Any 28, núm. 3, Diumenge tercer d’Advent
17 de desembre de 2006

Dominica Gaudete
Celebració penitencial
Grup de matrimonis del dilluns
Escola de Pregària Beat Pere Tarrés
Catequesi d'Infants
Cercles d'Estudi
Concert de Nadal de l'Escolania dels Sagrats Cors
Inauguració de la celebració del centenari de L'Estel 
Noces d'Or sacerdotals de Mn Raventós
Record agraït per la vida d'en Jaume
 

DOMINICA  “GAUDETE”. Els textos d’aquest diumenge ens conviden a viure intensament l’alegria del Nadal,a assaborir anticipadament l’alegria de la salvació. La joia cristiana ens parla d’aquesta proximitat, d’aquest sentir-se estimats, salvats, protegits per Jesús, Déu fet home per nosaltres. Heus ací el gran secret dels cristians, el seu immens tresor: la joia de la comunió amb Jesús. No esperis que comenci a fer-ho un altre. Et toca a tu avui iniciar un cercle de joia donant Jesús en l’amor al pròxim. L’amor és l’únic tresor que es multiplica per divisió: és l’única empresa en la qual més es guanya com més es dóna:regala’l,  sembra’l als quatre vents i demà en tindràs més que abans.

CELEBRACIÓ PENITENCIAL. Dijous 21 de desembre, a les 20:00 h, tindrà lloc la celebració comunitària de la penitència o reconciliació tal com la preveu ordinàriament l’Església, és a dir, amb acusació individual dels pecats per part del sacerdot a cada penitent. És comunitària perquè tot sagrament té aquest caràcter, i més quan abans de Nadal se’ns convida a escoltar junts la Paraula de Déu, reconèixer junts que som pecadors, i donar gràcies al Senyor pel do de la seva misericòrdia i del seu perdó.

GRUP DE MATRIMONIS DEL DILLUNS. Tindrà la seva darrera trobada del trimestre, el proper Dilluns 18 de desembre, a les 21:30. Continuaran treballant l’Encíclica “Deus Caritas est”, i acabaran la reunió amb un sopar festiu a la Sala de la Rectoria. 

ESCOLA DE PREGÀRIA BEAT PERE TARRÉS. Dimecres, de les 10:30 a les 11:00, a la Capella del Santíssim. Estona de meditació a partir de les lectures de la missa dominical. Aquest proper Dimecres 20 de desembre aquesta escola anirà a càrrec de la Germana Francesca de Verbum Dei.

CATEQUESI D’INFANTS. El proper Dijous 21 de desembre, a les 18:00, els infants, pares i catequistes, es trobaran a la Sala de la Rectoria per celebrar el Nadal. Veuran una breu projecció sobre ‘La història del Nadal’, compartiran nadales, torrons, neules i una bona dosi d’il·lusió tan necessària en aquestes festes que s’acosten.

CERCLES D’ESTUDI DELS DIJOUS. Aquest proper Dijous 21 de desembre, a les 21:00, a la Sala de la Rectoria, els tres grups es trobaran junts per escoltar una breu reflexió - pregària sobre el Nadal, i compartiran un senzill piscolabis. CERCLES D’ESTUDI DELS DIVENDRES. Aquest proper Divendres 22 de desembre, a les 21:00, tindran, per acomiadar el primer trimestre, una estona de pregària a la Capella del Beat Tarrés a partir de les figures del pessebre. En acabar, compartiran un sopar festiu a la Sala de la Rectoria.

CONCERT DE NADAL DE L’ESCOLANIA DEL COL·LEGI DELS SAGRATS CORS. Tindrà lloc el Dimarts 19 de desembre, a les 21:00, al Temple Parroquial.

INAUGURACIÓ DE LA CELEBRACIÓ DEL CENTENARI DE L’ESTEL DE NATZARET. Dissabte 23 de desembre a les 17:00, al Centre Parroquial. Presidirà l’acte, Mons. Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe de Barcelona, acompanyat d’autoritats. A continuació, tindrà lloc la primera representació de l’Estel del Centenari.

NOCES D’OR SACERDOTALS DE MN. FRANCESC RAVENTÓS I PUJOL, fill de Sarrià i vicepostulador de la causa de canonització del Beat Pere Tarrés. Serà Diumenge 24 de desembre, a les 13:00.

FLAIX LITÚRGIC. El Silenci forma part de la celebració. Així, l'acte penitencial i després de la invitació a pregar, ha de ser un moment de recolliment de cadascú en si mateix; al final de la lectura i de l'homilia,  cal que sigui  de meditació o de reflexió, breu, sobre el que hom ha escoltat; després de la comunió, el silenci és de lloança a Déu i de pregària de cadascú en el seu cor. És  desitjable per tant que ja abans de la mateixa celebració hi hagi silenci a l'església i a la sagristia, per tal que així cadascú es prepari de la millor manera possible i ajudi els altres a fer el mateix. 
 

RECORD AGRAÏT PER LA VIDA D’EN JAUME

L’amic Jaume Plana i Briquets, l’espòs de l’Anna Rodríguez, va morir divendres al matí. Feia mesos que estava malalt. Avui a les 9 del matí celebrem la Missa Exequial en l’hora del seu comiat i enterrament, en l’Església que des de fa tants anys ell estimava i servia. El recordem fent de lector amb l’Anna, a missa d’una. Ho feia sempre procurant donar sentit a la Paraula de Déu, perquè penetrés ben endins dels nostres cors. Abans de començar la missa entrava a la sagristia i em saludava amb algun acudit. Sempre estava alegre!

Recordo el dia, fa uns pocs anys, en què pensant que s’acostaven al capvespre de la vida, en Jaume i l’Anna em varen demanar que els ajudés quan arribés l’hora. He procurat fer-ho amb en Jaume. Però la seva esposa, l’ Anna,  ho ha fet amb una delicadesa extraordinària, millor que no pas jo. Un dels aspectes més bells, però també dels més compromesos dels esposos cristians, penso que consisteix en la responsabilitat de ser ministres de la fe l’un per l’altra. Sí, ministres de la fe, o sigui, servidors en tot allò que concerneix la fe: perquè la fe és un do que ens supera per tots costats. L’espòs i l’esposa viuen l’un per l’altra, són dos en un. El seu amor era més que un sentiment, era una convicció. Durant els mesos de la malaltia d’en Jaume n’he estat testimoni d’aquesta convicció tan ferma. Han parlat de la mort, amb pau i serenor. Quina unió tan forta i intensa no han viscut! I han crescut i madurat junts en l’amor al Pare. La Mare de Déu també, sempre present. Cada dia resaven junts el Rosari, fins a la darrera hora, discretament, naturalment.

Dimecres passat fou el nostre darrer encontre a l’Hospital de l’Esperit Sant de Santa Coloma de Gramanet. Ja li havia donat la Unció, i fa pocs dies havia rebut  el sagrament de la reconciliació, i després l’Eucaristia, que a casa rebia sovint de mans de l’Anna.  Aquest dia els vaig donar la comunió a tots dos. Un encontre emotiu, en el qual es va parlar de com sentien l’abraçada del Pare del cel. Ambdós hi reposaven, plens de confiança,  des del seu profund amor. “Mai havia viscut tan intensament el Nadal”, em va dir en Jaume. Diumenge, jo havia pregat a la Missa de la TV -2, a Sant Cugat: “Crist, vine! No tardis. No esperis a Nadal. Vine aquí, amb tots els malalts que segueixen la Missa i que t’esperen i t’estimen. Vine amb la teva Paraula i el teu Pa”.  En aquell moment pensava en el feligrès i bon amic malalt. Ara, tot s’ha acomplert. Per a Ell ha arribat el Nadal. Dia de Naixença. La nit ha desaparegut. Baptisme consumat i acomplert en la veritat d’una vida!

L’Anna, tal com ho havien pactat entre ells, li va dir finalment: “Jaume, arriba l’hora”. L’acceptació fou plena. Donà gràcies i després s’endormiscà, una vegada sedat perquè no patís. Havia fet el darrer acte de la seva llibertat: lliurar-se a la mort, amb la consciència que es lliurava a les mans misericordioses del Pare. Lliurar-se a la mort, fent una acció de gràcies pel do de la vida i de l’amor, pel do de l’Anna i dels fills, pels quals se sentia tan profundament estimat. 

En Jaume estimava la bellesa. La bellesa de la vida, de la música, de l’amor esponsal i familiar, de la natura. Sempre recordaré la llarga estona que fa unes setmanes vàrem passar junts a casa, asseguts l’un al costat de l’altra, escoltant el segon i tercer moviment del Concert en Re Major de Bach. Quina fruïció la seva! Amb la mà semblava que anava dirigint l’orquestra. Només interrompia el silenci per fer-me breus comentaris sobre aquella música que li parlava al cor i que discretament cantussejava. Els seus comentaris eren excel·lents, intuïtius, a voltes genials  La bellesa del món creat l’enamorava! Com fruïa de la muntanya. Després de llegir un llibre sobre la teoria del Bing-Bang, exclamà: “molt interessant, però no he trobat una sola paraula sobre la bellesa d’una posta de sol”. 

Jaume, gràcies! Gràcies pel teu amor a l’Anna i als fills i filles. I als nets! D’ella deies que era el millor regal que Déu t’havia fet. Us vàreu educar recíprocament, des que us vàreu prometre, en la fidelitat i en l’amor, en el gran do de ser pare i mare. Amb l’Anna, vas ajudar moltes parelles joves en el Moviment Familiar Cristià a créixer i madurar en aquesta direcció. Amb l’Anna, vas educar els fills. No els vas enganyar. Els fills “s’ho ensumen” si els pares els fan recomanacions que ells no viuen ni practiquen. D’aquí aquell signe transparent, encara que inèdit i singular: la porta de casa, fins materialment, sempre oberta. Jaume, tu ens has parlat amb la  vida! Amb l’Anna, als fills i als nets, i  a tants amics, ens has donat el millor  testimoni. I avui rebem, agraïts, aquesta preciosa herència. 

Mn. Manel