URL: http://www.parroquiasarria.net A/e: santvicenc@terra.es |
25 de març de 2007 Dilluns
26, solemnitat de l'Anunciació
DILLUNS 26 DE MARÇ, SOLEMNITAT DE L'ANUNCIACIÓ. Celebracions de la Missa: 8:00; 10:00 i 20:15Aquesta festa se celebra el 25 de març, però aquest any en ser diumenge, és traslladada al dilluns. Al cap de nou mesos celebrarem el Nadal: “L’Esperit Sant davallarà sobre teu”. El sí de Maria fa possible que el Verb es faci carn en les seves entranyes. En l’anunciació té lloc el tipus de diàleg que el Pare voldria tenir amb cadascú de nosaltres.¿Li respondrem tan sols amb un sí temorenc? DIUMENGE DE RAMS I BENEDICCIÓ DELS RAMS. La benedicció solemne tindrà lloc a la plaça, a les 12:45. A continuació Missa de la Passió del Senyor. Diumenge de Rams és el pòrtic de la Setmana Santa. PREGÀRIA DE TAIZÉ. Dissabte vinent, 31 de març, a les 21.30 h, un grup de joves organitza una estona de pregària per tal de preparar-se a les celebracions de la Setmana Santa. Lloc: Capella del Santíssim. VIACRUCIS ELS DIUMENGES A LA TARDA. Avui i cada Diumenge de Quaresma, a les 18:15, practiquem l’exercitació del Viacrucis dins del temple. En acabar s’exposarà breument el Santíssim i es clourà l’acte amb la Benedicció. ESCOLA DE PREGÀRIA BEAT PERE TARRÉS. Dimecres, de les 10:30 a les 11:00, a la Capella del Santíssim. Estona de meditació sobre els textos del Diumenge de Rams, com a pòrtic de la Setmana Santa. Aquest proper Dimecres 28 de març, aquesta escola anirà a càrrec de Mn. Joan. CATEQUESI D’INFANTS. Aquest proper Dijous 29 de març, a les 18:15, tots els infants de la Catequesi parroquial, amb la participació de les famílies que ho desitgin, ens trobarem a la Sala de la Rectoria, per visualitzar una bonica projecció sobre la Setmana Santa. GRUP D’ACCIÓ CATÒLICA D’ADULTS. Dimarts 27 de març, a les 18:00, a la Sala de la Rectoria. La reunió és guiada per Mn. Frederic. És oberta a tothom. COL·LECTA PRO SEMINARI. Es van recollir 5.500 €. Moltes gràcies per la vostra generositat. CLOENDA DE LES FESTES DE SANT JOSEP AL C.P. Avui diumenge, a les 12 h: despenjada de la pancarta del Centenari de l’Estel pels escaladors de “Els Blaus” davant l’església de Sant Vicenç. A les 18 h: Òpera al Teatre del C.P. El grup d’Òpera de Cambra de Sant Cugat presenta La guerra domèstica de Franz Schubert, basada en la comèdia grega Lisístrata. És una òpera còmica, de 90 minuts de durada i recomanada a partir dels 8 anys. No us ho perdeu! (Més informació, aquí.) CELEBRACIÓ DE LA PENITÈNCIA. El proper dijous 29 de març, a les 20.00 h, Celebració Comunitària de la Penitència amb confessió i absolució individuals Atenció:
aquest dijous, per aquesta raó, la missa del vespre s’avançarà
a les 19.30 h.
L’OPORTUNITAT D’UNA BONA CONFESSIÓ 1. La confessió és un encontre entre tu i Crist. És un acte de fe, un vincle d’amor. S’hi posa de manifest l’acolliment i el do. L’acolliment de ‘per-do’ de Déu demana la humilitat de reconèixer-te pecador. I el ‘do’ dels teus pecats a Déu demana la plena sinceritat. Altrament estaríem davant d’un amor amb reserva, d’una confiança amb sospita. 2. Els consells del sacerdot. Són consells paternals o fraternals. Cal demanar-los per discernir millor sobre el nostre pecat, atès que aquest és sempre una esclavitud, és sempre ofuscament de la ment, afebliment de la voluntat, desequilibri de l’afectivitat. 3. Dir els nostres pecats sense por. Acollir el perdó de Déu comporta necessàriament dir els propis pecats. Cal ser concret. La vergonya és important i cas assumir-la, no evitar-la, perquè és el testimoniatge per a tu mateix de què el pecat veritablement t’ha fet mal, t’ha ferit. Pot passar que et sembli que no tens cap pecat. Per això et cal una preparació que s’anomena examen de consciència, però consciència vol dir “tu en la teva relació amb la realitat i amb Déu”: si la relació amb els altres és escassa, si Déu no hi és...ni tan sols hi ets tu. La culpa té a veure amb l’amor, posa de manifest l’amor ferit. 4. La llei de Déu i de l’Església. Respectar-la i estimar-la et salvarà de molts inconvenients: la inestabilitat psicològica, la pressió ambiental, la fragilitat moral. Posar-se enfront dels deu manaments, del manament de l’amor, de les benaurances, de les virtuts teologals i cardinals, dels vicis capitals..., és la premissa d’una bona confessió. 5. Confessar-te davant un sacerdot. Acull el seu sentit profund: es t5racta d’un tret maternal i protector de l’Església, perquè l’única alternativa no és la de confessar-te davant Déu, sinó davant de tots: el pecat fereix sempre en alguna forma els germans. El pecat és una ruptura de l’aliança amb Déu i de la comunió amb l’Església. Recorda’t de no considerar la confessió només com un desgravi de la teva consciència o només com una reconciliació personal amb Déu, sinó també un demanar perdó als germans i germanes i un obtenir d’ells el perdó. La confessió, a més de comportar un gest diví, és un gest humaníssim, perquè reconeix i afavoreix l’assumpció de les pròpies responsabilitats. 6. Cal complir la penitència. El pecat és una veritable ruïna, i el penediment i el perdó no són reals sense la decidida voluntat de deixar de fer el mal. Per això cal complir la penitència. Semblantment a com la curació no treu la convalescència. La penitència l’hem d’entendre no tant com a mortificació, sinó com a activació de la llibertat: fes penitència amb decisió i determinació. Les formes més comuns consisteixen en el tenir cura d’evitar les temptacions, el compromís en la virtut contrària, el dejuni, el suportar serenament les contrarietats de la vida, les obres de caritat, la pregària. I recorda que si la joia del perdó és immediata, en canvi cal molta paciència i humilitat abans d’experimentar la joia d’una llibertat reconstruïda. 7. La confessió freqüent. T’ajudarà a fer un bon camí espiritual, i com a mínim no et farà córrer riscos. El pecat ens precipita cap avall, i genera inèrcia, hàbits dolents, descoratjament, enviliment, manca de voluntat, perversió. L’Església considera indispensable la confessió només per als pecats greus, però recomana la confessió de devoció. Aquesta té com a mínim tres avantatges: t’habituarà a estar en posició de veritat i de misericòrdia (l’exposició al judici i al perdó de Déu generen un cor bo i misericordiós); experimentaràs un creixement envers una consciència més sensible; et manllevarà del perill de romandre en l’abstracció! La confessió, en aquest sentit, és el gest sagramental que inaugura i sosté el camí penitencial del cristià, del qual mai no podem fer vacances, sinó del qual cal tenir-ne cura constantment de cara a nosaltres mateixos, a les relacions i a nivell de la comunitat. FLAIX
LITÚRGIC. Quan demanem perdó durant la missa? Al començar,
el celebrant ens convida a reconèixer el nostre pecat i la necessitat
de rebre el perdó, per exemple, amb el “Jo confesso”. La litúrgia
preveu també per al prevere algunes pregàries molt boniques
transmeses per la tradició i que li recorden la necessitat de ser
perdonat, com, per exemple, les que pronuncia en veu baixa abans de convidar
els fidels a la comunió sacramental: «pel vostre Cos i per
la vostra Sang allibereu-me de tot pecat i de tot mal. Feu-me sempre fidel
als vostres manaments i no permeteu que em separi mai de vós»,
Sacramentum Caritatis, n.20, nota 57).
[<]
|
|||||
|