Any
28, núm. 3, Diumenge tercer d’Advent
17 de
desembre de 2006
Dominica Gaudete
Celebració penitencial
Grup de matrimonis del dilluns
Escola de Pregària Beat
Pere Tarrés
Catequesi d'Infants
Cercles d'Estudi
Concert de Nadal de l'Escolania
dels Sagrats Cors
Inauguració de la celebració
del centenari de L'Estel
Noces d'Or sacerdotals de Mn
Raventós
Record agraït per la vida
d'en Jaume
DOMINICA “GAUDETE”.
Els
textos d’aquest diumenge ens conviden a viure intensament l’alegria del
Nadal,a assaborir anticipadament l’alegria de la salvació. La joia
cristiana ens parla d’aquesta proximitat, d’aquest sentir-se estimats,
salvats, protegits per Jesús, Déu fet home per nosaltres.
Heus ací el gran secret dels cristians, el seu immens tresor: la
joia de la comunió amb Jesús. No esperis que comenci a fer-ho
un altre. Et toca a tu avui iniciar un cercle de joia donant Jesús
en l’amor al pròxim. L’amor és l’únic tresor que es
multiplica per divisió: és l’única empresa en la qual
més es guanya com més es dóna:regala’l, sembra’l
als quatre vents i demà en tindràs més que abans.
CELEBRACIÓ PENITENCIAL.
Dijous 21 de desembre, a les 20:00 h, tindrà lloc la celebració
comunitària de la penitència o reconciliació tal com
la preveu ordinàriament l’Església, és a dir, amb
acusació individual dels pecats per part del sacerdot a cada penitent.
És comunitària perquè tot sagrament té aquest
caràcter, i més quan abans de Nadal se’ns convida a escoltar
junts la Paraula de Déu, reconèixer junts que som pecadors,
i donar gràcies al Senyor pel do de la seva misericòrdia
i del seu perdó.
GRUP DE MATRIMONIS DEL DILLUNS.
Tindrà
la seva darrera trobada del trimestre, el proper Dilluns 18 de desembre,
a les 21:30. Continuaran treballant l’Encíclica “Deus Caritas est”,
i acabaran la reunió amb un sopar festiu a la Sala de la Rectoria.
ESCOLA DE PREGÀRIA
BEAT PERE TARRÉS. Dimecres, de les 10:30 a les 11:00, a la Capella
del Santíssim. Estona de meditació a partir de les lectures
de la missa dominical. Aquest proper Dimecres 20 de desembre aquesta escola
anirà a càrrec de la Germana Francesca de Verbum Dei.
CATEQUESI D’INFANTS. El
proper Dijous 21 de desembre, a les 18:00, els infants, pares i catequistes,
es trobaran a la Sala de la Rectoria per celebrar el Nadal. Veuran una
breu projecció sobre ‘La història del Nadal’, compartiran
nadales, torrons, neules i una bona dosi d’il·lusió tan necessària
en aquestes festes que s’acosten.
CERCLES D’ESTUDI DELS DIJOUS.
Aquest
proper Dijous 21 de desembre, a les 21:00, a la Sala de la Rectoria, els
tres grups es trobaran junts per escoltar una breu reflexió - pregària
sobre el Nadal, i compartiran un senzill piscolabis.
CERCLES D’ESTUDI
DELS DIVENDRES. Aquest proper Divendres 22 de desembre, a les 21:00,
tindran, per acomiadar el primer trimestre, una estona de pregària
a la Capella del Beat Tarrés a partir de les figures del pessebre.
En acabar, compartiran un sopar festiu a la Sala de la Rectoria.
CONCERT DE NADAL DE L’ESCOLANIA
DEL COL·LEGI DELS SAGRATS CORS. Tindrà lloc el Dimarts
19 de desembre, a les 21:00, al Temple Parroquial.
INAUGURACIÓ DE LA CELEBRACIÓ
DEL CENTENARI DE L’ESTEL DE NATZARET. Dissabte 23 de desembre a les
17:00, al Centre Parroquial. Presidirà
l’acte, Mons. Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe de Barcelona,
acompanyat d’autoritats. A continuació, tindrà lloc la primera
representació de l’Estel del Centenari.
NOCES D’OR SACERDOTALS DE
MN. FRANCESC RAVENTÓS I PUJOL, fill de Sarrià i vicepostulador
de la causa de canonització del Beat Pere Tarrés. Serà
Diumenge 24 de desembre, a les 13:00.
FLAIX LITÚRGIC. El Silenci forma
part de la celebració. Així, l'acte penitencial i després
de la invitació a pregar, ha de ser un moment de recolliment de
cadascú en si mateix; al final de la lectura i de l'homilia,
cal que sigui de meditació o de reflexió, breu, sobre
el que hom ha escoltat; després de la comunió, el silenci
és de lloança a Déu i de pregària de cadascú
en el seu cor. És desitjable per tant que ja abans de la mateixa
celebració hi hagi silenci a l'església i a la sagristia,
per tal que així cadascú es prepari de la millor manera possible
i ajudi els altres a fer el mateix.
RECORD AGRAÏT PER LA
VIDA D’EN JAUME
L’amic Jaume Plana i Briquets, l’espòs
de l’Anna Rodríguez, va morir divendres al matí. Feia mesos
que estava malalt. Avui a les 9 del matí celebrem la Missa Exequial
en l’hora del seu comiat i enterrament, en l’Església que des de
fa tants anys ell estimava i servia. El recordem fent de lector amb l’Anna,
a missa d’una. Ho feia sempre procurant donar sentit a la Paraula de Déu,
perquè penetrés ben endins dels nostres cors. Abans de començar
la missa entrava a la sagristia i em saludava amb algun acudit. Sempre
estava alegre!
Recordo el dia, fa uns pocs anys, en què
pensant que s’acostaven al capvespre de la vida, en Jaume i l’Anna em varen
demanar que els ajudés quan arribés l’hora. He procurat fer-ho
amb en Jaume. Però la seva esposa, l’ Anna, ho ha fet amb
una delicadesa extraordinària, millor que no pas jo. Un dels aspectes
més bells, però també dels més compromesos
dels esposos cristians, penso que consisteix en la responsabilitat de ser
ministres de la fe l’un per l’altra. Sí, ministres de la fe, o sigui,
servidors en tot allò que concerneix la fe: perquè la fe
és un do que ens supera per tots costats. L’espòs i l’esposa
viuen l’un per l’altra, són dos en un. El seu amor era més
que un sentiment, era una convicció. Durant els mesos de la malaltia
d’en Jaume n’he estat testimoni d’aquesta convicció tan ferma. Han
parlat de la mort, amb pau i serenor. Quina unió tan forta i intensa
no han viscut! I han crescut i madurat junts en l’amor al Pare. La Mare
de Déu també, sempre present. Cada dia resaven junts el Rosari,
fins a la darrera hora, discretament, naturalment.
Dimecres passat fou el nostre darrer encontre
a l’Hospital de l’Esperit Sant de Santa Coloma de Gramanet. Ja li havia
donat la Unció, i fa pocs dies havia rebut el sagrament de
la reconciliació, i després l’Eucaristia, que a casa rebia
sovint de mans de l’Anna. Aquest dia els vaig donar la comunió
a tots dos. Un encontre emotiu, en el qual es va parlar de com sentien
l’abraçada del Pare del cel. Ambdós hi reposaven, plens de
confiança, des del seu profund amor. “Mai havia viscut tan
intensament el Nadal”, em va dir en Jaume. Diumenge, jo havia pregat a
la Missa de la TV -2, a Sant Cugat: “Crist, vine! No tardis. No esperis
a Nadal. Vine aquí, amb tots els malalts que segueixen la Missa
i que t’esperen i t’estimen. Vine amb la teva Paraula i el teu Pa”.
En aquell moment pensava en el feligrès i bon amic malalt. Ara,
tot s’ha acomplert. Per a Ell ha arribat el Nadal. Dia de Naixença.
La nit ha desaparegut. Baptisme consumat i acomplert en la veritat d’una
vida!
L’Anna, tal com ho havien pactat entre ells, li
va dir finalment: “Jaume, arriba l’hora”. L’acceptació fou plena.
Donà gràcies i després s’endormiscà, una vegada
sedat perquè no patís. Havia fet el darrer acte de la seva
llibertat: lliurar-se a la mort, amb la consciència que es lliurava
a les mans misericordioses del Pare. Lliurar-se a la mort, fent una acció
de gràcies pel do de la vida i de l’amor, pel do de l’Anna i dels
fills, pels quals se sentia tan profundament estimat.
En Jaume estimava la bellesa. La bellesa de la
vida, de la música, de l’amor esponsal i familiar, de la natura.
Sempre recordaré la llarga estona que fa unes setmanes vàrem
passar junts a casa, asseguts l’un al costat de l’altra, escoltant el segon
i tercer moviment del Concert en Re Major de Bach. Quina fruïció
la seva! Amb la mà semblava que anava dirigint l’orquestra. Només
interrompia el silenci per fer-me breus comentaris sobre aquella música
que li parlava al cor i que discretament cantussejava. Els seus comentaris
eren excel·lents, intuïtius, a voltes genials La bellesa
del món creat l’enamorava! Com fruïa de la muntanya. Després
de llegir un llibre sobre la teoria del Bing-Bang, exclamà: “molt
interessant, però no he trobat una sola paraula sobre la bellesa
d’una posta de sol”.
Jaume, gràcies! Gràcies pel teu
amor a l’Anna i als fills i filles. I als nets! D’ella deies que era el
millor regal que Déu t’havia fet. Us vàreu educar recíprocament,
des que us vàreu prometre, en la fidelitat i en l’amor, en el gran
do de ser pare i mare. Amb l’Anna, vas ajudar moltes parelles joves en
el Moviment Familiar Cristià a créixer i madurar en aquesta
direcció. Amb l’Anna, vas educar els fills. No els vas enganyar.
Els fills “s’ho ensumen” si els pares els fan recomanacions que ells no
viuen ni practiquen. D’aquí aquell signe transparent, encara que
inèdit i singular: la porta de casa, fins materialment, sempre oberta.
Jaume, tu ens has parlat amb la vida! Amb l’Anna, als fills i als
nets, i a tants amics, ens has donat el millor testimoni. I
avui rebem, agraïts, aquesta preciosa herència.
Mn. Manel