DIMECRES, TROBADA D'ADVENT: “ELS REPTES DE
L’ESGLÉSIA AL SEGLE XXI”. Dimecres, 19 de desembre, a 2/4 de 9 del vespre al
Centre Parroquial, en el marc de les “Tertúlies del Centre”, Mn. Robert, antic
vicari de la nostra Parròquia i actual secretari particular del Cardenal
Arquebisbe, ens parlarà d’aquest tema que ens concerneix tots els creients i és
d’interès per a molta gent que cerca una Església més propera.
COL·LECTA
EXTRAORDINÀRIA DE NADAL DE CÀRITAS DIOCESANA
Diumenge vinent, 23 de desembre, a
totes les misses, es repartiran els sobres, i es passaran
les bosses a l’hora de l’ofertori
DIJOUS, 20 DE DESEMBRE, A LES 8 DEL VESPRE:
CELEBRACIÓ COMUNITÀRIA DE LA PENITÈNCIA. Abans de Nadal som convidats a la
reconciliació. Ens cal valorar més aquest sagrament i atansar-nos-hi amb
confiança, allunyant tot temor, reconeixent els nostres pecats. La celebració,
tot i ser comunitària, si hom veritablement vol rebre el sagrament i, per tant
l’absolució, requereix la confessió personal al sacerdot, tal com ho prescriu
l’Església.
EXPOSICIÓ DEL SANTÍSSIM SAGRAMENT. Avui a les 19:15, A la Capella de la
Puríssima, i cada diumenge, mitja hora de pregària i adoració silencioses davant
Crist-Eucaristia. Durant l’Advent resem les Segones Vespres del Diumenge, abans
de la benedicció amb el Santíssim.
ESCOLA DE PREGÀRIA BEAT PERE TARRÉS.
Dimecres, de 10:30 fins a 11:00 h, a la Capella del Santíssim, en acabar la
missa de les 10:00 h. Dirigeix la trobada Mn. Manel.
CASAL DEL BEAT PERE TARRÉS. Dimarts,
18 de desembre, a les sis de la tarda, al Centre Parroquial.
BERENAR SOLIDARI DEL CLUB DE FUTBOL DEL
C.P. Divendres 21 de desembre, a partir de les 19:30, al local social. El
berenar és a benefici de la Càritas parroquial i hi col·labora també la nostra
Catequesi.
CERCLES D’ESTUDI PER A JOVES. Els
divendres, de 21.00 a 22.30 h a la rectoria. Un espai dedicat a la formació de
joves cristians a partir dels 20 anys. El proper divendres 14 de desembre,
estudi d’evangeli.
L’ESTEL AL
TEATRE DEL CENTRE PARROQUIAL. Tornen les
representacions de l'Estel de Natzaret, els pastorets de Sarrià, amb tota la
música en directe. Seran els dies 22, 23, 29 i 30 de desembre de 2007 i 12 i
13 de gener 2008 al teatre del Centre Parroquial (carrer Pare Miquel de
Sarrià 8 - Barcelona), a 2/4 de 6 de la tarda. Reserves al telèfon
93.203.97.72
CATEQUESI D’INFANTS. El proper dijous
20 de desembre a les 18.00 al Centre parroquial, convidem als pares i famílies
dels nens i nenes de la catequesis a acompanyar-nos per celebrar el Nadal tots
plegats.
15 PARÀGRAFS “CLAU” DE L’ ENCÍCLICA “SPE
SALVI”
1. “Segons la fe cristiana, la redempció, la salvació, no és simplement una dada
de fet. Se’ns ofereix la salvació en el sentit que se’ns ha donat l’esperança,
una esperança fiable, gràcies a la qual podem afrontar el nostre present: el
present, encara que sigui un present fatigós, es pot viure i acceptar si porta a
una meta, si podem estar segurs d’aquesta meta i si aquesta meta és tan gran que
justifiqui l’esforç del camí” (n.1)
2. “Els cristians tenen un futur...Només quan el futur és cert com a realitat
positiva, es fa suportable també el present” (n.2).
3. “L’evangeli no és només una comunicació de coses que es poden saber, sinó una
comunicació que comporta fets i canvia la vida. La porta fosca del temps, del
futur, ha estat oberta de bat a bat. Qui té esperança viu d’una altra manera; se
li ha donat una vida nova” (n.2).
4. “Arribar a conèixer Déu, el Déu veritable, això és el que significa rebre
esperança” (n.3).
5. “El cel no està buit. La vida no és el simple producte de les lleis i de la
casualitat de la matèria, sinó que en tot, i al mateix temps per sobre de tot,
hi ha una voluntat personal, hi ha un Esperit que en Jesús s’ha revelat com a
Amor” (n.5).
6. “Saber que hi ha Aquell que m’acompanya fins i tot en la mort, i que amb la
seva “vara i el seu bastó em dóna confiança”, de manera que “no té por de cap
mal” (Salm 22,4), era la nova esperança que brollava en la vida dels creients”
(n.6).
7. “Déu s’ha manifestat en Crist. Ens ha comunicat ja la substància de les
realitats futures i, d’aquesta manera, l’espera de Déu adquireix una nova
certesa” (n.9). “La fe és la substància de l’esperança” (n.10). “L’home
necessita de Déu, sinó queda sense esperança (n.23).
8. “L’home mai no pot ser redimit només des de l’exterior...No és la ciència el
que redimeix l’home. L’home és redimit per l’amor...L’ésser humà necessita un
amor incondicionat” (núms. 25 i 26).
9. “És veritat que qui no coneix Déu, encara que tingui moltes esperances, en el
fons està sense esperança, sense la gran esperança que sosté tota la vida (cf.
Ef 2,12). La vertadera, la gran esperança de l’home que resisteix malgrat totes
les desil•lusions, només pot ser Déu, el Déu que ens ha estimat i que ens
continua estimant fins a l’extrem, fins al compliment total (cf. Jo 13,1;19,30)
(n.27).
10. “La pregària ens fa capaços de la gran esperança i ens convertim en
ministres de l’esperança per als altres: l’esperança en sentit cristià és sempre
esperança per als altres” (n.34).
11. “El que guareix l’home no és esquivar el sofriment i fugir davant el dolor,
sinó la capacitat d’acceptar la tribulació, madurar en ella u trobar-hi un
sentit mitjançant la unió amb Crist, que ha sofert amb amor infinit”(n.37). “Una
societat que no aconsegueix acceptar els qui pateixen i no és capaç de
contribuir mitjançant la compassió a fer que el patiment sigui compartit i
suportat interiorment, és una societat cruel i inhumana” (n.38).
12. “En la història de la humanitat, la fe cristiana té precisament el mèrit
d’haver suscitat en l’home, de manera nova i més profunda, la capacitat
d’aquestes maneres de patir que són decisives per a la seva humanitat. La fe
cristiana ens ha ensenyat que veritat, justícia i amor no són simplement ideals,
sinó realitats d’enorme densitat” (n.39).
13. “La capacitat de patir per amor de la veritat és un criteri d’humanitat.
Això no obstant, aquesta capacitat de patir depèn del tipus i de la grandesa de
l’esperança que portem dins i sobre la qual ens base. Els sants van poder
recórrer el gran camí de ser homes de la mateixa manera que Crist el va recórrer
abans que nosaltres, perquè estaven replets de la gran esperança” (n. 39).
14. “La protesta contra Déu en nom de la
justícia no val. Un món sense Déu és un món sense esperança. Només Déu pot crear
justícia. I la fe ens dóna aquesta certesa: ell ho fa. La imatge del Judici
final no és en primer lloc una imatge terrorífica, sinó una imatge d’esperança,
potser la imatge decisiva per a nosaltres de l’esperança” (n. 44).
15. “L’Església saluda Maria, la Mare de Déu, com estrella del mar: Ave maris
stella. La vida és com un viatge pel mar de la història, sovint fosc i borrascós,
un viatge en què escodrinyem els astres que ens indiquen la ruta. Les veritables
estrelles de la nostra vida són les persones que han sabut viure rectament.
Elles són llums d’esperança. Jesucrist és certament la llum per antonomàsia, el
sol que brilla sobre totes les tenebres de la història. Però per arribar fins a
El, necessitem també llums properes, persones que donen llum reflectint la llum
de Crist, oferint així orientació per a la nostra travessia. ¿I, qui millor que
Maria podria ser per a nosaltres estrella d’esperança, ella que amb el seu sí va
obrir la porta del nostre món a Déu mateix?” (n.49).
[<]