Cercles
d'estudi
Per cap d'any, més donatius
Propostes per a l'educació
dels fills
Cinc camins pera l'educació
dels fills
I una veu digué des del cel: -Tu ets
el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut (Mc 1,11)
CERCLES D'ESTUDI. De
nou ens tornem a trobar després de la pausa nadalenca. Recordeu
que aquest espai és per a joves d'entre 20 i 35 anys, amb inquietud
per formar-se millor com a cristians. Les trobades són els divendres,
de 20.45 a 22.15 h, a les sales de la Rectoria.
PER CAP D'ANY, MÉS
DONATIUS. En la col·lecta del diumenge
dia 1 de gener del nou any, vàrem recollir 8.471,03 € (1.409.461
ptes.). Bona part els destinatem a eixugar el dèficit causat per
les obres de restauració del temple.
PROPOSTES PER A L'EDUCACIO
DELS FILLS. Aquests dies de Nadal i d'Epifania, els infants han estat
els protagonistes. Avui, festa del Baptisme del Senyor, oferim algunes
senzilles reflexions als pares per a l'educació dels seu fills.
Cal repetir encara que el primer lloc d'educació és la família?
L'Evangell de sant Lluc ens dóna una observació important:
"L'infant creixia i s'enfortia, ple d'enteniment; i Déu li havia
donat el seu favor" (Lc 2,40). "Jesús es feia gran,
avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes"
(Lc 2,52). Això significa que el Fill de Déu, fent-se
home, ha recorregut també la fase delicada i decisiva del creixement
i de l'educació de la personalitat, per tal de recordar-nos que
l'educació dels fills és una missió fonamental confiada
als pares, a la comunitat i a la societat sencera: sostreure's de la missió
d'educar significa trair la paternitat i la maternitat.
CINC CAMINS PER A L'EDUCACIÓ
DELS FILLS
1. Estar junts!
La primera tasca dels pares és donar suficientment
el propi temps als fills, transcórrer hores amb ells, deixar-los
parlar i dialogar amb ells sobre els seus problemes, que creixen amb l'edat
i es modifiquen amb els anys. A voltes hi ha pares que els "roben" el temps,
multiplicant regals, vacances i caps de setmana plens de mil sorpreses,
però buits de diàleg i d'afecte. Pares, doneu temps als fills.
Retalleu cada dia un espai significatiu per esdevenir amics dels vostres
fills i per prendre el pols de la seva vida, que creix i es pobla d'interrogants,
els quals han de tenir ressò a casa i la primera i fonamental resposta:
aquesta és la vostra missió insubstituïble.
2. Oferir-los models de vida
Una civilització no s'esfondra com un edifici.
S'esfondra buidant-se poc a poc de la seva substància. Quan les
persones es deixen guiar per models frívols i buits; quan s'exposen,
per exemple, acríticament a la televisió, a programes que
proposen unes relacions inadequades entre els adults, a ambients frívols,
oferint models dels quals no poden néixer ni "pares" ni "mares",
ni dels quals no poden madurar compromisos ferms, no es pot desenvolupar
en els fills un sentit de la vida com a missió interessant, formosa
i seriosa. Cal entusiasmar els fills envers ideals que els donin un autèntic
sentit de la vida. Cal aprendre a afrontar plegats els seus problemes i
ajudar-los a ser crítics amb relació als models falsos i
autodestructius.
3. Introduir-los en la vida adulta
És necessari orientar i acompanyar els
fills envers experiències que puguin veritablement introduir-los
en la vida adulta. Avui molts joves viuen una llarguíssima adolescència.
Cal empènyer-los a assumir responsabilitats i a viure experiències
fortes que els obrin al saber donar i donar-se. Altrament, correm el risc
que la societat del futur sigui la societat del "jo", de l'individualisme
exasperat, la societat sense amor. No és per aquesta raó
que molts esdevenen avui incapaços de voler un autèntic matrimoni,
incapaços de crear una família, de viure la bellesa de la
paternitat i de la maternitat, de restar fidels en l'amor?
4. Fer-los conèixer el món del
sofriment
Avui molts pares construeixen catifes sota els
peus dels fills i així amplifiquen l'egoisme, atrofiant i sufocant
les llavors de generositat que es porten al cor. Cal fer-los conèixer
el món del dolor, del sofriment, del patiment. No sostreure'ls a
aquestes experiències ni amagar-los el fet de la malaltia i la mort.
Així maduraran en la riquesa espiritual i moral. No estalviar-los
el contacte amb la fatiga i el dolor, per tal que creixin i aprenguin a
ser compassius i altruistes, perquè aprenguin a fer alguna cosa
pels altres!
5. Pregar en família
La Mare Teresa de Calcuta repetia incansablement:
"És necessari portar la pregària a l'interior de la família.
Quan una família prega, no s'esfondra: la família que prega
es manté dempeus!" I afegia: "Quan es prega, els rostres esdevenen
més formosos." És veritat. La pregària ens fa veure
tot en la llum de Déu i ens fa descobrir quina és la bellesa
autèntica de les persones. Pares, pregueu junts cada dia, comenceu
vosaltres i sereu la benedicció de la casa. Pregueu amb els vostres
fills des de petits, inicieu-los en el seu primer diàleg amb Déu.
Tingueu-ho no només com un deure sinó com un honor. Si pregueu,
sentireu que casa vostra és més bonica, us estimareu molt
més i us serà més fàcil abraçar-vos,
abraçar els fills i guiar-los pel camí del bé.