LA MARE DE DÉU DE LA
MERCÈ
La festa d'avui evoca el patronatge de la Mare
de Déu sobre la ciutat de Barcelona i sobre l'ordre dels mercedaris
fundada al segle XII per sant Pere Nolasc i sant Ramon de Penyafort amb
el favor del nostre rei en Jaume.
Una antiga seqüència de la litúrgia
d' aquesta festa diu:
Ecce fidem, ecce vitam, Astu, plagis impetítam,
Fere tot malis contrítam, Firmat Virgo
Genetrix.
(Mireu com la Mare de Déu enforteix la
fe, la vida que està en perill
i és atacada i gairebé consumida
per tants de mals)
MOVIMENT D'ACCIÓ CATÒLICA
D'ADULTS. Trobada el proper dimarts 26
de setembre, de 18.00 a 19.30 h, a la Sala de la Rectoria. Es farà
servir el mateix llibre de l'any passat en la seva segona part: "Introducció
al Leccionari de la Missa".
INICI DE LA CATEQUESI D'INFANTS.
Les trobades dels 6 graus de la Catequesi d'iniciació cristiana
seran tots els dijous del curs, de 18.00 a 19.15 h, al Centre Parroquial,
i van dirigides als infants de 7 a 13 anys. La Catequesi s'inicia aquest
proper dijous 28 de setembre a les 18.00 h. La reunió previa de
catequistes serà el proper dimarts 26, a les 18.00 h, al mateix
Centre.
MOVIMENT INFANTIL I JUVENIL.
L'Esplai Parroquial inicia les seves trobades el dissabte 7 d'octubre,
a les 18.00 h, al Centre Parroquial. Va dirigit a tots els nois i noies
de 6 a 14 anys. Permeten que els nostres infants es coneguin i tractin
entre ells. És una bona forma d'inserir-se més plenament
en la nostra comunitat parroquial, la qual és i vol ser, per damunt
de tot, "família". La reunió de pares serà el divendres
29, a les 21.00 h, al Centre Parroquial. El grup de joves (a partir de
15 anys) es trobarà el dissabte 30, a les 16.30 h, davant la rectoria.
La inscripció per a tots dos àmbits es pot fer al despatx
parroquial, o també en acabar la missa dels dissabtes a les 20.15
h.
"FE, RAÓ I UNlVERSITAT.
RECORDS I REFLEXIONS". És el títol
del discurs de Benet XVI a la Universitat de Ratisbona. A la web
parroquial i a l'entrada del Temple en podeu trobar el text íntegre
en català. Llegiu-lo i mediteu-lo, sobretot pels interrogants que
planteja al món occidental.
CARTA SOBRE L'ESGLÉSIA,
UN TEXT DE BRUNO FORTE. Aquest gran teòleg
italià, actualment arquebisbe de Chieti-Vasto, ha escrit per als
seus diocesans aquest text sobre l'Església. Avui en podeu llegir
la primera part.
SÍ, ESTIMO L'ESGLÉSIA" (I)
Em dius: parla'm de l'Església que estimes!
Sí, estimo l'Església: l'estimo com un fill estima la mare
que li ha donat la vida. La trobo formosa i digna d'amor fins quan alguna
arruga li cobreix el rostre o quan em sembla no comprendre prou profundament
les seves decisions i els seus ritmes. Per això te'n parlaré
com em dicta l'amor. Si penso en el do que l'Església m'ha fet en
generar-me a la Vida divina amb el Baptisme o en l'ajut que m'ha donat
en fer-me créixer en la fe a l'escola de la Paraula de Déu,
si reflexiono sobre com m'ha alimentat i m'alimenta amb el Pa de la Vida
que és el Cos mateix de Jesús o si tinc present totes les
vegades que m'ha perdonat els pecats amb el sagrament de la Reconciliació,
si medito sobre la gràcia de la meva vocació i missió
entre els homes, reconeguda i sostinguda per l'Església, com s'esdevé
per a la vocació de tots els consagrats i dels esposos cristians,
sento que l'agraïment m'envaeix el cor i que l'impuls a estimar-la
i a fer-la cada vegada més creïble i bella se'm presenta superior
a tota raó que li sigui contrària.
És la meva convicció profunda, madurada
en l'experiència dels anys i alimentada per la flama viva de la
fe i de l'amor, que l'Església no neix d'una convergència
d'interessos humans o de l'impuls d'un qualsevol cor generós, sinó
que és do que ve de dalt, fruit de la iniciativa divina: dir que
l'Església és el poble de Déu no és per a mi
una expressió qualsevol, una detinició abstracta, sinó
la confessió humil que es ella qui m'ha fet trobar el Déu
viu, Senyor, origen i meta del seu poble! Pensada des de sempre en el designi
del Pare, l'Església ha estat preparada a través de l'Aliança
amb Israel, el poble elegit, a fi que, acomplerts els temps, fos donada
a tots els homes com la casa i l'escola de la comunió amb Déu
gràcies a la missió del Fill vingut a nosaltres en la carn
i a l'efusió de l'Esperit Sant.
Sí: crec l'Església, "credo
Ecclesiam", com deien els cristians des dels inicis, crec que ella és
obra de Déu i no de l'home, inaccessible en el seu cor que batega
a un esguard purament humà. Crec que l'Església és
"misteri", tabernacle de Déu entre els homes, fragment de carn i
de temps en el qual l'Esperit de l'Etem ha vingut a fer-hi estada. I per
això sé que l'Església no s'inventa ni es produeix,
sinó que es rep: és a dir, que cal acollir-la incessantment
amb la invocació i l'acció de gràcies, en un estil
de vida contemplatiu i eucarístic. A l'esguard de la meva fe, generada
en el cor de l'Església Mare per l'acció de la Trinitat divina,
l'Església se'm presenta com a "icona de la Trinitat", imatge vivent
de la comunió del Déu que és Amor, poble generat per
la unitat del Pare, del Fill i de l'Espent Sant.
És així que esdevinc conscient que
la diversitat dels dons i dels serveis suscitats en cada u de nosaltres,
els batejats per l'acció de l'Esperit Sant, els quals som més
acollits i viscuts com més vivim de fe, d'amor i de pregària,
és una diversitat que no solament no compromet sinó que expressa
la profunda unitat que ve de Déu per a tots els batejats. I reconec
com a signes i servidors d'aquesta unitat els pastors, des del Papa, bisbe
de l'Església de Roma, que presideix en l'amor la comunió
de tota l'Església, als bisbes en comunió amb ell, als sacerdots
que en cada comunitat són enviats pel bisbe. En l'amor al Papa i
al bisbe, signe de Crist Pastor, en la docilitat al seu guiatge, tots els
qui han rebut els diversos dons entren en diàleg entre si i creixen
en la comunió. És la comunió d'un poble de creients
adults i responsables en la fe i en l'amor, capaços de pronunciar
amb la vida tres grans "no" i tres grans "sí".
El primer "no" és el no al descompromís,
al qual ningú no té dret perquè els dons rebuts per
cada u cal que siguin viscuts en el servei dels altres: a aquest "no" hi
ha de correspondre el "sí" a la coresponsabilitat, per la qual cada
u es fa càrrec en la part que li és pròpia del bé
comú que ha de realitzar segons el designi de Déu. El segon
"no" és el no a la divisió, a la qual ningú no pot
sentir-se autoritzat, perquè els carismes provenen de l'únic
Senyor i estan orientats a la construcció de l'únic Cos que
és l'Església: el "sí" que en segueix és el
sí al diàleg fratern, respectuós de la diversitat
i orientat a la constant recerca de la voluntat del Senyor per a cada u
i per a tots. El tercer "no" és el no a la fixació i a la
nostàlgia del passat, que ningú no ha de consentir perquè
l'Esperit és sempre viu i operant en la vida i en la història:
a aquest "no" ha de correspondre-hi el "sí" a la contínua
reforma, per la qual cada u pugui realitzar amb creixent fidelitat la crida
de Déu, i tota l'Església pugui celebrar-ne la glòria.
A través d'aquest triple "no" i aquest triple "sí", l'Església
es presenta com a icona viva de la Trinitat, comunió d'homes i dones,
adults i responsables en la seva diversitat, units entre ells en l'amor
(seguirà la segona part en el pròxim Full).
Bruno Forte, arquebisbe de Chieti-Vasto
[<]