Cicle
de conferències quaresmals
L'evangeli
de la Transfiguració
Diumenge vinent: col·lecta
pel Seminari
Consell Pastoral i Escola de
Pregària
Viacrucis els diumenges de Quaresma
Donatius per eixugar el dèficit
de les obres
Els 15 punts per a una Quaresma
diferent
Davant una Europa sense arrels
CICLE DE CONFERÈNCIES
OUARESMALS
Lloc: Teatre del Centre Parroquial
Hora: 20.00 h
Dijous 16: "Deus
caritas est o la humanitat de Déu"
a càrrec de Mn. Francesc Verges Vives
Dijous 23 i 30: "L'Eucaristia,
unió de l'amor a Déu i als germans"
a càrrec del Dr. Jaume González
Padrós
L'EVANGELI DE LA TRANSFIGURACIÓ.
Contemplar,
conèixer Déu, és participar de la llum del Tabor,
la muntanya santa del silenci i de la pregària, de la intimitat
amb el Mestre. La reflexió sobre aquesta escena ens ajuda a refer
el camí de Jesús amb els seus deixebles i estableix com un
itinerari obligat de tota forta experiència contemplativa. Un itinerari
en set moments:
-
Pujar amb Jesús a la santa muntanya
de la pregària, com els deixebles.
-
Estar amb Crist en l'oració, en la
seva presència i companyia. Ell ens mostra el Pare.
-
Esguardar els protagonistes de l'encontre
-Moisès, Elies i els tres apòstols- per entrar en la comunió
dels sants de l'Antic i del Nou Testament.
-
Escoltar les paraules d'Aquell que és
la Paraula del Pare.
-
Contemplar el rostre del Senyor de la glòria.
-
Romandre amb Jesús sol.
-
Baixar amb Jesús de la muntanya per
prosseguir, dia rere dia, el camí de la voluntat del Pare.
DIUMENGE VINENT: COL·LECTA
PEL SEMINARI. Enguany el lema de la campanya "Per Crist i per tots:
capellà" vol subratllar la vocació de servei que tenen tots
els qui són cridats a seguir-lo en el ministeri presbiteral. Siguem
generosos amb el nostre Seminari i preguem per la perseverança dels
seus seminaristes, com també perquè siguin més els
joves que responguin a la crida de Jesús. Recordem que, els caps
de setmana, col·labora amb nosaltres el seminarista Sergi Notó.
CONSELL PASTORAL. Es reunirà
el proper dimarts, 14 de març, a les 20.00 h, a la sala de la rectoria.
ESCOLA
DE PREGÀRIA BEAT PERE TARRÉS: Dimecres, de les
10.30 a les 11.15 h, a la Capena del Santíssim. Durant la Quaresma,
aquesta "escola" és especialment recomanable. La pregària
és transfiguració.
VIACRUCIS ELS DIUMENGES DE
QUARESMA, A LES 18.30. Som convidats a aquesta exercitació pietosa,
tan tradicional de Quaresma. En acabar el Viacrucis, tindrà lloc,
a l'Altar Major, l'EXPOSICIÓ DEL SANTÍSSIM SAGRAMENT
i es donarà la benedicció. Temps d'adoració silenciosa.
DONATIUS PER EIXUGAR EL DÈFICIT
DE LES OBRES. En fem memòria. Procurem fer aportacions concretes
i específiques per a aquesta finalitat, sense descuidar els donatius
ordinaris per al manteniment de la Parròquia i per fer possible
la nostra contribució mensual al Fons Comú Diocesà.
ELS 15 PUNTS PER A UNA QUARESMA
DIFERENT. En trobareu noves còpies a la vostra disposició,
atès que la setmana passada es van exhaurir. També els trobareu
fent clic aquí. Us pot ajudar en
el vostre itinerari quaresmal personal.
DAVANT UNA EUROPA SENSE ARRELS
He llegit amb avidesa el llibre Senza
radici. Europa, relativismo, cristianesimo, islam, editat a Itàlia
per Mondadori i que conté dues importants conferències: l'una,
de Marcello Pera, "Il relativismo, il cristianesimo e Occidente, i l'altra,
del cardenal Joseph Ratzinger, "Europa. I suoi fondamenti spirituali ieri,
oggi e domani". També conté les dues cartes que es creuen
ambós sobre aquests temes. A Itàlia ja van per la novena
edició. Marcello Pera és filòsof i president del Senat
Italià i es confessa no creient, però critica, com Ratzinger,
la dictadura del relativisme. Escriu: La idea de relativisme pren diversos
noms: "pensament postmodern", "pensament postil·lustrat", "pensament
sense fonaments", "pensament sense veritat", "desconnstructivisme", etc.
El màrqueting és variat, però el target és
sempre el mateix: es tracta de fer adeptes a la idea que no existeixen
fonaments als nostres valors i que no es poden adduir proves o arguments
sòlids per establir que una cosa és millor o val més
que una altra". Marcello Pera, que fou rebut dissabte 5 de març
per Benet XVI, acaba de fer públic el Manifest "Per Occident,
força de civilittació", el qual està produint
un ampli debat en els ambients polítics i culturals italians. Transcric,
pel seu indubtable interès, el més important i substancial
del seu Manifest. El model italià de la "laïcitat" s'allunya
del "laïcisme" francès, el qual es vol introduir aquí.
M. V.
"Occident estè en crisi. Atacat des de l'exterior
pel fonamentalisme i el terrorisme islàmic, és incapaç
de respondre'n al desafiament. Minat a l'interior per una crisi moral i
espiritual, no troba el coratge per respondre-hi. Ens sentim culpables
pel nostre benestar, ens avergonyim de .les nostres tradicions, considerem
el terrorisme com una reacció als nostres errors. El terrorisme,
tanmateix, és una agressió directa contra la nostra civilització
i contra tota la humanitat. Europa està immòbil. Continua
perdent natalitat, competitivitat i unitat d'acció en l'escena internacional.
Amaga i nega la seva pròpia identitat, i per això va fracasar
en l'intent de dotar-se d'una Constitució legitimada pels ciutadans.
Determina una ruptura amb els Estats Units i fa senyera de l'antiamericanisme.
Les nostres tradicions són objecte de discusió. El laïcisme
i el progressisme reneguen de costums mil·lenaris en la nostra història.
Es menyspreen els valors de la vida, de la persona, del matrimoni, de la
família. Es predica la igualtat dels valors de totes les cultures.
Es permet, sense guies ni regles, la integració dels immigrants.
Com ha dit Benet XVI, avui "Occident ja no s'estima a si mateix". Per a
superar aquesta crisi, necessitem més compromís i més
coratge per a la nostra civilització.
Occident: Ens comprometem amb la reafirmació
dels valors de la civilització occidental, com a font de principis
universals i irrenunciables, i ens oposem, en nom d'una tradició
cultural i històrica comuna, a qualsevol intent de construir una
Europa alternativa i contraposada als Estats Units.
Europa: Ens comprometem amb la refundació
d'un nou europeisme que retrobi en la inspiració dels pares fundadors
de la Unitat Europea la seva veritable identitat i la força per
parlar al cor dels seus ciutadans.
La vida: Ens comprometem a donar suport
a la vida, des de la concepció a la mort natural, i a considerar
el no-nascut com a algú, titular de drets que han de ser objecte
d'equilibri amb altres, mai com a quelcom fàcilment sacrificable
amb fins diversos.
La subsidiarietat: Ens
comprometem a donar suport al principi de tanta llibertat com sigui possible,
tant Estat com sigui necessari, ressaltant així la supremacia cristiana
i liberal de la persona i els cossos intermedis de la societat civil, i
la concepció del poder polític com una ajuda i un instrument
de la lliure iniciativa dels individus, les famílies, les associacions,
les companyies i el voluntariat.
La família: Ens comprometem a refermar
els valors de la família com a societat natural fundada en el matrimoni,
digna de protecció i diferent de qualsevol altra forma d'unió
o vincle.
La llibertat: Ens comprometem a difondre
la llibertat i la democràcia com a valors universals vàlids
arreu, tant a l'Occident com a l'Orient, al nord com al sud. No poden existir
els privilegis d'uns pocs al preu de l'esclavitud de molts.
La religió: Ens comprometem a refermar
la separació entre Estat i Església, sense caure en la temptació
laïcista de relegar la dimensió religiosa únicament
a l'esfera del privat.
L'educació: Ens comprometem a defensar
i promoure la llibertat d'educació sense negar la funció
de l'ensenyament públic. Entenem per això la plena equiparació
de l'escola no estatal amb l'estatal, aplicant també en aquest
terreny el principi general de subsidiarietat.