Any
28, núm. 6, Solemnitat de l'Epifania
Diumenge
del Baptisme del Senyor
6-7 de
gener de 2007
La manifestació
de Déu
Baptisme de pare i fill en la
festa de la Sagrada Família
Les celebracions
d'aquestes festes
La Missa de l'Estel i el sopar
de l'Estel
El Llibre d'Or de l'Estel
Escola de pregària Beat
Pere Tarrés
Moviment Infantil i Juvenil
Hora de Nicodem
Nadal és el sí
de Déu a l'home, un sí a la vida
Flaix litúrgic
LA MANIFESTACIÓ DE
DÉU. Epifania: manifestació de Déu als homes.
Davant l’estrella els mags se sorprenen. Que el Senyor ens doni aquesta
capacitat de meravellar-nos, de no perdre la part d’infant que estructura
la nostra personalitat. El seu camí –l’aventura de la fe–
fou llarg i difícil: però la seva alegria en trobar l’Infant
fou immensa. Que els nostres infants coneguin l’alegria de l’encontre de
Jesús.És el millor regal que els pares i els avis els
hi podeu fer.
A l’endemà de Reis celebrem la festa del
Baptisme del Senyor, una nova epifania. Déu ens presenta al seu
Fill precisament quan més es rebaixa i s’amaga. El Regne de Déu
comença: Regne de perdó i de gràcia, d’alegria i confiança,
de salvació i santificació.
BAPTISME DE PARE I FILL EN
LA FESTA DE LA SAGRADA FAMÍLIA. Diumenge passat, a missa d’una,
Mn. Manel va batejar, confirmar –amb la deguda autorització de l’arquebisbe–
Barend Van Drooge i, a continuació, va batejar el seu fill Bernat.
En Barend, de nacionalitat holandesa, fa dos anys que va venir a la Parròquia
amb la seva promesa Ingrid per casar-se. Ja aleshores va expressar el seu
desig de ser batejat. Durant aquest temps s’hi ha anat preparant, com a
catecumen, acompanyat per Mn. Manel. En Barend és Doctor en Ciències
Químiques, com ho és també la seva dona Ingrid, i
des de fa mig any viuen a Itàlia treballant en un institut de recerca
del medi ambient. La celebració, i sobretot l’actitud joiosa d’en
Barend, va impactar tots els presents. Que el Senyor beneeixi aquesta
família cristiana que, des de diumenge, és icona vivent de
la família de Natzaret.
LES CELEBRACIONS D’AQUESTES
FESTES. Totes les celebracions de Nadal han estat molt concorregudes
de fidels i molt participades. N’estem contents. El temple parroquial ha
resplendit amb tota la seva bellesa en aquests dies de Nadal i els dies
que el van precedir. El dissabte 23 de desembre a la tarda va tenir lloc
la inauguració del Centenari de l’Estel de Natzaret, amb la presència
de l’arquebisbe Lluís i de la regidora Katy Carreras. El Sr. Arquebisbe
va presenciar l’obra fins a la mitja part. En l’interval pujà a
l’escenari i, envoltat de tots els qui actuaven en aquesta primera representació,
va dirigir unes paraules a ells i a tot el públic. L’arquebisbe
va insistir, sobretot, en els vincles del Centre amb la Parròquia,
sense l’existència de la qual, fa més de mil anys al nostre
Sarrià, no hauria estat possible la realitat de L’Estel, una iniciativa
per viure més intensament en família el Nadal i en la qual
mossens i feligresos de la Parròquia van treballar amb gran il·lusió
per fer-ho possible El diumenge 24 de desembre, a la missa d’una, tingué
lloc la celebració de les noces d’or de Mn. Francesc Raventós,
fill de Sarrià, i que vàrem celebrar amb tanta joia..
LA “MISSA DE L’ESTEL” I EL
“SOPAR DE L’ESTEL”. Com a clausura del Centenari, el dissabte
27 de gener, a les 20.15 h, està prevista –no confirmada– la presència
del Sr. Arquebisbe, per a la celebració de “La Missa de l’Estel”,
a la qual són convidats tots els qui el fan possible actualment
o hi ha col·laborat abans i hi són convidats també
tots els feligresos. Donem gràcies a Déu pels cent anys de
la representació de l’Estel a Sarrià.. Ens volem trobar infants,
joves i grans. A aquesta Missa incorporarem música i cants de l’Estel.
A continuació, compartirem un sopar. Els qui desitgeu participar-hi
heu de comunicar-nos-ho al més aviat possible, sigui als responsables
del Centre o a la Parròquia.
EL LLIBRE D’OR DE L’ESTEL.
És molt bonic. Us el recomanem. El podeu demanar a la sagristia,
entre missa i missa dels diumenges, o en l’horari de despatx a la rectoria.
Preu: 12 €.
ESCOLA DE PREGÀRIA
BEAT PERE TARRÉS. Dimecres, de les 10:30 a les 11:00, a la Capella
del Santíssim. Estona de meditació a partir de les lectures
de la missa dominical. Aquest proper Dimecres 10 de gener aquesta escola,
primera de l’any, anirà a càrrec de Mn. Joan. CERCLES
D’ESTUDI PER A JOVES DELS DIJOUS. Aquest proper Dijous 11 de
gener, a les 21:00, a la Sala de la Rectoria.
MOVIMENT INFANTIL I JUVENIL.
En motiu del Centenari de l’Estel de Natzaret, tots els membres de
l’Esplai, monitors, joves i infants, aniran plegats a veure una de les
seves representacions, el proper Dissabte 13 de gener, a les 17:30, al
Teatre del Centre Parroquial.
HORA DE NICODEM. El divendres
12 de gener, a les 21.00 h, una hora de pregària orientada per a
joves, a la Capella de la Puríssima, davant de Jesucrist Sagrament.
EXPOSICIÓ DEL SANTÍSSIM. Diumenge, de 19.15 a 19.45
h, a la Capella de la Puríssima, mitja hora de pregària silenciosa
davant Jesucrist-Eucaristia.
NADAL ÉS EL SÍ
DE DÉU A L’HOME, UN SÍ A LA VIDA
“El sí de Déu a l’home es revela
en el Nadal com un sí a la vida: aquest sí a la vida de tot
ésser humà, en cada una de les seves etapes i en cada una
de les seves expressions, ressona en aquest Nadal particularment vibrant,
enfront a una cultura de la mort que sembla voler-se obrir camí
en les consciències. Si Déu ens ha donat la vida, qui té
dret de treure-la fora d’Ell, qui solament sap quin és per cada
ú el bé més gran? Si Ell ha dit sí a la nostra
vida fent-la seva, qui pot arrogar-se el dret de treure’s la vida a si
mateix o a un altre. El dramàtic afer de Piergiorgio Welby –el malalt
de distròfia que per diverses vegades ha demanat de cessar de viure
i que ha estat escoltat aquests dies no del propi metge de capçalera,
sinó d’un metge vingut de fora a sedar-lo i a desentubar-lo– ha
estat instrumentalitzada en excés, convertint aquesta mort en un
espectacle que va molt enllà de la discreció deguda davant
al final d’una vida. Restant ferma la “pietas” pel que fa a un sofriment
tan gran com aquest, cal dir amb claredat que la vida de Welby tenia un
valor infinit i l’hauria tingut en tot instant, fins al darrer alè
que una mort no induïda li hagués consentit. Si el Fill de
Déu ha nascut també per a Welby, si la vida s’ha fet visible
en tot el seu valor en l’Infant diví, qui és l’home per arrogar-se
el dret de decidir ni que sigui sobre un sol instant de la vida pròpia
o d’altri? Qui ha resat per Welby sap que el no al seu funeral en l’Església
no ha estat el no a la pietat, ni menys encara el no a la confiança
en la misericòrdia divina, sinó una forma de respecte de
la veritat per tal de recordar a tothom que refusar la vida és quelcom
contrari a la identitat més profunda de tota persona humana, tal
com Déu l’ha volguda. A ningú no li és lícit
suposar que l’Església pugui aprovar tot el que s’ha esdevingut
en l’epíleg de la vida de Welby: el no dit a les exèquies
religioses és un sí a la vida, per a donar encoratjament
a tants gent que sofreix com ell, per ajudar-los a no desendollar els tubs,
a creure en el valor de cada instant de la vida, fins el més dolorós.
Alleujar el sofriment amb tot tipus de mitjà mèdic, psicològic
i espiritual és el repte que ens és posat al davant. Mentre
que resta inacceptable suprimir la vida que ens ha estat donada i que no
tenim cap dret a refusar, tant pel que fa a nosaltres com respecte de tot
altra ésser humà. El sí a la vida s’ofereix així
en el Nadal com el sí a l’esperança per tots: si Déu
s’ha compromès amb els homes fins a fer-se un de nosaltres, construir
el futur de l’home vol dir celebrar la glòria de Déu. El
sí a la vida, és inseparable d’aquest sí al demà
de l’home en el demà de Déu”.
Bruno Forte, arquebisbe de Chieti-Vasto
(Fragment de l’homilia de Nadal 2006)
Flaix
litúrgic. Signes, gestos, actituds i paraules de la Missa...
L’Himne “Glòria
a Déu a dalt del cel” és un himne antiquíssim
i venerable, bellíssim: amb ell, l’Església, congregada en
l’Esperit Sant, glorifica Déu Pare i l’Anyell i fa súpliques.
El canten tots els fidels reunits. Si no el cantem, almenys l’hem de recitar,
amb veu clara i de forma coral, tots els assistents. Es canta – o es recita
– tots els diumenges, fora del temps d’advent i de quaresma, i també
totes les solemnitats i festes, i en determinades celebracions més
solemnes.