de les relacions entre Déu i l'home sempre hi ha hagut interferències, problemes de comunicació. Malgrat que tota la creació "parla" d'Ell, també en certa manera ens l'amaga. La distància entre el Creador i la seva criatura és infinita, talment que podríem parlar de "manca de cobertura". Déu certament ha volgut parlar-nos de diverses maneres, però sovint l'home ha tancat el seu mòbil, s'ha tancat en ell mateix. Doncs bé, per Nadal celebrem que, per amor a nosaltres, Déu, salvant les distàncies, fa possible que en la nostra comunicació amb Ell no hi manqui mai més "cobertura". Esdevenint un de nosaltres, assumint la nostra naturalesa, Ell s'uneix a cada ésser humà i aquest el pot reconèixer, el pot esguardar, el pot escoltar.

    La nit de Betlem, aquells pastors que vivien al ras vetllant el ramat no tenien els mòbils apagats. Però tampoc els sonaven sens parar. Allí on hi ha un cor senzill i humil, obert, atent, allí no hi manca "cobertura". És així que aquella nit els arribà nítidament, clarament, l'anunci de l'àngel. No s'ho pensaren gens ni mica. Es posaren en camí cap a Betlem, on trobarem l'Infant, amb Josep i Maria: sentiren el plor de l'Infant, i reberen també el seu somriure. Però potser en sentiren més aviat el plor. Ho diu molt bellament sant Joan de la Creu, el qual parla del "llanto del hombre en Dios, y en el hombre la alegria". Déu, en el seu Fill Jesucrist, experimenta per primera vegada el sabor amarg de les llàgrimes, mentre que l'home experimenta la joia perfecta en el germà Jesús. Des d'aleshores, Déu sofreix cada vegada que la carn limitada i l'existència caduca de l'home són ferides pel dolor i la mort, perquè aquella és un poc la seva carn, la seva vida, la seva realitat assumida en el Fill nascut de Maria. L'home, des d'aleshores, està menys sol i impotent. 

    Nadal, per això mateix, ens parla des del primer moment que Jesús es fa Eucaristia. Betlem significa "casal del pa", i l'Infant, un cop nascut, embolcallat per Maria, és posat en una "menjadora". Neix com un pa a punt de ser partit. Neix com el pa que necessita l'home. Neix en la ciutat del pa, disposat a ser menjat per donar-nos vida. Se m'acut que aquí Lluc ens dóna un missatge que fa pensar molt. Penso en la imatge de la "menjadora": el lloc on l'animal s'alimenta. Menja i després se n'allunya. Gira d'ací i d'allà, pero després sempre hi torna, mogut per l'instint de supervivència. Depèn de la menjadora amb un fil de dependència absoluta. Sovint ens comportem així, instintivament, com els animals, sense més horitzó. La "menjadora", la nostra, no són els mitjans de comunicació, la publicitat, els grans magatzems, les ideologies polítiques? Fins l'Estat es presenta com "la menjadora". Alerta, però, perquè som el que mengem. Potser per això mateix Déu ha davallat a nosaltres i s'ha deixat posar en una menjadora, perquè sap que és l'únic lloc al qual els éssers humans tornem indefectiblement. 

    M'agrada pensar que en girar-nos de nou envers la "menjadora" ara no hi veiem ja "coses", "objectes", sinó que hi descobrim el rostre de Jesús Infant. Em sembla enginyós, realment meravellós, que Déu, venint a nosaltres, tancats en una cultura d'objectes, però d'objectes que són morts, Ell que és la Vida, arribi a nosaltres d'aquesta forma, talment que nosaltres els homes, descobrint-lo al bell mig de la "menjadora", esdevinguem persones, recordem que hem estat creats a la seva imatge, a imatge de l'amor, de la relació, de l'encontre, perquè l'amor té sempre un rostre personal i la persona és un misteri gran que transparenta el rostre del nostre Pare-Déu. En el sagrament de l'Eucaristia, el Salvador, encarnat al si de Maria fa vint segles, continua oferint-se a la humanitat com a font de la vida divina. És el pensament del beat Pere Tarrés que hem reproduït en la felicitació de Nadal: "I el Verb es va encarnar i el seu primer sagrari van ser les entranyes de Maria". Que aquest Nadal, en l'"any eucarístic" proclamat pel Sant Pare, descobrim de nou i més profundament l'Eucaristia de Jesús! 

    Mn. Manel Valls
        [<]
1
© Parròquia de Sarrià, 2004. All rights reserved