Full Parroquial
Any 26, núm. 25: Diumenge XII de durant l'Any

19 de juny de 2005

URL: http://www.parroquiasarria.net · Tel.: 932 030 907 · A/e: santvicenc@terra.es


     
    La invalidació del referèndum italià sobre la procreació assistida: guanya el sentit comú
    Divendres és el naixement de sant Joan Baptista
    Casal del Beat Pere Tarrés
    Pastoral de la Salut

    Donatius per sufragar les obres

    Fi de curs de l'Escola de Pares

    Missa Nova d'un caputxí sarrianenc

    Filla, jo no he sentit dir mai a una dona: "Espero un embrió." Totes diuen: "Espero un fill."


     

    LA INVALIDACIÓ DEL REFERÈNDUM ITALIÀ

    SOBRE LA PROCREACIÓ ASSISTIDA:

    GUANYA EL SENTIT COMÚ

     

    Els mitjans hi han passat per sobre com de puntetes – no ha estat, és clar, notícia de primera plana (ho hauria estat si les coses haguessin anat en sentit oposat) -, però el fet important és que en el referèndum de diumenge 12 de juny, el poble italià no s’ha deixat manipular. Només un 25,9% ha acudit a les urnes, per tant el 74,1% ha escollit el camí de l’abstenció, pel qual l’Església havia apostat, amb l’objectiu d’invalidar el referèndum sobre la procreació assistida. En efecte, una de les grans qüestions que en el fons hi ha avui en joc és el del poder de la ciència: cal dir no a una ciència sense regles, cal impedir la manipulació de l’ésser humà. En els mitjans de comunicació del nostre país es qualifica la llei italiana, aprovada d’altra banda pel Parlament, però després qüestionada pels partits radicals, de llei “restrictiva”. Doncs bé, cal saber almenys set Estats membres de la Unió europea han prohibit la destrucció d’embrions humans amb finalitats d’investigació. I la clonació humana és bandejada per un nombre més gran encara d’Estats. Només tres l’han autoritzada (Gran Bretanya, Bèlgica i Suècia).

     

    A continuació reproduïm la carta d’una mare a la seva filla, publicada al diari Avvenire el 12 de juny, explicant-li els motius de la seva abstenció. Per bé que potser algunes  paral·lelismes històrics podrien o haurien de ser matisats, i que també alguns exemples o imatges cerquen l’impacte psicològic, tot amb tot la carta  té un indubtable interès i la veritat que intenta expressar, fins amb expressions “políticament no correctes”,  és  difícilment rebatible.

     

     

    DIVENDRES ÉS EL NAIXEMENT DE SANT JOAN BAPTISTA. Encara que aquest dia, tan popular,  no és festa de precepte, la solemnitat litúrgica del naixement del Precursor mereix de ser celebrada amb l’Eucaristia. Divendres, 24 de juny, a més de les misses de les 8.00, 10.00 i 20.15, hi haurà també una missa a les 12 del migdia.

     

    CASAL DEL BEAT PERE TARRÉS. Dimarts 21 de juny, a les sis de la tarda, al Centre Parroquial, tindrà lloc la reunió mensual de les associades.

     

    PASTORAL DE LA SALUT: dimarts 21 de juny, a les 10:30 h.

     

    DONATIUS PER SUFRAGAR LES OBRES: Van arribant, però ens manquen més aportacions, per petites que siguin. Totes són benvingudes!  També podeu fer el vostre donatiu directament al compte corrent de l’oficina de “la Caixa” a la Plaça de Sarrià: 1 3  0200377372.

     

    FI DE CURS DE L’ESCOLA DE PARES. Va tenir lloc divendres passat a les 8 del vespre. Ha estat una experiència força positiva. Hi ha participat una dotzena de matrimonis. De cara el curs vinent reflexionarem sobre la conveniència de continuar aquesta formació.

     

    MISSA NOVA D’UN CAPUTXÍ SARRIANENC. Diumenge vinent , a les 12:30, a l’Església dels Caputxins de Sarrià celebrarà la seva Missa Nova el sarrianenc P. Eduard Rei i Puigrós, caputxí, nascut al carrer Calàndries, el qual va ser ordenat a Arenys de Mar el passat diumenge de mans del bisbe de Girona. Ens en congratulem i l’encomanem en la pregària!

     

     

    FILLA, JO NO HE SENTIT MAI DIR A UNA DONA: “ESPERO UN EMBRIÓ”. TOTES DIUEN: “ESPERO UN FILL”

     

    Estimada Margarida: M’has preguntat què penso sobre aquest referèndum i et contesto. Penso que la vida humana no pot ser sotmesa als vots, i no em sento antidemocràtica en  dir que em desplau fins i tot debatre sobre aquest tema. És com si  durant el nazisme s’hagués discutit públicament sobre si es podien  matar o  no els infants jueus. Els infants no es maten i prou. No hi pot haver-hi discussions sobre aquest punt. I el sol fet de pretendre de discutir aquest principi ja és propi, potser sense adonar-se’n, de nazis. I, per tant, cal denunciar que, fins el preguntar-se si un infant és pròpiament un infant,  i que de la contestació a aquesta pregunta se’n vulguin treure’n conseqüències atroces com el decidir si es pot torturar o no, és propi, potser sense saber-ho, de nazi, o almenys molt semblant.. ¿Per què tots es pregunten si l’embrió és un infant, i mai ningú no es pregunta si és un ésser vivent i el que encara és pitjor, ningú no es pregunta si és un ésser vivent que sofreix? Tu i jo ens hem commogut i angoixat tantes vegades tot pensant en els petits cadells de foca morts a bastonades per tal de confegir pells per vendre a alguna senyora rica: ¿i què haurem de pensar pel que fa a aquests éssers vius, ja dotats de sensibilitat i ja reactius al dolor, que en primer lloc són congelats i després maltractats fins a la mort? I això per satisfer el desig en si mateix comprensible de tenir un fill. Desig, però, que esdevé caprici quan se’l força a ultrança, mentre que es podria decidir d’adoptar-lo aquest fill (i n’hi ha tants que ho esperen...). Però què pot experimentar un ésser vivent quan és congelat? I si tindrà la sort de ser implantat i de sobreviure, ¿què portarà marcat dintre seu per causa  d’aquesta terrible experiència?

     

    Fa molts anys un gran entrenador de cavalls de cursa, després d’haver experimentat la fecundació artificial (aleshores veritablement en els inicis) per tal de fer néixer poltres  perfectes, va concloure que aquesta pràctica podia funcionar només per als animals d’escorxador, no per als cavalls de cursa, perquè aquesta intervenció artificial en la seva concepció, per algun estrany motiu, els sostreia el seu caràcter i eren incapaços de vèncer les competicions. Tot amb tot, en aquell cas, els embrions dels petits cavalls no eren congelats. Es tractava només d’una concepció innatural i “l’embrió” podia gaudir immediatament del clima temperat del ventre matern. I avui ens volen convèncer que allò que no pot funcionar per als cavalls pot funcionar per als infants, i a més, fent-los encara estar-se un bon temps dins un congelador. ¿Però, a més, quin sentit té nomenar-los “embrions”? Jo no he sentit mai dir a una dona dir: “espero un embrió”. Totes diuen: “espero un infant”. Tota mare, des del primer instant de la concepció del seu fill pensa en el “infant”,  no certament en l’ “embrió”. ¿És perquè aquests infants no són estimats per ningú que es poden torturar i matar? Però si fos lícit torturar i matar totes les persones que no són objecte d’amor, en aquest món en restarien probablement molt poques. Fa uns vespres a la TV hi sortia  una “científica”, una d’aquelles que passen la vida a furgar entre aquells petits cossos martiritzats. Afirmava que sí, que els embrions són éssers vius, però no són encara éssers humans perquè, fins pel que fa a la mateixa naturalesa, molts embrions moren abans de veure la llum. Seria com dir que els infants africans no són éssers humans perquè molts d’ells moren en edat infantil perquè pocs d’ells esdevindran vells decrèpits. La meva sensació és que molts d’aquests savis infatuats que parlen a la TV no tenen clar ni tan sols la paraula “ciència”, i menys encara el significat de la paraula “filosofia”. Filosofia  significa “amor per la saviesa” i de saviesa en aquests seus discursos no en cullo ni un gram. Ciència significa “el saber”, però a mi em sembla que aquests senyors més que saber el que pretenen és de manar, i el que és pitjor, de manar sobre els més febles, perquè els “embrions”, com ells els anomenen, quan són torturats, no són capaços de cridar.

     

    En realitat, algunes vegades seria com demanar a un pelleter si és lícit matar els cadells de foca. ¿Quants, en efecte, d’aquests anomenats científics es lucren gràcies al martiri dels “embrions”? ¿Ho saps, tresor meu? En el museu d’Auschwitz s’hi conserva la carta d’una gran empresa farmacèutica alemanya, en la qual es convida el director del camp a enviar la propera vegada cobais més alimentats perquè amb les darreres arribades els experiments no havien reeixit per causa de la desnutrició...Deixo que t’imaginis qui fossin aquests cobais.. Entenc que la referència et pugui impressionar, ¿però com ho faig per silenciar aquelles coses que la confrontació d’aquests dies m’explosiona  per dintre i que la vida m’ha ensenyat? ¿Com ho faig per no dir-te que alguna vegada l’home té la temptació de canviar el nom a una cosa per fer-la esdevenir diversa d’allò que en realitat és? I així els infants esdevenen embrions...i la consciència resta tranquil·la i es pot continuar vivint sense remordiments. Més encara, fent creure que es fa un servei a la humanitat. “No naixeran més infants malalts”,  proclamen! Quina formosor!!! Llàstima, però, que aquest magnífic resultat no derivi del fet que els infants malalts han estat occits abans de poder veure la llum. “Els experiments sobre els embrions són essencials per a la recerca, per trobar la curació de terribles malalties”, ens criden en les orelles tots els vespres. ¿Però quines curacions? ¿I des de quan un mal ha esdevingut un bé? ¿Existeix potser una medicina o un important descobriment científic que hagi mai derivat dels atroços experiments sense escrúpols acomplerts pels nazis? ¿I si també es donés el cas que s’hagués fet una important descoberta científica, podríem potser exaltar-la? ¿Podríem jactanciosament servir-nos-en? En realitat, Margarida estimada, recorda-ho sempre, els grans descobriments que han canviat les pitjors malalties (ho diu la Història) neixen abans que tot de l’amor per algú. Tu has vist amb mi fa pocs vespres el film “L’oli de Llorenç”, basat en una història verídica, i has vist com dos pares, que no eren metges ni científics, empesos pel gran amor que tenien pel seu fill, descobreixen una terrible malaltia. Per tant, només l’amor fa els miracles, no certament la set de diner i de poder. Per aquests motius, i per salvaguardar allò que resta als italians de raó (no de fe o de prejudicis confessionals), jo no aniré a votar al referèndum del diumenge 12 de juny. Espero que tu em comprenguis.

     

    La teva mare

    [<]
1
© Parròquia de Sarrià, 2004. All rights reserved