URL: http://www.parroquiasarria.net
A/e: santvicenc@terra.es
Any 27, n. 39: Solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè
24 de setembre de 2006
La Mare de Déu de la Mercè
Moviment d'Acció Catòlica d'Adults
Inici de la Catequesi d'Infants
Moviment Infantil i Juvenil
Discurs de Benet XVI a Ratisbona: "Fe, raó i universitat"
Un text de Bruno Forte sobre l'Església: "Sí estimo l'Església" (I)
 

LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 
La festa d'avui evoca el patronatge de la Mare de Déu sobre la ciutat de Barcelona i sobre l'ordre dels mercedaris fundada al segle XII per sant Pere Nolasc i sant Ramon de Penyafort amb el favor del nostre rei en Jaume. 

Una antiga seqüència de la litúrgia d' aquesta festa diu: 
Ecce fidem, ecce vitam, Astu, plagis impetítam, 
Fere tot malis contrítam, Firmat Virgo Genetrix. 
(Mireu com la Mare de Déu enforteix la fe, la vida que està en perill 
i és atacada i gairebé consumida per tants de mals) 
 

MOVIMENT D'ACCIÓ CATÒLICA D'ADULTS. Trobada el proper dimarts 26 de setembre, de 18.00 a 19.30 h, a la Sala de la Rectoria. Es farà servir el mateix llibre de l'any passat en la seva segona part: "Introducció al Leccionari de la Missa". 

INICI DE LA CATEQUESI D'INFANTS. Les trobades dels 6 graus de la Catequesi d'iniciació cristiana seran tots els dijous del curs, de 18.00 a 19.15 h, al Centre Parroquial, i van dirigides als infants de 7 a 13 anys. La Catequesi s'inicia aquest proper dijous 28 de setembre a les 18.00 h. La reunió previa de catequistes serà el proper dimarts 26, a les 18.00 h, al mateix Centre. 

MOVIMENT INFANTIL I JUVENIL. L'Esplai Parroquial inicia les seves trobades el dissabte 7 d'octubre, a les 18.00 h, al Centre Parroquial. Va dirigit a tots els nois i noies de 6 a 14 anys. Permeten que els nostres infants es coneguin i tractin entre ells. És una bona forma d'inserir-se més plenament en la nostra comunitat parroquial, la qual és i vol ser, per damunt de tot, "família". La reunió de pares serà el divendres 29, a les 21.00 h, al Centre Parroquial. El grup de joves (a partir de 15 anys) es trobarà el dissabte 30, a les 16.30 h, davant la rectoria. La inscripció per a tots dos àmbits es pot fer al despatx parroquial, o també en acabar la missa dels dissabtes a les 20.15 h. 

"FE, RAÓ I UNlVERSITAT. RECORDS I REFLEXIONS". És el títol del discurs de Benet XVI a la Universitat de Ratisbona. A la web parroquial i a l'entrada del Temple en podeu trobar el text íntegre en català. Llegiu-lo i mediteu-lo, sobretot pels interrogants que planteja al món occidental. 

CARTA SOBRE L'ESGLÉSIA, UN TEXT DE BRUNO FORTE. Aquest gran teòleg italià, actualment arquebisbe de Chieti-Vasto, ha escrit per als seus diocesans aquest text sobre l'Església. Avui en podeu llegir la primera part. 
 

SÍ, ESTIMO L'ESGLÉSIA" (I) 

Em dius: parla'm de l'Església que estimes! Sí, estimo l'Església: l'estimo com un fill estima la mare que li ha donat la vida. La trobo formosa i digna d'amor fins quan alguna arruga li cobreix el rostre o quan em sembla no comprendre prou profundament les seves decisions i els seus ritmes. Per això te'n parlaré com em dicta l'amor. Si penso en el do que l'Església m'ha fet en generar-me a la Vida divina amb el Baptisme o en l'ajut que m'ha donat en fer-me créixer en la fe a l'escola de la Paraula de Déu, si reflexiono sobre com m'ha alimentat i m'alimenta amb el Pa de la Vida que és el Cos mateix de Jesús o si tinc present totes les vegades que m'ha perdonat els pecats amb el sagrament de la Reconciliació, si medito sobre la gràcia de la meva vocació i missió entre els homes, reconeguda i sostinguda per l'Església, com s'esdevé per a la vocació de tots els consagrats i dels esposos cristians, sento que l'agraïment m'envaeix el cor i que l'impuls a estimar-la i a fer-la cada vegada més creïble i bella se'm presenta superior a tota raó que li sigui contrària. 

És la meva convicció profunda, madurada en l'experiència dels anys i alimentada per la flama viva de la fe i de l'amor, que l'Església no neix d'una convergència d'interessos humans o de l'impuls d'un qualsevol cor generós, sinó que és do que ve de dalt, fruit de la iniciativa divina: dir que l'Església és el poble de Déu no és per a mi una expressió qualsevol, una detinició abstracta, sinó la confessió humil que es ella qui m'ha fet trobar el Déu viu, Senyor, origen i meta del seu poble! Pensada des de sempre en el designi del Pare, l'Església ha estat preparada a través de l'Aliança amb Israel, el poble elegit, a fi que, acomplerts els temps, fos donada a tots els homes com la casa i l'escola de la comunió amb Déu gràcies a la missió del Fill vingut a nosaltres en la carn i a l'efusió de l'Esperit Sant. 

Sí: crec l'Església, "credo Ecclesiam", com deien els cristians des dels inicis, crec que ella és obra de Déu i no de l'home, inaccessible en el seu cor que batega a un esguard purament humà. Crec que l'Església és "misteri", tabernacle de Déu entre els homes, fragment de carn i de temps en el qual l'Esperit de l'Etem ha vingut a fer-hi estada. I per això sé que l'Església no s'inventa ni es produeix, sinó que es rep: és a dir, que cal acollir-la incessantment amb la invocació i l'acció de gràcies, en un estil de vida contemplatiu i eucarístic. A l'esguard de la meva fe, generada en el cor de l'Església Mare per l'acció de la Trinitat divina, l'Església se'm presenta com a "icona de la Trinitat", imatge vivent de la comunió del Déu que és Amor, poble generat per la unitat del Pare, del Fill i de l'Espent Sant. 

És així que esdevinc conscient que la diversitat dels dons i dels serveis suscitats en cada u de nosaltres, els batejats per l'acció de l'Esperit Sant, els quals som més acollits i viscuts com més vivim de fe, d'amor i de pregària, és una diversitat que no solament no compromet sinó que expressa la profunda unitat que ve de Déu per a tots els batejats. I reconec com a signes i servidors d'aquesta unitat els pastors, des del Papa, bisbe de l'Església de Roma, que presideix en l'amor la comunió de tota l'Església, als bisbes en comunió amb ell, als sacerdots que en cada comunitat són enviats pel bisbe. En l'amor al Papa i al bisbe, signe de Crist Pastor, en la docilitat al seu guiatge, tots els qui han rebut els diversos dons entren en diàleg entre si i creixen en la comunió. És la comunió d'un poble de creients adults i responsables en la fe i en l'amor, capaços de pronunciar amb la vida tres grans "no" i tres grans "sí". 

El primer "no" és el no al descompromís, al qual ningú no té dret perquè els dons rebuts per cada u cal que siguin viscuts en el servei dels altres: a aquest "no" hi ha de correspondre el "sí" a la coresponsabilitat, per la qual cada u es fa càrrec en la part que li és pròpia del bé comú que ha de realitzar segons el designi de Déu. El segon "no" és el no a la divisió, a la qual ningú no pot sentir-se autoritzat, perquè els carismes provenen de l'únic Senyor i estan orientats a la construcció de l'únic Cos que és l'Església: el "sí" que en segueix és el sí al diàleg fratern, respectuós de la diversitat i orientat a la constant recerca de la voluntat del Senyor per a cada u i per a tots. El tercer "no" és el no a la fixació i a la nostàlgia del passat, que ningú no ha de consentir perquè l'Esperit és sempre viu i operant en la vida i en la història: a aquest "no" ha de correspondre-hi el "sí" a la contínua reforma, per la qual cada u pugui realitzar amb creixent fidelitat la crida de Déu, i tota l'Església pugui celebrar-ne la glòria. A través d'aquest triple "no" i aquest triple "sí", l'Església es presenta com a icona viva de la Trinitat, comunió d'homes i dones, adults i responsables en la seva diversitat, units entre ells en l'amor (seguirà la segona part en el pròxim Full)

Bruno Forte, arquebisbe de Chieti-Vasto 

[<]

1
© Parròquia de Sarrià, 2006. All rights reserved