URL: http://www.parroquiasarria.net
A/e: santvicenc@terra.es
Any 27, n. 18: Quart Diumenge de Quaresma
26 de març de 2006

III Conferència quaresmal
Diumenge Laetare
Col·lecta extraordinària pel Seminari
V Trobada Mundial de Famílies a València
Acció Catòlica d’Adults. Escola de Pregària
Viacrucis i Exposició del Santíssim
Període de preinscripció a les escoles

La postmodernitat líquida
 

III CONFERÈNCIA QUARESMAL. Aquest proper dijous 30 de març, a les 20.00 h, al Teatre del Centre Parroquial (rere el Mercat), tindrà lloc la darrera predicació dins el Cicle de Conferències Quaresmals: “L’Eucaristia, unió de l’amor a Déu i als germans”, a càrrec del Dr. Jaume González Padrós, pvre. El conferenciant, professor de l’Institut de Litúrgia, ens parlarà de la segona part de la Sagrada Eucaristia, és a dir, la corresponent a la Litúrgia Eucarística, completant la primera part, la Litúrgia de la Paraula, tema de la conferència de dijous passat. No ens la perdem! 

DIUMENGE LAETARE. “Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna”, diu Jesús a Nicodem. El veritable coneixement de Jesús no ve donat pels miracles, sinó per la penetració en el misteri de l’amor diví que ell ha vingut a revelar-nos per a la salvació del món. .Només, però, en l’Esperit es pot reconèixer aquest misteri i acceptar la llum de salvació. La litúrgia d’avui ens convida a reconèixer en el sacrifici de Crist, mort sobre la creu, la llum radiant de la resurrecció. Preguem els uns pels altres, perquè no ens manqui mai el coratge de la veritat i la força de la conversió per tal d’ abandonar les tenebres i escollir la llum. 

COL·LECTA EXTRAORDINÀRIA PEL SEMINARI. En la col·lecta de diumenge passat vàrem recollit 4.409 euros, els quals seran lliurats al nostre Seminari Diocesà.. Moltes gràcies per la vostra generositat! 

V TROBADA MUNDIAL DE LES FAMÍLIES A VALÈNCIA DEL 8 AL 9 DE JULIOL. Des de la Parròquia, ja ens hem inscrit a aquest Encontre Mundial de Famílies convocat pel Papa Benet XVI. Si hi esteu interessats, cal que us poseu en contacte amb Mn Joan Obach (660 315 659, mnjoanobach@parroquiasarria.net). Teniu en compte que les places són molt limitades, per tant, no trigueu a inscriure-us-hi. Podeu trobar més informacions en els cartells del cancell de l’església parroquial. 

ACCIÓ CATÒLICA D’ADULTS. Dimarts, 28 de març, a les 18.00 h, a les sales de la rectoria. ESCOLA DE PREGÀRIA BEAT PERE TARRÉS. Dimecres, de les 10.30 a les 11.15 h, a la Capella del Santíssim. Durant la Quaresma, aquesta “escola” és especialment recomanable. La pregaria és transfiguració. 

VIACRUCIS ELS DIUMENGES DE QUARESMA, A LES 18.30. Som convidats a aquesta exercitació pietosa, tan tradicional de Quaresma. En acabar el viacrucis, tindrà lloc, a l’Altar Major, l’EXPOSICIÓ DEL SANTÍSSIM SAGRAMENT i es donarà la Benedicció. Temps d’adoració silenciosa. 

“PERÍODE DE PREINSCRIPCIÓ” A LES ESCOLES. Ha començat el 21 de març. Les famílies poden sol·licitar plaça per als seus fills en centres docents sostinguts amb fons públics, és a dir, tant en les escoles públiques com en les privades concertades. Segons la legislació vigent, en sol·licitar plaça per als seus fills, els pares han de saber que tenen dret a exigir que en l’escola escollida els seus fills rebin l’ensenyament de la religió catòlica. Aquest ensenyament, com sabeu, més de caràcter cultural, no és la catequesi que es fa a les parròquies, però pot ser-ne un bon complement. 

 

LA POSTMODERNITAT LÍQUIDA

Les imatges de masses juvenils –aplegades, segons alguns, innocentment, espontàniament– bevent cervesa a galet a estat un trist espectacle. Sí, la postmodernitat és, sense dubte, “líquida”, i no només perquè les teoritzacions sobre ella parlin de pensament feble, d’escepticisme difús, de manca de valors sòlids, sinó perquè mai com ara, contemplant aquest espectacle delirant, no s’havia visibilitzat tan materialment, i massivament, aquesta “liquidesa”. Què dir-hi? Com llegir aquests fets? Què podem fer-hi? Les respostes no són fàcils. Encara que no sempre directament referits al tema, aquests dies he llegit a la premsa articles molt notables: El fascismo de la posesión inmediata, d’en Rafael Argullol (El País, 14 de febrer), Derrota sutil, d’Àngel Castiñeira i Josep M. Lozano (La Vanguardia, 16 de març) “Condescendientes con el botellón”, d’en Salvador Cardús (La Vanguardia, 22 de març). 

El problema no són només, i ni tan sols directament, els joves. El problema és el conjunt de la nostra societat. No estem davant una societat manifestament immadura? El desig d’evitar responsabilitats, els immediatismes, el refús als compromisos vitals, no afrontar les exigències de la realitat, no voler esdevenir adults –la síndrome de Peter Pan– reflecteixen una perillosa i destructiva patologia social. En el fons, el que alguns anomenen la “societat de la desvinculació”. El buit estructural d’aquesta societat prové, sobretot, de la crisi del pare. L’absència del pare –la crisi de paternitat– genera una societat narcisista. Els polítics, els pares i els educadors en general tenen la seva específica quota de responsabilitat en tot això, i ara se senten impotents, desbordats. 

Creure que l’assignatura de “ciutadania” ho pugui resoldre és d’ingenus. Potser serà més aviat un adoctrinament ideològic. Si la família s’afebleix, si les condensacions intermèdies desapareixen, si les diversitats s’anul·len, si les conviccions es releguen a l’àmbit privat –perquè són només “creences”–, aleshores estem assistint a un procés quasi antropològic d’homogeneïtzació: en la psicologia dels infants i adolescents, en l’empobriment del llenguatge, en la cultura musical, en els comportaments de consum, en els pensaments polítics, en la visió mateixa de la vida. Em pregunto: només homogeneïtzació, o potser també totalitarisme encobert, “soft”? És necessària i urgent la correcció del sistema. “democràtic”. Quan en plena societat de consum, els objectes i els subjectes canvien acceleradament en tots els àmbits, als polítics els hem de votar en llistes tancades i els permetem el monumental abús de fer i desfer, al seu albir, durant quatre anys, fins i tot de pactar amb els adversaris ideològics, per tal de seguir encimbellats en el govern. 

La disminució d’un sentit recte, adequat, just, fecund des d’un punt de vista educatiu, de l’autoritat dels pares i dels mestres, genera l’aparició de bandades despersonalitzades, gregàries, portadores d’una societat negativa i destructiva. La ruptura amb el món adult, la manca d’interacció i diàleg amb els adults no només no és un alliberament per al jove, sinó que significa una caiguda en “tiranies” amb freqüència pitjors: les exercides pel grup de coetanis, pels col·legues dels dissabtes a la nit, pels “ultres’ del futbol, pels líders de les tribus urbanes. La saludable “rebel·lió” contra el pare és substituïda per la “rendició” i sotmetiment al grup, a la colla, a la banda, contra la qual el noi o la noia no se sap defensar. “Els responsables d’educació denuncien tímidament l’assetjament escolar quan fa ja molt temps que l’odi a la cultura està activament fornit en moltes escoles amb el silenci còmplice de mestres i pares de família” (R. Argullol). 

La televisió, per la seva banda, fa forat. El sociòleg Cardús critica l’atenció desmesurada dels mitjans al “botellón”, fins al punt que ells mateixos han creat l’expectativa d’èxit i han ajudat que es produïssin les concentracions: “Cal estar cec per seguir suposant que els “botellons” són espontanis i no institucionalitzats: si avui dia és precisament el ressò mediàtic el camí més poderós d’institucionalització social!” Sobre la televisió en general cal dir que està en perfecta sintonia amb les estructures mentals del públic. L’índex d’audiència (la dictadura de l’èxit) és l’espill de la immaduresa de la nostra societat. En realitat, no és la televisió la que fa estúpida la gent, sinó els ignorants i immadurs que s’empassen tot el que els administra la pantalla i aspiren a cretinades cada cop més grans. Algú ha dit que “si l’escola fos eficaç, la televisió no seria tan poderosa”. Els infants i adolescents –i molts adults immadurs– tenen enormes dificultats per distingir els fets de la ficció, les metàfores de la realitat, i són incapaços de descodificar els missatges simbòlics. 

Un comentari recent de Benet XVI en una reunió amb els rectors de Roma. “Aquesta joventut, que cerca en les discoteques d’estar molt a prop els uns dels altres, sofreix en realitat una gran soledat i també incomprensió. Els pares estan en gran part absents en la formació de la família.” És des de la família, doncs, que cal començar. I que les famílies conscients d’aquesta problemàtica, influeixin amb més força i determinació en l’espai públic.
 

Mn. Manel Valls i Serra, rector
 
[<]
1
© Parròquia de Sarrià, 2006. All rights reserved