Full Parroquial
Any 26, núm. 28: Diumenge XV de durant l'Any

10 de juliol de 2005

URL: http://www.parroquiasarria.net · Tel.: 932 030 907 · A/e: santvicenc@terra.es


     
    Una ordenació sacerdotal a Sarrià en l'Any Tarrés

    Moviment econòmic d'abril a juny

    Una acció de l'Església en favor de la condonació del deute dels països pobres
     

     

    UNA ORDENACIÓ SACERDOTAL A SARRIÀ, EN L’ANY DEL BEAT PERE TARRÉS

     

    Estem molt agraïts al nostre pastor diocesà, l’Arquebisbe Lluís, que hagi acceptat de conferir l’ordenació sacerdotal al diaca Mn. Joan Obach Baurier en la nostra Parròquia. D’aquesta manera, tant la diòcesi com la nostra comunitat, culmina amb aquesta celebració, el que de fet podem anomenar “Any del Beat Pere Tarrés!”. Demanarem molt especialment la intercessió del Beat per les vocacions sacerdotals a la nostra arxidiòcesi. Que portin el segell de la seva santedat, de la seva donació tan plena al Senyor!

     

    Reproduïm aquest fragment del seu “Diari íntim”, escrit el 29 de maig de 1942, vigília de l’ordenació sacerdotal del Dr. Pere Tarrés:

     

    “Senyor, demà sacerdot! No puc pas escriure tots els seus pensaments. Propòsits?

    Un, Senyor: Sacerdot sant, costi el que costi! Veig que el sacerdoci és un ministeri celestial. Per tant, el factor humà és igual a zero. Tinc d’ésser simplement un instrument de Déu. Per això, Senyor, em lliuro, em dono, volco el meu cor en el vostre. Visqueu, Vós, Senyor en el meu. Déu meu, jo no sóc res. No sé ni com dir el que sento. Demano auxili a Vós, a l’Esperit Sant, a la Verge Santíssima. Una cosa sí que la sé: que jo no puc

     res i que amb Vós tot ho puc”

     

    L’hora de la celebració de l’ordenació serà dissabte vinent, a les 19:30 del vespre. Tanmateix, a l’endemà diumenge, a les 13:00 h, Mn. Joan celebrarà la seva “Missa Nova” a la mateixa Església parroquial de Sant Vicenç de Sarrià.

     

     

    MOVIMENT ECONÒMIC DELS MESOS D’ABRIL, MAIG I JUNY: Es tracta de les entrades i sortides d’aquests mesos i no inclou, per tant, les despeses extraordinàries de la nova instal·lació elèctrica, del nou enllumenat, i tampoc els de la capella del Beat Pere Tarrés, sobre les quals en donarem oportunament els comptes definitius. Per a aquestes obres confiem en que vagin arribant donatius!

     

    Entrades

    Bústies: 21.269,42

    Donatius obres: 7.940,11

    Celebracions: 4.435,00

    Subscripcions: 2.832,62

    TOTAL: 35.967,15

     

    Sortides

    Material de culte: 304,00

    Cereria: 1.650,00

    Neteja: 817,45

    Personal laic: 2.961,76

    Publicacions (CC, FD i FP): 2.630,28

    Pòlissa asesgurança: 538,88

    Festa confirmació: 325,00

    Altres despeses: 1.021,66

    FONS COMÚ DIOCESÀ: 10.026,00

    TOTAL: 24.138,06

     

    Altres quantitats recollides:

    Càritas Diocesana: 3.055,64

    Ràdio Estel: 600

    Centre Assís: 1.181,29

    Càritas Parroquial: 690

     

    UNA ACCIÓ DE L'ESGLÉSIA EN FAVOR DE LA CONDONACIÓ DEL DEUTE DELS PAÏSOS POBRES

     

    Reproduïm l’entrevista que el diari “Avvenire” publicà fa pocs dies amb el cardenal salesià Oscar Andrés Rofríguez Maradiaga. La reunió a Escòcia del G8 fa encara més actual aquesta entrevista de Gianni Cardinale.

     

    Aquest èxit l’atribueixo també a Joan Pau II. Estic convençut que ell des d’allà dalt està treballant amb mitjans més poderosos dels que disposava quan era aquí amb nosaltres per tal d’alleujar el pes de la pobresa entre les poblacions més desafortunades del món”. El cardenal Madariaga està particularment satisfet del pla anunciat pels ministres d’economia del G8 per tal d’anular 40 mil·liards de dòlars del deute a divuit d’entre els països més pobres de la terra . “Ja en la Tertio Millennio Adveniente del 19994, davant la proximitat del Jubileu del 2000, el plorat pontífex invitava els cristians a comprometre’s en favor “d’una consistent reducció, sinó a la total condonació, del deute internacional que pesa sobre el destí de moltes nacions”. Recordo molt bé que, quan el 1995 vaig ser rebut en audiència, -acabava de ser legit president del Celam- obrí el document i m’indicà aquell paràgref n.51, recomanant un especial compromís del Consell Episcopal Llaitinoamericà sobre el tema. Finalment alguna cosa ha estat duta a terme”.

     

    Sr. Cardenal, ¿com ha acollit la decisió dels ministres d’economia del G8 d’anular el deute d’alguns dels països més pobres del món? Com un acte de justícia. Eren deutes contrets en els anys setanta en l’època dels petrodòlars, a una taxa del sis per cent que, després, amb la crisi dels anys vuitanta, fou pujat unilateralment fins al vint per cent. Era quelcom insuportable per les fràgils economies dels notres països.

     

    ¿Com s’ha arribat a aquest important resultat? L’any passat el ministre d’economia britànic Gordon Brown vingué a Roma com a hoste del Pontifici Consell per a la Justícia i la Pau. Era juliol i recordo que vaig arribar expressament a Roma per un sol dia, però valia la pena. Brown, en efecte, va presentar el seu projecte per la reducció del deute i va rellançar l’idea de dedicar el 0,7 del Pil dels països més rics per al desenvolupament dels més pobres. Avui el primer objectiu sembla assolit.

     

    Gràcies a una directa intervenció per part d’un grup de cardenals i bisbes, entre els quals hi ha vosté, que a finals del maig ha realittzat una gira per les principals capitals europees per exercir una pressió en aquest sentit... En efecte, a primers d’any vam ser  convocats a Bruseles pel Cidse, el qual reagrupa algunes de les principals agències catòliques d’ajut al desenvolupament del Tercer Món. I en svan demanar una acció, per dir-ho així, de lobbying prop dels governs, a les envistes de la cimera del G8. Juntament amb mi han estat cridats el cardenal indià Telesphore Toppo i tres arquebisbes africans: Souraphiel d’Addis Abeba a l’Eiòpia, Onaiyekan d’Abuja, a Nigèria, i Mazimbwe de Lusaka, a Zambia.

     

    I així us heu posat a trucar a les portes dels poderosos del Vell Continent. ¿Com us va anar? Bé. A Berlín vàrem trobar el canceller Schröder i també la líder del Cdu Angela Merkel. Ambdòs ens van garantir el suport. I a Londres? Tony Blair no hi era, perquè es trobava a Roma, on d’altra banda feia obra de lobbyng sobre el mateix tema amb Silvio Berlusconi. A Downing Street ens hem reunit amb la dona del primer ministre, Cherie, la qual és una catòlica convençuda. Després hem visitat el Parlament i el ministre Brown. També a Londres el resultat ha estat positiu. Després heu estat a Paris i a Bruseles... A París mo hi vaig poder anar perquè tenia altres compromisos. Però crec que no hi va haver problemes. A Bruseles hem trobar el president de la Comsissió Europea Barroso, també catòlic, el qual ens ha promés el seu suport i ens ha demanat de pregar per la seva família. Però tot aquest treball de lobby política, ¿no és una mica estrany per a homes d’Església? Absolutament, no. L’Església catòlica té una autoritat moral en el món de la qual ni tan sols a vegades nosaltres els eclesìàstics en som plenament conscients. I aquesta autoritat  és bo d’esmerçar-la per les causes justes com aquesta de la condonació del deute. I, a més, han estat els mateixos polítics els qui han solicitat una nostra intervenció. Ho ha fet Gordon Brown l’any passat venint aquí a Roma. És cert que amb el que el G8  farà no es resol el problema. Però no per això aquest és un  resultat a menysprear.

    [<]
1
© Parròquia de Sarrià, 2005. All rights reserved