Celebracions
de Nadal
Dijous, celebració del
Sagrament de la Penitència
Pastoral de la Salut
El ressopó de la nit
de Nadal
Equip de neteja i decoració
davant del Nadal
Per què confessar-se
CELEBRACIONS DE NADAL
Dijous 22 de desembre
20.00 h: Celebració comunitària
de la Penitència
Dissabte 24 de desembre
19.00 h: Missa, amb especial atenció als
infants
24.00 h: Missa del Gall, amb la inauguració
de la restauració del temple
Diumenge 25 de desembre
Misses a les 10.00, 11.00, 13.00 i 20.15 h
Dilluns 26 de desembre, Sant Esteve
Misses a les 8.30, 10.00, 12.00 i 20.15 h
DIJOUS, A LES 20.00 h: CELEBRACIÓ
DEL SAGRAMENT DE LA PENITÈNCIA. La missa de les 20.15 h s’avançarà
a les 19.30 h. La celebració del sagrament de la Penitència
és comunitària, amb acusació personal dels pecats
al confessor, tal com està establert. Hi haurà diversos sacerdots
per atendre els fidels. És important que respectem el sentit comunitari,
i que una vegada ens hem confessat, ens esperem una mica i donem gràcies
tots junts i rebem la benedicció final. Al revers del full hi trobareu
una reflexió sobre la confessió, que us pot ajudar. Convé
tenir idees clares sobre aquest sagrament, del qual no pas pocs fidels
prescindeixen molt tranquil·lament, fent-se un cristianisme “a la
carta”.
PASTORAL DE LA SALUT.
Dimarts, 20 de desembre, a les 10.30 h, tindrà lloc la reunió.
Programarem les misses a les residències geriàtriques que
ens ho demanen. Aquests dies hauríem de tenir molt present la solitud
en què viuen tants ancians i procurar de fer-los companyia, ara
i al llarg de tot l’any.
EL RESSOPÓ DE LA NIT
DE NADAL. Serà a la sala de la planta baixa de la rectoria,
una vegada celebrada la Missa del gall. És tradició a la
nostra Parròquia que els dies anteriors els fidels portin begudes,
torrons i altres llaminadures, per compartir-ho junts la nit de Nadal.
Els podeu deixar a la sagristia.
EQUIP DE NETEJA I DECORACIÓ
DAVANT DEL NADAL. Dissabte, 24, a partir de les 10.30 del matí,
els qui voleu ajudar a fer aquesta tasca d’embelliment del temple us n’estarem
molt agraïts. Esperem que no faltin l’equip que aquests anys anomenàvem
“dels àngels”.
PER QUÈ CONFESSAR-SE?
A les portes de Nadal, com també davant
la celebració de la Pasqua, l’Església ens convida a celebrar
el sagrament de la Penitència o Reconciliació. La constatació
de molts fidels que s’acosten normalment a l’Eucaristia sense recórrer
mai a .la Confessió sagramental revela una preocupant desconfiança
envers aquest sagrament o també una manifesta ignorància
sobre la seva necessitat. A voltes, és veritat, hi poden haver influït
experiències negatives. Amb tot, cal afirmar igualment que les conseqüències
de l’abandonament d’aquest sagrament són encara molt més
negatives per a la vida cristiana, pel fet mateix que aquesta acaba derivant
en una seva funesta despersonalització. Amb què i amb qui
ens mesurem sobre la nostra pretesa fidelitat a Crist?
Per què cal confessar-se amb un sacerdot
i no ho podem fer directament amb Déu? La pregunta no està
ben formulada, perquè quan confessem els propis pecats al sacerdot,
és sempre a Déu a qui ens dirigim. Tanmateix, que sigui necessari
fer-ho davant un sacerdot és una cosa que és Déu mateix
qui ens ho fa comprendre: en decidir d’enviar el seu Fill en la nostra
carn, Déu demostra que vol trobar-se amb nosaltres mitjançant
un contacte directe, el qual passa a través dels signes i dels llenguatges
de la nostra condició humana, Així com Ell, mogut pel seu
amor a nosaltres, surt de si mateix i es fa home, i d’ aquesta manera ens
“toca” amb la seva carn, així nosaltres som cridats a sortir de
nosaltres mateixos per amor a Ell i a anar amb humilitat i amb fe envers
qui pot donar-nos el perdó, en el seu nom i fer-ho amb la seva paraula
i el seu gest. És el misteri de Nadal! Només l’absolució
dels pecats que el sacerdot ens dóna en el sagrament pot comunicar-nos
la certesa interior d’haver estat veritablement perdonats i acollits pel
Pare, perquè Crist ha confiat al ministeri de l’Església
el poder de lligar i de deslligar, d’excloure i d‘admetre en la comunitat
de l’aliança (cf. Mt 18,17). És Ell, ressuscitat de la mort,
qui ha dit als apòstols: “Rebeu l’Esperit. Sant; a qui perdonareu
els pecats, els seran perdonats, als qui els retindreu, els seran retinguts”
(Jo 20,22 i seg.). Per això, confessar-se amb un sacerdot és
una cosa ben distinta que fer-ho en el secret del cor, exposat aquest d’altra
banda, a tantes inseguretats i ambigüitats que omplen la vida i la
història. Sols, reclosos en nosaltres mateixos, no sabrem mai veritablement
si és la gràcia de Déu la qui ha ens ha “tocat” o
si ho ha estat la nostra emoció o sentiment. No sabrem mai si som
nosaltres els qui ens hem autoperdonat o ho ha estat Ell, fent- ho pel
camí que Ell mateix ha escollit per fer-ho. Absolts per qui el Senyor
ha escollit i enviat com a ministres del perdó, solament aleshores
podrem experimentar la llibertat que només Déu dóna
i entendrem veritablement per que confessar-se és font de pau.
La confessió és, per tant, l’encontre
amb el perdó diví, el qual ens és ofert en Jesús
i ens és transmès mitjançant el ministeri de l’Església.
En aquest signe eficaç de la gràcia ens és ofert el
rostre d’un Déu que coneix com ningú la nostra condició
humana i se’ns fa proper amb un amor tendríssim. Aquest sagrament
és també anomenat sagrament de la Penitència, perquè
en ell s’expressa la conversió de l’home, el camí del cor
que es penedeix i invoca el perdó de Déu. Al llarg de la
història, la penitència ha estat viscuda dins una gran varietat
de formes, comunitàries i individuals, però totes ens han
mantingut l’estructura fonamental de l’encontre personal entre el pecador
penedit i el Déu vivent a través la mediació del ministeri
del bisbe o del sacerdot. A través de les paraules de l’absolució,
pronunciades també per un pecador, el qual, però, ha estat
escollit i consagrat per al ministeri, és Crist mateix qui acull
el pecador penedit i el reconcilia amb el Pare i en el do de l’Esperit
Sant el renova com a membre viu de l’Església. Alliberats pel Senyor
Jesús, som cridats a viure com Ell en la llibertat de la por, de
la culpa i de les seduccions del mal, per a acomplir obres de veritat,
de justícia i de pau. No tinguem por de la confessió sacramental!