URL: http://www.parroquiasarria.net
A/e: santvicenc@parroquiasarria.net
HEMEROTECA FP

Any 28 · 2007
Any 27 · 2006
Any 26 · 2005
Any 25 · 2004
Any 24 · 2003
Any 23 · 2002
Any 21 · 2001
 
 

Any 30 · 2008
 01 · 02 · 03 · 04 · 05
06 · 07 · 08 · 09 · 10
11 · 12 · 13 · 14 · 15 · 16

36 · 38









































 

Any 30, núm. 38, Diumenge XXV de durant l'Any
21 de setembre de 2008



La Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona

Noces d'or sacerdotals de Mn. Raimon Izard Badia
Inscripcions de la Catequesi d'Infants
Inici del curs de Cercles d'Estudi dels divendres LA MAREDE DÉU DE LA MERCÈ, PATRONA DE BARCELONA. Dimecres 24 de setembre és la solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona, de la ciutat i de l'arxidiòcesi. "Mercè" significa "gràcia", "misericòrdia". Maria és misericordiosa i també ho han de ser els seus fills. Aquest títol marià es remunta a la fundació de l'Orde de la Mercè el 10 d'agost de 1218 a Barcelona. En aquesta època, molts eren fets captius per la moreria del nord d'Àfrica i en la seva desesperació i abandonament corrien el perill de perdre el que més estimaven: la seva fe catòlica. L'Orde de la Mercè cercà la seva atenció, el seu rescat, el seu alliberament. Des del segle XIII és patrona de Barcelona! La talla que es venera a la basílica actual és del segle XIV. Aquest dia per als catòlics de la ciutat de Barcelona és festa de precepte. Una iniciativa a la qual donem suport: penjar el senzill domàs amb la imatge de la Verge de la Mercè al balcó: a la sagristia en tenim una vintena i el seu cost és de 3 €.

HORARI DE MISSES DE LA MERCÈ. Dimarts 23 de setembre: a les 18.00 i a les 20.15 h. Dimecres 24 de setembre: 8.30, 10.00, 11.30, 13.00 i 20.15 h. El sentit religiós d'aquesta festa de la "Princesa de Barcelona" és principalment una responsabilitat que recau sobre nosaltres, els catòlics barcelonins. No deixem de participar en l'Eucaristia i de pregar per la nostra ciutat.

NOCES D'OR SACERDOTALS DE MN. RAIMON IZARD BADIA. El 20 de setembre de 1958 van ser ordenats preveres a l'Església parroquial de Santa Maria de Jesús de Gràcia 18 diaques, entre els quals hi havia mossèn Raimon, resident a la nostra Parròquia. Després d'haver iniciat arquitectura ingressà al nostre Seminari i va completar els estudis a Lovaina (Bèlgica), i d'acord amb els seus superiors orientpa el treball pastoral en el camp de l'ensenyament religiós. Així va esdevenir professor durant molts anys de l'Escola de Sant Gregori, atenent els caps de setmana la parròquia de La Batllòria, al Montseny. Jubilat de l'ensenyament, començà a residir entre nosaltres i a col·laborar puntualment amb la Parròquia, Sense deixar la seva responsabilitat a La BAtllòria, se li va encomanar també la cura de Vallgorguina, en la mateixa àrea del Montseny. Juntament amb els seus cimpanys, va celebrar l'Eucaristia Jubilar ahir dissabte, a les 12 del migdia, a Santa Maria de Jesús de Gràcia. Avui diumenge ho celebrarà tant a La Batllòria com a Vallgorguina. El felicitem de tot cor i li agraïm els serveis que amb tanta amabilitat sempree stà disponible a prestar, malgrat les seves responsabilitats. L'encomanem al Senyor!

INSCRIPCIONS DE LA CATEQUESI D'INFANTS. L'atenció dels pares que desitgin inscriure els seus fills a la nostra Catequesi tindrà lloc a la Rectoria, carrer del Rector Voltà, 5, els dies 29 i 30 de setembre i l'1, 2 i 3 d'octubre, de 5 a 7 de la tarda. Demanem que es faci amb promptitud i que no es deixi per a més endavant, cosa que dificulta la bona marxa de la Catequesi.

INICI DEL CURS DE CERCLES D'ESTUDI DELS DIVENDRES. El grup de joves de Cercles d'Estudi dels divendres iniciarà les seves trobades el divendres 26 de setembre amb un sopar informal amb Mn. Carles i Mn. Manel. Hi són convidats tots els joves que desitgin aprofitar aquest mitjà de formació cristiana. 

UN TEXT MOLT INTERESSANT. Es tracta del discurs pronunciat pel president de la "laica" República de França al Sant Pare en la recepció tant respectuosa que se li va fer al Palau de l'Elisi a París. 
 
 

ELS PROBLEMS DE LES PARELLES

Des quee s va aprovar la llei del "divorci exprés", les separacions matrimonials han augmentat al nostre país un 330 %. Són dades totalment fiables, facilitades per l'Institut Nacional d'Estadística. Quins són els problemes més comuns en què ensopeguen les parelles? El "Pliego" de Vida Nueva (núm. 2626), intitulat "Familias nuevas para un mundo nuevo", del salesià Antonio M. Calero, n'assenyala algunes. Fan pensar molt. A escala eclesial, es dóna una distància enorme entre el magisteri sobre el matrimoni i la família -extraordinàriament ric des del Concili Vaticà II- i l'operativitat pastoral. El futur del cristianisme depèn cada vegada més de l'existència de famílies autènticament cristianes! Alguna cosa ha de canviar en la preparació al matrimoni!

1. L'experiència diu que les parelles funcionen malament fins al punt de prendre la decisió de separar-se, en no pocs casos, per la immaduresa dels esposos (ell, ella o ambdós), per mor del desconeixement real que tenen l'un de l'altre com a efecte o conseqüència d'haver actuat, conscientment o inconscient, amb una careta posada. Quantes vegades se sent dir: "De promès/esa no era així!" S'autoenganyen pensant que la incompatibilitat de caràcters, les rareses, les diferències de cultura, d'interessos, de hobbies es resoldran quan estiguin casats.

2. Les parelles funcionen malament perquè el diàleg no és un estil que tingui assumit: es confón el diàleg amb la simple comunicació, amb converses paral·leles moltes vegades en moments d'alteració, tirant-se en cara les falles i deficiències que tots tenim en la vida, amb converses esporàdiques i puntuals, en comptes d'entendre-ho i emprar-ho com un instrument normal i sistemàtic de recerca de construcció de la veritat en l'amor.

3. Els manca sovint una veritable educació en la sexualitat. Paradoxalment, en una societat com la nostra en la qual les relacions íntimes han deixat de ser exclusives dintre del matrimoni, per a convertir-se en un comportament --segons es diu-- "normal", "lògic", "imprescindible" per tal de conèixer-se, la sexualitat es mou encara en la identificació exclusiva amb la genitalitat. Manca una seriosa, rigorosa i sistemàtica educació en l'amor, en el context de la qual assoleixen el seu ple sentot humà les relacions íntimes entre els esposos. L'experiència diu que quan els cors es distancien, quan les relacions afectives entre eles esposos es refreden o arriben a ser senzillament inexistents, les mateixes relacions íntimes arriben a desaparèixer per haver perdut el seu veritable sentit humà.

4. Són conflictives, amb una freqüència més gran que la desitjada, les relacions d'un dels membres de la parella amb la família del propi cònjuge. Els motius són nombrosos; les causes, innombrables. Però el fet és aquí. Si els promesos no parlen entre ells amb tota claredat d'aquest tema, per més vidriós i delicat que sigui, les coses empitjoraran de forma notable en el futur quan vinguin els fills, quan els pares emmalalteixin o envelleixin, quan s'hagi de programar de forma conjunta les festes familiars, les vacances, etc.

5. Amb l'entrada de la dona en el mercat laboral, el matrimoni ha d'afrontar noves situacions des de diverses perspectives: la no-coincidència dels horaris, les absències de casa, la independència econòmica de l'esposa, els compromisos empresarials o laborals de l'un i de l'altra, la cura dels fills sobretot quan són petits, la pèrdua d'una sèrie d'avantatges que tenia el marit quan era l'esposa la que romania a casa de forma habitual faltant-hi el menor temps possible.

6. Un argument que pot resultar ridícul en una societat desinhibida i promíscua com la nostra és el tema de les gelosies. Sovint els mateixos, quan s'aborda el tema, romanen sorpresos, però les gelosies existeixen. Els companys/nyes de treball,  d'universitat, els viatges diaris a la mateixa hora amb la mateixa persona, els desplaçaments en grups petits però fixos, el fet de coincidir en el bar prenet un cafè o una copa són tantes altres ocasions perquè en la fantasia de la parella apareguin persones que poden pertorbar la seguretat que cada u té de l'altra.

7. La correcció entre ells: un tema molest per a qui ha d'afrontar la correcció i més molest encara per a qui l'ha de rebre. I, amb tot, atès que ningú no és perfecte, atès que tots tenim límits de tot tipus, la correcció més que un favor és una vertadera necessitat. El que passa és que, amb massa freqüència, es corregeix quan s'està enfadat, en moments inoportuns, de forma inadequada, amb certa arrogància, de persona irremeiablement imperfecta a persona irremeiablement imperfecta, sense distingir entre allò que és important i allò que és indiferent, amb un horitzó d'immediatesa i no de llarg termini, des del desig inconscient que l'altre s'assembli a mi i no des de l'amor i el desig que la persona creixi.

8. La unitat de criteris educatius és fonamental per afrontar amb èxit el compromís d'uns pares conscients de ser els primers educadors dels propis fills. No hi ha res més negatiu que la divergència dels pares en el tema de l'educació: aquesta divergència porta els fills, i més encara quan són petits, a situacions de veritable esquizofrènia ideològica i vital enfront de la vida real: Què és el que és bo? Què és dolent? L'educació es fa pràcticament impossible quan l'escala de valors és confusa, divergent, contradictòria.

Cal que ens plantegem una més acurada preparació al matrimoni i a la família: la permanent referència a Crist, en el pensar, en el parlar, en l'actuar. La pregària en família i la lectura i la emditació de la Paraula de Déu, el sentit de pertinença eclesial, la preparació conscient i responsable dels sagraments, la proposta clara de grups de matrimonis cristians per a una formació permanent de les nostres parelles joves.

 
1
© Parròquia de Sarrià, 2008. All rights reserved