URL: http://www.parroquiasarria.net
A/e: santvicenc@terra.es
Any 28, n. 31: Diumenge XIII de durant l'Any
1 de juliol de 2007
 
Temps de vacances
Avui no hi ha exposició del Santíssim
Activitats del Centre Parroquial
Campaments d'estiu
La redacció del Full fa vacances
Sobre l'assignatura per a la Ciutadania
Horari d'estiu
Formes de pobresa o de desert on experimentar Déu
Flaix litúrgic
 

TEMPS DE VACANCES. Per a tantes famílies el temps de vacances proporciona la joia de retrobar-se en un marc diferent, més distés. És un temps de noves coneixences, de retrobaments, de diàleg, d’obertura als altres. Les vacances són una formidable teràpia de grup i un exercici real de caritat cristiana, si no enviem Déu “de vacances”, si deixem que Ell viatgi amb nosaltres. En la pregària, en la missa, davant la natura, amb els amics, quantes ocasions no tenim de créixer espiritualment! Procurem cercar un temps per al silenci i l’adoració. És interessant adonar-se de l’expressió: “marxar de vacances”. Es tracta d’una partença. Entrem un temps alliberat de les constriccions socials habituals, però l’important és que ens alliberi, sobretot,  de les tensions interiors. Les vacances, en aquest sentit, les hem de viure com un recrear-nos  en Déu, com un reposar en Ell en tot. Bones i santes vacances!

AVUI NO HI HA EXPOSICIÓ DEL SANTÍSSIM. Durant els mesos de juliol i agost la suprimim, la qual cosa no significa que deixem la visita al Santíssim Sagrament i que aprofundim en el sentit de l’adoració, allí on estiguem, sigui aquí a la parròquia, sigui a fora, on passem les vacances.

ACTIVITATS DEL CENTRE PARROQUIAL. L’exposició Coneixes el mar? sobre biologia marina, fins al 15 de juliol. També, continua l’exposició 100 anys de l’Estel de Natzaret. Divendres passat va tenir lloc la primera reunió  per programar la nova temporada. La celebració del Centenari ha estat per a tots  una bona injecció d’entusiasme, i les coses es volen fer cada vegada millor!

CAMPAMENTS D’ESTIU. El Moviment Infantil i Juvenil organitza del 16 al 28 de juliol els Campaments d’Estiu a Sant Gregori (Girona). Per tal de fer més assequible econòmicament la participació dels infants, l'esplai ha organitzat, juntament amb el Moviment de Centres d’Esplais Cristians, el sorteig d’un cotxe. Avui diumenge alguns monitors vendran números a les portes del temple parroquial. 

LA “REDACCIÓ” DEL FULL FA VACANCES. Com cada estiu, el “Full” fa una parèntesi, per mor de les vacances. Els seus redactors també mereixen descansar. El nostre “Full” és un mitjà molt humil d’informació i també de formació. Escriure’l cada setmana porta el seu temps, però ho fem amb il·lusió. Gràcies a tots els qui el valoreu i us en serviu!

SOBRE L’ASSIGNATURA PER A LA CIUTADANIA. Aquests dies la qüestió ocupa un espai important en els mitjans de comunicació. A la tauleta del cancell del temple trobareu còpies d’un article de Olegario González de Cardedal, “La prueba de la verdad”, el qual ens sembla molt ponderat. Exposa amb molta claredat els arguments a favor i en contra d’aquesta polèmica assignatura. 

HORARI D’ESTIU. Com ja sabeu, a l’estiu queden suprimides les celebracions de la Missa els dissabtes a les 18:00 i els diumenges a les 8:30. Aquest nou horari s’aplicarà durant tot el mes de juliol, el mes d’agost i fins a mitjans del mes de setembre. Per tant, ja el dissabte vinent, 7 de juliol no hi haurà Missa a les 18:00 i avui diumenge, tampoc no hi ha missa de 8:30. El dissabte 15 de setembre es reprendrà l’horari habitual del curs.

FORMES DE POBRESA O DE DESERT ON EXPERIMENTAR DÉU

La vida de cada dia ens duu al desert silenciós, discret però real de la pobresa:

a) La pobresa de la vida “petita”, insignificant, que no crida l’atenció a ningú, i menys a nosaltres mateixos. No té res d’heroica, pot ser tampoc res de dramàtica, simplement és vulgar, petita. Té el segell del simple, senzill. Un ambient vital on no podem fer res més que presentar a Jesús, les nostres mans buides, la nostra mediocritat, sincerament reconeguda i presentada a Déu perquè la transformi ell si vol, deixar-nos purificar per Ell de la nostra vulgaritat, pels camins que Ell escull i no nosaltres.

b) La pobresa de solitud, de la incomprensió, de l’aïllament pot ser un desert on trobar Déu. En aquesta situació obrir-nos a l’esperança en Aquell que té la nostra vida a les seves mans amoroses, “contra tota esperança” (cf. Rm 4,18) com Abraham.

c) La pobresa d’experimentar-nos en la nostra intangible singularitat, de la qual no podem fugir, en moments d’intransferible responsabilitat que no té recolzament de ningú més que de la nostra consciència i que només tenim a Déu per testimoni i per suport. El nostre misteri personal que ens confereix grandesa i solitud, la nostra missió que ningú pot garantir i per qui ningú surt fiador més que Déu mateix i nosaltres, en la qual Déu se’ns vol manifestar com l’ únic que sap de nosaltres fins al final. I la temptació de “fer com tots”, anar “al fil de la gent”, com diu Santa Teresa. No cridar l’atenció per estalviar-nos complicacions.

d) La pobresa de la nostra llibertat personal, lloc d’experiència de Déu. Lliurar-nos en llibertat a una forma de vida, a una tasca concreta, a una persona, en fidelitat, renunciant a altres possibilitats i oportunitats on triar, i carregant amb la nostra personal responsabilitat sense aplaudiments dels altres. Si obrem en llibertat, només depenent del Déu “pobresa” com Jesús ens ho manifesta en la seva vida, mort i resurrecció, ens allunyem de la temptació de voler acontentar a tothom, de voler aprofitar-nos dels altres per a la nostra seguretat, de la dependència de les opinions dels altres. 

e) La pobresa de la mort tanca en si totes les formes de desert que podem experimentar a la vida i en la qual podem trobar-nos amb l’experiència de Déu i arribarem a ser plenament nosaltres mateixos en la pobresa absoluta, del tot aptes per a rebre la plenitud de la riquesa de Déu. Perdem tot, el nostre ésser queda totalment fora del nostre abast però amb la possibilitat de lliurar-nos lliurement i per sempre al Pare per la fe, l’esperança i l’amor.

f) La pobresa de l’adoració. El desert de la pobresa o la pobresa del desert com a lloc de trobada amb Déu és el “lloc de l’adoració”. Totes les situacions de desert experimentades com a invitació a la trobada amb Déu, ens duen a la “sorpresa”, al silenci del sotrac davant Déu. Poden ser els grans esdeveniments interiors de la nostra vida: trobades personals, pèrdues irreparables, goigs íntims que transformen la nostra manera de ser, assoliments que ens manifesten  clarament que el misteri de Déu està actuant en nosaltres i no el nostre poder, porten el nostre esperit a un espai de buit i de silenci total, on la nostra capacitat interior se’ns manifesta com l’abisme on s’estén el misteri diví. L’ànima de Jesús, l’Esperit de Jesús exhalada sobre nosaltres des de la Creu ens fa escoltar la veu com d’aigües cabaloses i queda transformada en “música callada, y soledad sonora” (S. Joan de la Creu). Els moments de sotrac agraït i mut de la nostra existència recobren la paraula per la fe en el Déu de nostre Senyor Jesucrist, es fa adoració. “Ningú va al Pare sinó per mi” (cf. Jn 4,23).

Cristina Kaufmann, La transparència de l’invisible (1), pàg. 207-209, Claret, Barcelona, 2007
 

FLAIX LITÚRGIC. Signes, gestos, actituds i paraules de la Missa...
A la Missa, per què preguem pels difunts? L’esperança de la resurrecció de la carn i la possibilitat de trobar novament, cara a cara, els qui ens han precedit amb el senyal de la fe, s’enforteix en nosaltres mitjançant la celebració del Memorial de la nostra salvació. En la celebració eucarística, anunciem la mort del Senyor, proclamem la seva resurrecció, mentre esperem la seva vinguda. (Exhortació apostòlica de Benet XVI, Sacramentum caritatis, n.32).  [<]

 
1
© Parròquia de Sarrià, 2007. All rights reserved