URL: http://www.parroquiasarria.net
A/e: santvicenc@terra.es
Any 28, n. 26: Solemnitat de la Pentecosta
27 de maig de 2007
 
Festa del Beat Pere Tarrés
Avui diumenge, una pregària especial
Els fruits de l'Esperit Sant
Hora de Nicodem
Escola de Pregària del Beat Pere Tarrés
Mes de maig, mes de Maria
Flaix litúrgic
 

FESTA DEL BEAT PERE TARRÉS. Dimecres 30 de maig, a les 19.30 h. Presidirà l’Eucaristia el Sr. Arquebisbe Metropolità, Mons. Lluís Martínez Sistach, el qual en aquesta celebració conferirà el ministeri de lector a quatre seminaristes de Barcelona.

És una gran festa, en la qual hi participen no només molts sarrianencs, sinó gent d’indrets ben diversos, una multitud de devots. La nostra Parròquia és també l’Església del Beat Pere Tarrés. Aquí en guardem les despulles. Davant la seva tomba tanta gent hi ve per pregar, cada dia, per demanar la seva intercessió, per implorar una gràcia. L’Eucaristia serà presidida pel nostre Pastor Diocesà, l’Arquebisbe Lluís. Durant l’ofertori es farà una col·lecta en favor de la Postulació de la Causa. Participem-hi amb tot el goig! Procurem no faltar-hi!

AVUI DIUMENGE, DE LES 18:00 A LES 19:00, UNA PREGÀRIA ESPECIAL. Es tracta d’una pregària itinerant, que va visitant diferents parròquies, la qual és iniciativa d’un  grup de sacerdots de la Residència de Sant Josep Oriol, al qual acompanyen una colla de bons amics. Aquesta pregària, amb Exposició del Santíssim, tindrà lloc a l’altar major. Avancem, per tant, a aquesta hora, l’habitual Exposició del Santíssim de les 19.15 h.

ELS FRUITS DE L’ESPERIT SANT. A continuació trobareu un comentari. Que serveixi de meditació per a la gran festa d’avui. I amb la Seqüència de la Missa també podem pregar: “Veniu, oh Sant Esperit, des del cel al nostre pit amb un raig de llum divina. / Pare dels pobres, veniu, deu-nos els dons que teniu, oh Sol que el cor il·lumina. / Vós sou el consolador, de l’ànima Habitador, i dolcíssim refrigeri. / En els treballs sou confort, en les penes sou conhort, en la calor sou temperi. / Oh divina Claredat, visiteu la intimitat del cor que ja us ansia. / Res tindrà l’home si vós no li deu vostre socors divinal, que bé li sia.  / Tot el que no és net renteu; tot el que ja és sec regueu; cureu tota malaltia. / Tot l’indòmit endolciu; tot el fred encalentiu; regiu el qui s’esgarria. / Deu als fidels confiats dels vostres dons esperats la sacrosanta Setena; el mèrit de la virtut, el camí de la salut, la joia immortal i plena”. 

HORA DE NICODEM. El divendres 1 de juny, a les 21.00, una hora de pregària orientada per a joves, a la Capella de la Puríssima, davant de Jesucrist Sagrament.

ESCOLA DE PREGÀRIA BEAT PERE TARRÉS. Dimecres, de les 10:30 a les 11:00, a la Capella del Santíssim. Estona de meditació sobre els textos del Diumenge. Aquest proper Dimecres 30 de maig, Mn. Joan dirigirà aquesta “escola”.

MES DE MAIG, MES DE MARIA. Cada dia –de dilluns a divendres- a les set de la tarda, a la Capella de la Puríssima: Rés del Sant Rosari i invocacions marianes.

FLAIX LITÚRIGIC. Signes, gestos, actituds i paraules de la Missa...
Maria i l’Eucaristia. Maria de Natzaret, icona de l'Església naixent, és el model que ens mostra com cadascun de nosaltres està cridat a rebre el do que Jesús fa d’ell mateix en l'Eucaristia. (Exhortació Apostòlica de Benet XVI, Sacramentum Caritatis n.33). 
 

ELS FRUITS DE L’ESPERIT SANT

Com els necessitem! Quina pobresa sense els seus dons! Quina esterilitat sense els seus fruits! Aquests dons ens són descrits a la Carta de Sant Pau als Gàlates 5, 22-23: “El fruits de l’Esperit són: caritat, joia, pau, paciència, benignitat, bondat, fidelitat, dolcesa, temprança”. 

Amor, caritat, àgape. És l’amor que enamora. És l’amor que transforma. És l’amor que es lliura. Sense aquest amor, els altres amors són limitats o estan viciats. L’Esperit és l’Amor de Déu que s’ha vessat en els nostres cors. 

Joia, alegria. L’Esperit és el mestre de la dansa interior. L’alegria que brota del seu rec és tan profunda i tan desbordant que moltes vegades no es poden contenir les llàgrimes. Alegria fins i tot enmig dels sofriments.

Pau. L’Esperit fuig de la violència. Allí on hi ha l’Esperit hi ha llibertat i hi ha unió. Ell és l’abraçada de Déu. Ell és qui afavoreix els encontres, el que capacita per al perdó. Els qui estan plens de l’Esperit ho posen tot en comú, fins a arribar a la unitat consumada.

Paciència. L’Esperit sosté la nostra espera i esperança. “L’esperança no enganya, perquè l’amor de Déu ha estat vessat en els nostres cors per l’Esperit Sant que ens fou donat” (Rm 5,5). No tractem d’una paciència estoica, sinó joiosa i esperançada. Enmig de les tensions, proves i dificultats, l’Esperit prega i gemega en nosaltres (cf. Rm 8, 26). 

Benignitat, afabilitat. L’Esperit ens ensenya a no tenir males maneres, a desterrar les grosseries, a oferir sempre acollida amable, a ser respectuós amb els altres, a posar tendresa i calidesa en totes les nostres relacions.

Bondat. Sembla que avui no es porti el ser bo, que es subestimi.  Però la veritat és bona. L’Esperit ens poda de tota maldat per tal que donem sempre fruits bons. La maldat es lletja i corrupta. La bondat és lluminosa i saludable. La persona bona participa de la bondat i de la santedat de l’Esperit. 

Fidelitat. És un fruit exquisit de l’Esperit. Qui el rep és fidel –la mateixa arrel de fe- és ferm, és respectuós, és responsable. Fidel a la persona, fidel a la paraula, fidel als compromisos. En una persona fidel sempre es pot confiar. 

Dolcesa, mansuetud. Prou que la necessitem, atès que no ens dominem a nosaltres mateixos. Ens deixem arrabassar fàcilment pern la passió de la ira i la violència. Perdem el control en paraules i accions. Tampoc sabem suportar les adversitats, i ens posem nerviosos. El fruit de la mansuetud, molt unit al de la paciència i el de la pau, comporta el domini de si mateix, el qual és llibertat, comporta el respecte, la no-violència, el perdó. No és una virtut passiva, sinó alliberadora. 

Temprança. Significa moderació, saber controlar les passions i apetits. Podem utilitzar i gaudir de totes les coses, però sense excessos injustos i perjudicials. La temprança va relacionada amb l’austeritat i sempre és saludable. Temprança en el menjar i el beure. En la sexualitat. La castedat és una variant de la temprança. Si la sexualitat es rebaixa a pur instint pot arrasar i destruir. Per això ha de ser batejada en amor-àgape.  [<]

 
1
© Parròquia de Sarrià, 2007. All rights reserved