URL: http://www.parroquiasarria.net
A/e: santvicenc@parroquiasarria.net
Any 29, núm. 47, Diumenge XXXIII de durant l'Any:
Crist, Rei de l'Univers, 23 de novembre de 2008


A l'hora del judici

La col·lecta de Germanor
Rés del Sant Rosari
Exposició del Santíssim Sagrament
Acció Catòlica
Agenda del Centre
Cartes de sant Pau en l'Any Paulí
La decisió de Hannah Jones


A L'HORA DEL JUDICI

"Tot allò que fèieu a cadascun d'aquests germans meus, per petit que fos, m'ho fèieu a mi". Resem cada dia: "Pare nostre que esteu en el cel".

Doncs bé, el Pare és en els cels, però els cels del Pare són els seus fills i filles. El pobre és el cel de Déu. Més encara: és germà de Déu. En el seu cel hi entrarem només si haurem entrat en la vida del pobre. A la fi de l'Any Litúrgic se'ns parla del Judici final. El Pare m'esguardarà, no a mi, sinó al meu redós, a la porció de llàgrimes i de persones necessitades d'ajut que em fou confiada, per tal de veure si algú d'ells ha estat consolat per mi, si ha rebut pa i aigua per al viatge, coratge per avui i per demà. A l'hora del Judici no haig de témer per la meva debilitat. Només haig de tenir por d'arribar-hi amb les mans buides. Lluny dels pobres, tots ens trobarem lluny d'Ell,  i lluny de nosaltres mateixos

LA COL·LECTA DE GERMANOR. Vàrem recollir la quantitat de 9.078 €. Cal agrair que no hagi minvat la col·laboració de tots amb la nostra Església Diocesana. Si hi ha fidels que no han fet la seva aportació, encara ho poden fer, fent servir els sobres adients i dipositant el seu donatiu en una de les bústies.

RÉS DEL SANT ROSARI. Des del mes d'octubre, tradicionalment el "mes del rosari", de dilluns a divendres, a les 19:15, a la Capella de la Puríssima, s'hi ha anat aplegant un grup per resar el Sant Rosari, grup que es va consolidant.

EXPOSICIÓ DEL SANTÍSSIM SAGRAMENT. Avui a les 19:15, i cada diumenge, a la Capella de la Puríssima, mitja hora de pregària silenciosa davant el Santíssim Sagrament. Pregària per les vocacions.

ACCIÓ CATÒLICA. Dimarts 25 de novembre, a les 1:00 h, tema: "Vida de Maria". La sessió és oberta a tothom. Dirigeix la reunió Mn. Frederic Ràfols.

L'AGENDA DEL CENTRE. Diumenge 23 de novembre: II Festival de Màgia a Sarrià. Direcció Tito's Màgic. A les 6 de la tarda. Reserves al Centre (c. Pare Miquel de Sarrià, 8) o al contestador 93.203.97.72. Diumenge 30 de novembre a les 6 de la tarda, Teatre Musical "La Botiga dels Horrors" d'Alan Menken i Howard Ashman amb música directe (instruments i veus) a càrrec del Grup "Som-n'hi". 

CARTES DE SANT PAU EN L'ANY PAULÍ. El proper divendres a les 21:00 el grup de joves de Cercles d'Estudi que es reuneix habitualment aquest dia, tractarà un tema formatiu en relació a Sant Pau. Tots els joves d'entre uns 20 í 30 anys hi sou convidats.

LA DECISIÓ DE HANNAH JONES

Reproduïm, pel seu interès,  algunes de les consideracions que publicà Manuel de Santiago, secretari general de la Fundación Worldwide Bioethics, al diari La Gaceta de los Negocios, del passat 17 de novembre

Aquests dies la premsa i la televisió de tot el món han convertit en notícia la decisió de la nena Hannah Jones, una anglesa de 13 anys, de no sotmetre´s a un trasplantament cardíac que pogués salvar in extremis la seva vida. Cansada de clíniques, operacions i tractaments agressius, aquesta nena ha optat per tornar a casa i deixar córrer els seus dies fins la fi que es presumeix propera. Hannah, amb el suport dels seus pares, ha preferit assumir la certesa de la seva pròxima mort amb la lògica d'un adult i la decisió moral d'una experta en ètica. 

Els metges, l'ofici dels quals consisteix en salvar vides, han lluitat de valent per una alternativa. Si han insistit davant les autoritats en la necessitat d'operar-la és perquè existeixen algunes possibilitats de salvar-la, encara que aquest fet la podria haver situat davant un incert futur, atès que hauria de sotmetre's a la necessitat de controls analítics que, malgrat tot, podrien ser inútils i acabar perllongant l'angoixa de tots per un temps indeterminat.

Si apliquem criteris d'ètica a la decisió de Hannah, veurem que no es tracta d'un cas ni tan rar ni tan singular. El seu cas ha suscitat un  interès periodístic desproporcionat, i alguna premsa ignorant, fins i tot ha pretès identificar la seva decisió com a equivalent a la denominada "mort digna", és a dir, que la nena hauria elegit tornar a casa per a morir amb dignitat. Però aquest cas no té res a veure amb l'eutanàsia voluntària ni amb el suïcidi assistit ni amb la falsament denominada "mort digna". El cas de Hannah, entès com el respecte a la seva decisió per part dels pares, succeeix en moltes ocasions. Els metges no volen matar a Hannah, ni tampoc deixar-la morir. Res està més lluny de les seves ments que la intenció de matar. Volen salvar-la i lluiten per això, per la qual cosa no té cap sentit parlar aquí de "mort digna".

La decisió dels pares també és respectable, encara que hom pogués  estar en desacord. La nena ha sofert un calvari i està molt greu; i ells la veuen empitjorar dia rere dia, innexorablement, i no creuen que el trasplantament vagi a retornar-los, sana i salva,  la seva filla. Han perdut tota esperança i com a bons pares no volen veure-la sofrir més i han acabat per cedir a la seva negativa. Hannah ho sap i com potser no percep un estímul convincent d'esperança -els nens ho copsen tot -, el seu món infantil s'ha esfondrat, s'ha enrocat, s'ha autoexclós de tot compromís amb l'ànsia i l'alegria de viure que és el que experimenta qualsevol nena de la seva edat. I de sobte s'ha fet adulta i madura.

Altres pares, per contra, no es resignen, reclamen solucions, lluiten incansables i resisteixen dies i nits a la capçalera del fill malalt, sords a la realitat que els mostren els metges, donant esperances al malalt, animant-los, inesgotables en el seu amor. Es deixarien tallar una cama si poguessin  assegurar alguna esperança de vida al fill que va a morir. Com en els casos contraris, els metges hem de respectar la seva ceguesa, la seva desraó, i donar-los suport.

Perquè és senzill jutjar des de fora de l'escenari del dolor, i molt difícil fer-ho amb la fredor necessària quan hom està implicat tan de prop. Per això cap moral pot jutjar negativament la decisió dels pares de Hannah. I menys la catòlica (la qual refusa l'acarnissament  terapèutic), per bé que solament la fe, en aquests casos, pot atenuar el dolor i afegir un plus de conformitat i esperança en el fet que, d'alguna forma, Déu canviarà el signe de les coses. Però la fe és un do, un regal que resisteix la racionalitat instrumental i utilitària en la qual ens movem. I és un instrument al qual no podem acollir-nos si ens manca, si no l' hem rebuda o l'experimentem escassa. 

El cas de Hannah és humanament comprensible, i ha estat resolt sense rompre amb cap moral, però alimenta la inseguretat dels sensats i dels prudents davant aquesta creixent cessió de responsabilitats dels adults pels nostres nens i nenes. No es tracta de tornar a la vara i a la fuetada, però sí deixar les coses en el seu lloc: la necessària recerca del punt mig és el que sembla imprescindible i això abans que el dany sigui irreversible. El problema no està més que començant, però el debat de la societat sobre la qüestió, a primer cop d'ull, se'ns revela escàs i insatisfactori.
 



1
© Parròquia de Sarrià, 2008. All rights reserved