Full Parroquial
Any 26, núm. 26: Diumenge XIII de durant l'Any

26 de juny de 2005

URL: http://www.parroquiasarria.net · Tel.: 932 030 907 · A/e: santvicenc@terra.es


     
    Dimecres 29 de juny: solemnitat dels apòstols sant Pere i sant Pau
    L'ordenació sacerdotal de Mn. Joan Obach, a la Parròquia
    L'horari d'estiu
    Acció Catòlica d'Adults

    El pelegrinatge a Terra Santa

    Educació, més enllà de la banalitat


     

    DIMECRES 29 DE JUNY:

    SOLEMNITAT DELS APÒSTOLS SANT PERE I SANT PAU

     

    Per bé que no és festa de precepte, la seva celebració litúrgica és molt important. Els apòstols Pere i Pau són les “columnes de l’Església”. Aquest és un dia especialment dedicat també a pregar pel “ministeri petrí” del Bisbe de Roma, actualment el Papa Benet XVI. A la Parròquia les misses seran com un dia de cada dia: a les 8.00, 10.00 i 20.15.  Tanmateix convidem a unir-vos, en aquesta festa, a l’Eucaristia Solemne de les 8 del vespre al Monestir de Sant Pere de les Puel·les del carrer d'Anglí, 55. La comunitat benedictina, tan arrelada a Sarrià, prega per tots nosaltres. En la seva festa, com ja es tradició,

     molts feligresos s’hi fan  presents. Després de la Missa, a l’hort, compartirem la tradicional “coca”, i com sempre, acabarem el dia pregant junts les Completes.

     

    L’ORDENACIÓ SACERDOTAL DE MN. JOAN OBACH, A LA PARRÒQUIA. El Sr. Arquebisbe, atenent la nostra petició, excepcionalment ordenarà prevere Mn. Joan a la nostra Església parroquial i no a l’ Església Catedral. Estem celebrant l’Any Pere Tarrés, i Mn. Joan, diaca adscrit a sant Vicenç de Sarrià, serà nomenat vicari de la nostra Parròquia en la qual custodiem i venerem les despulles del Beat Pere Tarrés. Demanarem la intercessió del Beat perquè el Senyor ens concedeixi el do de noves i nombroses vocacions al ministeri sacerdotal a la nostra arxidiòcesi. Estem molt agraïts a l’Arquebisbe Lluís per aquesta seva delicadesa i atenció envers la que és també l’Església del Beat Pere Tarrés. Serà el dissabte 16 de juliol, a les 19.30 h. Recordem que ja no hi haurà la missa de les 18.00 i que se suprimirà excepcionalment la de les 20.15.

     

    L’HORARI D’ESTIU. Comença la setmana vinent. Els mesos de juliol i agost, fins el diumenge 11 de setembre se suprimeixen: la missa de les 18.00 dels dissabtes i la missa de les 8.30 del matí dels diumenges. Els dies feiners l’horari continuarà essent el mateix de sempre. L’èxode i la dispersió de tants fidels aconsella aquesta reducció de l’horari. També les merescudes vacances dels mossens.

     

    ACCIÓ CATÒLICA D’ADULTS. Dimarts, 28 de juny, a les 18.00, a la casa rectoral.

     

    EL PELEGRINATGE A TERRA SANTA. Encara hi ha places, però recordeu que el màxim és de quaranta. A la tauletes dels costats hi trobareu fotocòpies del díptic de “RELITUR” que conté tota la informació sobre el pelegrinatge. És millor trucar directament a “Relitur” (Tel. 93 207 31 38)  per a inscriure’s i omplir els tràmits previs. És qüestió d’estalviar i d’animar-se! Un pelegrinatge a la Terra Santa és una experiència inoblidable.

     

     

    EDUCACIÓ, MÉS ENLLÀ DE LA BANALITAT

     

    Les escoles han començat el període de vacances. Sobre l’escola, i en general sobre l’educació, l’estiu hauria d’obrir un seriós període de reflexió. Preocupa, i molt, el món educatiu. No es resoldrà a base de noves lleis, sinó d’un canvi d’actituds dels pares, dels mestres, de l’administració i de la societat en general. ¿Qui educa realment en aquesta societat? Aquesta és la gran pregunta. ¿O qui, en realitat,  està deseducant les noves generacions?

     

    Una educació que esborri d’arrel els eterns interrogants de l’home –per què visc? per què sofreixo? per què haig d’afrontar el mal? Per què el mal? recolza sobre un terreny mediocre i banal. El problema real no és si educar confessionalment o laicament. El problema és que estem una educació degradada que procedeix fent veure que els temes de fons de la vida no existeixen, que no hi ni el dolor ni la mort. Manca l’influencia significativa dels adults. Hi ha el problema de la dimissió de molts pares. El resultat són unes generacions que no tenen cap resistència, que ignoren el valor de l’esforç i per a les quals la vida és un joc més o menys divertit, tendint més a aviat a ser avorrit. Apatia, desgana, manca de motivació.

     

    Cal preguntar-se per moltes coses que afecten la convivència en família. Cal plantejar-se el sentit de l’autoritat, del respecte. Cal interrogar-se sobre els diners que es donen als fills, sobre les hores que es passen davant la televisió. Cal no ser tant condescendents en regals perillosos com la moto.  Cal parlar amb ells sobre el tabac, la droga, el vestit, el llenguatge. Cal dialogar sobre l’amor i l’estudi, sobre el treball i les ruptures matrimonials. Cal parlar molt, comunicar-se molt, si es vol arribar a algun resultat positiu.

     

    Sovint, però, l’intent que no pocs pares duen a terme, es veu arrasat ràpidament per la pàtina de banalitat, superficialitat i vulgaritat propis de l’ambient, dels companys que freqüenten, dels mitjans de comunicació. Cal un treball associatiu per part dels pares per a contrarestar aquestes influencies tan negatives. L’espai que deixen buit, l’intenta anar ocupant, sovint indegudament, l’administració.

     

    Cal ensenyar les noves generacions  a esguardar la realitat, a contemplar-la. Se’ls ha d’ajudar no només a mirar, sinó a entendre, no només a sentir sinó a escoltar el secret de les coses i de la vida. El fracàs educatiu és el fracàs de tota una societat i d’una cultura. El risc aleshores és que es pretengui resoldre amb un adoctrinament des de l’Estat: però els infants i els adolescents no poden convertir-se en “conillets d’índies” dels experiments que ells vulguin fer.

     

    Diguin el que diguin, la millor aliada amb la qual haurien de comptar els pares és l’Església, descobrint-se ells mateixos part de l’Església, confiant en mètodes que són respectuosos de les persones, en propostes que continuen tenint no només la seva validesa, sinó que en veuen augmentada cada dia la seva credibilitat. “La família, sí importa”. L’escola també ens importa. Molts pares ho comprenen, i es fien, malgrat tot, més en l’escola cristiana que en la que gestionen directament els poders públics. L’escola cristiana, quan ho és de debò, és un espai de llibertat, de creixement personal, de maduració humana. Església, aposta novament per l’educació!

     

    [<]
1
© Parròquia de Sarrià, 2005. All rights reserved