Full Parroquial
Any 26, núm. 15: Tercer Diumenge de Pasqua

10 d'abril de 2005

URL: http://www.parroquiasarria.net · Tel.: 932 030 907 · A/e: santvicenc@terra.es


     
    Dijous 14 d'abril, Missa funeral en sufragi de l'ànima de Joan Pau II
    Una càtedra entre els no creients
    Vetlla de pregària per les vocacions
    Consell Pastoral

     

    DIJOUS 14 D’ABRIL, A LES 20.15 h,

     MISSA FUNERAL EN SUFRAGI DE L’ÀNIMA DEL PAPA JOAN PAU II

     

     Per disposició del Sr. Arquebisbe, a les parròquies i llocs de culte s’hi ha de celebrar una missa en sufragi de la seva ànima: “Això es farà en dia feiner, en els horaris habituals, convidant els fidels especialment amb aquesta intenció”.

     

    Convido, doncs, tots els fidels a aplegar-se per celebrar aquesta Missa, tot agraint el Senyor el testimoniatge que ens ha donat en la vida i en la mort l’estimat Sant Pare.

     

    Mn. Manel Valls, rector

     

     

    UNA CÀTEDRA ENTRE ELS NO CREIENTS

     

    És amb raó que aquests dies som cridats a fer memòria d’aquells aspectes de l’anunci de l’Evangeli que el pontificat de Joan Pau II ha fet més vius i actuals a l’interior de l’Església i al món. Entre aquests aspectes sobresurten certament el nou esguard envers el judaisme, la recerca de la unitat dels cristians i el diàleg amb les religions no cristianes. Aquests són els punts ferms d’un pontificat que no ha tingut por d’abatre fronteres i d’escalar murs insalvables per tal que es poguessin obrir, obrir de bat a bat  les portes a Crist. Aquesta ferma voluntat de diàleg i de voluntat de confrontar-se en la veritat i en el respecte de les diverses identitats, però, no hauria de deixar en l’ombra un altra aspecte del ministeri universal de Joan Pau II: el diàleg amb els no creients, la confrontació amb l’ateisme.

     

    És veritat que Joan Pau II no va delinear un particular ensenyament sobre aquest diàleg. És veritat que ha comdemnat l’ateisme com el gran mal del segle passat que va permetre que es desencadenessin ideologies antihumanes, però sobretot el Papa ha cercat de parlar als no creients més que no ho ha fet cap altra dels seus predecessors. Quan, en el cor de la primera encíclica va proclamar que “l’home és el camí de l’Església”, quan de manera obsessiva citava l’ensenyament del Concili sobre la unitat que l’Encarnació ha empeltat entre Déu i cada ésser humà,  quan seguint les petjades del Papa Joan adreçava les encícliques “als homes de bona voluntat”, ell volia teixir un diàleg amb els no creients. La seva confiança en la raó (Fides et ratio), la primacia de la persona i el respecte dels drets de l’home als quals –ho recordava insistentment–  es deuen l’Estat i el Capital, són llocs del seu missatge que ell considerava eren compartibles també per aquelles persones  no creients capaces de “pensar”, és a dir, dels ateus no idòlatres.

     

    Indubtablement, el fet d’haver conegut i sofert personalment l’ateisme d’estat, la persecució i l’oposició envers qualsevulla manifestació pública de la fe van influir sobre l’actitud del Papa respecte dels  qui consideren que no han d’adherir-se a una religió i que, per tant, recerquen en un  altra lloc el fonament de la pròpia ètica. Però aquesta dura experiència no va mai impedir al Papa de discernir dos aspectes fonamentals que el món dels no creients planteja com a repte als creients, ni menys encara li va ser obstacle de reaccionar davant d’aquests tenint sempre l’Evangeli com a norma de vida i de comportament. El primer fenomen és el de la “indiferència”,  el de la incapacitat de llegir les diferències, de copsar l’alteritat, de fer opcions entre allò que es valora positiu i allò que es considera negatiu: és l’ensopiment espiritual de qui no vol mai formar-se, aprofundir, comprometre’s a fons, de qui s’adapta a allò que resulta més convenient al moment, de qui renuncia a tenir uns paràmetres de judici per tal de no haver d’arriscar-se  mai a fer una opció que li suposi sacrifici i que pugui ser font de sofriment. És enfront d’aquest viure tranquil i al mateix temps temorenc d’haver de pagar un preu per les pròpies idees i els propis comportaments que Joan Pau II va reaccionar sempre amb força i fermesa, invitant a no tenir por, a mostrar amb la vida, àdhuc al preu de la vida, la importància que es dóna als ideals en els quals es creu: una invitació profundament humana a  no deixar que la vida simplement llisqui, sinó a emplenar de sentit la pròpia vida. Per Joan Pau II només qui té una raó per morir i donar la vida té també una raó per viure!

     

    L’altra consciència madurada pel Papa en decennis de confrontació amb l’ateisme i els no creients és la de sovint són els cristians mateixos els qui no estan absents de culpes en relació a aquestes actituds de refús i de tancament. És una consciència que Joan Pau II ha volgut expressar explícitament i públicament en ocasió de la solemne “Jornada del perdó” en el cor del Jubileu del 2000. Sí, les responsabilitats resten individuals, i cadascun donarà comptes del propi acolliment o del propi refús a allò que li ha estat reclamat a la consciència, però els cristians han de preguntar-se constantment  - va dir Joan Pau II- si a vegades no són els seus mateixos comportaments els que empenyen els homes a l’ateisme pel fet d’estar presentant un rostre d’un Déu pervers en neta contradicció amb l’Evangeli. Tasca comprometedora però ineludible: també de cadascun de nosaltres depèn el rostre que l’Església i que Crist mateix assumeixi als ulls dels qui no el confessen com el seu Senyor, dels qui no “poden” creure. De cada creient pot dependre el dilatar-se o el dissoldre’s  la incredulitat del no creient que té a prop seu. D’altra banda, només uns no creients capaços de combatre tota forma d’idolatria són també els qui tenen capacitat per comprendre i acollir aquest missatge que ens ha donat Joan Pau II.

     

    Enzo Bianchi, prior de Bose

     

     VETLLA DE PREGÀRIA PER LES VOCACIONS. El divendres 22 d’abril, a les 21:30, ala nostra església parroquial. Organitzen els joves de la nostra parròquia, conjuntament amb joves de les parròquies de la Verge de la Pau i de Santa Agnès. Amb el lema “Remeu mar endins”, tindrem una hora de pregària davant el Santíssim exposat, i escoltarem tres testimonis vocacionals sobre el sacerdoci, la vida religiosa, i el matrimoni.

     

     CONSELL PASTORAL. Dimarts, 12 d’abril, a les 8 del vespre, a la casa rectoral.

    [<]
1
© Parròquia de Sarrià, 2004. All rights reserved