TRASPÀS DE PlUS MIRALBÉS NAVAL. Va morir el 3 de juliol. L'endemà, a l'oratori del Tanatori de les Corts, el P. Abat de Montserrat, Josep M. Soler, va presidir la missa de l'enterrament, acompanyat de Mn. Manel i altres preveres. En Pius, casat amb Montserrat Canals, és pare de l'amic Lluís Miralbés, monjo de Montserrat. La seva família sempre ha estat molt vinculada a la Parròquia. El Sr. Pius Miralbés, en el temps en què el bisbe Ramón Daumal va estar de vicari a Sarrià, va treballar molt en l'Acció Catolica de joves, de la qual va ser president. Dimecres passat, a les 20.15, es va celebrar a la nostra església parroquial una missa en sufragi de la seva ànima. Que al Cel sigui! 

CURSET DEL CPM. Els dimecres de juliol, de 21.30 a 23.30 h, a la sala de la planta baixa de la rectoria s'estan celebrant les trobades de diàleg del Centre de Preparació al Matrimoni radicat a la nostra Parròquia. És el darrer grup del curs i hi participen 10 parelles. Els promesos, en general, surten molt contents d'aquestes trobades, en les quals es crea un ambient càlid de relació i amistat. Al llarg del curs, més de 50 parelles han participat en aquests diàlegs prematrimonials. 

DONATIUS PER A LES OBRES. No ens oblidem de contribuir-hi amb una aportació extraordinària i significativa. És necessària la col·laboració dels feligresos per afrontar les elevades despeses que han suposat la remodelació de la capella del beat Pere Tarrés, la nova instal·lació elèctrica i el nou enllumenat del temple. També es poden fer directament aportacions al nostre compte corrent de "la Caixa", oficina de la plaça de Sarrià: 1 3 0200377372.

VACANCES EN LA "REDACCIÓ DEL FULL". Fins al mes de setembre. La "redacció" bé es mereix un temps de vacances. Aquest és un Full ben familiar, escrit senzillament, amb la intenció d'informar i també de formar, No deixem, però, d'adquirir el "Full Dominical" de la Diòcesi i llegim també, durant aquest temps d'estiu, "Catalunya Cristiana". 

DESPESES DEL SEGON TRIMESTRE DE CÀRITAS PARROQUIAL. Els ingressos han estat: 930 euros. Les despeses (escoles, queviures, llar d'àvies, ajuts. personal, bolquers, telèfon) pugen un total de 3.470,64 euros. Resten només en caixa a 30 de juny de 2005: 1.466, 39 euros. Recordem-nos d'ajudar la nostra Càritas. La bústia per als donatius es troba en la columna de davant del sepulcre del beat Pere Tarrés. 

A tots ens impressiona el vot de castedat que féu el Dr. Pere Tarrés. Anota en el seu diari: "Jesús, en el 1927è aniversari de la vostra vinguda al món per redimir els homes, us faig ofrena del meu cor i de la meva ànima i, amb aquest desig fervent de consagrar a vós tots els dies de la meva vida, amb la vostra gràcia, faig vot de continència perfecta. Que es faci en mi la vostra voluntat. Dia de Nadal de 1927. El vostre servent". Quin era el secret del Dr. Tarrés? La seva castedat! Font de la seva joia i de la seva entrega total. 

Avui, en els nostres temps, en parlem molt poc, de la castedat i de la puresa. Ens fa por i ens precipitem a titllar de "carca" qui en parla o qui intenta educar en aquesta virtut. Amb tot, ho saben la gent que Gandhi i la seva muller també varen fer com el Dr. Tarrés, vot perpetu de castedat? En la seva autobiografia, escriu: "Quan jo miro enrere em sento ple dejoia i de meravella. La Ilibertat i la joia que em van envair després d'haver fet vot de castedat no l'havia mai experimentada abans del 1906 "(data del seu vot). Qui s'atreviria a dir que Gandhi era un "carca"? Gandhi s'explica: "Vaig veure amb claredat que un que aspira a servir els altres deforma total no pot menys que fer el vot de castedat. El vot de castedat em va donar la joia: vaig esdevenir lliure i disponible per a tot servei del proisme". Un cristià i un hindú, units pel seu amor a la castedat! Podria tenir-se en compte en aquest "dialeg de civilitzacions" sobre el qual avui tan es parla. 

Què significa ser cast? Ser o esdevenir cast, en efecte, significa abstenir-se d'un lligam exclusiu per escollir-ne un d'"inclusiu", és a dir, una donació total i absoluta de si mateix a Déu i als altres. Pero la castedat no és ni impotència ni mera abstinència. Aquest és el cas dels esposos. És viure una opció, una orientació de la sexualitat des d'una profunda honestedat, rectitud i responsabilitat. És amor donat a qui està sol. És consagració a un ideal de plenitud. Precisament per aquestes característiques, una certa castedat religiosa ha de ser present també en les persones casades creients: aquestes no s'han de tancar en si mateixes i en la seva relació de parella, exhaurint en aquesta totes les seves capacitats d'estimar. També cal ajudar a descobrir a les parelles joves.el valor de la castedat. Castedat suposa reservar-se per a lliurar-se completament. No cremar etapes. És una manifestació del profund sentit de la dignitat de cada u i representa també un respecte envers la diferència de l'altre i el seu dret a ser un mateix. La castedat és renunciar a tota idea de poder sobre l'altre i acceptar que és necessari el consentiment. És també transparència. La castedat és el reflex d'un amor que vol entregar-se totalment, amb un profund respecte a l'altre. 

Cal afirmar, doncs, que la castedat i la puresa no són unes virtuts superades, sinó que són virtuts que hem de recuperar si no volem ser superats per la banalització de la vida. Aquest és el risc: banalitzant l'acte que genera la vida, es banalitza tota la vida, la vida sencera! Hem passat d'una repressió malaltissa de la sexualitat, a la seva més superficial banalització. Per això és urgent retornar a parlar castedat i de puresa i donar als joves la possibilitat de recuperar l'espai espiritual en el qual és possible l'amor: el veritable! Del sexe, avui se'n fa una mera mercaderia. O se'l converteix en un joc, en una activitat lúdica. El risc que les noves generacions no aprenguin a estimar de veritat ens hauria de fer tremolar!