Full Parroquial
Any 26, n. 27: XIV Diumenge de durant l'Any
3 de juliol de 2005

URL: http://www.parroquiasarria.net · Tel.: 932 030 907 · A/e: santvicenc@terra.es


     
    L'ordenació sacerdotal de Mn. Joan Obach


    L’ORDENACIÓ SACERDOTAL DE MN. JOAN OBACH

       

      Us faig saber que, si Déu vol, 
      el proper dissabte 16 de juliol, a les 7.30 h del vespre,
      rebré l'ordenació presbiteral a l'església parroquial de Sant Vicenç de Sarrià
      per l'oració i la imposició de mans del Sr. Arquebisbe de Barcelona
      Lluís Martínez Sistach.

      Us demano la vostra pregària i, si us és possible, la vostra participació.

      Mn. Joan Obach Baurier

      Seminari Conciliar de Barcelona, juliol de 2005, 
      any del beat Pere Tarrés i Claret



      UNA ORDENACIÓ SACERDOTAL EN L’ANY PERE TARRÉS.  Ens plau que Mn.  Joan hagi volgut reproduir el detall de la pintura de Joan Torras i Viver de l’ordenació del Dr. Tarrés en la notificació que fa  tots els familiars amics i coneguts de la seva pròpia ordenació sacerdotal el dissabte 16 de juliol, a les 19.30, aquí a la nostra Parròquia. Demanem la intercessió del Beat pel futur prevere i també per les vocacions sacerdotals a la nostra arxidiòcesi.

       

      RECORDATORI DE L’HORARI ESTIUENC DE MISSES. Ahir va començar el nou horari estiuenc i que vigirà  fins al diumenge 11 de setembre. Els dissabtes i vigílies de festa se suprimeix la  missa de les 18.00 i els diumenges la missa de les 8.30 del matí. El dissabte 17 de setembre es restablirà l’horari habitual. Preneu-ne nota.

       

      COMENCEN ELS CAMPAMENTS.  Ahir dissabte van començar els campaments del Movi Parroquial a Llombregueres de Baix (Municipi de Sant Pere de Torelló). Més de 30 joves i infants de la nostra parròquia es disposen a gaudir d’uns dies de lleure i de convivència, enmig de la natura i de les activitats que els monitors els han preparat. Són també dies en els quals compartiran la fe plegats, ja que els acompanya el nostre diaca i la presència del Sr. Rector en les celebracions de l’Eucaristia. També, dels dies 18 al 31 de juliol, l’associació JAS tindrà els seus campaments d’estiu a Esterri d’Aneu. Mn. Joan Obach, ja prevere, hi participarà amb ells.

       

      CANVIAR LA VERITAT


      N’hi hauria prou que els polítics s’acontentessin a canviar  positivament el món, sense començar per canviar la veritat. El que hem viscut aquests dies revela que el que es vol és canviar la veritat, però no precisament el món. I per canviar la veritat de les coses aquests mesos hem suportat un adoctrinament ideològic anàleg, encara que amb altres continguts, al que va dur a terme durant quaranta anys el règim franquista. La manipulació informativa ha estat a l’ordre del dia. El bombardeig, diari. També han caigut en aquesta temptació governs anteriors. No hem avançat cap a un país més “decent”. Tot el contrari; el que hem aconseguit és una perillosa fractura social. No és decència, és confusió cercada i volguda allò que s’ha obtingut. Ho diem amb profunda tristesa.

       

      Sobre els polítics, es podria confeccionar tota una antologia d’acudits més o menys irònics. Fins i tot un d’ells, el famós líder soviètic Nikita Kruxov, en una conferència de premsa del 1969 no dubtava de construir-ne aquesta: “Els homes (i dones) polítics arreu són iguals. Prometen construir un pont allí on no hi ha un riu.” Més lapidari fou encara l’escriptor anglès George Bernard Shaw  quan va posar en llavis d’un personatge de la seva comèdia El major Bàrbara aquesta observació: “No sap res i ho creu saber tot. Això fa preveure clarament una carrera política.” La retòrica dels polítics sembla que pretengui substituir la veritat. Però la retòrica i l’apel·lació interessada al sentiments, separats d’una racionalitat autènticament humana,  no són font de veritat. No solament no han resolt un problema, sinó que n’han creat un d’una gran magnitud.

       

      La temptació de “canviar la veritat” és una cosa a la qual tots estem avui temptats. Sovint ens sembla, erradament, que per aquest camí es poden obtenir millors resultats, fins en el camp moral. S’obtenen, sí, uns resultats, els que siguin, rendibles políticament, però al preu de silenciar la consciència. Per això cal tenir avui més que mai el coratge de la veritat, encara que costi, encara que l’ambient i la propaganda  semblin aconseguir d’ofegar-la. La veritat és com el cauteri del cirurgià: crema, però cura.

       

      Escrivia recentment en un article Mons. Antonio Montero: “Ens és molt dolorós a pastors i fidels que se’ns converteixi en els dolents de la pel·lícula en un plet tan escabrós [com el del matrimoni dels homosexuals]. No és veritat que ens situem a la contra del col·lectiu homosexual. Ells saben que tenen lloc en l’Església com a membres de la comunitat cristiana, en la qual molts d’ells viuen i despleguen la seva fe i a la qual poden aportar els seus dons personals, dintre, com tots els altres, de la llei divina i de l’esperit evangèlic. Acceptant la llum i la creu que comporta sempre el seguiment de Crist, però també el perdó, la comprensió i l’alegria que deriven contínuament de la misericòrdia de Déu. Però les sortides falses a un problema com el que ens ocupa no són les més adequades. Per contra, ho serà sempre el lema paulí de “realitzar la veritat en l’amor”.

       

      Per tal de resoldre el problema humà d’una minoria, la qual ha estat injustament objecte de menyspreus durant molt de temps, no és just ni adequat voler resoldre’l en fals, per la via d’espatllar, i no només semànticament, el matrimoni de tots. Ni tan sols un referèndum. Només alterant tranquil·lament, o eliminant d’un sol “tret democràtic”, el sentit d’un article molt concret del nostre Codi civil. Magnífic! També ens preocupen, i molt, totes les altres mesures legislatives que atempten contra la família i el matrimoni autèntic. La nostra societat en pagarà, en un termini no massa llarg,  un alt preu cultural, social i moral. No reconeixem en aquestes mesures ni saviesa jurídica ni autèntic sentit de responsabilitat humana ni política. Qualificar-les d’“avenços socials” és un error. Més encara, ens temem que hi seguirà un segon capítol en el món educatiu i escolar. S’obligarà aviat per llei a adoctrinar els infants des de l’escola que tant valor tenen unes unions com les altres? Els pares no s’adonen del perill?

       
    [<]
1
© Parròquia de Sarrià, 2005. All rights reserved