I. CREIEM EN “L’ESGLÉSIA, UNA, SANTA, CATÒLICA I APOSTÒLICA”
1. Cridats conjuntament a la unitat en la fe

II. PEL CAMÍ DE LA COMUNIÓ VISIBLE DE LES ESGLÉSIES A EUROPA
2. Anunciar junts l’Evangeli
3. Anar els uns vers els altres
4. Actuar conjuntament
5. Pregar els uns amb els altres
6. Continuar el diàleg

III. LA NOSTRA RESPONSABILITAT COMUNA A EUROPA
7. Assumir la nostra part en la construcció d’Europa
8. Reconciliar els pobles i les cultures
9. Salvaguardar la creació
10. Aprofundir la comunió amb els jueus
11. Conrear les relacions amb l’Islam
12. Retrobament amb altres religions i ideologies
 

En la nostra qualitat de Conferència de les Esglésies Europees (KEK) i de Consell de les Conferències Episcopals d’Europa (CCEE),  fidels a l’esperit del missatge dels dos Retrobaments ecumènics europeus, de Basilea, l’any 1989, i de Graz, l’any 1997, estem fermament decidits a mantenir i desenvolupar la comunió que entre nosaltres ha anat a més. Donem gràcies al nostre Déu, U i Tri, perquè ha guiat els nostres passos, pel seu Sant Esperit. vers una comunió cada dia més intensa.

A hores d’ara, no són pas poques les fortunes de col·laboració ecumènica que ja han donat els seus fruits. Amb fidelitat a la pregària de Crist –“Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu, que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m’has enviat” (Jn 17,21)–, a desgrat de tot no podem estar contents amb l’actual situació. Conscients de les nostres faltes, promptes a convertir-nos, hem d’esforçar-nos per superar les divisions que encara hi ha entre nosaltres, per tal d’anunciar junts, de forma creïble, la Bona Notícia de l’Evangeli enmig de tots els pobles.

A l’escolta de la Paraula de Déu, que es conté a la Sagrada Escriptura, cridats a confessar la nostra fe comuna i, alhora, a actuar conjuntament, de conformitat amb la veritat que hem conegut, volem donar testimoniatge d’amor i d’esperança a tothom.

En el marc del nostre continent europeu, de l’Atlàntic a l’Ural i del Cap Nord a la Mediterrània, enriquits com mai amb cultures diverses, guiats per l’Evangeli, volem comprometre’ns a favor de la dignitat de la persona humana, creada a imatge de Déu, i, en tant que Esglésies, contribuir a la reconciliació dels pobles i de les cultures.

És en aquest sentit que nosaltres assumim la Carta com a compromís comú de diàleg i de col·laboració. En ella es descriuen les tasques ecumèniques fonamentals per tal de deduir-ne tota una sèrie de línies directrius i compromisos. La Carta ha d’impulsar, a tots els nivells de la vida de l’Església, la cultura ecumènica del diàleg i de la col·laboració i ha de crear, per això, una norma a la qual ens obliguem; tot i que no té ni caràcter magisterial, ni dogmàtic, ni canònic.

És obligatòria en el sentit del deure, que se’n fan les Esglésies i les associacions ecumèniques que la signen. És partint del text de la Carta que aquestes instàncies han de formular els seus adjunts i les seves perspectives comunes, és a dir, aquelles que més s’adiguin, en concret, als seus reptes particulars i a les obligacions que en provenen.
 

I. CREIEM EN “L’ESGLÉSIA, UNA, SANTA, CATÒLICA I APOSTÒLICA” [<]

1. Cridats conjuntament a la unitat en la fe [<]

Amb l’Evangeli de Jesucrist, un fet atestat en la Sagrada Escriptura i formulat en la confessió de fe ecumènica de Nicea-Constantinoble (381), creiem en Deu, U i Tri: el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. Del fet que en aquest Credo confessem “l’Església una, santa, catòlica i apostòlica”, en deriva, com un deure ecumènic del qual no ens podem dispensar, el compromís de fer visible aquesta unitat, que és sempre do de Déu.

Diferències essencials en la fe impedeixen encara la unitat visible. Hi ha sobretot concepcions diferents de l’Església i de la seva unitat, dels sagraments i dels ministeris. No n’hem d’estar satisfets, però Jesucrist, a la creu, ens ha revelat amb el seu amor el misteri de la reconciliació. En seguiment d’Ell, volem fer tot allò que estigui al nostre abast per superar els problemes i els obstacles que encara separen les Esglésies.

Ens comprometem:

• a seguir l’exhortació apostòlica de la carta als efesis i a esforçar-nos amb perseverança per una comprensió comuna de la Bona Notícia de la salvació en Crist, segons l’Evangeli;
• a treballar, a més, amb la força de l’Esperit Sant, per la unitat visible de l’Església de Jesucrist en l’única fe, expressada en el baptisme reconegut recíprocament i en la comunió eucarística, com també en el testimoniatge i el servei.

II. PEL CAMÍ DE LA COMUNIÓ VISIBLE DE LES ESGLÉSIES A EUROPA [<]

2. Anunciar junts l’Evangeli [<]

La tasca més important de les Esglésies a Europa consisteix a anunciar l’Evangeli de paraula i d’obra, per a la salvació de tothom. A causa d’una manca d’orientació a molts nivells, a causa de la desafecció als valors cristians, però també a causa de la multiforme demanda de sentit, els cristians i les cristianes són particularment empesos a testimoniar la seva fe. Amb aquest fi, però, cal que les comunitats locals assumeixin un compromís més gran i que intercanviïn experiències catequètiques i pastorals. També és important que tot el poble de Déu s’esforci per comunicar conjuntament l’Evangeli enmig de la societat tot significant-lo a través del compromís social i de les responsabilitats polítiques.

Ens comprometem:

• a parlar de les nostres iniciatives d’evangelització amb les altres Esglésies, a establir acords en aquest sentit i a evitar, d’aquesta manera, la competència lesiva, amb el perill de noves divisions;
• a admetre que, atesa la llibertat de consciència, tothom pot triar el seu compromís religiós i eclesial. Ningú no pot ser induït a convertir-se per pressió moral o estímuls materials. I, per la mateixa raó, no s’ha d’impedir a ningú de convertir-se d’acord amb la seva lliure decisió.

3. Anar els uns vers els altres [<]

Portats per l’esperit de l’Evangeli, hem de revisar conjuntament la història de les Esglésies cristianes, marcada per nombroses bones experiències, però també per divisions, enemistats i fins i tot conflictes armats. Les deficiències humanes, la manca d’amor i la instrumentalització freqüent de la fe i de les Esglésies per interessos polítics, han danyat seriosament la credibilitat del testimoniatge cristià.

Per als cristians i les cristianes, l’ecumenisme comença, doncs, per la renovació dels cors i les bones disposicions per a la penitència i la conversió. En el moviment ecumènic, aquesta reconciliació ja ha fet progressos.

És important de reconèixer els dons espirituals de les diverses tradicions cristianes, d’aprendre els uns dels altres i, així, de deixar-nos enriquir per ells. Amb vista al futur de l’ecumenisme, és necessari en particular de tenir en compte les experiències i les expectatives dels joves i, així mateix, d’encoratjar-los a participar segons el seu estil de fer.

Ens comprometem:

• a superar la nostra autosuficiència, bandejar els prejudicis, cercar el retrobament dels uns amb els altres i estar disposats a ajudar-los;
• a afavorir l’obertura ecumènica i la cooperació en l’educació cristiana, en la formació teològica inicial i continuada i, així mateix, en la recerca.

4. Actuar conjuntament [<]

És un fet que no poques experiències d’acció comuna es fan ja amb esperit ecumènic. Molts cristians i cristianes d’Esglésies diferents viuen i actuen junts per mitjà de relacions d’amistat, de veïnatge, de treball i de família. En aquest sentit, els matrimonis mixts han de ser particularment ajudats a viure l’ecumenisme en el dia a dia.

Recomanem que s’organitzin i se sostinguin grups de col·laboració ecumènica bilaterals i multilaterals a escala local, regional, nacional i internacional. A Europa cal intensificar la col·laboració entre la Conferència de les Esglésies Europees i el Consell de les Conferències Episcopals d’Europa i dur a terme els retrobaments ecumènics europeus.

Mai que hi hagi conflictes entre les Esglésies, s’han de fer esforços de mediació i de pau i sostenir-los.

Ens comprometem:

• a actuar conjuntament a tots els nivells de la vida de l’Església, on les condicions ho permetin i motius de fe o de més gran eficàcia no s’hi oposin;
• a defensar els drets de les minories i a reduir, en els nostres passos, les incomprensions i els prejudicis entre Esglésies majoritàries i minoritàries.

5. Pregar els uns amb els altres [<]

L’ecumenisme creix quan escoltem junts la Paraula de Déu i deixem que l’Esperit Sant actuï en i per nosaltres. En virtut de la gràcia que així se’ns atorga, hi ha avui molts assaigs d’aprofundiment de la comunió espiritual entre les Esglésies, fets a través de pregàries i celebracions en cerca de la unitat visible de l’Església de Crist. La intercomunió eucarística, que encara no tenim, és un signe particularment dolorós de la divisió que hi ha entre les Esglésies cristianes.

En algunes Esglésies es fan reserves a propòsit de les pregàries ecumèniques comunes. Però és un fet que moltes celebracions ecumèniques, cants comuns, pregàries litúrgiques i, notablement el parenostre, marquen considerablement la nostra espiritualitat cristiana.

Ens comprometem:

• a pregar els uns pels altres i per la unitat cristiana;
• a aprendre a conèixer i valorar les litúrgies i les espiritualitats de les altres Esglésies;
• a fer passos vers l’objectiu de la intercomunió eucarística.

6. Continuar el diàleg [<]

La nostra mútua pertinença, que es fonamenta en Crist, és de cabdal importància amb vista als nostres diferents posicionaments teològics i ètics. En contradicció amb les diferències enriquidores, que ens han estat donades, les lluites doctrinals, en qüestions ètiques i canòniques, han conduït les Esglésies, malgrat tot, al trencament; a més, en això sovint han jugat un paper decisiu determinades circumstàncies històriques particulars, i diferents trets culturals.

Els esforços amb vista a un consens en la fe, per tal d’aprofundir la comunió ecumènica, decididament s’han de continuar fent. Si no hi ha unitat en la fe, no hi pot haver plena comunió eclesial. No hi ha cap alternativa al diàleg.

Ens comprometem:

• a continuar responsablement i intensament el diàleg entre les nostres Esglésies, a diferents nivells, com també a examinar quins són els resultats d’aquells diàlegs que poden i han de ser declarats oficialment obligatoris;
• en les nostres controvèrsies, a cercar l’intercanvi i debatre les qüestions a la llum de l’Evangeli, mai que es produeixi, en particular, l’amenaça de divisió per raons de fe i d’ètica.

III. LA NOSTRA RESPONSABILITAT COMUNA A EUROPA [<]

7. Assumir la nostra part en la construcció d’Europa [<]

Al llarg dels segles, Europa s’ha desenvolupat marcada principalment, en les seves dimensions religioses i culturals, pel cristianisme. Al mateix temps, a causa de la flaquesa dels cristians, a Europa i enllà de les seves fronteres, s’han produït moltes desgràcies.

Reconeixem la part que ens correspon de responsabilitat en aquesta falta, i en demanem perdó a Deu i ala homes.

La nostra fe ens ajuda a aprendre les lliçons del passat i a comprometre’ns per tal que la fe cristiana i l’amor al proïsme irradiïn l’esperança en qüestions de moral i d’ètica, en la formació i la cultura, en la política i l’economia, a Europa i al món sencer.

Les Esglésies encoratgen el procés per la unitat del continent europeu. Sense valors comuns, la unitat no serà assolida de manera durable. Estem convençuts que l’herència espiritual del cristianisme és font d’inspiració enriquidora per a Europa. Fonamentats sobre la nostra fe cristiana, ens comprometem per una Europa humana i social, en la qual prevalguin els drets de l’home i els valors fonamentals de la pau, la justícia, la llibertat, la tolerància, la participació i la solidaritat. Insistim sobre el respecte a la vida, el valor del matrimoni i de la família, l’opció preferencial pels pobres, la disponibilitat per al perdó i, en tot, la misericòrdia.

Corn a Esglésies i com a comunitats internacionals, hem d’encarar-nos amb el risc d’una Europa desenvolupada amb un oest integrat i un est desintegrat. S’ha de prendre en consideració, a més, el desequilibri nord-sud. S’ha d’evitar, al mateix temps, tot eurocentrisme. S’ha d’aprofundir la responsabilitat d’Europa vers tota la humanitat, en particular vers els pobres de tot el món.

Ens comprometem:

• a entendre’ns mútuament sobre els continguts i els objectius de la nostra responsabilitat social comuna, i a donar suport conjuntament, tant com sigui possible, als objectius i plantejaments de les Esglésies davant les institucions civils europees;
• a defensar els valors fonamentals contra tota mena d’atacs;
• a oposar-nos a qualsevol intent d’utilització de la religió i de l’Església per fins ètnics i nacionalistes.

8. Reconciliar els pobles i les cultures [<]

La diversitat de tradicions regionals, nacionals, culturals i religioses és una riquesa d’Europa. És missió de les Esglésies, davant per davant de tan gran nombre de conflictes, de posar-se conjuntament al servei de la reconciliació dels pobles i de les cultures. La pau entre les Esglésies és igualment, per això, un pressupòsit important.

Els nostres esforços comuns apunten vers l’estudi crític i la solució dels problemes polítics i socials a la llum de l’Evangeli. Perquè considerem la persona i la dignitat de tot ésser humà com a imatge de Déu, lluitem per l’absoluta igualtat de valor per a tothom.

Corn a Esglésies, volem encoratjar conjuntament el procés de democratització a Europa. Sobre la base de solucions no violentes dels conflictes, ens comprometem per un ordre pacífic. Reprovem tota forma de violència contra els éssers humans, en especial contra les dones i els infants.

La tasca de la reconciliació comporta la promoció de la justícia social a l’interior dels pobles i entre ells, i, sobretot, la superació de les diferències entre pobres i rics i l’acabament de l’atur. Conjuntament volem treballar per tal que a Europa els immigrants, els refugiats i els qui demanen asil siguin acollits dignament.

Ens comprometem:

• a oposar-nos a tot nacionalisme que condueixi a l’opressió dels altres pobles i de les minories nacionals, i, amb aquest fi, a pronunciar-nos a favor de solucions no violentes;
• a consolidar el lloc de les dones i la igualtat dels seus drets en tots els sectors de la vida i, així, a promoure la comunitat justa de les dones i dels homes en l’Església i en la societat.

9. Salvaguardar la creació [<]

Perquè creiem en l’amor ens té Déu, el nostre creador, esguardem amb agraïment el regal de la creació, el valor i la bellesa de la natura. Ens adonem amb esglai, però, que els béns de la terra són superexplotats sense cap consideració al seu valor propi i al seu caràcter limitat, oblidant així el bé de les futures generacions.

Volem cooperar per crear les condicions durables de vida per al conjunt de la creació. Com a responsables davant de Déu, hem de fer valer i desenvolupar criteris comuns sobre allò que l’home pot fer des del punt de vista científic i tècnic, i, en canvi, no pot fer èticament. En tot cas, la dignitat única de l’home ha d’estar sempre per damunt de tot el que pugui ser fet per la tècnica.

Demanem que s’institueixi en les Esglésies europees una jornada ecumènica de pregària per la salvaguarda de la creació.

Ens comprometem:

• a promoure el desplegament d’un estil de vida, d’acord amb el qual, sortint al pas de les pressions econòmiques i consumistes, posem l’accent sabre una qualitat de vida responsable i durable;
• a recolzar les organitzacions eclesials que treballen pel medi ambient, com també les obres ecumèniques locals en les seves responsabilitats per la salvaguarda de la creació.

10. Aprofundir la comunió amb els jueus [<]

Ens uneix al poble d’Israel, amb el qual Déu ha fet una aliança eterna, una comunió única. Per la fe, sabem que els nostres germans i germanes jueus són “estimats [per Déu] a causa dels patriarques, ja que els dons i la crida de Déu són irrevocables”(Rm 11,28-29). “Corn a israelites, els pertanyen la gràcia de ser fills, la glòria de Déu, les aliances, la Llei, el culte i les promeses; també són d’ells els patriarques, i, com a home, ha sortit d’ells el Crist...”(Rm 9,4-5).

Lamentem i reprovem totes les manifestacions d’antisemitisme, com els esclats d’odi i les persecucions. Per l’antijudaisme cristià, demanem perdó a Déu i cerquem la reconciliació amb els nostres germans i germanes jueus.

És una necessitat apressant que en el culte, la catequesi, l’ensenyament i la vida de les nostres Esglésies, hi siguin presents, amb el lligam profund de la fe cristiana amb el judaisme, el suport a la cooperació judeocristiana.

Ens comprometem:

• a combatre qualsevol forma d’antisemitisme i antijudaisme en l’Església i la societat i a cercar i potenciar a tots els nivells el diàleg amb els nostres germans i germanes jueus.

11. Conrear les relacions amb l’Islam [<]

Els musulmans viuen a Europa des de fa segles. En no pocs passos europeus formen minories consistents. Hi ha hagut entre musulmans i cristians contactes molt bons i relacions de veïnatge, però també reserves mentals i prejudicis generalitzats d’un i altre costat. Vénen d’experiències doloroses del passat històric i també del present.

Volem intensificar a tots els nivells el retrobament entre cristians i musulmans i, alhora, el diàleg islamocristià. En particular, recomanem de parlar junts de la fe en el Déu únic, tot deixant clara la defensa dels drets de l’home.

Ens comprometem:

• a trobar-nos amb els musulmans amb actitud d’estima;
• a treballar amb els musulmans per objectius comuns.

12. Retrobament amb altres religions i ideologies [<]

La pluralitat de conviccions religioses, ideològiques i d’estils de vida ha esdevingut una de les característiques de la cultura europea. Les religions orientals i els nous grups religiosos s’expandeixen i desvetllen interès també de molts cristians i cristianes. Al mateix temps, hi ha cada dia més homes i dones que s’aparten de la fe cristiana i es comporten a propòsit d’ella amb indiferència o segueixen altres concepcions del món.

Volem esforçar-nos per prendre seriosament les critiques que se’ns fan i entrar en un debat lleial. S’ha de discernir també quines són les comunitats amb les quals es pot cercar de retrobar-se i dialogar i quines, en canvi, a propòsit de les quals cal posar-se en guàrdia des del punt de vista cristià.

Ens comprometem:

• a reconèixer la llibertat religiosa i de consciència d’aquests homes i d’aquestes comunitats i a lluitar per tal que, individualment i col·lectivament, en privat i en públic, puguin practicar la religió i viure d’acord amb la seva concepció del món en el marc del dret vigent.
• a estar oberts al diàleg amb tots els homes de bona voluntat, a perseguir amb ells objectius comuns i a aportar enmig d’ells un testimoniatge de fe cristiana.

En qualitat de presidents de la Conferència de les Esglésies Europees (KEK) i del Consell de les Conferències Episcopals Europees (CCEE), recomanem a totes les Esglésies i Conferències Episcopals d’Europa de rebre aquesta Carta Ecumènica com un document de base i d’adaptar-lo cada una al seu propi context.

Amb aquesta recomanació, signem la Carta Ecumènica en el marc del Retrobament Ecumènic Europeu, en aquest primer diumenge després de la festa de Pasqua comuna de l’any 2001.

Estrasburg, 22 d’abril de 2001
 

A l’Areòpag d’Atenes, 4 de maig de 2001