URL: http://www.parroquiasarria.net
A/e: santvicenc@terra.es
Any 28, n. 29: Diumenge Onzè de Durant l'Any
17 de juny de 2007
 
Sagrat Cor de Jesús, en Vós confio
La col·lecta de Càritas Diocesana
Cercles d'Estudi per a joves
Les tertúlies del Centre
Horari d'estiu
Flaix litúrgic
Jesús de Natzaret, Crist i Fill de Déu
 

“SAGRAT COR DE JESÚS, EN VÓS CONFIO”. És la jaculatòria – invocació curta de pregària- que ha estat en els llavis de tantes generacions, i que recordem en aquest mes de juny, tradicionalment dedicat al Sagrat Cor de Jesús! El Cor de Crist és el lloc humà en el qual es concentra l’amor del Senyor envers aquesta humanitat desorientada, feble, amenaçada, cansada, assedegada d’amor i de veritat.El Cor de Jesús és aliment, és repòs, és guarició, és vigor. I ho és perquè és centre: és des del seu Cor que som sostrets a la dispersió i a la desintegració. I és també pàtria, pau: lloc de fraternitat,  lloc de l’experiència comuna de ser estimats pel gran Pastor que ha donat la seva vida per tots!

EXPOSICIÓ DEL SANTÍSSIM. Avui, diumenge, de 19.15 a 19.45 h, a la Capella de la Puríssima, mitja hora de pregària silenciosa davant Jesucrist - Eucaristia.

LA COL·LECTA DE CÀRITAS DIOCESANA. Es van recollir 4.947,5 €, havent superat la quantitat de l’any passat, la qual va ser només de 4.103 €. Gràcies per la vostra generositat. 

CASAL DEL BEAT PERE TARRÉS. Dimarts 14 de juny, a les 18:00, al Centre Parroquial, tindrà lloc la darrera reunió del curs.

CERCLES D’ESTUDI PER A JOVES. El Grup del Divendres es trobarà el 22 de juny, a les 21:00, a la Sala de la Rectoria.

LES TERTÚLIES DEL CENTRE PARROQUIAL. El proper dijous, 21 de juny, a les 9 hores del vespre, tindrà lloc la darrera tertúlia programada per a aquest curs: L’Antàrtida, un continent desconegut, a càrrec de  la Dra. Begoña Vendrell i Simón, oceanògrafa i investigadora de la Universitat de Barcelona. Serà una tertúlia amb sopar al pati del Centre per celebrar el final del curs i l’arribada de l’estiu. El preu del sopar és de 8 €. Podeu fer la reserva anticipada per correu electrònic: cp@parroquiasarria.net, trucant al telèfon 932039772 o directament al bar del Centre (totes les tardes de 17.00 a 21.00 h).

HORARI D’ESTIU. Com ja sabeu, a l’estiu queden suprimides les celebracions de la missa els dissabtes a les 18.00 i els diumenges a les 8:30. Aquest nou horari s’aplicarà durant tot el mes de juliol, el mes d’agost i fins a mitjans del mes de setembre. Això significa que el dissabte 30 de juny encara hi haurà Missa a les 18.00 i que el dissabte 15 de setembre es reprèn l’horari normal.
 

FLAIX LITÚRGIC. Signes, gestos, actituds i paraules de la Missa...
 Les paraules de comiat de la Missa: Germans, aneu-vos-en en pau (Ite, missa est). En aquesta salutació podem adonar-nos de la relació entre la Missa celebrada i la Missió cristiana en el món. S’expressa així sintèticament la naturalesa missionera de l’Església (cf. Exhortació apostòlica de Benet XVI, Sacramentum Caritatis n.51). El poble respon Donem gràcies a Déu pel Do tan gran que el Senyor ha volgut deixar-nos com a penyora del Cel. Ens correspon a nosaltres de viure amb goig aquesta Acció de Gràcies (Eucaristia) com a Missió, al llarg de tota la setmana.
 

JESÚS DE NATZARET, “CRIST” I “FILL DE DÉU”

Alguns fan una equació que no és apropiada. Diuen: “El Jesús terrenal, el d’abans de la resurrecció, és el Jesús home; el Jesús en qui creiem, el de després de la resurrecció, és el Jesús Fill de Déu”. Formular així les coses és dissociar la història i la fe, és convertir la fe cristiana en una doctrina de tons ideològics que és creguda per alguns però que resulta distant i poc creïble per la majoria. Si no podem parlar de Jesucrist, figura humana i divina, ja abans de la seva resurrecció, si el Jesús que anuncia l’Evangeli i mor a la creu no es mou en l’àmbit de Déu, aleshores poden tenir raó els que diuen que l’Església s’ha inventat la divinitat de Jesús. Poc importa si es diu que l’apòstol Pau o les comunitats hel·lenistes són els autors d’aquesta innovació, o bé si cal esperar al concili de Nicea, al segle IV dC, perquè sigui definida la divinitat de Jesús.

 El rostre divers, i únic, de Crist acompanya tota la vida de Jesús. Es tracta, però, d’un rostre tan integrat en el rostre concret del rabí de Natzaret, que solament emergeix en ocasions especials i puntuals. Els deixebles, custodis de la memòria de Jesús des de la primera hora, tenen dificultats per a traspassar la barrera de l’exterioritat. S’hi esforcen però topen amb els seus propis condicionaments (la por, la temptació del poder, la duresa de cor). Tan sols hi ha un moment de llum en l’anomenada “confessió” de Pere, a Cesarea de Filip: “Tu ets el Crist”.

 Malgrat la limitació dels deixebles i la constant discreció de Jesús a l’hora de manifestar la seva identitat profunda, la presència de Déu, el Pare, plana sobre el conjunt de la vida de Jesús amb una força del tot especial: sembla que Jesús només sàpiga parlar de Déu. Les paràboles, per exemple, són relats construïts per fer veure com Déu actua i es fa present en la vida dels homes. Els miracles, encara, no són simples demostracions de poder sinó actes en què esdevé real la cosa més extraordinària: hi ha miracles perquè l’amor de Déu ha irromput a la terra, i Jesús n’és el seu herald. És a dir, Jesús parla tant de Déu que arriba a parlar des de Déu. Quan Jesús proclama que el Regne de Déu és aquí, que la història ha deixat de ser opaca, que la desesperança ja no té sentit, que la joia esborra tota tristesa, parla des de Déu. És cert que els profetes havien anunciat que Déu vindria en un futur més o menys llunyà i que implantaria la justícia per sempre. Tanmateix, cap profeta no havia gosat afirmar que la vinguda de Déu era un fet. Tan sols algú que coneix el designi del Pare pot atrevir-se a dir que el seu regnat ja ha començat, que no cal esperar més. Jesús revoluciona els cors perquè capgira el present i el converteix en l’inici del món nou: els pobres poden ser feliços perquè Déu és ara i aquí al seu costat, perquè ha arribat l’hora del seu consol, perquè ha començat el temps de l’abundància. Però, ¿qui pot parlar així? ¿Qui pot actuar així? ¿Qui pot fer de la terra un jardí sense males herbes? Tan sols aquell que coneix el cor i el designi de Déu. Tan sols aquell qui és el seu Fill.

 En resum, comuniquem un Jesús divers i únic, que porta, amb propietat, el nom de Crist i de Fill de Déu. La sorpresa i l’estupor davant la manera com Jesús parla i com actua fan de la seva figura un signe de contradicció. La fe no és mai un sil·logisme ni una evidència. Sempre és el resultat d’una acceptació. Acceptar Jesús no és fàcil, perquè fins i tot els creients tenim por d’acceptar-lo, no fos cas que ens obligués a anar massa enllà. Hi ha hagut, però, un enviat, ungit per l’Esperit, que ha habitat i resta amb nosaltres. Comuniquem, doncs, un Jesús que salva, present i vivent. 
 

Armand Puig i Tàrrech, "Quin Jesús comuniquem?"
(de la publicació Posem al dia la nostra fe, n.6, any 2007)  [<]

 
1
© Parròquia de Sarrià, 2007. All rights reserved