URL: http://www.parroquiasarria.net
A/e: santvicenc@terra.es

El viàtic de Sant Vicenç (1954), mural de Josep Obiols a la Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià

Any 27, n. 9: Solemnitat de Sant Vicenç màrtir, patró de la nostra Parròquia
22 de gener de 2006
Celebrem sant Vicenç màrtir
Trobada del Moviment Cristià de Joves a la nostra Parròquia
Inici del grup de confirmació
Catequesi d'Infants
Acció Catòlica d'Adults
Escola de Pares
Recés per a joves
El nou anticristianisme
 
 
 

CELEBREM SANT VICENÇ MÀRTIR. Essent el patró de la nostra Parròquia, els textos de les misses d'aquest diumenge són els propis del comú de 
màrtirs i, per tant, no les del Diumenge Tercer de durant l'Any. Les normes litúrgiques així ho estableixen fins quan la festa del patró s'escau en diumenge, atès que posseeix la qualificació de "solemnitat". 

TROBADA DEL MOVIMENT CRISTIÀ DE JOVES A LA NOSTRA PARRÒQUIA. El proper diumenge 26 de febrer nombrosos joves de tota la Província Eclesiàstica de Barcelona s'aplegaran a la nostra Parròquia. Durant tot el matí estaran al Centre Parroquial, on faran diverses activitats formatives. A la rnissa de les 13.00 h, participaran en l'Eucaristia, que presidirà l'arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach. Seguidarnent, dipositaran una ofrena floral al sepulcre del beat Pere Tarrés i tornaran al Centre Parroquial per dinar.

INICI DEL GRUP DE CONFIRMACIÓ. Tots els joves que desitgen rebre el Sagrament de la Confirmació aquest curs ja poden inscriure's perquè el grup en el qual rebran la preparació adequada s'inicia el proper divendres 3 de febrer, a les sales de la Rectoria. Totes les trobades seran els divendres, de 19.00 a 20.30 h, fins al dia de la celebració de la Confirmació, que serà a final de maig. 

CATEQUESI D'INFANTS. El passat 24 de desembre vàrem rebre la trista notícia de la mort del pare d'una noia de la nostra Catequesi Parroquial després d'una llarga i dura rnalaltia. En Francisco Casanovas tenia només 38 anys, amb dos fills, la Sandra i en Francisco, de 10 i 6, respectivament. El funeral tindrà lloc el proper dijous, a les 20.15 h, a la nostra Parròquia. Acompanyem-los amb la nostra pregària. 

ACCIÓ CATÒLICA D'ADULTS. El proper dimarts, a les 18.00 h, a la planta baixa de la Rectoria, amb el tema de la tercera edició del Missal romà. 

ESCOLA DE PARES. La propera trobada tindrà lloc dissabte vinent, a les 18.00 h, a la sala de la planta baixa de la Rectoria. 

RECÉS DE QUARESMA PER A JOVES. Tindrà lloc el cap de setmana de l'11 i12 de març, al monestir de Sant Pere de les Puel·les. És una bona oportunitat per als joves de la nostra Parròquia per preparar-se a viure amb més joia i intensitat, des de la pregària i la rneditació, les properes festes pasquals. En aquest recés, hi col·laborarà Mn. Joan Obach amb altres preveres. El lema del recés és: "Hem sentit una Paraula que ens allibera." 
 


EL NOU ANTICRISTIANISME

El nou anticristianisme és el títol de converses mantingudes per l'historiador René Rémond amb el periodista Marc Leboucher. En aquest llibre, René Rémond denuncia un fet que s'està produint a França i que influeix ja en el nostre país. Dimarts passat, La Vanguardia publicava a "La Contra" una entrevista amb l'estrafolari Michel Onfray, amb aquest titular: "Dios vuelve i amenaza nuestras libertades". Reproduim l'entrevlsta que el diari Le Figaro va fer recentment a René Rémond, signada per Paul François Paoly. 

En el seu darrer llibre El nou anticristianisme vostè acusa Michel Onfray d'haver escrit un pamflet ple d'odi. L'ha ferit l'èxit del seu Tractat d'ateologia
En realitat el llibre no mereix gran interès. Però a partir del moment en què, en poques setmanes, l'adquireixen 200.000 persones, es converteix en un fet social. Com a home de formació universitària, m'ha indignat la manera de procedir d'un docent que no respecta les normes elementals de metodologia exigides per al treball intel·lectual. El seu llibre, en el qual es barregen història i exegesi bíblica, és un batibull indigne d'un filòsof. S'ha deixat portar per la passió. Un tractat és normalment un gènere literari amb lleis ben definides. No es pot considerar com a tal un requisitori basat en l'odi. A més, com a ciutadà, penso que és greu d'insultar una família de pensament presentant els seus membres com a imbecils. Aquest ensenyament del menyspreu té conseqüències preocupants per a la democràcia. 

Vostè evoca la cultura del menyspreu, de la qual seria víctima el catolicisme. Ara bé, no desmenteix la seva opinió l'emoció suscitada a França per la mort de Joan Pau II? 
La gran emoció que va acompanyar l'agonia de Joan Pau II mostra fins a quin punt la nostra cultura segueix impregnada de catolicisme. Em va sorprendre que els mitjans, per una vegada, s'abstinguessin de pronunciar judicis prematurs sobre Benet XVI. Per ara, res no ha confirmat la imatge de reaccionari enfeudat. Ha fet gestos d'obertura envers els no creients i els jueus. En el seu encontre amb els joves a Colònia, ha parlat de valors positius, abans que de prohibicions. 

Voste afirma que el protestantisme i el judaisme a França estan més ben considerats que el catolicisme. A què ho atribueix? 
Al pes de la història. Les situacions històriques, fins i tot recents, continuen produint els seus efectes. Les confessions protestant i jueva han sofert persecució en una època en què l'Església exercia una autèntica tutela sobre les consciències. Fina a la Revolució, no s'era francès del tot si no s'era catòlic. Alguns temen un retorn a aquesta ingerència. És absurd, perquè l'Església ja no disposa de mitjans per a això i tampoc no ho desitja. 

Segons vostè, alguns partidaris de l'ampliació d'Europa desitgen incloure Turquia, per tal de "diluir" la identificació d'Europa amb el cristianisme. No és una afirmació excessiva? 
No puc provar-ho, però tinc la convicció que, per a alguns, la introducció d'una nació musulmana a Europa seria l'oportunitat d'acabar amb allò que els sembla una espècie de confusió entre Europa i el cristianisme. En certs grups --penso, per exemple, en els vinculats amb Voltaire--, hi ha un odi profund envers el passat cristià de França, un ressentiment que, per cert, és parcialment responsable de la davallada de nivell de l'ensenyament de la història al nostre país... Ni Europa ni França serien el que són sense el cristianisme. I això ja no és una convicció personal, sinó un fet històric.

Hem de considerar el llibre de Michel Onfray com el llibre d'un filòsof o com un conjunt d'opinions inspirades per l'odi a propòsit del cristianisme, però també de l'lslam o del judaisme? 
Per a Matthieu Baumier , no hi ha dubte que el llibre entra en la segona categoria. Perquè, en la forma de procedir d'Onfray --explica Baumier--, l'amalgama i la reducció substitueixen la demostració. Per exemple: el fet que nombrosos catòlics no combatessin el nazisme. Onfray conclou que hi ha una relació causa-efecte entre nacionalsocialisme i catolicisme, i això en contra de tots els historiadors seriosos, que han vist en el nazisme una forma de paganisme extrema i desviada. Passa el mateix pel que fa a les dones, a les quals, suposadament, el cristianisme odia; pel que fa a la mort, aquesta és estimada --diu Onfray-- per la religió, o pel que fa al plaer, el qual, segons ell, el monoteisme rebutja sistemàticament. El més curiós és que, a més de perjudicar el cristianisme, Onfray perjudica l'ateisme, tradició de pensament summament respectable i legítima, que ell transforma en una visió simplista del món. 

[<]
1
© Parròquia de Sarrià, 2006. All rights reserved