Any 26, n. 11: Cinquè Diumenge de Quaresma 13 de març de 2005 URL: http://www.parroquiasarria.net · Tel.: 932 030 907 · A/e: santvicenc@terra.es |
Celebració comunitària de la Penitència El cicle de conferències quaresmals Dissabte 19, solemnitat de sant Josep Programes de Setmana Sant Acció Catòlica Escola de Pregària El vídeo del pelegrinatge de la beatificació La família cristiana i les vocacions
DIJOUS, 17 DE MARÇ,
A LES 8 DEL VESPRE, CELEBRACIÓ COMUNITÀRIA DE LA PENITÈNCIA.
Abans de Pasqua som convidats a rebre el sagrament de la Penitència
o Reconciliació. A través de la seva vida i del seu ensenyament,
Jesús revela una significació nova i més profunda
del pecat. El pecat és la ruptura d’una relació d’amor, la
ruptura d’una confiança. El pecat és anar contra l’amor i
la comunió. El pecat és destruir la vida, buscar la mort,
esclafar el temple de Déu en l’altre, esclafar els febles i els
pobres, tancar-se al seu crit. El pecat és també afeblir
l’Església del Senyor, no viure units a ella, no tractar-la com
el que és, el sagrament de la presencia de Crist en el món,
la mare que ens ha engendrat com a fills i filles de Déu. La Missa
de dijous s’avançarà a les 19.30 h.
DISSABTE, 19 DE MARÇ, SOLEMNITAT DE SANT JOSEP. Les misses de la solemnitat seran al matí: a les 8, a les 10 i a les 12 del migdia. Les de la tarda ja són misses pròpies del Diumenge de Rams. DIUMENGE DE RAMS: La benedicció dels rams i les palmes serà, com aquests darrers set anys, a les 12.45 h, i a continuació se celebrarà la Missa Solemne amb la lectura de la Passió. PROGRAMES DE SETMANA SANTA. Aquest any, tal com fan nombroses parròquies del nostre arquebisbat, oferim els programes de Setmana Santa editats pel Centre de Pastoral Litúrgica. Hi ha una citació bíblica per cada dia de la Setmana Santa amb dibuixos a tot color i a la última pagina els cultes de la nostra Parròquia de Sant Vicenç. Com a canvi, s’avança l’hora de la Missa del Dijous Sant, que se celebrarà a les 19.30 h. Els programes es poden prendre de les tauletes que hi ha abans de sortir del temple. ACCIÓ CATÒLICA. Reunió aquest dimarts, dia 15 de març, a les 6 de la tarda, a la Rectoria. El tema serà com tot el curs: “Pere Tarrés i Claret, el testimoniatge de l’apòstol, el metge i el sacerdot”. Dirigeix Mn. Frederic Ràfols. PASTORAL DE LA SALUT. Aquest dimarts, 15 de març, a les 10.30, a la Rectoria. ESCOLA DE PREGÀRIA. Dimecres, 16 de març, és la darrera abans de la Setmana Santa. El dimecres de l’octava de Pasqua es reprendrà. L’Escola de Pregària, com sabeu, es fa a la Capella del Santíssim, cada dimecres, de les 10.30 h a les 11.15 h. EL VÍDEO DEL PELEGRINATGE
DE LA BEATIFICACIÓ. Després d’haver resolt algunes dificultats
tècniques, l’equip que n’ha tingut la iniciativa està preparant
una nova edició en vídeo i DVD, atès que la primera
es va exhaurir. Estarà a la venda a partir del 23 de març
a la sagristia, de dilluns a dissabte, de 17.00 a 20.00 h. Per fer la comanda
es prega fer la reserva amb el pagament previ al compte corrent de “la
Caixa” núm.: 2100-3252-42-2100388331, o bé deixar l’import
en efectiu a la mateixa Parròquia. En totes dues modalitats, cal
deixar el nom i el telèfon. L’import és de 15 euros per unitat.
Els beneficis obtinguts amb aquesta venda es destinaran a la dignificació
de la nova Capella del Sepulcre del Beat Pere Tarrés.
Avui, “Dia del Seminari” preguem per les vocacions sacerdotals i contribuïm amb els nostres donatius al sosteniment del Seminari Diocesà. Tot això és important. És també, però, una ocasió perquè la nostra comunitat reflexioni sobre el fet de la necessitat d’una pastoral unitària: si en l’Església tots som cridats pel Baptisme, i ho som per a totes les vocacions, l’animació vocacional és una responsabilitat comuna. Hi hem de ser tots: família, responsables i animadors de la pastoral de joves, mossens, etc. Crear un ambient positiu i valorar el ministeri sacerdotal és quelcom que depèn també de tots. Tot amb tot, el punt de partença és la família. No comencen aquí els problemes? S’ha dit que un dels problemes de la família, tal com és plantejada i viscuda avui, és que no provoca a sortir, a cercar ni a buscar el propi lloc en el món dels seus integrants. No ofereix aquella fonamental certesa emotiva de la qual deriva el coratge d’estimar per sempre un altre, lliurant-se a ell o a ella per donar junts a una “altra realitat”. Estem davant la família com a refugi o niu i no com a pista de llançament envers nous projectes vitals, envers compromisos seriosos. Per part de certs pares hi ha com una incapacitat de practicar una certa “pedagogia de l’abandonament”, del desenganxament, sigui físic o afectiu. Això afecta la capacitat de decisió del jove. El problema, doncs, abans que “religiós”, és psicològic i antropològic. Des del punt de vista teològic, tanmateix, es fa necessari redescobrir que ser cristià és una autèntica “vocació”. Cada u és cridat a realitzar-se segons la pròpia vocació al servei de tots, perquè no manquin a l’Església els dons rebuts de la gràcia. La pastoral familiar aconseguirà aquest objectiu a través de l’acció educativa dels pares envers els fills, de manera que els mateixos pares visquin cada dia el seu ser cònjuges, pares i mares, com una veritable i pròpia vocació, generadora de vocacions. La pastoral juvenil i vocacional estimularà, per la seva banda, tots aquests impulsos: ajudarà que el jove cristià aprengui a deixar-se cridar i es convenci que la seva plena realització i felicitat es troba només en la proposta de Déu i en la realització de Crist en la seva vida. La primera i fonamental implantació educativa
a la vocació és oferta pels pares, perquè només
els pares poden transmetre la veritat de la vida, aquell sentit radical
del viure que consisteix a acollir el significat de l’existència
com un bé rebut, el qual tendeix per la seva pròpia natura
a esdevenir un bé donat. Si volem vocacions cal conrear les famílies,
formar els promesos, els quals després esdevindran pares capaços
de donar aquest sentit a la vida humana, i per tant de transmetre als seus
fills aquesta lògica vocacional de la vida. Els pares han de ser
els primers a ser un exemple de generositat, de gratuïtat, d’obertura
als altres, de sentit de responsabilitat i solidaritat, de sobrietat i
simplicitat de vida, de coratge en encarar les dificultats i de renúncia.
[<]
|
|||||
|