Cercles d'estudi
Per cap d'any, més donatius
Propostes per a l'educació dels fills
Cinc camins pera l'educació dels fills
 

I una veu digué des del cel: -Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut (Mc 1,11) 
 
CERCLES D'ESTUDI. De nou ens tornem a trobar després de la pausa nadalenca. Recordeu que aquest espai és per a joves d'entre 20 i 35 anys, amb inquietud per formar-se millor com a cristians. Les trobades són els divendres, de 20.45 a 22.15 h, a les sales de la Rectoria. 

PER CAP D'ANY, MÉS DONATIUS. En la col·lecta del diumenge dia 1 de gener del nou any, vàrem recollir 8.471,03 € (1.409.461 ptes.). Bona part els destinatem a eixugar el dèficit causat per les obres de restauració del temple. 

PROPOSTES PER A L'EDUCACIO DELS FILLS. Aquests dies de Nadal i d'Epifania, els infants han estat els protagonistes. Avui, festa del Baptisme del Senyor, oferim algunes senzilles reflexions als pares per a l'educació dels seu fills. Cal repetir encara que el primer lloc d'educació és la família? L'Evangell de sant Lluc ens dóna una observació important: "L'infant creixia i s'enfortia, ple d'enteniment; i Déu li havia donat el seu favor" (Lc 2,40). "Jesús es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes" (Lc 2,52). Això significa que el Fill de Déu, fent-se home, ha recorregut també la fase delicada i decisiva del creixement i de l'educació de la personalitat, per tal de recordar-nos que l'educació dels fills és una missió fonamental confiada als pares, a la comunitat i a la societat sencera: sostreure's de la missió d'educar significa trair la paternitat i la maternitat.
 

CINC CAMINS PER A L'EDUCACIÓ DELS FILLS 

1. Estar junts! 

La primera tasca dels pares és donar suficientment el propi temps als fills, transcórrer hores amb ells, deixar-los parlar i dialogar amb ells sobre els seus problemes, que creixen amb l'edat i es modifiquen amb els anys. A voltes hi ha pares que els "roben" el temps, multiplicant regals, vacances i caps de setmana plens de mil sorpreses, però buits de diàleg i d'afecte. Pares, doneu temps als fills. Retalleu cada dia un espai significatiu per esdevenir amics dels vostres fills i per prendre el pols de la seva vida, que creix i es pobla d'interrogants, els quals han de tenir ressò a casa i la primera i fonamental resposta: aquesta és la vostra missió insubstituïble.

2. Oferir-los models de vida 

Una civilització no s'esfondra com un edifici. S'esfondra buidant-se poc a poc de la seva substància. Quan les persones es deixen guiar per models frívols i buits; quan s'exposen, per exemple, acríticament a la televisió, a programes que proposen unes relacions inadequades entre els adults, a ambients frívols, oferint models dels quals no poden néixer ni "pares" ni "mares", ni dels quals no poden madurar compromisos ferms, no es pot desenvolupar en els fills un sentit de la vida com a missió interessant, formosa i seriosa. Cal entusiasmar els fills envers ideals que els donin un autèntic sentit de la vida. Cal aprendre a afrontar plegats els seus problemes i ajudar-los a ser crítics amb relació als models falsos i autodestructius. 

3. Introduir-los en la vida adulta 

És necessari orientar i acompanyar els fills envers experiències que puguin veritablement introduir-los en la vida adulta. Avui molts joves viuen una llarguíssima adolescència. Cal empènyer-los a assumir responsabilitats i a viure experiències fortes que els obrin al saber donar i donar-se. Altrament, correm el risc que la societat del futur sigui la societat del "jo", de l'individualisme exasperat, la societat sense amor. No és per aquesta raó que molts esdevenen avui incapaços de voler un autèntic matrimoni, incapaços de crear una família, de viure la bellesa de la paternitat i de la maternitat, de restar fidels en l'amor?

4. Fer-los conèixer el món del sofriment 

Avui molts pares construeixen catifes sota els peus dels fills i així amplifiquen l'egoisme, atrofiant i sufocant les llavors de generositat que es porten al cor. Cal fer-los conèixer el món del dolor, del sofriment, del patiment. No sostreure'ls a aquestes experiències ni amagar-los el fet de la malaltia i la mort. Així maduraran en la riquesa espiritual i moral. No estalviar-los el contacte amb la fatiga i el dolor, per tal que creixin i aprenguin a ser compassius i altruistes, perquè aprenguin a fer alguna cosa pels altres! 

5. Pregar en família 

La Mare Teresa de Calcuta repetia incansablement: "És necessari portar la pregària a l'interior de la família. Quan una família prega, no s'esfondra: la família que prega es manté dempeus!" I afegia: "Quan es prega, els rostres esdevenen més formosos." És veritat. La pregària ens fa veure tot en la llum de Déu i ens fa descobrir quina és la bellesa autèntica de les persones. Pares, pregueu junts cada dia, comenceu vosaltres i sereu la benedicció de la casa. Pregueu amb els vostres fills des de petits, inicieu-los en el seu primer diàleg amb Déu. Tingueu-ho no només com un deure sinó com un honor. Si pregueu, sentireu que casa vostra és més bonica, us estimareu molt més i us serà més fàcil abraçar-vos, abraçar els fills i guiar-los pel camí del bé. 

[<]