Any 26, núm. 16: Quart Diumenge de Pasqua 17 d'abril de 2005 URL: http://www.parroquiasarria.net · Tel.: 932 030 907 · A/e: santvicenc@terra.es |
Festa de Sant Jordi Centre Assís: parada de roses per Sant Jordi Casal del Beat Pere Tarrés Pastoral de la Salut FESTA DE SANT JORDI. S’escau dissabte vinent. Les misses del matí, 8:00 i 10:00 h, són les pròpies de la festa. Per la tarda, les misses de les 18:00 i de les 20: 15 ja són les pròpies del Diumenge Cinquè de Pasqua. Aquest dia preguem especialment per Catalunya i per tots els que hi viuen i treballen. Que els cristians no deixem d’aportar allò que ens és propi a aquesta nostra societat catalana: l’evangeli viscut i testimoniat, la responsabilitat del Baptisme que hem rebut. CENTRE ASSÍS: PARADA DE ROSES PER SANT JORDI. El Centre Assís per als sense sostre ens convida a visitar la seva parada de roses. La finalitat d’aquesta activitat és fer present al barri el problema de les persones que es troben en situació de sense llar. Usuaris i voluntaris us atendran al bell mig del carrer Major de Sarrià de 9 h. a 18 h. Els guanys es destinaran a una sortida festiva de tots plegats i a una graellada. Visiteu-los. Us esperaran amb una rosa a la mà. CASAL DEL BEAT PERE TARRÉS. El proper dimarts, 19 d’abril, a les sis de la tarda, al Centre Parroquial. PASTORAL DE LA SALUT. Dimarts, 19 d’abril, a les 10:30 del matí, a la sala de la planta baixa de la rectoria. CÀRITAS DIOCESANA DEMANA COL·LABORACIÓ. Si disposeu d’unes hores setmanals, podeu fer un servei a la gent gran: companyia, passejar, petites gestions, etc. Per més informació, truqueu al telèfon 93 453 43 30, de 9 a 13 h, de dilluns a divendres. Càritas demana que l’ajudeu a ajudar a que les persones grans tinguin una millor qualitat de vida. Necessiten voluntaris per dur-ho a terme. Potser és aquest un camp d’acció en la qual podem motivar els joves de les nostres famílies! ANY DR. PERE TARRÉS, AL COL·LEGI DE METGES. Lectura de poemes del Dr. Tarrés i sobre el Dr. Tarrés. L’acte tindrà lloc el dilluns, dia 25 d’abril, a les 18 hores, a la Sala d’Actes del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Passeig Bonanova, 47. EL NOSTRE TEMPLE PARROQUIAL, EN OBRES. Excuseu-ne les molèsties, però tan les obres de l’enllumenat nou com les de la capella del Beat Pere Tarrés, són necessàries. Estem molt contents de poder-les dur a terme. Esperem, però, que ajudeu amb els vostres donatius, per tal que no quedem endeutats. Les obres estaran acabades el 30 de maig, festa litúrgica del nou Beat. Serà el Sr. Arquebisbe qui beneirà ambdues coses. EL FUNERAL PEL PAPA. Es va celebrar dijous, a les 20:15, amb assistència de prop de tres-cents fidels. L’homilia de Mn. Manel la podeu llegir a continuació:
HOMILIA EN LA MISSA FUNERAL
DE JOAN PAU II
El
dos d’abril, en les primeres Vespres del Diumenge de l’Octava de Pasqua,
festa de la “Divina Misericòrdia”, Joan Pau era cridat pel
Senyor a consumar la seva Pasqua, després d’haver participat personalment
en la passió redemptora de Jesús. Els darrers mesos
i les darreres setmanes, en la malaltia, en l’agonia i en la mort, Joan
Pau II ens ha donat un testimoniatge commovedor. L’Església ha viscut
unida com mai ho havíem vist en la pregària. També
ho han fet les altres esglésies i confessions cristianes, els jueus,
molts fidels de l’Islam, tants homes i dones de bona voluntat. El nostre
esguard el teníem fixat en la Plaça de Sant Pere i en la
finestra de l’apartament del Papa. L’impacte de la seva mort ha estat mundial.
A tots ens ha impressionat veure tants joves plorant la mort del Papa.
Ara som aquí reunits en la pregària. Els fills s’apleguen
en la mort del pare.
Acabem
d’escoltar el text de sant Joan escollit per a la missa del seu enterrament
(Jo 21,15-19). És un resum de la vida i de la vocació de
Karol Wojtyla. Només des de la seva resposta: “Senyor, tu que ho
saps tot, tu saps que t’estimo” s’entén que l’hagi seguit fins al
darrer instant. “Segueix-me”, li diu Jesús a Pere. I
Joan Pau II, com Pere, ha seguit el Crist fins al final. Donem gràcies
al Senyor pel do que ens ha fet d’aquest incomparable pare i mestre
en la fe, d’aquest incansable herald de la resplendor de la veritat, d’aquest
veritable contemplatiu i home de pregària, d’aquest pelegrí
infatigable pels camins del món, d’aquest veritable amic i indòmit
defensor de l’home i de la vida, d’aquest amic dels joves, d’aquest impulsor
convençut del diàleg amb tota religió i amb tota cultura,
d’aquest humil i gran artífex de la història que, amb la
seva paraula, la seva acció, i la seva no sempre compresa voluntat
de “purificar la memòria”, ha contribuït a imprimir un gir
en la història del segle XX com a constructor de justícia
i de pau.
Què
ens demana aquesta ara aquesta mort seva? Crec que l’important és
que, del seu exemple i del seu ensenyament, en recollim la invitació
a viure la nostra vida cristiana no acontentant-nos amb la mediocritat,
amb la llei de mínims, amb una religiositat superficial, sinó
que caminem amb convicció i amb joia pel camí de la santedat
entesa com l’ ”alt grau” de la vida cristiana ordinària. (N.M.I.
núm.31). Aquest papa ens ha ensenyat a viure cada etapa de l’existència
i ens ha ensenyat a morir. “Vigileu, perquè no
sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor (cf Mt 24,42). Aquestesparaules
em recorden la darrera crida que arribarà en el moment en
que vulgui el Senyor. Desitjo seguir-lo i desitjo que tot allò
que forma part de la meva vida terrena em preparia aquest moment.
No sé quan arribarà, peròcom en tot, també
poso aquest moment en les mans de la Mare del meu Mestre: Totus
Tuus” (Del seu Testament: 6.3.1979). I encara:
“Desitjo confiar-me,
una vegada més totalment a la gràcia del Senyor. Ell mateix
decidirà quan i com haig d’acabar la meva vida terrena i el ministeri
pastoral. En la vida i en la mort Totus Tuus mitjançant l’Immaculada.
Acceptant ja ara aquesta mort, espero que Crist em doni la gràcia
per al darrer pas, és a dir, la (meva) Pasqua”. (Del seu Testament:
1.III.1980)
Aquest
vespre estic segur que ressona en mi com en tots vosaltres aquella crida
apressant que, amb veu ferma i apassionada, va fer, el dia que va inaugurar
el seu pontificat: “No tingueu por: obriu de bat a bat les portes a Crist”.
I també: “Crist sap el que hi ha dins de l’home, només Ell
ho sap”. Són les seves paraules del començament, a les quals
cal que associem a les més recents del Jubileu del 2000: “Duc in
altum”: “Tira llac endins”. “Aquesta paraula ressona també avui
per a nosaltres i ens invita a recordar amb gratitud el passat, a viure
amb passió el present i a obrir-nos amb confiança al futur:
“Jesucrist,
és el mateix, ahir i avui i per sempre” (He 13,8). El text és
el núm. 1 de la Novo Millenio Ineunte. Ha estat el mateix
Joan Pau II, qui ha fet realitat aquest programa al llarg de tota
la seva existència, i especialment del seu pontificat. Per a nosaltres
restarà com el Papa que va beatificar el Dr. Pere Tarrés!
Joan
Pau II ens ha introduït en el Tercer Mil·lenni i en el nou
segle. Ara ens toca caminar a nosaltres amb esperança. Preguem especialment
per les nostres Esglésies que pelegrinen a Catalunya. Els cristians
de casa nostra necessitem uns ulls més penetrants, més espirituals,
més amorosos, per no perdre’ns en debats inútils i en crítiques
estèrils. Se’ns exigeix uns ulls més contemplatius i unes
oïdes més atentes per copsar l’obra que el Senyor ha dut a
terme amb el seu Esperit durant aquests 26 anys, un cor gran i generós
per esdevenir nosaltres mateixos instruments d’aquesta obra, en aquesta
hora de l’Església i del món. Més coratge, més
entusiasme, més fidelitat, més autoestima.
“Jesucrist, el Senyor, transformarà el nostre pobre cos per configurar-lo al seu cos gloriós” (Fil 3,20 – 4,1). Cap Papa ens ha parlat tant profundament del cos, de la dimensió corporal com ell ho ha fet. El cos humà –la vida de l’ ésser humà- quin misteri tan gran i profund no es porta dintre! No és un objecte entre altres! És misteri que4 s’acompleix en la resurrecció de Jesús i en la glorificació de Maria! Que ens acompanyi en aquesta hora la maternal proximitat de Maria, a la qual Joan Pau II es va confiar totalment, i a la qual l’Església tenim per model així com també per protectora i intercessora. Confiem la seva ànima a la Verge Maria, en la certesa que, acollit en els braços de la Mare, el nostre Papa visqui en la joia plena del Diumenge “sense posta”. Mn. Manel Valls
[<]
|
|||||
|