Full Parroquial
Any 26, n. 41: Diumenge XXVIII de Durant l'Any
9 d'octubre de 2005

URL: http://www.parroquiasarria.net · Tel.: 932 030 907 · A/e: santvicenc@terra.es


     
    Festa de la Verge del Pilar
     

    FESTA DE LA VERGE DEL PILAR. Encara que no és festa de precepte, és una dia molt apropiat per atansar-se a l’Eucaristia. Les misses seran com els dies ferials (8.00, 10.00 i 20.15), però hi afegim una missa a les 12 del migdia. Ens unim especialment als nostres germans aragonesos. 

    AQUESTA TARDA, EXPOSICIÓ DEL SANTÍSSIM SAGRAMENT. De les 19.15 a les 19.45 h, a la Capella de la Puríssima, mitja hora de pregària davant l’Eucaristia. A partir d’avui, cada diumenge a la mateixa hora sou convidats a compartir aquesta pregària silenciosa d’adoració. 

    ESCOLA DE PREGÀRIA BEAT PERE TARRÉS. Començarà el dimecres, 19 d’octubre, de les 10.30 a les 11.15 h, a la Capella del Santíssim. El mètode serà el mateix: preparar acuradament la litúrgia del diumenge, aprendre a pregar a partir dels textos litúrgics i bíblics. Una novetat d’enguany: augmentarem un poc el temps dedicat a la pregària personal en silenci i tindrem el beat Pere Tarrés i santa Teresa de l’Infant Jesús com a models de pregària, servint-nos de textos que ens ajudin. Us animem a aprofitar aquesta escola, la qual no exigeix cap inscripció. És ben oberta. 

    REUNIONS D’ACCIÓ CATÒLICA. Es tomaran a fer cada quart dimarts de mes, de 6 a 7.30 h de la tarda a la casa parroquial. El tema d’aquest any serà la introducció a la tercera edició de l’ordenació general del missal romà. Estudiant aquest text, podrem aprofundir el sentit de les celebracions eucarístiques i veurem els petits canvis que s’hi ha introduït. Serà una bona cosa per renovar el nostre coneixement i apreci de la celebració eucarística. Dirigirà les sessions Mn. Frederic Ràfols. 

    ASSAIGS DEL ROSARI PASTORIL. Van començar el dimecres 5 d’octubre. Els assaigs seran, com sempre, a la rectoria (carrer del Rector Voltà, 5), els dimecres de 21.30 a 23.00 h, d’acord amb el calendari següent: octubre: dies 5, 19 i 26; novembre: dies 2, 9, 16, 23 i 30; desembre: dies 11 i 18. Anima’t a venir i convida-hi tots els cantaires o excantaires que coneguis. 

    UN NÍNXOL AL CEMENTIRI DE SARRIÀ. Una família que ja no viu a Sarrià demana de traspassar un nínxol de la seva propietat a un nou titular. Qui vulgui connectar-hi per aquest motiu pot trucar a Anna Domingo: 977 842 038. 

    CONSELL PASTORAL. El proper dimarts, 11 d’octubre, a les 20.00 h tindrà lloc la reunió. Confiem en l’assistència de tots els consellers.

    HEM COMENÇAT A PINTAR L’ESGLÉSIA. Excuseu-ne les molèsties, però aquesta obra ve a completar la restauració que vam emprendre el curs passat. Tot amb tot, cal que aportem els nostres donatius per poder pagar-ho tot, atès que encara devem diners de la nova instal·lació elèctrica i del nou enllumenat. 

     

    HOMILIA DE LA MISSA DE LA FESTA MAJOR 

    Ens acaba de ser proclamat l’Evangeli de l’Anunciació a Maria. És un dels misteris de goig del Rosari el que se’ns convida a contemplar. L’escena té lloc a “la casa d’ella”, la de Maria, enmig del silenci i del recolliment. Amb la Missa de la Festa del Roser, també nosaltres entrem a la “casa d’ella”: és l’Església, de la qual Maria és model i figura exemplar. Aquí, també dins el clima de silenci i d’adoració, rebem l’anunci joiós, la Bona Nova de l’Evangeli: Jesús, que ve a nosaltres, per mitjà de la maternitat de Maria.

     
    L’esperit de Maria es reflecteix perfectament en l’escena de l’Anunciació. L’esperit de la Verge és un cristall totalment diàfan que transparenta sense distorsions la bellesa de Déu que l’habita. Maria és la criatura que anticipa, per a tots els éssers humans, la restauració de la bellesa original i de l’harmonia que aquests van perdre per causa del pecat. Perquè el pecat és allò que destrueix la bellesa interior de l’home i de la dona; destrueix l’harmonia del seu cos i de la seva ànima, l’harmonia entre la seva raó i la seva sensibilitat, l’harmonia en les seves relacions amb els altres i amb tota la creació. 

    Digueu-me: Quantes vides no estan sumides avui en un caos interior? Quantes distorsions, manipulacions no destrueixen aquesta harmonia en les persones, en les famílies? Quantes màscares oculten vides destrossades interiorment? L’anunciació a Maria és l’anunci de Jesucrist, el fruit “sant” que, per obra de l’Esperit Sant, ens donarà Maria. Crist ve precisament per restaurar en el nostre esperit la bellesa original de l’ésser humà.

     
    Si Maria és pura transparència, cristall diàfan, és perquè no es mira a si mateixa, sinó que mira envers l’Altre, envers l’Altíssim, envers el Senyor. Nosaltres, per contra, som més aviat una cultura que ha caigut en mans del poder del mirall, Ens organitzem la vida sota la il·lusió que podrem realitzar sense un “altre” real, els nostres desigs. Un mirall en cada habitació de cada individu podria ser com la patent vital-pràctica que simbolitza el nostre narcisisme. Primer em miro jo, em contemplo jo. Perquè allò substancial sóc jo. Les relacions amb els altres són un segon moment accidental. I si substituïm, com s’esdevé, els altres per imatges virtuals, què resta sinó el nostre pobre jo, clos, encasellat, encapsulat, aïllat dins aquest limitat i estret espai interior? Algú ha dit que una societat estructuralment moderna és una societat poblada d’individus la majoria dels quals viu en una poderosa ficció real: en el fantasma d’una esfera íntima que conté un únic habitant: el propi jo, l’individu. Aquesta quimera real sosté totes les relacions individualistes a les quals avui tendim i de les quals no en deriven, per aixà mateix, sinó solidaritats fràgils, estètiques, poc durables, vincles tan efímers com inconsistents. 

    A “la casa” de Maria no hi contemplem aquest escenari. Ella està tan oberta al Tu de l’Absolut de Déu que això l’obre a tots els altres “tu” humans. “Que es faci en mi segons la vostra paraula”. Aquest sí de Maria ho diu tot, la compromet a tot. La paraula, en la seva essència original, es compromís; no un joc mancat de majors conseqüències. La funció original de la paraula consisteix a assumir respecte d’algú una responsabilitat davant d’algú. Paraula equival a responsabilitat. Maria es compromet per tots nosaltres. No és des d’aleshores, passant per Cannà, el Calvari, el Cenacle, fins arribar, assumpta, a la Nova Jerusalem, que Maria camina amb nosaltres? 

    De pa avui no ens en manca. N’hi ha i amb abundància. Desesperats i alhora enlluernats pel nostre benestar, molts germans i germanes de l’Àfrica i d’Amèrica Llatina vénen a cercar un benestar que no tenen, sumits com estan en la pobresa. La temptació és que ens continuem recreant en el mirall, seduïts pel que som i pel que hem obtingut. Però avui nosaltres, Europa en definitiva, no tenim necessitat tant de pa material com de gust per 

    la vida. Ens manca el sentit global de l’existència, el que Maria posseeix en plenitud, ens manca la recerca apassionada dels valors de l’esperit, de la referència significativa a l’Absolut. El frenesí de la vida contemporània, el frenesí de les imatges virtuals, no ens ajuda gaire a experimentar la profunditat de les coses. D’altra banda, quan Déu desapareix de l’horitzó vital de les persones i de la societat, no s’està minant la consciència moral com a tal consciència moral? 

    Que la Verge del Roser ens ajudi a redescobrir la bellesa del silenci, el gust per la pregària, la joia dels encontres reals, el sabor de la conversació, el gaudi de l’acolliment del veí i també de l’estranger. Que Maria ens ajudi a mantenir el sentit familiar, la seva unitat i també el valor de la gratuïtat i la dolcesa del perdó. 

    He parlat de la bellesa. Però aquesta, quan és espiritual, no amaga la dramaticitat, no amaga la Creu. Oh Creu formosa! Maria la trobem també, per això mateix, al peu de la Creu, contemplant el rostre desfigurat d’ Aquell que és el “més formós entre els fills dels homes”, el seu Fill, compartint el seu sofriment redemptor. Penso ara en tots els qui al llarg d’aquest any han conegut l’hora del Calvari, per la pèrdua del marit o de l’esposa, de l’amic, del pare o de la mare, o d’un fill adolescent. Maria, tu que has experimentat l’eclipsi del sol, estén el teu mantell, oh Verge del Roser, sobre tot Sarrià; alleuja amb carícies de Mare els sofriments dels malalts; omple de presències amigues i discretes el temps amarg dels qui es troben sols. Amén. 

    Mn. Manel Valls 

     

    Membres de la nostra comunitat parroquial que han pelegrinat a Terra Santa en motiu del primer aniversari de la beatificació del Dr. Pere Tarrés (Catalunya Cristiana, 5 d’octubre de 2005) 

    Pelegrinatge arxiprestal a Terra Santa 

    BARCELONA. Del 9 al 16 de setembre, un grup de més de 130 persones dels arxiprestats de Gràcia i Sarrià van peregrinar a Terra Santa amb motiu del primer aniversari de la beatificació del Dr. Pere Tarrés. Acompanyats pels preveres Mn. Jaume Dasquens, Mn. Joan Obach i P. Miguel Jáquez, els pelegrins van viure uns dies intensos de visites i celebracions en els llocs més emblemàtics de la terra de Jesús. 

    Per a molts era la primera vegada que  viatjaven a Israel i l’experiència ha estat realment satisfactòria. Segons explica Mn. Joan Obach, «el més emotiu ha estat poder celebrar l’eucaristia en els Llocs Sants. La gent ho ha viscut amb molta intensitat i ha experimentat un enfortiment en la fe». El pelegrinatge arxiprestal ha pogut visitar gairebé tots els llocs d’interès, començant pel mar de Galilea, enmig del qual van celebrar una emotiva eucaristia, i passant, entre altres, per la muntanya de les Benaurances, Cafarnaüm, Cesarea marítima, Jaifa, Natzaret, Betlem i, per descomptat, Jerusalem. 

    Especialment significatiu va ser el Via Crucis celebrat per la ciutat santa amb textos del beat Pere Tarrés. També van ser viscudes amb molta intensitat les renovacions de les promeses baptismals al riu Jordà i les renovacions de les promeses matrimonials a Cannà de Galilea. 

    Durant tot el pelegrinatge, que va coincidir amb el desallotjament israelià de la franja de Gaza, l’expedició es va sentir molt segura, sense gairebé incidents a tenir en compte. Malgrat tot, un dels fets que més els ha impressionat en sentit negatiu és la presència cada vegada més petita de cristians a Terra Santa, especialment als territoris palestins. (C. C) 

1
© Parròquia de Sarrià, 2005. All rights reserved