Celebrem
sant Vicenç màrtir
Trobada del Moviment Cristià
de Joves a la nostra Parròquia
Inici del grup de confirmació
Catequesi d'Infants
Acció Catòlica
d'Adults
Escola de Pares
Recés per a joves
El nou anticristianisme
CELEBREM SANT VICENÇ
MÀRTIR. Essent el patró de la nostra Parròquia,
els textos de les misses d'aquest diumenge són els propis del comú
de
màrtirs i, per tant, no les del Diumenge
Tercer de durant l'Any. Les normes litúrgiques així ho estableixen
fins quan la festa del patró s'escau en diumenge, atès que
posseeix la qualificació de "solemnitat".
TROBADA DEL MOVIMENT CRISTIÀ
DE JOVES A LA NOSTRA PARRÒQUIA. El proper diumenge 26 de febrer
nombrosos joves de tota la Província Eclesiàstica de Barcelona
s'aplegaran a la nostra Parròquia. Durant tot el matí estaran
al Centre Parroquial, on faran diverses activitats formatives. A la rnissa
de les 13.00 h, participaran en l'Eucaristia, que presidirà l'arquebisbe
de Barcelona Lluís Martínez Sistach. Seguidarnent, dipositaran
una ofrena floral al sepulcre del beat Pere Tarrés i tornaran al
Centre Parroquial per dinar.
INICI DEL GRUP DE CONFIRMACIÓ.
Tots els joves que desitgen rebre el Sagrament de la Confirmació
aquest curs ja poden inscriure's perquè el grup en el qual rebran
la preparació adequada s'inicia el proper divendres 3 de febrer,
a les sales de la Rectoria. Totes les trobades seran els divendres, de
19.00 a 20.30 h, fins al dia de la celebració de la Confirmació,
que serà a final de maig.
CATEQUESI D'INFANTS. El
passat 24 de desembre vàrem rebre la trista notícia de la
mort del pare d'una noia de la nostra Catequesi Parroquial després
d'una llarga i dura rnalaltia. En Francisco Casanovas tenia només
38 anys, amb dos fills, la Sandra i en Francisco, de 10 i 6, respectivament.
El funeral tindrà lloc el proper dijous, a les 20.15 h, a la nostra
Parròquia. Acompanyem-los amb la nostra pregària.
ACCIÓ CATÒLICA
D'ADULTS. El proper dimarts, a les 18.00 h, a la planta baixa de la
Rectoria, amb el tema de la tercera edició del Missal romà.
ESCOLA DE PARES. La propera
trobada tindrà lloc dissabte vinent, a les 18.00 h, a la sala de
la planta baixa de la Rectoria.
RECÉS DE QUARESMA PER
A JOVES. Tindrà lloc el cap de setmana de l'11 i12 de març,
al monestir de Sant Pere de les Puel·les. És una bona oportunitat
per als joves de la nostra Parròquia per preparar-se a viure amb
més joia i intensitat, des de la pregària i la rneditació,
les properes festes pasquals. En aquest recés, hi col·laborarà
Mn. Joan Obach amb altres preveres. El lema del recés és:
"Hem sentit una Paraula que ens allibera."
EL NOU ANTICRISTIANISME
El nou anticristianisme és el títol
de converses mantingudes per l'historiador René Rémond amb
el periodista Marc Leboucher. En aquest llibre, René Rémond
denuncia un fet que s'està produint a França i que influeix
ja en el nostre país. Dimarts passat, La
Vanguardia publicava a "La Contra" una entrevista amb l'estrafolari
Michel Onfray, amb aquest titular: "Dios vuelve i amenaza nuestras libertades".
Reproduim l'entrevlsta que el diari Le
Figaro va fer recentment a René Rémond, signada per
Paul François Paoly.
En el seu darrer llibre El nou anticristianisme
vostè acusa Michel Onfray d'haver escrit un pamflet ple d'odi. L'ha
ferit l'èxit del seu Tractat d'ateologia?
En realitat el llibre no mereix gran interès.
Però a partir del moment en què, en poques setmanes, l'adquireixen
200.000 persones, es converteix en un fet social. Com a home de formació
universitària, m'ha indignat la manera de procedir d'un docent que
no respecta les normes elementals de metodologia exigides per al treball
intel·lectual. El seu llibre, en el qual es barregen història
i exegesi bíblica, és un batibull indigne d'un filòsof.
S'ha deixat portar per la passió. Un tractat és normalment
un gènere literari amb lleis ben definides. No es pot considerar
com a tal un requisitori basat en l'odi. A més, com a ciutadà,
penso que és greu d'insultar una família de pensament presentant
els seus membres com a imbecils. Aquest ensenyament del menyspreu té
conseqüències preocupants per a la democràcia.
Vostè evoca la cultura del menyspreu,
de la qual seria víctima el catolicisme. Ara bé, no desmenteix
la seva opinió l'emoció suscitada a França per la
mort de Joan Pau II?
La gran emoció que va acompanyar l'agonia
de Joan Pau II mostra fins a quin punt la nostra cultura segueix impregnada
de catolicisme. Em va sorprendre que els mitjans, per una vegada, s'abstinguessin
de pronunciar judicis prematurs sobre Benet XVI. Per ara, res no ha confirmat
la imatge de reaccionari enfeudat. Ha fet gestos d'obertura envers els
no creients i els jueus. En el seu encontre amb els joves a Colònia,
ha parlat de valors positius, abans que de prohibicions.
Voste afirma que el protestantisme i el judaisme
a França estan més ben considerats que el catolicisme. A
què ho atribueix?
Al pes de la història. Les situacions
històriques, fins i tot recents, continuen produint els seus efectes.
Les confessions protestant i jueva han sofert persecució en una
època en què l'Església exercia una autèntica
tutela sobre les consciències. Fina a la Revolució, no s'era
francès del tot si no s'era catòlic. Alguns temen un retorn
a aquesta ingerència. És absurd, perquè l'Església
ja no disposa de mitjans per a això i tampoc no ho desitja.
Segons vostè, alguns partidaris de l'ampliació
d'Europa desitgen incloure Turquia, per tal de "diluir" la identificació
d'Europa amb el cristianisme. No és una afirmació excessiva?
No puc provar-ho, però tinc la convicció
que, per a alguns, la introducció d'una nació musulmana a
Europa seria l'oportunitat d'acabar amb allò que els sembla una
espècie de confusió entre Europa i el cristianisme. En certs
grups --penso, per exemple, en els vinculats amb Voltaire--, hi ha un odi
profund envers el passat cristià de França, un ressentiment
que, per cert, és parcialment responsable de la davallada de nivell
de l'ensenyament de la història al nostre país... Ni Europa
ni França serien el que són sense el cristianisme. I això
ja no és una convicció personal, sinó un fet històric.
Hem de considerar el llibre de Michel Onfray
com el llibre d'un filòsof o com un conjunt d'opinions inspirades
per l'odi a propòsit del cristianisme, però també
de l'lslam o del judaisme?
Per a Matthieu Baumier , no hi ha dubte que el
llibre entra en la segona categoria. Perquè, en la forma de procedir
d'Onfray --explica Baumier--, l'amalgama i la reducció substitueixen
la demostració. Per exemple: el fet que nombrosos catòlics
no combatessin el nazisme. Onfray conclou que hi ha una relació
causa-efecte entre nacionalsocialisme i catolicisme, i això en contra
de tots els historiadors seriosos, que han vist en el nazisme una forma
de paganisme extrema i desviada. Passa el mateix pel que fa a les dones,
a les quals, suposadament, el cristianisme odia; pel que fa a la mort,
aquesta és estimada --diu Onfray-- per la religió, o pel
que fa al plaer, el qual, segons ell, el monoteisme rebutja sistemàticament.
El més curiós és que, a més de perjudicar el
cristianisme, Onfray perjudica l'ateisme, tradició de pensament
summament respectable i legítima, que ell transforma en una visió
simplista del món.