URL: http://www.parroquiasarria.net
A/e: santvicenc@terra.es
Any 27, n. 1: Primer Diumenge d'Advent
27 de novembre de 2005
Viure l'Advent
Homenatge al Beat Pere Tarrés
Entrada al catecumenat
Laudes cada dia al matí durant l’Advent
Vespres els diumenges a la tarda durant l’Exposició
Dissabte 3 de desembre: Seminari d’Educació Afectiva
Quart aniversari de la mort de Mn. Felip Casañas
 

VIURE L’ADVENT

L’Advent obre l’any litúrgic. L’Església pelegrina en el temps. 
Som una Església en camí. El Senyor ens “visita” en el temps.
Cal que ens trobi vetllant, promptes i oberts a la seva vinguda.
La litúrgia d’Advent fa palesa una Església atenta i activa, no només creient sinó també esperançada.
L’Església prega per tenir fidelitat i coratge.
L’Església prega per tal d’encendre en ella el desig de trobar i adorar Jesús que neix “en la humilitat de la nostra carn”.
 

HOMENATGE AL BEAT PERE TARRÉS. Aquest homenatge vol subratllar la seva vessant social. A la seu del Districte de Sarrià-Sant Gervasi (Pl. Consell de la Vila, s/n), el dijous 15 de desembre, a les 18.00 h, tindrà lloc aquest acte, el qual està promogut per l’Associació d’Assistents Socials Jubilades “Equip 65” i el Col·legi de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya. 

ENTRADA AL CATECUMENAT. Ahir, a la missa de les 20.15 h, i seguint el ritus de la iniciació cristiana d’adults, la jove Laura Frigerio Baleizao, de 29 anys, esdevingué catecúmena. Des de començament de curs, en què va expressar el desig de ser cristiana, va seguint setmanalment, acompanyada de Mn. Joan, el seu procés de formació previ a la recepció dels sagraments de la iniciació (Baptisme, Confirmació i Eucaristia), els quals, si tot va bé, rebrà a la propera Vetlla Pasqual. 

LAUDES CADA DIA AL MATÍ DURANT L’ ADVENT. Com ja és tradició un quart d’hora abans de la missa de cada dia a les 8 del matí resarem la pregària de Laudes. 

VESPRES ELS DIUMENGES A LA TARDA DURANT L’EXPOSICIÓ. Cada diumenge a les 19.15 h, té lloc l’Exposició del Santíssim durant una mitja hora de pregària silenciosa. Durant l’Advent, introduirem abans de la benedicció, el rés de la pregària de les Segones Vespres del Diumenge: la forma més apropiada d’unir-nos a la pregaria de tota l’Església la tarda dels diumenges. 

DISSABTE 3 DE DESEMBRE: SEMINARI D’EDUCACIÓ AFECTIVA. Dirigit per la Dra. Nieves Rico. Al Centre Parroquial, de 10 a 13.30 i de 16.00 a 17.45 h. 

QUART ANIVERSARI DE LA MORT DE MN. FELIP CASAÑAS. Dimecres, 30 de novembre s’escau el quart aniversari de la seva sobtada mort. Com en anys anteriors, reproduïm un escrit d’ordre espiritual sobre el sacerdoci, redactat l’any 1960 durant uns exercicis espirituals. 

Per què em dóna el temps de vida, de vida sacerdotal, Nostre Senyor, sinó per desplegar la meva vocació a la santedat, la gràcia de la meva vocació?
 
Dimecres 30 de novembre s’escau el quart aniversari del traspàs sobtat de Mn. Felip Casañas, rector que fou de la nostra Parròquia. Com cada any, us oferim algun escrit seu d’ordre espiritual. Les notes que reproduïm a continuació les escriví a Montserrat, del 12 al 17 de setembre de l’any 1960, on es trobava practicant els exercicis espirituals. Que serveixin per a l’edificació espiritual de tots! L’escrit de Mn. Felip pot estimular, inspirar i il·luminar la nostra pregària per les vocacions sacerdotals! 

Per què em dóna el temps de vida, de vida sacerdotal, Nostre Senyor, sinó per desplegar la meva vocació a la santedat, la gràcia de la meva vocació? Si cal, fins a l’heroisme. Crist és Sacerdot, perquè és “missus” (enviat) eternament- Filiació divina – Generació del Verb – i en el temps: Encarnació. “Sicut missit me Pater, et ego mitto vos” (“Així com el Pare m’ha enviat, així us envio a vosaltres’”). Sentir-me enviat i prou. Inútilment, “objecte” de Déu i de Crist, més que “subjecte”. Verge, pobre, obedient com qui ni posseeix ni es posseeix. Gravetat i rigor de les exigències de la meva condició; però, a la vegada, confiança summa. “Fidelis et potens est qui missit me” (“És fidel i poderós qui m’ha enviat”). Mentre jo m’esforci a ser “missus” (“enviat”) i prou. 

L’oració té, en certa manera, raó de fi, car és fa unió amb Déu. Hi ha una causalitat recíproca a no oblidar: Reso perquè vull ser bo. Vull ser bo per a resar millor. Tot l’esforç ascètic és com preparació per a la pregària. “Domine, doce me orare” (“Senyor, ensenyeu-me de pregar”). El sacerdot, professional de l’oració, ho és també del sacrifici. En l’esforç per integrar en una unitat superior coses antagòniques –carn-esperit– rau la raó profunda del sacrifici cristià. No es tracta d’anorrear sinó d’ordenar, de redimir per la gràcia de Nostre Senyor Jesucrist. El sacrifici de Crist ens guanyà la possibilitat d’aquell equilibri d’unitat superior, que es comença aquí per la gràcia, en la vida d’ascesi cristiana, i es consumarà en la glòria, amb els cossos glorificats. Cel nou i terra nova. 

Capacitat de solitud. Viure entre i per als altres, però no viure dels altres. Formula de la puresa del meu bon exemple de cara al poble que espera de mi, amb dret, aquest veure Jesús en la meva conducta. L’exemple que atrau perquè se sap fonamentat en l’amor, en la bondat. Com el fill que segueix el pare perquè se’n sap estimat i sap que el pare és bo. Realitzar la imatge i semblança de Déu; en que hem estat creats i elevats. Fonament teològic del bon exemple que he de donar. 

El cristià és un “separat”, no del profà, sinó del pagà. No ha d’evadir-se del profà, sinó que ha de santificar-lo. La condició de separat no exclou el diàleg evangelitzador. El sacerdot és un “separat” qualificat La seva condició de testimoni universal de Crist li imposa separacions relatives àdhuc de les coses profanes. La norma absoluta, que val sempre i arreu, és la seva consciència sacerdotal. L’equilibri entre la separació i el diàleg, immanència i transcendència, és difícil de servar. Crea tensions doloroses, és font de sacrifici.

El sacerdot ha d’”inquietar” el món, com ho féu el Crist, que vingué a portar no la pau, sinó l’espasa. Fou signe de contradicció, fou odiat Mirem d’inquietar com a homes de pur evangeli no a causa d’un clericalisme paternalista o d’altres coses encara inferiors. Inquietar, quant de nosaltres depengui, amb el missatge complert de l’Evangeli. No ser sols els homes dels manaments, de la moral. Per fer-ho, ens cal primer inquietar-nos, destriar bé en nosaltres mateixos l’home vell i l’home nou, el que ha de ser “arruïnat” i el que ha de ser “salvat” en nosaltres.

[<]
1
© Parròquia de Sarrià, 2005. All rights reserved