Full Parroquial
Any 26, n. 40: Diumenge XXVII de Durant l'Any
2 d'octubre de 2005

URL: http://www.parroquiasarria.net · Tel.: 932 030 907 · A/e: santvicenc@terra.es


     
    Carta d'inici de curs: Fer i viure la Parròquia

    Carta d’inici de curs
    FER I VIURE LA PARRÒQUIA

    La joia de sentir-nos parròquia
    La Parròquia és l’Església enmig de la gent
    Una comunitat oberta
    Centralitat de l’Eucaristia dominical
    La missió evangelitzadora
    La bellesa de l’Església

    Coincidint amb la Festa Major de Sarrià –les Festes de la Verge del Roser- m’adreço com cada any a tots vosaltres. La Festa em dóna l’oportunitat de fer algunes reflexions en veu alta sobre aspectes significatius de la vida de la Parròquia. Aquesta vegada intitulo la meva reflexió “Fer i viure la Parròquia”. No és l’objectiu que ens hem de proposar? Ho fem seguint la invitació de Maria a Canà - “Feu el que Ell us digui” (Jo, 2,6) – i amb la intercessió del Beat Pere Tarrés.

    La joia de sentir-nos parròquia

    La Parròquia és viva! Cal subratllar-ho, sobretot en uns temps en que la secularització, el pluralisme cultural, la mobilitat de les persones i la diversitat d’experiències afavoreixen la privatització de la relació amb Déu i el subjectivisme religiós. La vida de les parròquies es veu somoguda en la seva estabilitat, com sabeu, per aquests factors esmentats. Tot amb tot, la Parròquia és viva, i ho és perquè vivim amb la certesa profunda que Crist és entre nosaltres. Aquesta certesa ha de donar-nos joia, coratge i molta confiança, més enllà de les dificultats i debilitats humanes, dels defalliments i les frustracions.

    La Parròquia és l’Església enmig de la gent

    Potser pensem poc en el valor de la Parròquia: és la comunitat eclesial més propera a la gent, allí on la comunió amb Crist “troba la seva expressió més immediata i visible” (Christifideles laici, 26). Per això les seves portes són obertes i acullen tothom. Fer i viure la Parròquia vol dir posar-se en camí amb altres sense pretendre d’escollir-se la companyia per acabar fent el grupet o la capelleta. Fer i viure la Parròquia significa apreciar el valor de l’encontre i de l’acolliment entre persones que som diferents. Fer i viure la Parròquia és experimentar l’esforç i la joia de caminar junts, sense cedir a l’elitisme. Fer i viure la Parròquia és créixer en la comunió, conscients dels límits que suposa realitzar la nostra missió dintre del territori, però amb una atenció concreta i específica a les realitats que hi són presents. 

    Una comunitat oberta

    Un dels valors més preciosos de la Parròquia és la seva obertura a tothom: tots som cridats a viure-la i a construir-la en el Senyor. Aquí les famílies interactuen entre elles, aquí compartim i ens formem en la fe homes i dones, infants, joves i adults. De la Parròquia en formen part practicants i no practicants, sants i pecadors, doctes i ignorants, rics i pobres, sans i malalts. No és la Parròquia com una llar on establim relacions humanes significatives entre les diverses generacions? No és també un espai d’acolliment de les families regulars i de les convivències irregulars? Totes elles són escoltades i ajudades en els seus problemes!

    L’important és que, entre tots els qui formem la Parròquia encertem de construir moments d’encontre i d’escolta recíproca, de diàleg i de col·laboració. No ens cal redescobrir la bellesa de l’estar junts i de dialogar entre tots per tal de cercar formes noves i més apropiades d’anunciar Jesucrist? La grandesa de la Parròquia es troba en aquesta seva capacitat d’oferir, amb la col·laboració de sacerdots i laics, aquests espais de trobada i de formació, de descoberta espiritual i d’imaginació creativa.. Que ningú aquí se senti estrany a ningú i que tots siguem, en alguna forma, responsables de tots.

    Centralitat de l’Eucaristia dominical

    És bo de recordar el savi advertiment del plorat Joan Pau II: “No és possible que es formi una comunitat cristiana si no és tenint com a arrel i eix la celebració de la Santa Eucaristia” (Ecclesia de Eucharistia, 53). L’Eucaristia dominical és un do! Així l’hem de considerar, superant actituds individualistes i de mer compliment. Que bé ens ho ha recordat el papa actual Benet XVI: “No podem combregar amb el Senyor si no combreguem entre nosaltres” (Homilia a Bari). Animo els nostres joves a que facin la seva aportació perquè les nostres Eucaristies siguin ben vives i participades. La Parròquia és, per damunt de tot, comunitat eucarística a la qual el Bisbe confia la missió dins un  territori. No som una associació, un moviment, un convent o un  grup informal, per bé que en la Parròquia hi tenen cabuda les associacions, els moviments i els grups que volen créixer en la comunió eclesial. Hem rebut una missió de l’Església Diocesana i del seu Pastor, del qual el Rector, el que hi hagi, n’és estret col·laborador com a cap visible de la unitat i de la comunió. 

    La missió evangelitzadora

    Una parròquia ha d’estar al servei de la fe de les persones, tot ajudant-les a inserir-se en la plena comunió eclesial. Cal que reconeixem en la Parròquia aquest rol germinal que té de cara les famílies, sostenint-les en la preparació al matrimoni, en l’educació cristiana dels fills, en els moments de sofriment. La Parròquia treballa també en l’acompanyament dels immigrants i en l’atenció als més pobres. Aquesta és una dimensió popular que hem d’estimar i potenciar. Ens demana de superar, però, aquella visió reductiva que només cerca l’autogratificació, l’autocomplaença –el m’agrada o no m’agrada- i que enterbolint la mirada sobre el que és la Parròquia, empesa per la mentalitat consumista, acaba utilitzant-la com si es tractés d’un establiment administratiu o d’altre gènere. A voltes es poden generar per això mateix divisions per causa de protagonismes personals o de grup o també per mor de pretendre que ella es plegui a les seves  demandes capricioses i egoistes. 

    La bellesa de l’Església

    Anem a emprendre l’obra de pintar l’Església Parroquial, amb la qual cosa completarem les obres de restauració ja realitzades. Com resplendirà el temple! Penso que ha de ser com una crida permanent a que sigui tota la nostra comunitat parroquial la que resplendeixi. Déu ens allibera, ens humanitza i ens salva quan ens dóna a assaborir o gustar la seva bellesa com a experiència espiritual.

    Mn. Manel Valls, rector

1
© Parròquia de Sarrià, 2005. All rights reserved