Any 26, n. 4: Tercer Diumenge de durant l'Any 23 de gener de 2005 URL: http://www.parroquiasarria.net · Tel.: 932 030 907 · A/e: santvicenc@terra.es |
|
Xarxa elèctrica nova i nou enllumenat Escola de Pregària Beat Pere Tarrés Visita de la tanda de júniors de l'Esplai al Cotolengo Pastoral de la Salut Europa, un laïcisme que cal superar XARXA ELÈCTRICA NOVA I NOU ENLLUMENAT. Les obres començaran a mig febrer i duraran un parell de mesos. S'haurà d'utilitzar el servei d'una grua o plataforma aèria per a realitzar-ho. Haurem de tenir una mica de paciència. Pel que fa a la instal·lació, es farà totalment nova: la comesa el quadre de comptador, el quadre de comandament i totes les canals i cables que componen la instal·lació. S'ha projectat instal·lar a la cornisa que envolta tota la nau de l'església una safata plàstica amb tapa per recollir-hi tots els cablejats, deixant tota la cornisa neta de cables. Els projectors de llum directa i ornamental, aniran situats a la cornisa. El cost pressupostat d'aquestes obres ascendeix a 101.423,41 euros (16.875.435 pessetes). Confiem en el vostre ajut! ESCOLA DE PREGÀRIA BEAT PERE TARRÉS. Cada dimecres, de 10.30 a 11.15 h del matí, a la Capella del Santíssim. PRIMERES VESPRES DOMINICALS. Cada dissabte, a les 19.30 h, a la Capella del Santíssim, fem la pregària litúrgica de les Primeres Vespres del Diumenge. EXPOSICIÓ DEL SANTÍSSIM SAGRAMENT. Cada diumenge, a les 19.15 h: mitja hora de pregària d'adoració en silenci davant la Custòdia. Benedicció amb el Santíssim. VISITA DE LA TANDA DE JÚNIORS DE L'ESPLAI AL COTOLENGO. Ahir a la tarda, festa de Sant Vicenç, la tanda de júniors va visitar el Cotolengo del P. Alegre. Varen ser acollits per una religiosa, la qual els va fer una xerrada, se'ls passà un vídeo i van poder conèixer directament aquesta magnífica obra d'atenció als més pobres en la qual la confiança en la Providencia és la base de tot. PASTORAL
DE LA SALUT. Tindrem la reunió aquest dimarts, 25 de gener,
a les 10.30 h, a la sala de la planta baixa de la rectoria. ACCIÓ
CATÒLICA D'ADULTS. La reunió tindrà lloc el dimarts
25 de gener, a les 18.00 h, a la planta baixa de la rectoria. Dirigeix
la reunió Mn. Frederic.
EUROPA, UN LAÏCISME QUE CAL SUPERAR El teòleg Olivier Clément analitza la llei francesa de separació entre l'Estat i les esglésies, la qual ha complert 100 anys, i en mostra els límits. L'entrevista de Daniele Zappalà aparegué a Avvenire el 24 de desembre de 2004. Olivier Clément nasqué el 1921 a la França meridional. De jove no era creient, però als 27 anys, sota l'influx del rus exiliat Vladirnir Lossky i de la filosofia de Nicolaj Berdjaev, abraçà el cristianisme ortodox. Historiador de formació, és escriptor, periodista i filòsof. Ensenya des de fa anys a l'Institut teòlogic "Saint-Serge" de París. És autor de moltes obres sobre les esglésies orientals i treballa en el diàleg del cristianisme i el rnón modern. "No es parla de Crist i em sembla dolorós, fins tràgic, que hagi de ser per via de l'Islam que es torni a parlar de la realitat religiosa a França i en d'altres països europeus." Per al gran teòleg ortodox Olivier Clément, que viu en el París que actualment és el símbol de l'ofensiva laïcista, no s'ha dinfravalorar el risc de nous deserts espirituals en l'Europa que està sorgint. Perquè "un anticlericalisme de vell encuny s'ha diluït en un nou laïcisme, aprofitant la necessitat real de repensar les relacions civils per mor de la presència de l'Islam". Els europeus semblen
encara emotivament distants de la Unió somniada per polítics
d'una àmplia visió. Darrere el buit afectiu, no hi ha un
buit espiritual?
A França s'ha
complert un segle de la llei de "separació" entre Església
i Estat. No és un aniversari sobre el qual cal reflexionar?
I és en aquest
solc que s'insereix el factor Islam...
La presència musulmana
i I'ampliació a Turquia continuen suscitant en molts europeus el
temor de perdre alguna cosa: el treball, una part d'identitat... És
aquesta una ànsia inevitable?
La percepció del
fet religiós com una força capaç de "fer història",
fins en oposició a les brutalitats de la història, esdevindra
un valor compartit d'Europa?
Creu que aquest aprofundiment
naixerà també de l'experiència del dià1eg entre
les esglésies?
Li sembla que Europa
està avui atenta al paper que ha jugat la religió en la vida
política dels Estats Units?
En quina mesura contribueix
la incultura religiosa en tot aquest estat de coses?
[<]
|
||||
|