Solemnitat de Sant Josep
Festival de teatre, cançó i dansa al Centre Parroquial
Avui, col·lecta extraordinària pel Seminari
Cicle de conferències quaresmals
Pastoral de la Salut. Casal del Beat Tarrés. Acció Catòlica d’Adults
Escola de Pregària
Viacrucis els diumenges de Quaresma, a les 18.30 h
Tradicional calçotada
Vetlla de pregària per la vida
Testimoni vocacional del nostre seminarista Sergi Notó Ruiz
 

SOLEMNITAT DE SANT JOSEP. Aquest any, per mor de coincidir amb un diumenge de Quaresma, la solemnitat litúrgica es trasllada a demà dilluns, 20 de març: Misses: 8.00, 10.00 i 20.15 h. 

FESTIVAL DE TEATRE, CANÇÓ I DANSA. El Centre Parroquial celebra la festa del seu patró, amb un festival de teatre, cançó i dansa, i fi de festa amb cantada d’havaneres, cremat i coca per a tothom. Dissabte 18 de març, a les 22.00 h, i diumenge 19 de març, a les 18.00 h.

AVUI, COL·LECTA EXTRAORDINÀRIA PEL SEMINARI. Siguem generosos amb el nostre Seminari diocesà. A continuació, podreu llegir el testimoni vocacional d’en Sergi Notó, el nostre seminarista. 

CICLE DE CONFERÈNCIES QUARESMALS. Dijous 23 i 30, a les 20.00 h, al Teatre del Centre Parroquial. Aquestes dues conferències aborden el. tema de “L’Eucaristia, unió de l’amor a Déu i als germans”, a càrrec del Dr. Jaume González Padrós. No ens les perdem! 

PASTORAL DE LA SALUT. Es reunirà el proper dimarts 21 de març, a les 20.00 h, a la sala de la rectoria. CASAL DEL BEAT PERE TARRÉS. Dimarts 21 de març, a les 18.00, al Centre Parroquial. ACCIÓ CATÒLICA D’ADULTS. Dimarts, 21 de març, a les 18.00 h, a la Rectoria. 

ESCOLA DE PREGÀRIA BEAT PERE TARRÉS. Dimecres, de les 10.30 a les 11.15 h, a la Capella del Santíssim. Durant la Quaresma aquesta “escola” és especialment recomanable. La pregària és transfiguració. 

VIACRUCIS ELS DIUMENGES DE QUARESMA, A LES 18.30 h. Som convidats a aquesta exercitació pietosa, tan tradicional de Quaresma. En acabar el viacrucis, tindrà lloc, a l’Altar Major, l’Exposició del Santíssim Sagrament i es donarà la benedicció. Temps d’adoració silenciosa. 

TRADICIONAL CALÇOTADA. Aprofitant la sortida de dos dies que realitzarà el nostre Esplai parroquial, el proper cap de setmana, a l’Espluga de Francolí. La trobada finalitzarà amb la celebració de l’Eucaristia a l’ermita de la Santíssima Trinitat. Hi són convidades també les famílies de la comunitat parroquial que vulguin afegir-s’hi. Ens agradaria que altres matrimonis hi participessin amb els seus fills. Si en voleu més informació, poseu-vos en contacte amb el Sr. Joan Grimalt (responsable dels pares de l’Esplai) trucant-lo al tel. 932 803 837.

VETLLA DE PREGÀRIA PER LA VIDA. Divendres 24 de març, a les 21.00 h, a la Parròquia de la Mare de Déu del Remei (Les Corts). Tot acollint el gran do del Verb fet home en el si de Santa Maria Verge, en la vigília de la Solemnitat de l’Anunciació del Senyor, com a membres de Crist i testirnonis de l’Evangeli de la Vida, som convidats a pregar. Organitzen les parròquies de la Mare de Déu del Remei, de Sant Gregori Taumaturg i de Sant Vicenç de Sarrià. 
 

Què és la vocació? Davant d’aquest interrogant s’obre un món de situacions, de sentiments, de moments intensos de llum i també de foscor. La meva vocació és la història d’una travessia, una travessia que segueix mar endins i que actualment navega per les aigües del Seminari i les d’aquesta parròquia sarrianenca. Aquesta singladura va començar el dia de la meva confirmació. Després de rebre el sagrament i continuant en els grups de postconfirmació a la Parròquia de Sant Lluís Gonzaga, vaig adonar-me d’una circumstància nova i alhora fonamental per a mi. Tenia un nou amic: Jesús. I això, passats els anys, m’ha servit per adonar-me que un viatge resulta més atractiu i enriquidor quan el fas acompanyat, i jo el començava acompanyat d’aquell que encarna la fidelitat gratuïta. Aquesta travessia cada diumenge arribava a un port important: l’Eucaristia. En el mossèn podia percebre quelcom diferent d’allò que podia viure i percebre amb els amics, l’ esport o les diversions típiques d’aquella edat. Aquella atracció em seduïa d’una manera que jo no sabia interpretar. Aquella inquietud va desvetllar en mi l’interès per saber que era allò de ser capella. De manera que en un parell d’ocasions vaig visitar el seminari per conèixer i trobar-me de prop amb aquella realitat desconeguda. 

El Senyor coneix la nostra història personal molt abans que nosaltres sapiguem quina és i el Senyor havia pensat que aquell moment potser encara no era el que Ell tenia previst. Amb aquest equipatge, vaig arribar a la universitat. Jo volia ser metge, però les circumstancies em van fer passar per tres anys de Biològiques, els quals em van permetre la possibilitat d’estudiar Medicina a Buenos Aires. Jo no m’ho vaig pensar i agafant les maletes vaig viatjar cap a la terra de la Plata, on vaig començar la meva formació com a metge. Jo gaudia a l’hospital fent pràctiques, suturant ferides, parlant amb els malalts. Però amb freqüència era conscient que l’ombra del sacerdoci emboirava les meves nits i ocupava les meves estones de pregària. La idea de ser capellà continuava viatjant amb mi. Va ser durant la celebració de l’última pasqua que vaig viure a Buenos Aires, en una atmosfera d’oració i de contemplació. La nau del meu navegar s’aturava. Aquella nit, el dolor del fill de l’Home clavat a la creu em feia sentir una nova sensació. Contemplant la creu, el mateix Jesús mort per tots nosaltres em demanava que inflés les veles, girés el timó i reordenés la travessia vers Ell. Aquella nit, la nit amb més llum que he contemplat, el Senyor m’estava cridant a seguir-lo i a dir sí. 

Vaig tornar a Barcelona, però els estudis de medicina els vaig haver de continuar a Madrid. A partir d’aquell moment el compromís havia fet un pas important: jo havia de buscar el Senyor però allò realment fascinant i al mateix temps misteriós era que el Senyor ja m’havia trobat a mi. Anava passant proves i entre les ones de la incertesa vaig creure que era el moment de cercar orientacions amb un director espiritual. De manera que durant tres anys, i sota el guiatge d’un religiós, vaig començar a discernir allò que el Senyor volia per a mi. I l’acompanyament espiritual va il·luminar aquella temporada. Era la segona vegada que donava gràcies per poder fer el viatge acompanyat. Així doncs, passat el discerniment, era moment de recollir els estris, canviar la ruta i estar preparat tant per a un temporal com per a un dia de calma i sol. 

Ara fa cinc anys que el Senyor va proposar-me entrar al Seminari i lliurar-li la meva vida. Jo vaig fer-ho, amb els meus pecats, amb les meves limitacions, però també ple d’il·lusions. Jesús em convidava a participar de l’alegria de la seva festa. D’aquest lliurament el que realment em sedueix és que quan li lliures la vida a Déu, l’estàs lliurant a totes les persones que Ell et posa al davant i que avui són tots els que fan respirar aquesta Parròquia, vosaltres i els companys de seminari amb els quals comparteixo travessia. L’any passat el lema triat pel dia del Seminari va ser “Fa més feliç donar que rebre”. Aquest vol ser el llibre de capçalera de tot prevere i també dels qui ens preparem per a tal ministeri. És per això que estem cridats a ser servidors dels homes del nostre món. Aquest any, davant la pregunta “Senyor, què vols que faci?”, el lema del dia del Seminari concreta: “Per Crist i per tots: capellà”. Ara la travessia continua per altres aigües, però el destí continua essent el mateix: regalar la meva vida al Senyor per causa de tots vosaltres. 

Només em resta donar gràcies a Déu per haver posat la confiança en mi i agrair constantment a la Verge Maria, Mare de Déu i ombra silenciosa de Crist, la seva tasca callada d’orientació i il·luminació del meu navegar.

[<]