Vetlla
de pregària
Misses del dia de Nadal
Col·lecta de Càritas
de la campanya de Nadal
Les col·lectes d'aquestes
festes de Nadal, per a les obres
Acció Catòlica
d'Adults
Homilia de la Missa del Gall
VETLLA DE PREGÀRIA.
A
l'inici del non Any del Senyor 2006 som convidats a agrair-ne el do tot
vetllant i pregant. Dissabte, 31 de desembre, a 3/4 d'11 de la
nit, al monestir de Sant Pere de les Puel·les (c. Anglí,
55).
MISSES DEL DIA DE NADAL. Se
suprimeix la primera de les 8.30 del matí. Les altres, com cada
diumenge: 10.00,11.30, 13.00 i 20.15 h. En el full anterior hi hagué
un error: en comptes de les 11.30 deia les 11.00 h. MISSES DEL DIA DE
SANT ESTEVE: 8.30; 10.00, 12.00 i 20.15 h.
COL·LECTA DE CÀRITAS
DE LA CAMPANYA DE NADAL. Hem recollit 6.140,26 euros (1.188.700 ptes).
Càritas Diocesana, destinataria d'aquest donatiu, podrà ajudar
una bona colla de persones necessitades. Moltes gracies.
LES COL·LECTES D'AQUESTES
FESTES DE NADAL, PER A LES OBRES. Us recordem que devem només
89.192,00 euros (14.839.765 ptes.). És convenient que prenguem consciència
de la necessitat de nous ajuts. Tots n'estem contents, de les obres que
hem emprès durant el 2005, però hem de fer un esforç
entre tots per eixugar el deute contret. El cost total de les obres (instal·lació
elèctrica nova, nou enllumenat, capella del Beat Pere Tarrés
i pintura i decoració del temple ha pujat, com sabeu, a 231.075,49
(38.446.340 ptes.). Confiem en els vostres donatius! Les col·lectes
d'aquests dies les dedicarem a aquesta finalitat.
ACCIÓ CATÒLICA
D'ADULTS. Tindrem la trobada dimarts 27 de desembre, a les 6 de la
tarda. Tema: ordenament generel del Missal Romà, 38a edició.
Dirigeix: Mn. Frederic. Acabarem pregant amb les vespres de Nadal.
HOMILIA DE LA MISSA DEL GALL
"El poble que avançava a les fosques
ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui viuen al pals tenebrós."
La bellesa i la lluminositat de la nostra església parroquial, després
de les obres de restauració que s'han realitzat, és una llum
pasqual. Si celebrem el Nadal de Jesús és perquè contemplem
el seu naixement a la llum de la Pasqua de Resurrecció. És
per això que afirmem aquesta nit, amb una alegria pasqual, que Jesús,
el Fill de Maria, és el Redemptor de l'home. La llum del Nadal de
Jesús resplendeix per als qui "viuen al país tenebrós".
Les imatges de la foscor i de la tenebra evoquen els diversos mals que
pateix la humanitat. Com no parlar de tenebres quan persisteixen, i fins
i tot augmenten vertiginosament, les injustícies, les violències,
els conflictes, els desastres, les tragèdies? I encara ens hauriem
de referir també a una forma de foscor i de tenebra més inquietant:
la que enfosqueix les ments, les consciències dels homes i dones,
sobretot dels joves, tan indecisos, insegurs i fràgils, que els
contamina, enverina i manipula amb sentiments d'odi, d'ofensa i de venjança,
de menyspreu de la dignitat personal de l'ésser humè. És
la tenebra més trista i angoixant que s'anomena "pecat". És
la buidor de sentit. És la destrucció de l'obra de Déu.
En aquesta nit, però, l'Església,
esguardant l'lnfant, li diu humilment, però amb convicció
profunda, al món immergit en la tenebra, que aquesta foscor, malgrat
les aparences, no prevaldrà. La victòria definitiva no és
la de les tenebres, sinó la de la llum. El profeta anuncia, en efecte,
la llum, més encara, anuncia "una gran llum". L'anunci del
Nadal cristià és precisament aquest: Déu ens salva!
Déu, llum infinita, il·lumina el món que es troba
en la foscor. Déu, plenitud de vida i de joia, allibera l'home encadenat
pel mal i l'enriqueix amb el do de la vida nova, la vida de Déu
mateix. Déu, font de l'alegria més fonda i plena del nostre
cor.
Déu s'ha fet home. Això significa
que Ell és un fet, una realitat, una presència concreta,
experimentable. És realment amb nosaltres i per a nosaltres en aquest
Infant nascut a Betlem. Ell, en la seva petitesa i fragilitat humanes,
és el Déu potent que ens estima i ens salva. Ressona aquesta
nit per a tota la humanitat el joiós anunci de l'àngel: "No
tingueu por: us anuncio una nova que portarà a tot el poble una
gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que
és el Messies, el Senyor. Les seves senyes són aquestes,
trobareu un nen en bolquers, posat en una menjadora." L'Església
ho recorda i ho proclama amb una alegria immensa: "Christus natus
est nobis. Venite adoremus." Deixem-nos atraure per aquesta veu
suau i persuasiva, vinguem i adorem l'Infant. Adorem-lo com el nostre germà
i Senyor, present i vivent en l'Eucaristia. Celebrar el Nadal amb l'Eucaristia
ens permet de "trabar" realment Jesús, d'entrar realment en comunió
amb la persona viva de Crist Senyor, i de trobar-lo en els pobres.
Però a la fe professada en el Credo --"el
qual, per nosaltres i per la nostra salvació, davallà del
cel, i per obra de l'Esperit Sant s'encarnà de la Verge Maria i
es féu home"-- i a la fe celebrada i adorada en l'Eucaristia,
hi ha de seguir la fe viscuda, és a dir, la fe encarnada en la vida
concreta de cada dia. La segona lectura, de Pau a Titus, ens n'ha donat
l'ensenyament, demanant-nos que "abandonem la impietat i els desigs
mundans, per viire en aquest món una vida de sobrietat, de justícia
i de pietat, mentre esperem que es compleixi feliçment la nostra
esperança". La constatació de l'abandonament de la fe,
per causa de la fragilitat i feblesa morals, per mor de la influència
negativa de l'ambient i de la cultura dominants, la desafecció de
molts germans, la manca d'esperança, és una font d'inquietud
i de sofriment, sobretot quan l'excusa adduïda són els pecats
dels qui som i ens sentim Església. Ens trobem com els pastors de
Betlem, "vivint al ras", desprotegits, a la intempèrie, en
un clima fred i indiferent, però amb el deure de "guardar de
nit el ramat" que ens ha estat confiat i portar-lo cap a Jesús.
Potser en aquesta situació de desprotecció,
de major pobresa, estiguem en millors condicions per sentir l'anunci angèlic
i posar-nos en camí cap a Betlem, encara que a voltes també
ens adonem de la terrible possibilitat del contrari: quan els estils de
vida, els sistemes culturals i ideològics i els ideals dominants
estan tan allunyats o són tan aliens a la fe cristiana, quan l'ambient
és de crispació, quan des dels mitjans es desperten vells
odis i rancors, aleshores és necessari que l'evangeli es forgi prèviament
l'oient, perquè aquest no està en condicions de percebre
el valor de l'anunci evangèlic. L'oient --i penso sobretot en l'europeu--
sembla que no entén res, ni tampoc no li preocupa entendre gaire.
Tot li rellisca. Això és causa d'un gran sofriment per a
tots. D'altra banda, també es poden donar entre nosaltres els cristians
"actituds vergonyants o dimissionàries, resistències exteriors
i interiors que afebleixin extraordinàriament la riquesa i la bellesa
del testimoniatge cristià", quan precisament "estem cridats
a proclamar el missatge renovador de l'Evangeli, a transmetre l'alegria
de la Pasqua" (Mons. Joan Enric Vives, "El coratge de ser testimonis
del Crist").
Tots estem preocupats pel món educatiu,
sentim com una incapacitat i una impotència grans per transmetre
allò que més estimem. El primer gest educatiu penso que ha
de ser la sobrietat, com ens ha recordat sant Pau. Quan el cor humà
s'omple a desdjr de coses, d'objectes, quan no aprèn a diferir la
satisfacció dels desigs més primaris, quan li manquen testimonis
de vida i de fe, el cor s'atrofia, perquè ha estat creat per a trobar-se
amb Algú, amb Aquell que essent més gran que nosaltres s'ha
fet avui el més petit de tots. Dimecres, al Centre Parroquial, vàrem
poder assistir a un acte poètic-musical de gran qualitat: la presentació
de la cantata El bres de Nadal, composició de Lluís
Vila i Casañas, nebot del nostre estimat Mn. Felip, a partir de
textos de poemes d'en Gabriel Genescà. La preciosa melodia, interpretada
per la Coral Sant Jordi, ens féu vibrar interiorment i ens introduí
magníficament en la festa del Nadal d'enguany. Cito el text del
poema de Nadal de 2004, Miserere nobis, d'en Gabriel: "El que
sempre hi és es fa humil lnfant, i torna. El cor del superb, encegat
per l'or, no veu l'esplendor que encamina al Verb, que adés es fa
viu, i torna, i riu. L' afany desbocat d'abastar-ho tot no entén
quin profit li porta el Nou Nat, que ara torna i riu, i estima. Autosuficients,
acaparadors, amb el fred al cor i encegats de ment, moguts per l'estrès,
ja no trobem bres per faixar el nadó. Però Ell sempre hi
és. I adés torna i riu, i estimant ens salva. Veni Emmanuel!
Et miserere nobis!" És per això que Ell ha nascut
a Betlem. És per això que, en un gest de misericòrdia
i amor, ens l'ha enviat el Pare i ens l'ha ofert Maria. Perquè no
som capaços de sortir a flor d'aigua amb les nostres pròpies
forces. Que Ell ens alliberi de l'enduriment del cor. Que Ell fongui el
gel de tants cors.
Mn. Manel Valls