Full Parroquial
Any 26, n. 2: Festa del Baptisme del Senyor
9 de gener de 2005

URL: http://www.parroquiasarria.net · Tel.: 932 030 907 · A/e: santvicenc@terra.es


     
    Projecció del vídeo del pelegrinatge de la beatificació del Dr. Pere Tarrés
    Consell Pastoral
    Escola de Pregària del Beat Pere Tarrés
    Mn. Manel ha estat nomenat arxiprest de Sarrià
    Les funcions de l'arxiprest
    Campanya de Càritas diocesana en favor de les víctimes del sud-est asiàtic
    Hi ha algun sentit en la tragèdia del sud-est asiàtic?
     

    PROJECCIÓ DEL VÍDEO DEL PELEGRINATGE DE LA BEATIFICACIÓ DEL DR. PERE TARRÉS. El proper dimecres, 12 de gener, a les 19:00 h, al Teatre del Centre Parroquial, tindrà lloc una nova sessió de projecció per als qui encara no l'han pogut veure. 
     
    CONSELL PASTORAL. La reunió tindrà lloc el proper dimarts, 11 de gener, a les 8 del vespre, a la casa rectoral. 

    ESCOLA DE PREGÀRIA BEAT PERE TARRÉS. El proper dimecres comença de nou, després de les festes de Nadal. La recomanem molt especialment, atès que el Sant Pare exhorta les parròquies que siguin escoles de pregària.

    MN. MANEL HA ESTAT NOMENAT ARXIPREST DE SARRIÀ. El dia 30 de desembre el Sr. Arquebisbe va comunicar-li aquest nomenament d'arxiprest de Sarrià- Les Corts. Ho ha fet després d'haver escoltat els preveres, diaques, religiosos i laics implicats en la pastoral de l'arxiprestat. Mn. Manel substitueix el P. Antoni Samsó, salesià, el qual ha hagut de deixar aquesta responsabilitat per mor del seu trasllat a Girona. El termini com a arxiprest finia el proper mes d'octubre, mes en què l'arquebisbe procedirà a la consulta ordinària per al nomenament de tots els arxiprests de l'arxidiòcesi. Per tant, Mn. Manel, assumeix aquest carrec fins al mes d'octubre.

    LES FUNCIONS DE L' ARXIPREST. Les funcions que el cànon 555 del Codi de dret canònic encomana a l'arxiprest fan referencia a: a) la sol·licitud que ha de tenir envers els preveres del seu arxiprestat i l'atenció a la seva formació; b) la visita a les parròquies del seu territori; c) la cura de tot el que fa referència a la litúrgia en el seu arxiprestat; d) la preocupació pels llibres parroquials, pels arxius i per l'administració dels béns eclesiàstics, e) i, sobretot, la promoció i coordinació de l'activitat pastoral comuna a l'arxiprestat. Encomanem Mn. Manel en la nostra pregària. 
     
    CAMPANYA DE CÀRITAS DIOCESANA EN FAVOR DE LES VÍCTIMES DEL SUD-EST ASIÀTIC. En la fase d'actuació immediata, les Càritas locals s'estan coordinant per efectuar les accions més urgents: socors, evacuació, allotjament i alimentació. També han contactat amb organitzacions com les Germanes Dominiques de la Presentació --amb presència a la zona de molts anys--, amb la voluntat de sumar esforços. S'ha obert un compte corrent especial: 2100-0965-59-0200093836: Terratrèmol del sud-est asiàtic
     

    HI HA ALGUN SENTIT EN LA TRAGÈDIA DEL SUD-EST ASIÀTIC? 

    Reproduïm, pel seu interès, l'editorial del diari Avvenire, publicat el dia 29 de desembre de 2004, text signat per Elio Maraone. La traducció és nostra. 

    Heus ací una imatge televisiva --entre les moltes que han contribuït a fer-nos sentir estretament propers la tragèdia-- que em sembla que resumeix més que cap altra el sentit d'aquest desastre continental: un home afligit, amb els llavis closos, potser perquè no troba cap paraula per expressar o perquè ha consumit ja totes les paraules, avança enmig de les aigües portant un nen nu, contra un fons d'onades que encara es desfoguen i implícitament amenacen. En una composició que pot evocar en la nostra memòria figurativa les innombrables matances dels innocents i les imatges de les verges doloroses que ploren el Fill mort, aquell home i aquell nen són el símbol involuntari, però no menys eloqüent, del moment de les proves extremes. És a dir, quan fins la pregària es fa desesperada i les preguntes --com aquelles silencioses que provenen, en el nostre cas, de l'home que sembla implorar ajut i també les de l'infant, que no sabem si es viu o mort-- difícilment troben una resposta, com difícilment en el moment crucial troba resposta la terrible pregunta: "Déu meu, Déu meu, per què m'heu abandonat?" 

    Òbviament, els dos esdeveniments als quals estem fent referència o que estem evocant no són comparables entre si, però en part es poden sobreposar l'un sobre l'altre, perquè el sentit d'abandó de Jesús, el qual de sobte no sent ja la presència del Pare, no és distint, en la seva humana essència, del d'aquells que, sense explicació aparent o almenys satisfactòria, se senten sols en haver-se de confrontar amb pèrdues irreparables i, per més inri, com suggereix una íntima rebel·lió, injustes. Molts de nosaltres experimenten aquestes pèrdues i, en general, les ferides profundes que infligeixen, com una lliçó amarga, la qual ens sostreu al desmemoriament afavorit pels prodigis tecnològics i per l'egocentrisme cada vegada més difós per tal de recordar-nos la fragilitat de la nostra existència; més encara --cosa que és experimentada ara en una escala de grandesa desmesurada a la qual no estàvem habituats, i això ens impressiona extraordinàriament-- l'extrema feblesa de les defenses humanes i la precarietat de la vida mateixa davant la violència de la natura. 

    Difícilment l'home contemporani accepta tranquil·lament aquesta lliçó, i fins i tot al creient li sembla intolerable si ja no adverteix --com a única arrel i explicació de tot-- la presència actuant de Déu. El terratrèmol submarí del sud-est asiàtic, en definitiva, planteja una vegada més el sentit de la vida, essent la tragèdia i el dolor un misteri sovint incomprensible. La solució, com sabem, pot ser il·luminada i guiada només per la fe, la qual ens recorda com Déu, infinitament i misteriosament, ens prefereix, i com la seva veritable força no està en la potència sinó en l'amor. Un amor sovint vilipendiat, i encara més sovint ofès. 

    Quan érem infants, se'ns exhortava a "no fer plorar Jesús" amb els nostres pecats. Ara, influenciats per la cultura dominant, la mateixa que indueix a cercar per mar i per terra sucedanis del Paradís, som sovint temptats de dir que el pecat és menys greu que una catàstrofe, que una malaltia incurable d'un ésser estimat. Dient això encetem --ho sabem-- un discurs greu i particularment ardu amb relació a unes circumstàncies tan luctuoses com les que s'han produït. Però ha estat la imatge d'aquell infant mort o moribund la que ens recorda que aquelles regions del sud-est asiàtic són, també, el destí del turisme pedòfil i sexual. En massa casos, per tant, predatori. Heus ací, aleshores, que ens trobem al davant d'una inesperada ocasió per remeiar i per demostrar als pobres d'allà baix, amb socors immediats i amb projectes d'ajut i prevenció a llarg termini, un amor desinteressat, un respecte nítid i durable. 

        [<]
1
© Parròquia de Sarrià, 2005. All rights reserved