Full Parroquial

Celebracions de Nadal
Dijous, celebració del Sagrament de la Penitència
Pastoral de la Salut
El ressopó de la nit de Nadal
Equip de neteja i decoració davant del Nadal
Per què confessar-se

CELEBRACIONS DE NADAL

Dijous 22 de desembre
20.00 h: Celebració comunitària de la Penitència

Dissabte 24 de desembre
19.00 h: Missa, amb especial atenció als infants
24.00 h: Missa del Gall, amb la inauguració de la restauració del temple

Diumenge 25 de desembre
Misses a les 10.00, 11.00, 13.00 i 20.15 h

Dilluns 26 de desembre, Sant Esteve
Misses a les 8.30, 10.00, 12.00 i 20.15 h

DIJOUS, A LES 20.00 h: CELEBRACIÓ DEL SAGRAMENT DE LA PENITÈNCIA. La missa de les 20.15 h s’avançarà a les 19.30 h. La celebració del sagrament de la Penitència és comunitària, amb acusació personal dels pecats al confessor, tal com està establert. Hi haurà diversos sacerdots per atendre els fidels. És important que respectem el sentit comunitari, i que una vegada ens hem confessat, ens esperem una mica i donem gràcies tots junts i rebem la benedicció final. Al revers del full hi trobareu una reflexió sobre la confessió, que us pot ajudar. Convé tenir idees clares sobre aquest sagrament, del qual no pas pocs fidels prescindeixen molt tranquil·lament, fent-se un cristianisme “a la carta”.

PASTORAL DE LA SALUT. Dimarts, 20 de desembre, a les 10.30 h, tindrà lloc la reunió. Programarem les misses a les residències geriàtriques que ens ho demanen. Aquests dies hauríem de tenir molt present la solitud en què viuen tants ancians i procurar de fer-los companyia, ara i al llarg de tot l’any.

EL RESSOPÓ DE LA NIT DE NADAL. Serà a la sala de la planta baixa de la rectoria, una vegada celebrada la Missa del gall. És tradició a la nostra Parròquia que els dies anteriors els fidels portin begudes, torrons i altres llaminadures, per compartir-ho junts la nit de Nadal. Els podeu deixar a la sagristia.

EQUIP DE NETEJA I DECORACIÓ DAVANT DEL NADAL. Dissabte, 24, a partir de les 10.30 del matí, els qui voleu ajudar a fer aquesta tasca d’embelliment del temple us n’estarem molt agraïts. Esperem que no faltin l’equip que aquests anys anomenàvem “dels àngels”.

PER QUÈ CONFESSAR-SE?

A les portes de Nadal, com també davant la celebració de la Pasqua, l’Església ens convida a celebrar el sagrament de la Penitència o Reconciliació. La constatació de molts fidels que s’acosten normalment a l’Eucaristia sense recórrer mai a .la Confessió sagramental revela una preocupant desconfiança envers aquest sagrament o també una manifesta ignorància sobre la seva necessitat. A voltes, és veritat, hi poden haver influït experiències negatives. Amb tot, cal afirmar igualment que les conseqüències de l’abandonament d’aquest sagrament són encara molt més negatives per a la vida cristiana, pel fet mateix que aquesta acaba derivant en una seva funesta despersonalització. Amb què i amb qui ens mesurem sobre la nostra pretesa fidelitat a Crist?

Per què cal confessar-se amb un sacerdot i no ho podem fer directament amb Déu? La pregunta no està ben formulada, perquè quan confessem els propis pecats al sacerdot, és sempre a Déu a qui ens dirigim. Tanmateix, que sigui necessari fer-ho davant un sacerdot és una cosa que és Déu mateix qui ens ho fa comprendre: en decidir d’enviar el seu Fill en la nostra carn, Déu demostra que vol trobar-se amb nosaltres mitjançant un contacte directe, el qual passa a través dels signes i dels llenguatges de la nostra condició humana, Així com Ell, mogut pel seu amor a nosaltres, surt de si mateix i es fa home, i d’ aquesta manera ens “toca” amb la seva carn, així nosaltres som cridats a sortir de nosaltres mateixos per amor a Ell i a anar amb humilitat i amb fe envers qui pot donar-nos el perdó, en el seu nom i fer-ho amb la seva paraula i el seu gest. És el misteri de Nadal! Només l’absolució dels pecats que el sacerdot ens dóna en el sagrament pot comunicar-nos la certesa interior d’haver estat veritablement perdonats i acollits pel Pare, perquè Crist ha confiat al ministeri de l’Església el poder de lligar i de deslligar, d’excloure i d‘admetre en la comunitat de l’aliança (cf. Mt 18,17). És Ell, ressuscitat de la mort, qui ha dit als apòstols: “Rebeu l’Esperit. Sant; a qui perdonareu els pecats, els seran perdonats, als qui els retindreu, els seran retinguts” (Jo 20,22 i seg.). Per això, confessar-se amb un sacerdot és una cosa ben distinta que fer-ho en el secret del cor, exposat aquest d’altra banda, a tantes inseguretats i ambigüitats que omplen la vida i la història. Sols, reclosos en nosaltres mateixos, no sabrem mai veritablement si és la gràcia de Déu la qui ha ens ha “tocat” o si ho ha estat la nostra emoció o sentiment. No sabrem mai si som nosaltres els qui ens hem autoperdonat o ho ha estat Ell, fent- ho pel camí que Ell mateix ha escollit per fer-ho. Absolts per qui el Senyor ha escollit i enviat com a ministres del perdó, solament aleshores podrem experimentar la llibertat que només Déu dóna i entendrem veritablement per que confessar-se és font de pau.

La confessió és, per tant, l’encontre amb el perdó diví, el qual ens és ofert en Jesús i ens és transmès mitjançant el ministeri de l’Església. En aquest signe eficaç de la gràcia ens és ofert el rostre d’un Déu que coneix com ningú la nostra condició humana i se’ns fa proper amb un amor tendríssim. Aquest sagrament és també anomenat sagrament de la Penitència, perquè en ell s’expressa la conversió de l’home, el camí del cor que es penedeix i invoca el perdó de Déu. Al llarg de la història, la penitència ha estat viscuda dins una gran varietat de formes, comunitàries i individuals, però totes ens han mantingut l’estructura fonamental de l’encontre personal entre el pecador penedit i el Déu vivent a través la mediació del ministeri del bisbe o del sacerdot. A través de les paraules de l’absolució, pronunciades també per un pecador, el qual, però, ha estat escollit i consagrat per al ministeri, és Crist mateix qui acull el pecador penedit i el reconcilia amb el Pare i en el do de l’Esperit Sant el renova com a membre viu de l’Església. Alliberats pel Senyor Jesús, som cridats a viure com Ell en la llibertat de la por, de la culpa i de les seduccions del mal, per a acomplir obres de veritat, de justícia i de pau. No tinguem por de la confessió sacramental!

		Any 27, n. 4: Quart Diumenge d'Advent 18 de desembre de 2005 Celebracions de Nadal Dijous, celebració del Sagrament de la Penitència Pastoral de la Salut El ressopó de la nit de Nadal Equip de neteja i decoració davant del Nadal Per què confessar-se CELEBRACIONS DE NADAL Dijous 22 de desembre 20.00 h: Celebració comunitària de la Penitència Dissabte 24 de desembre 19.00 h: Missa, amb especial atenció als infants 24.00 h: Missa del Gall, amb la inauguració de la restauració del temple Diumenge 25 de desembre Misses a les 10.00, 11.00, 13.00 i 20.15 h Dilluns 26 de desembre, Sant Esteve Misses a les 8.30, 10.00, 12.00 i 20.15 h DIJOUS, A LES 20.00 h: CELEBRACIÓ DEL SAGRAMENT DE LA PENITÈNCIA. La missa de les 20.15 h s’avançarà a les 19.30 h. La celebració del sagrament de la Penitència és comunitària, amb acusació personal dels pecats al confessor, tal com està establert. Hi haurà diversos sacerdots per atendre els fidels. És important que respectem el sentit comunitari, i que una vegada ens hem confessat, ens esperem una mica i donem gràcies tots junts i rebem la benedicció final. Al revers del full hi trobareu una reflexió sobre la confessió, que us pot ajudar. Convé tenir idees clares sobre aquest sagrament, del qual no pas pocs fidels prescindeixen molt tranquil·lament, fent-se un cristianisme “a la carta”. PASTORAL DE LA SALUT. Dimarts, 20 de desembre, a les 10.30 h, tindrà lloc la reunió. Programarem les misses a les residències geriàtriques que ens ho demanen. Aquests dies hauríem de tenir molt present la solitud en què viuen tants ancians i procurar de fer-los companyia, ara i al llarg de tot l’any. EL RESSOPÓ DE LA NIT DE NADAL. Serà a la sala de la planta baixa de la rectoria, una vegada celebrada la Missa del gall. És tradició a la nostra Parròquia que els dies anteriors els fidels portin begudes, torrons i altres llaminadures, per compartir-ho junts la nit de Nadal. Els podeu deixar a la sagristia. EQUIP DE NETEJA I DECORACIÓ DAVANT DEL NADAL. Dissabte, 24, a partir de les 10.30 del matí, els qui voleu ajudar a fer aquesta tasca d’embelliment del temple us n’estarem molt agraïts. Esperem que no faltin l’equip que aquests anys anomenàvem “dels àngels”. PER QUÈ CONFESSAR-SE? A les portes de Nadal, com també davant la celebració de la Pasqua, l’Església ens convida a celebrar el sagrament de la Penitència o Reconciliació. La constatació de molts fidels que s’acosten normalment a l’Eucaristia sense recórrer mai a .la Confessió sagramental revela una preocupant desconfiança envers aquest sagrament o també una manifesta ignorància sobre la seva necessitat. A voltes, és veritat, hi poden haver influït experiències negatives. Amb tot, cal afirmar igualment que les conseqüències de l’abandonament d’aquest sagrament són encara molt més negatives per a la vida cristiana, pel fet mateix que aquesta acaba derivant en una seva funesta despersonalització. Amb què i amb qui ens mesurem sobre la nostra pretesa fidelitat a Crist? Per què cal confessar-se amb un sacerdot i no ho podem fer directament amb Déu? La pregunta no està ben formulada, perquè quan confessem els propis pecats al sacerdot, és sempre a Déu a qui ens dirigim. Tanmateix, que sigui necessari fer-ho davant un sacerdot és una cosa que és Déu mateix qui ens ho fa comprendre: en decidir d’enviar el seu Fill en la nostra carn, Déu demostra que vol trobar-se amb nosaltres mitjançant un contacte directe, el qual passa a través dels signes i dels llenguatges de la nostra condició humana, Així com Ell, mogut pel seu amor a nosaltres, surt de si mateix i es fa home, i d’ aquesta manera ens “toca” amb la seva carn, així nosaltres som cridats a sortir de nosaltres mateixos per amor a Ell i a anar amb humilitat i amb fe envers qui pot donar-nos el perdó, en el seu nom i fer-ho amb la seva paraula i el seu gest. És el misteri de Nadal! Només l’absolució dels pecats que el sacerdot ens dóna en el sagrament pot comunicar-nos la certesa interior d’haver estat veritablement perdonats i acollits pel Pare, perquè Crist ha confiat al ministeri de l’Església el poder de lligar i de deslligar, d’excloure i d‘admetre en la comunitat de l’aliança (cf. Mt 18,17). És Ell, ressuscitat de la mort, qui ha dit als apòstols: “Rebeu l’Esperit. Sant; a qui perdonareu els pecats, els seran perdonats, als qui els retindreu, els seran retinguts” (Jo 20,22 i seg.). Per això, confessar-se amb un sacerdot és una cosa ben distinta que fer-ho en el secret del cor, exposat aquest d’altra banda, a tantes inseguretats i ambigüitats que omplen la vida i la història. Sols, reclosos en nosaltres mateixos, no sabrem mai veritablement si és la gràcia de Déu la qui ha ens ha “tocat” o si ho ha estat la nostra emoció o sentiment. No sabrem mai si som nosaltres els qui ens hem autoperdonat o ho ha estat Ell, fent- ho pel camí que Ell mateix ha escollit per fer-ho. Absolts per qui el Senyor ha escollit i enviat com a ministres del perdó, solament aleshores podrem experimentar la llibertat que només Déu dóna i entendrem veritablement per que confessar-se és font de pau. La confessió és, per tant, l’encontre amb el perdó diví, el qual ens és ofert en Jesús i ens és transmès mitjançant el ministeri de l’Església. En aquest signe eficaç de la gràcia ens és ofert el rostre d’un Déu que coneix com ningú la nostra condició humana i se’ns fa proper amb un amor tendríssim. Aquest sagrament és també anomenat sagrament de la Penitència, perquè en ell s’expressa la conversió de l’home, el camí del cor que es penedeix i invoca el perdó de Déu. Al llarg de la història, la penitència ha estat viscuda dins una gran varietat de formes, comunitàries i individuals, però totes ens han mantingut l’estructura fonamental de l’encontre personal entre el pecador penedit i el Déu vivent a través la mediació del ministeri del bisbe o del sacerdot. A través de les paraules de l’absolució, pronunciades també per un pecador, el qual, però, ha estat escollit i consagrat per al ministeri, és Crist mateix qui acull el pecador penedit i el reconcilia amb el Pare i en el do de l’Esperit Sant el renova com a membre viu de l’Església. Alliberats pel Senyor Jesús, som cridats a viure com Ell en la llibertat de la por, de la culpa i de les seduccions del mal, per a acomplir obres de veritat, de justícia i de pau. No tinguem por de la confessió sacramental! [<]