URL: http://www.parroquiasarria.net
A/e: santvicenc@terra.es
Any 27, n. 5: Solemnitat de Nadal
25 de desembre de 2005
Vetlla de pregària
Misses del dia de Nadal
Col·lecta de Càritas de la campanya de Nadal
Les col·lectes d'aquestes festes de Nadal, per a les obres
Acció Catòlica d'Adults

Homilia de la Missa del Gall
 

VETLLA DE PREGÀRIA. A l'inici del non Any del Senyor 2006 som convidats a agrair-ne el do tot vetllant i pregant.  Dissabte, 31 de desembre, a 3/4 d'11 de la nit, al monestir de Sant Pere de les Puel·les (c. Anglí, 55). 

MISSES DEL DIA DE NADAL. Se suprimeix la primera de les 8.30 del matí. Les altres, com cada diumenge: 10.00,11.30, 13.00 i 20.15 h. En el full anterior hi hagué un error: en comptes de les 11.30 deia les 11.00 h. MISSES DEL DIA DE SANT ESTEVE: 8.30; 10.00, 12.00 i 20.15 h. 

COL·LECTA DE CÀRITAS DE LA CAMPANYA DE NADAL. Hem recollit 6.140,26 euros (1.188.700 ptes). Càritas Diocesana, destinataria d'aquest donatiu, podrà ajudar una bona colla de persones necessitades. Moltes gracies.

LES COL·LECTES D'AQUESTES FESTES DE NADAL, PER A LES OBRES. Us recordem que devem només 89.192,00 euros (14.839.765 ptes.). És convenient que prenguem consciència de la necessitat de nous ajuts. Tots n'estem contents, de les obres que hem emprès durant el 2005, però hem de fer un esforç entre tots per eixugar el deute contret. El cost total de les obres (instal·lació elèctrica nova, nou enllumenat, capella del Beat Pere Tarrés i pintura i decoració del temple ha pujat, com sabeu, a 231.075,49 (38.446.340 ptes.). Confiem en els vostres donatius! Les col·lectes d'aquests dies les dedicarem a aquesta finalitat. 

ACCIÓ CATÒLICA D'ADULTS. Tindrem la trobada dimarts 27 de desembre, a les 6 de la tarda. Tema: ordenament generel del Missal Romà, 38a edició. Dirigeix: Mn. Frederic. Acabarem pregant amb les vespres de Nadal. 
 

HOMILIA DE LA MISSA DEL GALL 

"El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui viuen al pals tenebrós." La bellesa i la lluminositat de la nostra església parroquial, després de les obres de restauració que s'han realitzat, és una llum pasqual. Si celebrem el Nadal de Jesús és perquè contemplem el seu naixement a la llum de la Pasqua de Resurrecció. És per això que afirmem aquesta nit, amb una alegria pasqual, que Jesús, el Fill de Maria, és el Redemptor de l'home. La llum del Nadal de Jesús resplendeix per als qui "viuen al país tenebrós". Les imatges de la foscor i de la tenebra evoquen els diversos mals que pateix la humanitat. Com no parlar de tenebres quan persisteixen, i fins i tot augmenten vertiginosament, les injustícies, les violències, els conflictes, els desastres, les tragèdies? I encara ens hauriem de referir també a una forma de foscor i de tenebra més inquietant: la que enfosqueix les ments, les consciències dels homes i dones, sobretot dels joves, tan indecisos, insegurs i fràgils, que els contamina, enverina i manipula amb sentiments d'odi, d'ofensa i de venjança, de menyspreu de la dignitat personal de l'ésser humè. És la tenebra més trista i angoixant que s'anomena "pecat". És la buidor de sentit. És la destrucció de l'obra de Déu. 

En aquesta nit, però, l'Església, esguardant l'lnfant, li diu humilment, però amb convicció profunda, al món immergit en la tenebra, que aquesta foscor, malgrat les aparences, no prevaldrà. La victòria definitiva no és la de les tenebres, sinó la de la llum. El profeta anuncia, en efecte, la llum, més encara, anuncia "una gran llum". L'anunci del Nadal cristià és precisament aquest: Déu ens salva! Déu, llum infinita, il·lumina el món que es troba en la foscor. Déu, plenitud de vida i de joia, allibera l'home encadenat pel mal i l'enriqueix amb el do de la vida nova, la vida de Déu mateix. Déu, font de l'alegria més fonda i plena del nostre cor. 

Déu s'ha fet home. Això significa que Ell és un fet, una realitat, una presència concreta, experimentable. És realment amb nosaltres i per a nosaltres en aquest Infant nascut a Betlem. Ell, en la seva petitesa i fragilitat humanes, és el Déu potent que ens estima i ens salva. Ressona aquesta nit per a tota la humanitat el joiós anunci de l'àngel: "No tingueu por: us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Les seves senyes són aquestes, trobareu un nen en bolquers, posat en una menjadora." L'Església ho recorda i ho proclama amb una alegria immensa: "Christus natus est nobis. Venite adoremus." Deixem-nos atraure per aquesta veu suau i persuasiva, vinguem i adorem l'Infant. Adorem-lo com el nostre germà  i Senyor, present i vivent en l'Eucaristia. Celebrar el Nadal amb l'Eucaristia ens permet de "trabar" realment Jesús, d'entrar realment en comunió amb la persona viva de Crist Senyor, i de trobar-lo en els pobres. 

Però a la fe professada en el Credo --"el qual, per nosaltres i per la nostra salvació, davallà del cel, i per obra de l'Esperit Sant s'encarnà de la Verge Maria i es féu home"-- i a la fe celebrada i adorada en l'Eucaristia, hi ha de seguir la fe viscuda, és a dir, la fe encarnada en la vida concreta de cada dia. La segona lectura, de Pau a Titus, ens n'ha donat l'ensenyament, demanant-nos que "abandonem la impietat i els desigs mundans, per viire en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentre esperem que es compleixi feliçment la nostra esperança". La constatació de l'abandonament de la fe, per causa de la fragilitat i feblesa morals, per mor de la influència negativa de l'ambient i de la cultura dominants, la desafecció de molts germans, la manca d'esperança, és una font d'inquietud i de sofriment, sobretot quan l'excusa adduïda són els pecats dels qui som i ens sentim Església. Ens trobem com els pastors de Betlem, "vivint al ras", desprotegits, a la intempèrie, en un clima fred i indiferent, però amb el deure de "guardar de nit el ramat" que ens ha estat confiat i portar-lo cap a Jesús.

Potser en aquesta situació de desprotecció, de major pobresa, estiguem en millors condicions per sentir l'anunci angèlic i posar-nos en camí cap a Betlem, encara que a voltes també ens adonem de la terrible possibilitat del contrari: quan els estils de vida, els sistemes culturals i ideològics i els ideals dominants estan tan allunyats o són tan aliens a la fe cristiana, quan l'ambient és de crispació, quan des dels mitjans es desperten vells odis i rancors, aleshores és necessari que l'evangeli es forgi prèviament l'oient, perquè aquest no està en condicions de percebre el valor de l'anunci evangèlic. L'oient --i penso sobretot en l'europeu-- sembla que no entén res, ni tampoc no li preocupa entendre gaire. Tot li rellisca. Això és causa d'un gran sofriment per a tots. D'altra banda, també es poden donar entre nosaltres els cristians "actituds vergonyants o dimissionàries, resistències exteriors i interiors que afebleixin extraordinàriament la riquesa i la bellesa del testimoniatge cristià", quan precisament "estem cridats a proclamar el missatge renovador de l'Evangeli, a transmetre l'alegria de la Pasqua" (Mons. Joan Enric Vives, "El coratge de ser testimonis del Crist"). 

Tots estem preocupats pel món educatiu, sentim com una incapacitat i una impotència grans per transmetre allò que més estimem. El primer gest educatiu penso que ha de ser la sobrietat, com ens ha recordat sant Pau. Quan el cor humà s'omple a desdjr de coses, d'objectes, quan no aprèn a diferir la satisfacció dels desigs més primaris, quan li manquen testimonis de vida i de fe, el cor s'atrofia, perquè ha estat creat per a trobar-se amb Algú, amb Aquell que essent més gran que nosaltres s'ha fet avui el més petit de tots. Dimecres, al Centre Parroquial, vàrem poder assistir a un acte poètic-musical de gran qualitat: la presentació de la cantata El bres de Nadal, composició de Lluís Vila i Casañas, nebot del nostre estimat Mn. Felip, a partir de textos de poemes d'en Gabriel Genescà. La preciosa melodia, interpretada per la Coral Sant Jordi, ens féu vibrar interiorment i ens introduí magníficament en la festa del Nadal d'enguany. Cito el text del poema de Nadal de 2004, Miserere nobis, d'en Gabriel: "El que sempre hi és es fa humil lnfant, i torna. El cor del superb, encegat per l'or, no veu l'esplendor que encamina al Verb, que adés es fa viu, i torna, i riu. L' afany desbocat d'abastar-ho tot no entén quin profit li porta el Nou Nat, que ara torna i riu, i estima. Autosuficients, acaparadors, amb el fred al cor i encegats de ment, moguts per l'estrès, ja no trobem bres per faixar el nadó. Però Ell sempre hi és. I adés torna i riu, i estimant ens salva. Veni Emmanuel! Et miserere nobis!" És per això que Ell ha nascut a Betlem. És per això que, en un gest de misericòrdia i amor, ens l'ha enviat el Pare i ens l'ha ofert Maria. Perquè no som capaços de sortir a flor d'aigua amb les nostres pròpies forces. Que Ell ens alliberi de l'enduriment del cor. Que Ell fongui el gel de tants cors. 

Mn. Manel Valls
[<]
1
© Parròquia de Sarrià, 2005. All rights reserved