Viure
l'Advent
Homenatge al Beat Pere Tarrés
Entrada al catecumenat
Laudes cada dia al matí
durant l’Advent
Vespres els diumenges a la tarda
durant l’Exposició
Dissabte 3 de desembre: Seminari
d’Educació Afectiva
Quart aniversari de la mort
de Mn. Felip Casañas
VIURE L’ADVENT
L’Advent obre l’any litúrgic. L’Església
pelegrina en el temps.
Som una Església en camí. El Senyor
ens “visita” en el temps.
Cal que ens trobi vetllant, promptes i oberts
a la seva vinguda.
La litúrgia d’Advent fa palesa una Església
atenta i activa, no només creient sinó també esperançada.
L’Església prega per tenir fidelitat i
coratge.
L’Església prega per tal d’encendre en
ella el desig de trobar i adorar Jesús que neix “en la humilitat
de la nostra carn”.
HOMENATGE AL BEAT PERE TARRÉS.
Aquest homenatge vol subratllar la seva vessant social. A la seu del
Districte de Sarrià-Sant Gervasi (Pl. Consell de la Vila, s/n),
el dijous 15 de desembre, a les 18.00 h, tindrà lloc aquest acte,
el qual està promogut per l’Associació d’Assistents Socials
Jubilades “Equip 65” i el Col·legi de Diplomats en Treball Social
i Assistents Socials de Catalunya.
ENTRADA AL CATECUMENAT. Ahir,
a la missa de les 20.15 h, i seguint el ritus de la iniciació cristiana
d’adults, la jove Laura Frigerio Baleizao, de 29 anys, esdevingué
catecúmena. Des de començament de curs, en què va
expressar el desig de ser cristiana, va seguint setmanalment, acompanyada
de Mn. Joan, el seu procés de formació previ a la recepció
dels sagraments de la iniciació (Baptisme, Confirmació i
Eucaristia), els quals, si tot va bé, rebrà a la propera
Vetlla Pasqual.
LAUDES CADA DIA AL MATÍ
DURANT L’ ADVENT. Com ja és tradició un quart d’hora
abans de la missa de cada dia a les 8 del matí resarem la pregària
de Laudes.
VESPRES ELS DIUMENGES A LA
TARDA DURANT L’EXPOSICIÓ. Cada diumenge a les 19.15 h, té
lloc l’Exposició del Santíssim durant una mitja hora de pregària
silenciosa. Durant l’Advent, introduirem abans de la benedicció,
el rés de la pregària de les Segones Vespres del Diumenge:
la forma més apropiada d’unir-nos a la pregaria de tota l’Església
la tarda dels diumenges.
DISSABTE 3 DE DESEMBRE: SEMINARI
D’EDUCACIÓ AFECTIVA. Dirigit per la Dra. Nieves Rico. Al Centre
Parroquial, de 10 a 13.30 i de 16.00 a 17.45 h.
QUART ANIVERSARI DE LA MORT
DE MN. FELIP CASAÑAS. Dimecres, 30 de novembre s’escau el quart
aniversari de la seva sobtada mort. Com en anys anteriors, reproduïm
un escrit d’ordre espiritual sobre el sacerdoci, redactat l’any 1960 durant
uns exercicis espirituals.
Per què em dóna el temps de vida,
de vida sacerdotal, Nostre Senyor, sinó per desplegar la meva vocació
a la santedat, la gràcia de la meva vocació?
Dimecres 30 de novembre s’escau el quart aniversari
del traspàs sobtat de Mn. Felip Casañas, rector que fou de
la nostra Parròquia. Com cada any, us oferim algun escrit seu d’ordre
espiritual. Les notes que reproduïm a continuació les escriví
a Montserrat, del 12 al 17 de setembre de l’any 1960, on es trobava practicant
els exercicis espirituals. Que serveixin per a l’edificació espiritual
de tots! L’escrit de Mn. Felip pot estimular, inspirar i il·luminar
la nostra pregària per les vocacions sacerdotals!
Per
què em dóna el temps de vida, de vida sacerdotal, Nostre
Senyor, sinó per desplegar la meva vocació a la santedat,
la gràcia de la meva vocació? Si cal, fins a l’heroisme.
Crist és Sacerdot, perquè és “missus” (enviat) eternament-
Filiació divina – Generació del Verb – i en el temps: Encarnació.
“Sicut missit me Pater, et ego mitto vos” (“Així com el Pare m’ha
enviat, així us envio a vosaltres’”). Sentir-me enviat i prou. Inútilment,
“objecte” de Déu i de Crist, més que “subjecte”. Verge, pobre,
obedient com qui ni posseeix ni es posseeix. Gravetat i rigor de les exigències
de la meva condició; però, a la vegada, confiança
summa. “Fidelis et potens est qui missit me” (“És fidel i poderós
qui m’ha enviat”). Mentre jo m’esforci a ser “missus” (“enviat”) i prou.
L’oració té, en certa manera, raó
de fi, car és fa unió amb Déu. Hi ha una causalitat
recíproca a no oblidar: Reso perquè vull ser bo. Vull ser
bo per a resar millor. Tot l’esforç ascètic és com
preparació per a la pregària. “Domine, doce me orare” (“Senyor,
ensenyeu-me de pregar”). El sacerdot, professional de l’oració,
ho és també del sacrifici. En l’esforç per integrar
en una unitat superior coses antagòniques –carn-esperit– rau la
raó profunda del sacrifici cristià. No es tracta d’anorrear
sinó d’ordenar, de redimir per la gràcia de Nostre Senyor
Jesucrist. El sacrifici de Crist ens guanyà la possibilitat d’aquell
equilibri d’unitat superior, que es comença aquí per la gràcia,
en la vida d’ascesi cristiana, i es consumarà en la glòria,
amb els cossos glorificats. Cel nou i terra nova.
Capacitat de solitud. Viure entre i per als altres,
però no viure dels altres. Formula de la puresa del meu bon exemple
de cara al poble que espera de mi, amb dret, aquest veure Jesús
en la meva conducta. L’exemple que atrau perquè se sap fonamentat
en l’amor, en la bondat. Com el fill que segueix el pare perquè
se’n sap estimat i sap que el pare és bo. Realitzar la imatge i
semblança de Déu; en que hem estat creats i elevats. Fonament
teològic del bon exemple que he de donar.
El cristià és un “separat”, no del
profà, sinó del pagà. No ha d’evadir-se del profà,
sinó que ha de santificar-lo. La condició de separat no exclou
el diàleg evangelitzador. El sacerdot és un “separat” qualificat
La seva condició de testimoni universal de Crist li imposa separacions
relatives àdhuc de les coses profanes. La norma absoluta, que val
sempre i arreu, és la seva consciència sacerdotal. L’equilibri
entre la separació i el diàleg, immanència i transcendència,
és difícil de servar. Crea tensions doloroses, és
font de sacrifici.
El sacerdot ha d’”inquietar” el món, com
ho féu el Crist, que vingué a portar no la pau, sinó
l’espasa. Fou signe de contradicció, fou odiat Mirem d’inquietar
com a homes de pur evangeli no a causa d’un clericalisme paternalista o
d’altres coses encara inferiors. Inquietar, quant de nosaltres depengui,
amb el missatge complert de l’Evangeli. No ser sols els homes dels manaments,
de la moral. Per fer-ho, ens cal primer inquietar-nos, destriar bé
en nosaltres mateixos l’home vell i l’home nou, el que ha de ser “arruïnat”
i el que ha de ser “salvat” en nosaltres.